Belenka
Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- N’hi ha moltes, d’anècdotes, però en destacaré una de molt divertida: Vam anar a córrer la mitja marató de Menorca i jo no l’havia preparat gens. Seria la meva tercera mitja marató...
Era una cursa amb pocs participants i amb un circuit de tres voltes molt solitari. Per mi va ser un martiri poder acabar-la: la manca d’entrenament, la solitud, la calor i el vent que feia van ser fatals.
Arribo destrossada a meta i com que hi havia servei de massatges, m’enfilo a una llitera. Al cap de poca estona, de cop i volta, sento que criden el meu nom per megafonia. Salto de la llitera amb les malles arromangades i una cama empastifada de crema dient “Sóc jo!” No m’ho podia creure: havia quedat segona de categoria perquè els premis no eren acumulables... i perquè de les poques noies inscrites a la mitja l’havíem acabat quatre gats. Fa gràcia perquè és la pitjor cursa que he fet mai: en resultat i en patiment, però vaig tenir premi!
Altres anècdotes remarcables són les vegades que m’he disfressat en una cursa, ja sigui com a corredora, ja sigui com a espectadora. Inoblidables moments on m’ho he passat genial.
Trobo que les satisfaccions que ens pot donar aquest esport no només es materialitzen en marques i temps aconseguits. Córrer, riure i passar-s’ho bé no té preu!