Tigerman7
1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Dani Flaco – La ley del último trago.
2. Per què corres?
- Corro perquè m’agrada fer esport i mirar d’estar en forma, i penso que córrer és un esport complet, que permet exercitar molts músculs i que alhora porta de forma intrínseca una component de superació i millora contínua, amb nous reptes que s’acaben allà on fixes el límit. També corro perquè em diverteix, puc fer-ho a l’aire lliure gaudint de l’entorn, i perquè també m’obre la porta a conèixer gent nova, que comparteix la mateixa afició i que et fa adonar que acabem sent una gran família “runner”!
3. La teva primera cursa? I la propera?
- El primer cop que vaig participar en una cursa va ser a Manresa, la meva ciutat, a la “Cursa per la vida” que es va celebrar el 13 de desembre de l’any passat per donar suport a la Marató de TV3. El recorregut era de 5 km i vaig pensar que era una bona forma de col•laborar-hi. La vaig fer conjuntament amb un amic. Com que era la meva primera cursa i no estava gaire acostumat a córrer, he de reconèixer que estava força “cagat”. Com que a Manresa hi ha molts carrers que no tenen perfil pla i no coneixia quin era el recorregut, vaig optar per no forçar i no caure en l’error de començar molt fort i al cap de poc no “aguantar-me els pets”... i aprofitant que el darrer tram era en baixada vaig poder pujar el ritme i compensar la part que havia fet més lenta. La veritat és que vaig acabar molt content i a més em va engrescar a continuar corrent i a plantejar-me nous reptes... de lluny ja ensumava els 10 km!
4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota?
- Acostumo a córrer per Manresa mateix, i pels voltants, depenent de si vull fer una tirada més llarga o més curta i també en funció del temps de què disposi. Normalment acostumo a fer un circuit que arriba a Sant Joan de Vilatorrada i torna cap a Manresa pel Congost, si no, també corro per la zona del voltant del Parc de l’Agulla i darrer tram de la Sèquia, i en cas que vulgui fer més quilòmetres allargo el circuit de Sant Joan fins a Santpedor i torno a Manresa per la zona de Pineda de Bages, enllaçant amb el Parc de l’Agulla. Pels que conegueu Manresa i els voltants, us detallo els circuits:
Circuit 1: Aprox. 10 km à Ctra. Santpedor – Pl. Creu – Ctra. Santpedor – C/ Jaume Amergós – C/ Pere Vilella – C/ Concòrdia (zona de darrera de la Universitat Politècnica) – Baixada cap a l’Escorxador i Avinguda Universitària – Camí del Poal i del Santuari de Joncadella– Rotonda d’accés al Pol. Ind. Pla dels Vinyats II – Creuar la Cartetera C-55 (Manresa-Solsona) – Pont Gran (Accés a St. Joan de Vilatorrada) - C/ de la Muntanya – C/ Sant Mateu – C/ Major – C/ de Manresa – Ctra. de Manresa a St. Joan (Zona de la Pirelli i Lemmerz cap al Congost) – C/ de Torroella – Avgda. Pirelli – Passar davant del cementiri municipal – Ctra. St. Joan – Pont del Congost – Passeig del Riu – C/ de Sant Marc – Via Sant Ignasi fins arribar a la cruïlla del C/ Viladordis.
Circuit 2: Aprox. 15 km à Igual que circuit 1 fins arribar a la rotonda del Pol. Ind. Pla dels Vinyats II. Un cop allà, seguir recte per dins el polígon fins a les rotondes d’accés a la presó dels Lledoners, i allà agafar el camí cap a Joncadella. Seguir el camí sense trencar a l’esquerra cap al santuari, i arribar a l’entrada de Santpedor. Allà s’agafa un altre camí no asfaltat que va a parar a la carretera BV-4501, i segueixes fins Urbanització Pineda de Bages. Després un nou camí de terra que enllaça amb un dels camins del Poal – Joncadella, i acabes entrant a Manresa per la zona de les instal•lacions esportives del Club de Futbol Gimnàstic.
Circuit 3: Aprox. 8-9 km à Ctra. Pont de Vilomara - C/ Sant Blai fins barriada la Balconada (zona Hospital General de Manresa – St. Joan de Déu) – C/ Nou de Santa Clara – C/ Divina Pastora – C/ Sant Maurici – C/ Vell de Santa Clara – C/ Sant Bartomeu – C/ Escodines – Via de Sant Ignasi – C/ Sant Marc – Passeig del Riu (sentit Congost) – Pont del Congost i Zona Esportiva Congost (Entrar per darrera estadi CE Manresa i fer dues o tres voltes als camps de futbol 7), passar per davant el Pavelló Nou Congost i per darrera del cementiri fins arribar al Camí del Suanya – Rajadell; baixar fins Avinguda Pirelli vorejant el cementiri i creuar el Pont Nou (només peatonal). Creuar la Ctra. de Cardona i pujar per C/ Miquel Martí i Pol – C/ Lepant – C/ General Prim – C/ Lleida – C/ Alcalde Armengou – C/ Poeta Mistral – C/ Barcelona – Pl. Bages – Avgda. Bases de Manresa – C/ Abat Oliva – C/ Font del gat – C/ Camps i Fabrés, acabant a la Pl. 11 Setembre. (Aquest és un circuit força bo per rodar, amb moltes baixades alternades amb alguna pujada continuada).
- Com a anècdota, recordo que quan vaig decidir “investigar” els nombrosos camins que hi ha a la zona propera a Santpedor i Joncadella, vaig arribar a un punt en el que el camí seguia unes marques de sender local. Vaig pensar que, tot i que no coneixia on em portaria, si estava marcat no m’hauria de perdre, i després de córrer una estona, vaig arribar a una zona que semblava que no tenia continuïtat. En apropar-m’hi em vaig adonar que estava tot moll i és que per allà hi passava un torrent. Mentre dubtava de si començar a buscar un pas per on poder creuar el bassal vaig notar que de cop les cames em pesaven més... i és que havia acabat ben emmerdat de fang...!
8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- Quan aconsegueixo allò que m’he proposat, la primera sensació que experimento és la de la satisfacció i eufòria d’haver assolit el repte. Em poso molt content i aprofito l’alegria per gaudir-la i compartir-la amb la gent que m’envolta i que en certa manera ha confiat en mi i en les meves possibilitats. Després, miro de plantejar-me un nou repte, sovint a mig o llarg termini, per tenir “marge psicològic” i a veure què passa!Quan no aconsegueixo l’objectiu, miro de valorar el perquè no l’he pogut assolir. Quins errors he comès, o què m’ha mancat per arribar allà on volia, i miro de trobar solució o maneres de millorar per tornar-ho a intentar. Al mateix temps, tinc una sensació de tristesa o frustració, com una mena de ràbia interior que, tot i que corre per dins meu i no l’acostumo a exterioritzar, fa que encara agafi amb més ganes el tornar a intentar arribar a l’objectiu marcat.
Comentaris