socanna
Anna Cos Morera, tinc 56 anys.
Vaig néixer i visc a Terrassa.
Casada. Tinc dos fills, la Queralt de 23 anys i el Bernat de 21.
Soc pedagoga i treballo des de fa 32 anys a una escola d’educació especial: L’Heura del Vallès, de Terrassa. Soc molt afortunada perquè m’encanta la feina que faig.
Entre les meves aficions hi ha el sortir a córrer, anar a la muntanya i m’entretinc i m’agrada tenir i cuidar les plantes del pati.
1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Corren, corren pels carrers corren, dels Gossos.
2. Per què corres?
- Per què el correr em fa sentir lliure i em dóna força, i energía. Perquè és el meu moment, per a mi tan agradable com necessari. Perquè és quan corro que hi veig clar. Fa tants anys que ho faig, que per a mi aquesta activitat s’ha convertit en una més de la meva vida diària, amb tanta o més importància que les altres. Surto de treballar, i mentre faig el camí cap a casa només penso en posar-me les sabatilles i sortir a córrer... les primeres passes són certament d’evasió. Els problemes i altres preocupacions de la vida diària queden aparcats... A mida que el cos s’esforça, la ment es relaxa... i sóc més capaç de pensar, de programar activitats per fer amb els meus alumnes.
3. La teva primera cursa?
- Maig del 1987. La cursa del Corte Inglés. Anys abans havia participat a curses d’esquí de fons.
4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota?
- Acostumo a córrer als migdies, a les 13h, quan surto de treballar. Intento anar per camins de terra, cap a la zona i camins de Mossèn Homs i plans de Can Bonvilar. El cap de setmana sempre que puc faig una Mola.
5. El teu somni com a corredora?
- Un dels meus somnis com a corredora era anar a córrer la marató de Nova York, que vaig poder fer l’any 2010. Ara el meu somni es compleix cada dia que puc sortir a gaudir una estona corrent.
6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils.
- No tinc cap frase que m’acompanyi, però si que en moments difícils penso molt en les persones estimades que ja no hi són.
7. Manies?
- Tinc la mania de córrer amb ulleres. Fins i tot quan no fa sol o la cursa és a la tarda-vespre.
8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- El grau de satisfacció que podem tenir per haver aconseguit el nostre objectiu, el nostre repte... és indescriptible!!!! i compensa tot l'esforç i dedicació.
