Mona
Mariona Soler i Cairó, 37 anys.
Em vaig criar a Valldoreix, però ja fa 12 anys que visc a Ciutat Vella.
Vaig prometre a la tieta del meu pare que em casaria després que ella ho fes, va morir als 89 anys soltera, així que aquest serà el meu estat civil per sempre!
Em vaig llicenciar en Traducció I Interpretació, però estar asseguda tot el dia no va amb mi, i treballo com a guia turística a Catalunya.
M’agrada córrer I practicar ioga com a estil de vida. M’encanta viatjar. Vull donar la volta al món corrent maratons. Apart d'això, n'hi ha milers de coses que m’agraden, com la música, la muntanya, la platja, el vi, anar al teatre o al cinema…
1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Quan corro, com solc sortir al matí, escolto el Fricandó Matiner, de Rac105.
Sempre tinc un problema quan haig de triar una sola cosa... Podria ser Born to be Alive, de Patrick Hernández; On Ira, de Zaz; la versió dels The Baseballs de Umbrella; Born to Run, de Bruce Springsteen; Don’t Stop Me Now, de Queen...
2. Per què corres?
- Sóc un cul de mal seient, necessito activitat. Mentre corro em sento bé, puc pensar i meditar, I gaudeixo normalment d’unes fantàstiques sensacions, de les millors! Fins I tot hi ha moments en que corrent, especialment a les maratons, que el benestar és orgàsmic!
3. La teva primera cursa?
- De petita anava als crossos escolars que feia a EGB. Quan veia la gent que es preparava per a la Mitja Marató de Sant Cugat sempre pensava que algun dia la correria. Abans, però, la Mitja es feia al febrer, i sempre coincidia amb la Marxa Beret d’esquí de fons.
La primera cursa va arribar el 2008: les 5 Milles Femenines de Valldoreix. El 2008 la organitzaven uns amics dels meus pares, i com que jo sempre sortia a córrer em van demanar que hi participés, i vaig descobrir un món del que no en penso sortir mai més!
4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota?
- Bàsicament per la platja de Barcelona, de vegades a Montjuïc, I a l’estiu les sèries al Parc de la Ciutadella per tenir ombra. Quan estic a casa dels meus pares m’agrada anar cap a la zona de Mira-Sol, o aprofito per anar per Collserola.
Anècdota? A part de veure cada dia que passo cap a les 8h davant del Pans&Company de la Vila Olímpica un senyor d’uns 70 anys menjant-se un entrepà amb patates fregides i una cervesa gran?!
Quan faig sèries a la platja i avanço algun home, noto que en general porten molt malament el tema que els avanci una noia. Recordo especialment un dia un amb una samarreta que posava “yo soy español, español, español”, que se’m va picar de debò. Em va fer gràcia, i l’anava avançant. Quan em vaig desviar per anar cap a casa vaig dir-li: “¡muy bien español!”. Vaig voler donar-li la mà, però el paio estava enfadat de debò! Hahahaha! Em va dir de tot menys guapa!
5. El teu somni com a corredora?
- Poder seguir corrent maratons arreu del món fins que mori, que espero que sigui de vella, I que ma germana segueixi acompanyant-me a totes! M’emociona veure gent gran a les curses.
6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils.
- Més que una frase concreta, penso que els moments difícils són momentanis, i que un cop superats l’alegria d’haver-los passat és proporcionalment més gran que la dificultat que puguis sentir.
- 7. Manies?
- Menjar un plàtan abans de córrer, Haig de reconèixer que em poso una mica nerviosa si no en tinc. Arribar amb temps a les curses, i passar pel wc poc abans de la sortida. Abans de la cursa són 2 plàtans: un a casa i l’altre després del wc!
8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- Quan assoleixo l’objectiu és alegria absoluta, i em sento la persona més fantàstica. Tot és meravellós!
Quan no assoleixo l’objectiu, intento relativitzar aquest fet i pensar en la sort que tinc de poder-ho intentar de nou!