OLympicGAmes
Olga Sierra Bernat, 36 anys.
Vaig néixer i visc a Barcelona.
Treballo a una empresa de Barberà del Vallès.
Aficions: l’ESPORT (sí, en majúscules!!!), la música, viatjar, els idiomes...
(a part de parlar català i castellà, em defenso en anglès, francès, italià i holandès).
Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- M’encanta la música. M’agraden cançons d’estils molt diferents i variats. Per l’entrevista, millor una cançó que no tingui lletra. Sino... encara em posaré a cantar en lloc de contestar les preguntes...!!
Sandstorm, de Darude!
Per què corres?
- Molt senzill: perquè m’agrada. Sóc bastant independent, d’anar al meu rotllo, i córrer és un esport que pots fer sol perfectament.
Tot i que fa molt temps que corres, pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
- I taaaaant...!! El Corte Inglés. Any 1993, amb 13 anys. Fins i tot recordo el número de dorsal: 27.107. El meu primer dorsal!!
I també recordo la confiança de la meva família: “A mitja cursa agafarà el metro i tornarà cap a casa!”.
Jejeje... La vaig acabar, of course!
Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- Per exemple quan vaig fer la marató de Castelló aquest desembre. Va ser de rebot... Una amiga em va convèncer per què l’acompanyés a passar el pont del desembre. Ella feia la marató. Jo vaig estar apunt d’apuntar-me als 10km, per aprofitar ja que estava allà... però al final vaig decidir que no.
Doncs, coses de la vida... un amic de la meva amiga tenia dorsal de marató i no podia anar-hi... i la temptació va ser massa gran! ☺ Vam aconseguir el canvi de nom i em vaig posar a la línia de sortida de la marató. El meu objectiu era córrer una estoneta. 10km? 20km màxim? No havia entrenat per fer la marató sencera!
Al final, tot xino-xano, vaig creuar la línia de meta en 4h 19 minuts!! Tota una sorpresa.
- El teu somni com a corredora potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?
- No tinc cap somni en especial. Seguir gaudint de les curses envoltada d’amics!!
Aquest any em vaig plantejar un repte personal, el repte de les 12 medalles: aconseguir fer 12 curses (una per mes, si pot ser...) on donin medalla de finisher. No importa la distància, però ha d’haver-hi medalla de finisher. Sé que pot semblar una tonteria, però així tinc excusa per buscar curses noves! I si no n’aconsegueixo 12 al final, estaré igualment contenta amb les que hagi pogut aconseguir.
Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- No entreno per objectius (encara). De moment, només busco gaudir del córrer cursa rera cursa. M’agrada fer esport, i combino el córrer amb la natació i el gimnàs. Si aconsegueixo MMP, o acabo una cursa especialment dura o important amb bones sensacions, sí que em sento contenta i satisfeta, i això em motiva molt per seguir! I si no ha anat massa bé... doncs a per la següent!
“Una mala cursa sempre és un bon entrenament”.