meep

 

Em dic Jordi, i vaig néixer a Barcelona fa 43 anys. 

Amb la Belén (nena) tenim dos associats júniors: el Filiprim, de 6 anys, i la Gepeta, de 4.


Sóc Arquitecte, i entre les moltes aficions que tinc, l’Associació ha sigut el meu gran hobby dels últims 9 anys, on he dissenyat el logo, les equipacions, algunes webs, organitzat curses, sopars, vídeos...
a part de ser-ne el president des d’inicis del 2010 fins a finals del 2014.

 

img 20111112 120718 edit1

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

- M’agrada molt la música i és difícil escollir una cançó, però, per llegir amb calma, en trio una de tranquil·la, de la banda sonora de la pel·lícula “The secret life of Walter Mitty”, de José González: “Stay alive”.

Per què corres? 

- De petit era un mitja merda - més que ara - i els meus pares, per espavilar-me, em van apuntar a esports de contacte. Durant un temps vaig fer Taekwondo i bàsquet, però vaig veure que era més pràctic “sortir per potes”... i encara no he parat.

Tot i que fa molt temps que corres, pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- Encara feia EGB, i el profe de gimnàstica em va animar a apuntar-me a fer atletisme. El primer dia, sense haver entrenat gens em van fer anar a un cross. Encara tinc gravat el flato que vaig patir.

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- El meu somni és poder gaudir durant molts anys de les curses, l’ambient que s’hi respira i de les amistats que he fet. 

Em feia molta il·lusió córrer la Marató del NY, i va ser el meu regal dels 40 anys, el 2012, just l’any que la van anul·lar quan ja hi erem tots. La manera com l’Alcalde i l’organització ens va tractar em va fer caure per terra el mite. Segurament l’acabaré fent.


Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils.

- No sóc de frases motivadores. Sóc positiu de mena... i si nó: “qui dia passa, any empeny!”
 

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- Tampoc sóc gaire maniàtic, però em dutxo sempre abans d’una cursa. Quan feia 400m l’entrenador no em deixava, però ara ho faig sempre.
 

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- Córrer és una afició, i ho faig per divertir-me. No té sentit passar-ho malament quan no et surten les coses com pensaves. Potser és pitjor estar lesionat i no poder sortir a córrer que tenir un mal dia en alguna cursa concreta.


Ja fa temps que m’ha passat l’època de la marquitis i, cada vegada més, corro per passar-ho bé, sense mirar gaire el crono.
 

Què estàs organitzant actualment per a Corredors.Cat?

- Ara ja estem en plena organització de les 24 hores del 19 i 20 de desembre, on us hi esperem a tots, i amb el Debu ja hem començat a treballar en l’organització del sopar del 2016, on us animem a que ens envieu vídeos i propostes per a passar una gran nit.

1044490 10151528920481194 1446900871 ns

 

Comentaris