TriDani
1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Les meves bandes favorites son The Police i Iron Maiden. Hi ha un tema de Maiden molt adient que es diu 'The loneliness of the long distance runner' ('La solitud del corredor de llarga distància), així que no se m'acudeix altra cançó millor pel moment.
2. Per què corres?
- Sempre he fet esport, bàsicament natació. Quan em vaig mudar a Blanes el paisatge em va fer intentar aprofitar-ho amb un bon esport a l'aire lliure. I quin millor que córrer? Una tendinitis mal curada em va impedir durant molt de temps enganxar-m'hi, però gràcies a un bon físio (per mi son tan bàsics com menjar i beure) tot va canviar, i ja porto 2 anys i mig corrent regularment.
3. La teva primera cursa? I la propera?
- Vaig fer la cursa de 5 km a la mitja de Terrassa al Gener del 2009. Intentava fer-la en 30 minuts i la vaig fer en 24. Us podeu imaginar la sorpresa i alegria!
4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota?
- Totes. Entreno a Blanes i el millor d'estar a un lloc així es que puc escollir asfalt, terra, muntanya, mar... I ho combino tot. Sóc més amic de córrer sobre terra, tot i que últimament hi vaig poc perquè, com a anècdota, en aquest cas negativa, em va mossegar un gos a la cama fa uns mesos i ara vaig amb una mica de por.
5. El teu somni com a corredor?
- Bé, em decanto més pel multiesport tipus triatló i derivats. Més que res perquè m'agrada entrenar totes les seves disciplines. Com a corredor exclusivament ja vaig complir aquest any un bon objectiu: acabar la meva primera marató, a BCN. Sens dubte les llargues distàncies són les que més em criden l’atenció. D’entre les disciplines del triatló la que més m’enganxa és còrrer. M'agrada variar molt i fer qualsevol tipus de curses. De fet la bici o la natació em satisfan perquè sé que també em fan millor corredor. El meu somni seria fer un IronMan, però això son figues d'un altre paner, i ja veurem si un dia puc fer-lo, depèn de massa coses que ara no em plantejo. De fet no m'agraden gaire els objectius. No em considero corredor ni triatleta. Sóc algú que corre, fa bici i neda. Coses com les marques o tenir salut i bon físic n’és una coseqüència, però només es això, una conseqüència de fer el que m'agrada. Com a tothom, baixar una marca m'entusiasma, però no com a objectiu prioritari. El procés per assolir-la és el que més em satisfà.
6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils.
- Un dia la meva filla quan tenia uns 3 anys em va dir 'Vinga Papa! Que guanyarem la meta!'. De fet ho tinc al meu avatar, i és que em va deixar sorprès com de bé va definir què és l'esport per mi: no es tracta de guanyar curses, sinó de superar-te a tu mateix i per davant de tot acabar; l'únic que has de superar és la meta. En els moment complicats recordo això. A més crec que és aplicable també a les altres facetes de la vida.
7. Manies?
- Crec que cap. Tot el que faig rutinari és per costum, però lluny de ser manies. M'adapto a tot.
8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- La satisfacció davant, com deia, una meta guanyada és molt intensa. Sobretot en curses que has estat preparant durant molt de temps com la marató, et passen pel cap moltes coses i moltes hores d'entrenament i patiment pels dubtes que podies tenir. Crec que només algú que ho hagi tastat ho pot entendre. Em va saber molt greu fer l’última creueta en el pla d'entrenament de la marató, un greu que al mateix temps va ser una gran satisfacció en veure tot el que havia deixat enrere. Davant el no assolit sempre hi ha un motiu. Les lesions són el motiu més inevitable de tots i no s'hi pot fer res més que resignar-se i tractar de recuperar-se al més aviat possible. Davant una marca no assolida no m'hi capfico gaire i no m'afecta, tot el contrari: em motiva per seguir entrenant. Sabent que faig el màxim entrenant estic content. Si no assolís una marca perquè em quedo dormint al llit 14 hores o veient la tele enlloc d'anar a entrenar llavors segurament sí que em sabria greu.
8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- La satisfacció davant, com deia, una meta guanyada és molt intensa. Sobretot en curses que has estat preparant durant molt de temps com la marató, et passen pel cap moltes coses i moltes hores d'entrenament i patiment pels dubtes que podies tenir. Crec que només algú que ho hagi tastat ho pot entendre. Em va saber molt greu fer l’última creueta en el pla d'entrenament de la marató, un greu que al mateix temps va ser una gran satisfacció en veure tot el que havia deixat enrere. Davant el no assolit sempre hi ha un motiu. Les lesions són el motiu més inevitable de tots i no s'hi pot fer res més que resignar-se i tractar de recuperar-se al més aviat possible. Davant una marca no assolida no m'hi capfico gaire i no m'afecta, tot el contrari: em motiva per seguir entrenant. Sabent que faig el màxim entrenant estic content. Si no assolís una marca perquè em quedo dormint al llit 14 hores o veient la tele enlloc d'anar a entrenar llavors segurament sí que em sabria greu.