Caloreta

Em dic Anna Junqué. Tinc 35 anys i visc amb parella.

Vaig néixer a la Bisbal del Penedès però visc al Bages des de fa 14 anys.

Treballo d’infermera a l’hospital de Terrassa.

La meva gran afició és sortir a córrer, tot i que, des de fa mig any,
m’he aficionat als castells i formo part d’una petita colla castellera, els Bous.

 

 

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

- Fix You, de Coldplay.

Per què corres? 

- Amb la pèrdua del meu pare no podia dormir i vaig començar a sortir a córrer. Després, cada dia en necessitava una mica més. Fins que al final acaba sent una droga.

Tot i que fa molt temps que corres, pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- La Cursa de la Mercè. Vaig fer 1h 11min en 10Km, i recordo clarament que em va passar una dona amb un bolso Kipling. Quan vaig creuar la meta, vaig dir que mai més tornaria a córrer.

El teu somni com a corredora potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- Clarament, el meu somni és fer 3h 30 en Marató. Sé que al 2009 ho tenia, i fins i tot menys, però em vaig lesionar, i després ja vaig fer la temporada de Triatló. Altres somni que veig quasi impossibles són acabar un Ironman i sub 20h als Cavalls del Vent. Somnis en tinc per donar i vendre.

 

Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils.

- El futur és ser valent.
 

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- El Garmin. No sé sortir sense rellotge.

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- Davant l’objectiu assolit em sento molt feliç, realitzada i amb una sensació de benestar que em dura dos o tres dies. Em sento que em puc menjar el món i busco altres reptes per superar-lo. Ara fa molt de temps que ja no em poso objectius.
En canvi, quan no l’assolia, m’enfadava amb mi mateixa i intentava aconseguir-ho a la pròpera.