fandes

Hola!

Soc Daniel García (@fandeleslot! a les xarxes), corredor.cat des del passat Gener de 2017.

Aquest any l'acabarem complint 30 anys, així que aprofitarem de totes totes aquests darrers mesos en la vintena!

Soc nascut, tinc la sort de viure i enamorat de Barcelona (realment de Sant Andreu del Palomar, el barri/poble que molts que el coneixen també passen a estimar).

Tot i formar-me com enginyer civil (Obres Públiques i Camins), la situació laboral i familiar em va permetre descobrir una de les meves vocacions: treballar amb gent! I tinc sort de dedicar-m'hi. A dia d'avui treballo mitja jornada a una aula d'estudi (també a Sant Andreu, visca!) donant classes del que calgui: Química, Física, Matemàtiques, Tecnologia, Economia... I a diferents nivells, el que em permet estar actiu i no em pot agradar més.

Com a aficions: m'encanta llegir i formar-me! Així que sempre m'enganxareu amb alguna web, llibre o curs. Ara mateix, intentant aconseguir la titulació per donar classes als instituts de secundària. També adoro la música i la muntanya, tot i que el meu coneixement d'ambdues és reduït, no entendria la meva vida sense una d'elles!

 

DSC02364s

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 
- Estem en el món de corredors.cat i en aquest hi ha una peça que m'ha marcat més que cap altra: "It's a Long Way to the Top", dels AC/DC.

Explica'ns el teu nick: per què fandes?
- Si sou dels formosos 80's... sabreu que som la generació del boom dels ordinadors (com avui dia ho són de les tabletes o dels "mòbils intel·ligents") i per tant també dels correus electrònics. Va ser a l'assignatura d'informàtica on es va encunyar per primer cop la unió de tres mots: fan+del+eslot. A partir d'aquí, els derivats fandes i fandel fets pels amics m'han acompanyat durant molts anys! Així que millor que entrar a corredors amb un nick que és per mi tan propi com el mateix "Dani".

Per què corres?
- Crec que corro perquè el cos m'ho ha demanat des de petit. A gimnàstica disfrutava quan tocaven la Course Navette i el test de Cooper (tot i tenir amics que els hi tenien pànic). Després va venir l'època d'anar amb aquests mateixos companys al gimnàs, però allò m'avorria de sobremanera! Així que matava el temps a la cinta (quin estrés tenir sempre la mateixa paret al davant) i un dia per casualitat vaig córrer uns kilòmetres per un parc proper... I des de llavors ja no he parat, i espero poder seguir molts anys.

Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
- Ho recordo perfectament! Va ser el 1997 a una cursa popular (on si no) a Sant Andreu de Palomar. Després vindrien les curses del Corte Inglés del en endavant 2006. Però fins al 2009, a la Mercé, no en vaig córrer cap sent conscient d'on em ficava.

 

Nou Barris 2017 23s

 

Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- Tantes com curses! Un dels papers que més m'agrada prendre en l'associació és sens dubte fer de llebre per poder ajudar als companys que busquen una fita. Doncs bé, portar la pluma dels temps en si ja dóna per moltes històries, però crec que el "comando" que vam llebrejar la II Edició de la Mitja de Figueres vam volar com mai! Aquell km 14 interminable en el que literalment la vela ens feia saltar al costat i cap enrere, més d'un quasi apareix al camp! Això si, amb tot cadascun de nosaltres va poder complir i poder ajudar en un dia gens fàcil de meteorologia, però preciós en quan a paisatges. Figueres mola, i molt!

P4230016s

 

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?
- Somni com tal mai no n'he tingut cap. Potser és que visc massa al dia a dia! Ara bé, sí que tinc un desig... Que aquesta forma de vida duri molts anys. 

Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?
- Compartir és viure i viure és estimar!

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer.
- Ui, més que manies són previsions! Soc molt despistat, així que les nits anteriors a les curses del calendari championchip dormo sempre amb el xip groc posat. Pur pragmatisme, els dies que no ho he fet no em busqueu a la classificació, el xip descansa tranquil·lament a casa!

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit? 
- Em considero afortunat, ja que amb els anys he aprés a relativitzar molt més el tema dels objectius numèrics... Això no vol dir que no els fixi, m'empenten a seguir aprenent coses i fer canvis en la meva vida. Però ara em centro més en els qualitatius, potser els indicadors són més dèbils, però la quota d'èxit és molt més gran, i és que si seguim corrent aquí és per passar-ho bé i no per guanyar a ningú!

 

FandesMarBella

Comentaris