Iep! Estava mirant per casualitat fils per on no passo habitualment i m'he trobat amb això. Sento aportar la nota discrepant, però jo crec que sí té una importància molt rellevant l'índex glucèmic :he:
Més o menys seria el que diu l'article, fa temps he llegit altres articles similars on es comenta també això i potser fent èmfasi en altres aspectes (aquí parla del fet clau de que se segrega insulina però no expliquen que depenent de la persona i el seu balanç hormonal hi ha més predisposició a segregar-ne més o menys, que algunes persones presenten resistència a la insulina que no ajuda tampoc, que altres hormones com la testosterona també influeixen en el procés i que el nº total de cèl·lules grases que es configura i estabilitza durant la major part de la joventut són factors bastant importants).
Passo ara de posar referències a estudis que em fa pal tot i que estic segur que tinc uns quants 'favoritos' que en parlen.
Jo fa temps que vaig observant com m'aplica a mi aquesta teoria i com a mínim, amb mi, la clava. En funció dels objectius que tingui, estat d'ànim i demés històries en general, acostumo a caure en una d'aquestes situacions:
- Me la pela tot i menjo bastantes coses amb sucre i carbohidrats d'alt índex glucèmic (ja que m'encanten
): reposteria, galetes, gelats, xocolata amb llet, etc etc -> El meu pes es dispara i començo a perdre definició (% greix corporal puja) de manera ràpida, fins i tot si la quantitat és moderada.
- No estic massa conscienciat ara mateix amb la dieta i l'entrenament però procuro menjar de lo anterior amb moderació però em permeto menjar bastants carbohidrats d'index glucèmic entre moderat i no massa alt: pa blanc, arros, pasta, llegums... -> resultat: mantinc més o menys el pes però amb una tendència a la alta fins que arribo a un pes que és lo normal en mi si no tinc una especial cura de la dieta, i aquí m'estanco.
- Estic conscienciat amb la dieta i l'entrenament i no menjo res que porti sucres afegits i procuro que els carbohidrats vinguin de grans poc processats i aliments amb alt contingut de fibra o integrals: pa integral, pasta integral, llegums en menys quantitat i fruita, procurant reduir-ne la quantitat a no més de 150 a 300 grs diaris, la resta l'omplo amb verdures i amanida. Aquí la diferència es nota i començo a guanyar definició altra cop, i com més rebaixi la proporció de carbohidrats de moderat index glucèmic a favor dels 'verds' que el seu índex i aport calòric és ridícul... més ho noto.
La ingesta de proteïna normalment la mantinc tirant a elevada i la de greixos oscil·la bastant, i no sembla afectar en tanta mesura com la dels carbohidrats. Això encaixaria bastant bé amb els estudis ja que sense el pic de insulina el cos estaria menys predisposat a iniciar el procés d'emmagatzemar els greixos (
adipogènesis
).
Deixant de banda el tema del pes, personalment també em trobo molt millor quan menjo carbohidrats de manera moderada i de baix índex glucèmic. Com més alt l'índex i en més quantitat (perquè naturalment la quantitat importa tant com l'índex per tenir un efecte) normalment em trobo més aletargat després. És bastant curiós ja que en el món del running normalment hi ha bastant èmfasi en dur una dieta bastant elevada en carbohidrats per no anar faltats d'energia... però a mi personalment em va millor al revés probablement per lo exposat anteriorment.
Us adjunto un gràfic que crec que ho explica bastant bé que curiosament l'altre dia em vaig topar porai:
http://s3.amazonaws.com/eatery/Carbs_Are_Killing_You.png