kasumei

 

Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?

- Moooooltes! Sóc xerraire, jo... Sembla que tinc una tendència innata a que em passin coses, si més no, estranyes...

- Per exemple, la del dia que se’m va ocórrer provar de fer sub-40 en ple Juliol donant voltes al circuït del Parc de Can Mercader. Sí, sí... però afegint uns metres a cada volta, que com tots sabem la volta és curta i no hagués estat homologable per l’amic Dani.
Pitrall posat, posició de sortida tipus milla... Els companys d’entrenament m’animen, em fan de llebre i fins i tot em preparen l’avituallament. Gent espontània del parc pensa que és una cursa de veritat i em comencen a animar: -¡Venga! ¡Que vas primera!
És clar, primera... i última! He, he!
Arribo en quaranta-un minuts i poc més, feta pols i... Sorpresa! M’espera un trofeu de guanyadora que m’havia preparat l’amic-míster Chute i els companys del parc.
Bé, coses dels corredors, que som una mica frikis...


- Recordo el viatge que vam fer a Madrid. Alguns correcats feien la marató i jo, que tenia més ganes de gresca que de córrer, em vaig inscriure als 10 km que eren el mateix dia. Amb la intenció de no esforçar-m’hi gaire tampoc. Arribo a recollir dorsal i resulta que per marques m’han assignat pitrall d’èlit - imagineu el poc nivell que hi havia - i va, i surto de primera fila al costat del gran Haile Gebrselassie! Primer amago un rotulador sota de l’arc d’arribada, per després. Provo de sortir a tope per córrer uns metres amb ell, però no li aguanto ni cinc segons. A l’arribada a la carpa li demano autògrafs, i el tio es para, deixa tirats tots els polítics que l’acompanyen i s’està més de 5 minuts xerrant amb mi, fent-se fotos i signant-me samarretes. Un crack d’atleta i una experiència inesborrable que m’enduc.

foto 22s

 

Comentaris