mario.cat

Em dic Mario Felip Ruiz, i tinc 55 anys (1962). 

Vaig néixer a Barcelona encara que mai he viscut allà i visc a Ripollet, encara que mai he nascut aquí. (Grande Pepe !!!!)

Arrels per part de pare a la comarca de La Garrotxa i per part de mare a un petit poble del Campo de Daroca a Saragossa.

Estic feliçment casat amb l’Olivia, la meva companya de sempre, amb la que he gaudit i he patit tots els avatars de les nostres vides. Tenim un fill de 23 anys, el Mario jr, un molt bon estudiant d’Enginyeria Industrial a punt d’acabar el màster.

Vaig llicenciar-me com Psicòleg Clínic Infantil encara que no exerceixo ja que quan havia de decidir el meu futur laboral, vaig tenir una oferta de feina atractiva i em vaig decantar per ella.

Actualment treballo a una multinacional índia del sector de l’automoció i sóc responsable logístic d’aprovisionaments de matèries primeres.

Les meves aficions a part de córrer, son els esports, gaudir de la meva família, la fotografia, la música clàssica i l’òpera, llegir (encara que darrerament ho tinc una mica de banda), escriure i compartir historietes amb els meus amics.

Corro perquè m’agrada sentir els llocs per on vaig, escoltar els sorolls, ensumar la herba, el fum de la contaminació, la salabror del mar al litoral, escoltar la gent al passar, veure els demés que també corren, creuar-te pel CAR Ripoll amb tota classe d’animalons, etc.. En resum, corro per sentir i gaudir.

Soc...
mario.cat

1

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 
- Sé que algú pensa que diré la "cançó de cançons” que és “Bohemian Rhapsody” de Queen, però no. Prefereixo escoltar el No Surrender Festival que es va fer a Vilanova de Bellpuig al 2017 (dedicat a PereBoss i Helena No Surrender).

Per què corres?
- Encara que a la presentació de l’entrevista ja ho he dit, corro per sentir i gaudir. Fa molts anys acostumava a córrer amb el MP3 i em posava música per fer més amens els entrenaments i les curses. Un bon dia que no vaig agafar la música i estava entrenant per la llera del riu Ripoll (un dels meus llocs d’entrenament) i em va agradar escoltar els cants dels ocells i dels sorolls del ambient mentre corria, el soroll de l’aigua del riu, les passes de la resta de la gent amb la que em creuava, el so de les bicicletes que m’avançaven, les meves passes, etc... i des d’aleshores, ho he fet quasi sempre sense música per poder sentir i gaudir mentre corro de tot el que es creua pel davant de la meva vida. 

Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
- Doncs sí, i la recordo com si fos avui, i això que ja ha plogut una mica. Va ser el 17 de desembre del 1972 a la Jean Bouin. Tinc l’anècdota de que vaig sortir en una foto a les pàgines centrals del diari El Mundo Deportivo de l’any següent i la mateixa foto va sortir també en el programa oficial de la cursa del any 1973. Encara guardo tan el full del diari com el programa de la cursa.

2s

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?
- Jo mai m’havia plantejat córrer cap marató. No entrava dins dels meus plantejaments. Jo corria per gaudir i la veritat es que no se m’havia passat mai pel cap.
A l’any 2014 em van enredar i  m’ho vaig plantejar fer-la, i al 2015 vaig fer la meva primera SENYORA.
Somnis pendents... doncs no ho sé. Potser poder seguir corrent molts anys i gaudir de  la companyia que tots vosaltres m’oferiu dia a dia.

Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?
- Vinga, Mario, una mica més, que ja falta poc!

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer.
- Doncs no tinc manies obsessives. M’agrada arribar aviat a les curses per no anar amb presses; sempre porto un mocador al cap però no per mania, sinó per necessitat d’eixugar la suor del meu cap i faig doble nus a les sabatilles per que no se’m desfaci el llaç. Com podeu veure, res excepcional.

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit? 
- Davant de l’objectiu assolit, satisfacció, alegria i pujada d’ego.
Davant del no assolit, doncs introspecció i intentar corregir a la propera.

 

12s

 

Comentaris



Associació Esportiva Corredors.cat
info@corredors.cat
© 2020  Tots els drets reservats