Upe

1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Una de la pel•lícula “La misión”, o de “Los chicos del coro”.

2. Per què corres?
- Perquè m’allibero de tot, fins i tot de mi mateixa, que no és poc!

3. La teva primera cursa? I la propera?
- La primera, sense entrenar i a morir: la del Corte Inglés fa un munt d’anys. Després ho vaig deixar córrer –mai millor dit, je, je!-, fins la de Sant Antoni del 2007, també sense entrenar. Allí vaig decidir entrenar.Després moltes curses, tres maratons.

-La propera, segurament una de muntanya, li trobo més atractius últimament.

4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota?
- Entrenava al Parc de la Ciutadella, però vaig canviar de casa i ara em queda una mica lluny. Ara entreno per la carretera de les Aigües o al Parc Can Vidalet, d’Esplugues de Llobregat: un circuit discret de 850m: hi trobo a faltar més corredors, perquè la companyia hi fa molt t; si ha plogut corro per la ciutat: avinguda d’Esplugues fins a Plaça Kenedy i tornar.

- Una anècdota: l’any 2009 vaig fer una mitja marató i al llarg de la cursa vaig parar diverses vegades. Em vaig picar tant amb mi mateixa que l’endemà vaig anar al Parc de la Ciutadella i vaig córrer 22 km sense parar encara que estava cruixida, per demostrar-me a mi mateixa que era capaç de córrer sense parar. Una mica d’amor propi, suposo!

5. El teu somni com a corredor?
- Fer trails de muntanya. Per ara, però, és un somni: a les pujades no puc amb el meu cos, per no dir un altre nom... També fer triatlons al mar; l’únic que tot l’equip i les proves són molt cares. Uf, la crisi m’ha afectat molt! Cada vegada ansio més l’aire lliure, l’amplitud.

6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils.
- “Una mica més, una mica més...!” Sempre es pot una mica més.

7. Manies? 
- Preparar les coses amb antelació. El dia abans d’una prova ho deixo tot sobre una cadira o la taula, des dels mitjons fins al xip. Una altra mania: córrer amb ulleres de sol encara que sigui hivern; ara, portar un mocador al cap.

8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- Davant l’objectiu assolit una gran satisfacció; encara que simplement sigui haver fer l’entrenament que m’havia proposat. Frueixo amb les coses petites, però si, a més he aconseguit una fita m’enfilo per les parets; no sé és una mena de nerviosisme que no em deixa pensar en altres coses. Quan no aconsegueixo l’objectiu m’enganyo sempre amb alguna excusa i procuro no pensar-hi gaire.

 

Comentaris