Alèxia i Debutante

Som l’Alèxia Diudé i en Juan Arias.

Tenim 2 fills bessons correcats: en Pol i na Laia, de dos anys.

Treballem com a empleada d’una entitat financera (Parlem?) i com a informàtic en una multinacional americana.

Vivim a Ripollet. Ens agraden tot tipus d’esports, tot i que darrerament l’esport que més practiquem és córrer darrera dels bessons.

alexias135a

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

alexiatSilenced By The Night, de Keane.

135tDon’t stop me now, de Queen. Perquè m’agrada i pel significat que té a les 24h.

 

Per què corres? 

alexiat- Em fa sentir en forma, i em permet desconnectar de tot plegat.

135t- Per retrobar-me a mi mateix en el meu món... i per poder menjar sense engreixar-me gaire.

Tot i que fa molt temps que corres, pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- Tots dos vam fer curses quan érem més joves. Però la primera cursa que vam afrontar plegats va ser la cursa de Festa Major de Ripollet del 2005. Això va suposar l’inici d’un bonic i llarg recorregut que encara no ha acabat.

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

alexiat- Córrer una marató sense patir. Tot i que en la meva situació actual, em conformaria amb tornar a córrer.

135t- Em feia il·lusió córrer les Majors Marathons. De fet en porto ja 2 (Berlín i Chicago). Però ara que Tokio es considerada també Major Marathon... la cosa es complica. Però no perdo l’esperança.

 

Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils.

alexiat- No tinc cap frase que em motivi especialment, però en els moments difícils de les curses intento pensar en bons moments i que quan arribi a meta em retrobaré amb els companys i que ja haurà acabat el patiment. Pensar en una bona sessió tècnica també ajuda a tirar.


135t- No sé de qui és, ni si la dic correctament, però m’agrada allò de: “Lo difícil se consigue. Lo imposible se intenta.”

 

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

alexiat- No tinc cap mania. O, si més no, cap de la que en sigui conscient.

135t- La nit abans de les curses - grans o importants - acostumo, o acostumava, a sopar sempre el mateix: nyoquis amb salsa de tomàquet.

 

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

alexiat- Si aconsegueixo l’objectiu estic contenta i em motiva a seguir entrenant. Quan no ho aconsegueixo, en un principi sento ràbia, però se’m passa de seguida.

135t- Intento recordar durant més temps els objectius aconseguits i oblidar ràpidament els no aconseguits. També sóc força bo buscant excuses: la calor, he sortit massa ràpid, o massa lent...

 

dsc 0466s

 

Comentaris