Adalpu

Hola!

Em dic Adolfo, tinc 40 anys des de fa 15 dies, vaig néixer a Barcelona i treballo a una consultoria informàtica.

Les meves principals aficions són el futbol, el basket, la natura, el meu poble (Les Oluges, tocant a Cervera), els amics, xerrar, menjar... i córrer :P

 

0467 Mitja del Prats

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 
It’s a beatiful day, de U2.

Per què corres?
- Vaig començar a córrer per perdre pes, però poc a poc vaig anar canviant aquest “objectiu, raó, opció,...” aquest perquè…

Abans creia que córrer era un esport solitari però gràcies a aquest esport he conegut  un munt de gent i fet bons amics. He tingut la sort de conèixer grans persones (diria un munt de noms però em deixaria algú, segur, perquè la llista seria moolt llarga en els quasi bé 9 anys que fa que corro ja). A més a més,  m’ha ajudat a conèixer-me molt més a mi mateix, a saber on estan els meu límits i canviar les meves  primeres idees:  ja no entenc el córrer con una activitat solitària, ni molt menys! Entreno amb els companys, corro a les curses, però ja no de forma individual com  al principi, sinó sempre acompanyat, ja sigui de forma més visible amb una banderola a l’esquena (gràcies Manolo per animar-me ha fer-ho) o de forma més anònima, però sempre envoltat d’una gran família.

Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
- La meva primera cursa va ser una cursa del Clot de fa mooolts anys, però la que considero realment la meva primera cursa va ser Vols de Navas del 2009, on vaig tenir el meu primer contacte amb el mon Correcat i vaig conèixer gent com en Koldo, Danili, Pirata Agus, Bernaus i en Zenon... en tinc un gran record d’aquell dia.

Sub3h 2013
El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?

- És important tenir objectius/somnis per sortir a córrer els dies que no ve tan de gust… i sempre en queden alguns per aconseguir.

Personalment he aconseguit ser sub 40 o sub 3h en marató. Objectiu pendent: fer una marató de muntanya, però si hi ha una cosa que em faria il·lusió es aconseguir fer podi de categoria en alguna cursa.

Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?
- No tic frase motivadora. De vegades penso en la quantitat de gent que m’anima i em pregunta sovint per les curses, en la gent que tot i les seves dificultats supera grans reptes, en la gent que no ho pot fer… i entre una cosa i altre anem superant els moments difícils.

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer.
- Quan jugava a futbol no tenia gaires manies, però va ser començar a córrer i… que si mitjons, que si bambes, que si ulleres de sol/gorra, compressors, porta dorsal… Estic una mica carregat de punyetes, la veritat.

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit? 
- Les sensacions que pots arribar a tenir són molt diverses: de feina ben feta, d’ esforç i sacrifici, de confirmar que, moltes vegades, els límits ens els posem nosaltres mateixos i de que qualsevol objectiu pot ser un gran objectiu.

Per exemple, quan vaig començar a córrer el meu objectiu era fer un sub 60, després un sub50, un sub45, sub40,sub37, sub36... però cada vegada que vas aconseguint un repte, les sensacions són molt diferents, tens més seguretat i confiança en tu mateix, et coneixes molt millor i saps on estàn els teus límits, però si m’he adonat d’algo amb aquesta progressió és que no tot es mirar el crono. És clar que s’han de tenir objetius, però s’ha de gaudir de l’esport i últimament tinc més satisfacció i alegria de veure que molts dels objectius no només són celebrats per mi, sinó que són compartits amb altra gent. 

 

Comentaris