Crònica Transgrancanària 2015
Una vegada he pogut pair i valorar el repte aconseguit de una nova ultrafons ( 9a personal ) us faig una petita crònica de la edició advanced 83 km de Transgrancanària 2015 amb un desnivell acumulat de 5.000 mts.
La sortida estava programada a les 7 hores del matí, el passat dissabte 7/03, el dia anterior vaig aprofitar el matí per descansar al màxim , no aixecar-me gaire aviat i a mig matí vaig aprofitar per fer turisme al centre de la illa (Mas Palomas,) i comprovar per on transcorrien els darrers 2 kms de la cursa per fer-me una idea aproximada , de la gran festa de la arribada. La tarda vaig estar fent sessió de relax a la piscina i un sopar equilibrat molt de hora, vaig sopar a les 19 hores.
Em vaig llevar a les 3h de la matinada, una bona dutxa, cafè per estar activat i amb el grup de companys sortim del hotel on estava esperant un taxi, ja que teniem concertat amb la cursa el servei de bus fins al punt de sortida direcció Nord de la illa al poble de Fontanales. El trajecte va durar aproximadament 1.45 hores, intentant fer algun cop de cap, però no vaig poder, estava nerviós.
A l'arribada al poble, la sortida era al mig de la plaça on hi ha una esglèsia encantadora, sembla a ser de data 1635, la plaça començava a bullir, amb un ambient impressionant, un speacker que els veïns devien estar contents i els corredors encara més, quina energia que portava ja aquella, penseu que el dia abans a les 11 hores donava ell mateix la sortida del poble de Agaete , la sortida de 125 km, la autentica transgrancanaria amb un desnivell acumulat de 8.500 mts.
Mentrestant, ja que feia un xic de fresca, vaig decidir a les 6.15 hores retirar-me i fer un altre cafè per estar ben actiu i revisar tot el material ( frontal, manta tèrmica, paravent,bidó i llum vermell posterior), a les 6.40 hores sortim direcció a la plaça i preferim trotar 5 minuts i entrem el recinte de la sortida.
La sortida us haig de dir que va ser espectacular, el speacker es va posar els corredors a la butxaca molt ràpidament, música vibrant, estil ultrapirineu, pell de gallina i tots/ totes excitadisims.
3,2, 1 , buumm ... lets go !
Sortim de Fontanales direcció Valleseco ( primer avituallament ) 7,5 km , arranquem en pujada pels carrers del poble, tota la gent del poble, aplaudint , donant ànims, quin bon rotllo els canaris sempre amb un somriure i en cap moment cap mala cara, al cap de aproximadament 500 metres entrem en un camí de horts i es fa un tap impressionant, però no caminem, tothom va corrent a ritme suau, a poc a poc, es va fent més ampli ho que ens permet accelerar i començar a agafar ritme, anirem el Km 3-4 aproximadament quan enllacem amb una baixada tècnica, començo a tenir les cames com jo vull i penso que estiguin així durant molts quilòmetres, no em dono compte i ja entrem al primer control , només avituallament líquid i ja penso en arribar a Teror ( 2n avituallament, 13, 6 km durant aquest recorregut passem per unes valls amb unes vistes meravelloses, em fitxo en tot, els tipus de plantes, els arbres,etc , no em vull accelerar , tot i això com que em trobo molt bé o faig i amb un tres i no res arribo al Teror ( 1h36 ) menjo plàtans, comprovo bidons i 2 minuts i sant tornem-hi a buscar el poble de Tallalón ( 20 Km ) a 1241 metres, començarem ben aviat pujar, aquí decideixo prendrem el meu primer gel pujo la pujada força be , sense gaire patiment , aquesta zona el paratge canvia completament i no te res a veure dels 2 anteriors controls, sense dubte una de les meravelles d'aquesta cursa és el paratge i entorn tan diferent que et trobes durant tot el recorregut i ja son a Tejeda ( 28,40 km ) quart avituallament i ara comença la part difícil fins al poble de Garañoñ ( 1672 metres) el poble més alt de la illa i com que no vull patir i molt menys petar, em decideixo per agafar els bastons i quan no portem ni 300 metres, i veig on hem de pujar, penso seny, cap , collons i cames ajudeu-me , a mida que vaig pujant, cada vegada pateixo més, se'm fa difícil, dur, la calor apreta estem al voltant de 26º, dubto, no se si ho aconseguiré, em dic a mi mateix menys mal que tinc els bastons i no els volia portar, el cap em fa males pensades, jo plego, quan arribi a dalt, en aquest moment es quan has de tenir el cap molt i molt clar, per fí arribo a dalt, passo el control i arribo a Roque Nublo el pic més alt..........................
,