Cursa de l'Amistat 2014

Era la meva 1a participació aquest any, i suposo que altres anys també s'hauran portat tantes felicitacions com la meva.

Simplement:

GRÀCIES!

Com també hi ha gent que es queixa de les organitzacions de les curses (que estan en el seu dret i més quan es paga inscripció), sempre, sempre i sempre s'ha de donar les gràcies i moltes felicitacions per aquesta tan fantàstica i emblemàtica cursa.

Felicito a la família MATES, perquè per no ser gent que es dedica a les organitzacions d'esdeveniments com aquest, sembla que sàpiguen millor allò que és l'organització d'una cursa mes que d'altres.

He gaudit com un nen petit, del recorregut, de les vistes tan boniques, de l'arribada tan xula al parc del Tibidabo, del bon tracte als participants, el seus serveis, que ens hagin pujat a mi i als meus companys fondistes fins al castell en furgo, i acabar de sentir i entendre això que diuen la gent més veterana de la prova que és més que una cursa.

Molt bones sensacions que sense dubte faran que l'any vinent hi torni a participar i aconsellar a tota la gent que encara no l'hagi fet.


Espero que segueixi per molts anys aquesta tradició, i que des de fills fins a nets puguin explicar-me un dia que han fet una mateixa prova que ha corregut el seu pare/avi.

Hola amics, aquí deixo unes FOTOS de la cursa de l’amistat.
picasaweb.google.com/105755709672882891973/CursaDeLAmistat2014
Moltes gràcies a l’organització i voluntaris. 

Hola amics, aquí deixo unes FOTOS de la cursa de l’amistat.
picasaweb.google.com/105755709672882891973/CursaDeLAmistat2014
Moltes gràcies a l’organització i voluntaris. 

Gràcies Carles per la foto que ens has fet al club de fondistes de Sant Feliu, avui anava de paisano sense la samarreta pastana...

Primer de tot felicitar a la familia Mates per aquesta cursa.
- Serveis molt bons, començant pel trasllat amb furgoneta fins el Castell de Montjuic.
- Serveis de voluntaris molt complet, des de aquí també felicito al propis voluntaris.
- Avituallaments en la cursa i l'arribada molt correcte.
- Sorteig final amb molts regals, encara que jo no en hagi gaudit.
- Resumint molt bona organització.

En quan a la cursa, era el primer cop que la feia, he gaudit molt, repetiré.

He anat força estona amb en Manel Armengol, però la falta d'entrenament ha fet que no hagi pogut aguantar el seu ritme en el últim tram de pujada mes forta i des de la Ronda de Dalt he tingut que afluixar, doncs volia fer tota la cursa corrent i no caminar, cosa que he aconseguit, per tant molt satisfet.
Al creuar l'arribada el Forer hem marcava 1h 59' i pico, però no l'he parat be i ha continuat sumant mes de 3', el ritme mig fins l'arribada era de 7'8".
Un plaer poder saludar i petar la xerrada amb molts correcats, abans i després en la ST, posteriorment un bon grup hem baixat en funicular fins BCN.

Moltes gràcies a els fotògrafs.

Una nova Cursa de l'Amistat aquest matí i van tretze. 

Recorregut per a mi força dur amb mes d'onze Qm de pujada continua ! 

Molt content d'haver pogut acabar un cop mes aquesta gran cursa i saludar tants amics. Temps 1h48'14'', tres minuts menys que l'any passat  :yipi:.

Moltes gràcies a tota la familia MATES i voluntaris que fan possible cada any aquesta cursa i com no gràcies al CarlesCat per les fotos

Quart any seguit que la faig, una gran organització i gran ambient.
Content de la meva cursa, bones sensacions i acabant amb força, el temps 1h 30' 35" , un minut més que el millor temps del 2012 any en que em va sortir una cursa molt bona.

Fins la propera  :yipi:

Gràcies per les fotos.

Un any més participació meva a la CURSA per excel·lència, la CURSA en estat pur de les curses populars. Agrair a la familia Mates un any més la magnífica organització.  :love:

Jo no me la volia perdre, tot i que porto una setmana fent sèries farmacològiques (un gran refredat té la culpa), ha sigut una bona decisió el participar. Ambient increible, bona temperatura, recorregut exigent (ja el coneixem els repetidors), i una sessió tècnica final que no voldria calificar com a única (seria una pena no repetir-la), i si d'ENORME. Gràcies als fotògrafs i als voluntaris.

:mdr: :love:

Ens veiem a aquesta cursa el proper any.

Maravellosa cursa, amb un ambient inmillorable, circuit preciòs i quees gaudeix des de el castell de Montjuïc fins a tocar del Tibidabo.

Us deixo fotos i impressions.

wp.me/pNuBu-2er

plus.google.com/photos/10117246704935941.../6076705001847971873

Salut, companys.

Moltes gràcies per les fotos Carlos i Dabit 

Un altre any més he corregut la cursa de les curses, per a mi en la que més mimat em sento, l'organització és insuperable, com bé diu el Dabit no té sentit buscar cap error ,¡¡ Gracies Myrna and company!!    ..
He sortit ràpid, massa ràpid (els 5 km primers a 20 '05 ", Si és que en baixada Fins i Tot la merda corre  :happy: ), conscient que petaría tard o d'hora (és que no aprens Agus" tas tonto ") ............... ... i ha estat d'hora, massa d'hora .... a Entença amb Aragon ja em sortien els pulmons per la boca ... i la pujadeta fins al Tibidabo ha estat un calvari, però he agüantat  el tipus i sense plorar en cap moment ... només he trigat 1 '30 "més que l'any passat.Però la gasosa ha estat mitica..El que ha passat després de la cursa, és secret de sumari    , només dir que m'ho he passat DPM i que els corredors som gent molt sana ..
Moltes gracies fotografs... pero Dabit la meva a la arrivada la borras please..  :'(  :'(

Avui hem vist la cursa des d'una altra perspectiva. Al km 6.5 he hagut de plegar per culpa del besso. Segon abandonament sobre 280 curses. En Xavier de la organització del Cross de Sants, que col.laboren amb l'Amistat, m'ha recollit amb la furgo escombra. Tenia bossa a Tibidabo i cotxe a Montjuic. Hem anat escortant a l'última corredora, una dona d'una certa edat que ha anat tota l'estona al mateix ritme i sense caminar. Darrera nostre ja anaven retirant els conos. Més o menys aquesta és la meva història de la Cursa d'enguany, i les fotos que m'ha fet en CarlesCat. Avui besso millor però pararem dues setmanes

El que passa a la classe dels pardalets, queda a la classe dels pardalets... 

I sobre la cursa, organització, ambient, compromís dels corredors i de l'organització, no hase falta desir nada más :

#quenaprenguin

Como bien dice el amigo @runnerenfurecido en Twitter, esta es la Cursa donde tendrían que estar el resto de organizadores de Curses aprendiendo: a organizar, a como conseguir voluntarios, a como conseguir proveedores, y a como conseguir bajar precios.

No hay manera de buscarle un defecto a esta carrera. Un año mas gracias a la Myrna Mates por conseguir que todos tengamos la ilusión de un niño al hacer esta Cursa. Sin importarnos la dureza del recorrido. La imagen al llegar y ver el Castillo de Montjuic en la otra punta de BCN no tiene precio.

Gracias por las fotos Carles y Dabit!

Novament he participat en aquesta gran Cursa de l'Amistat. Aquest cop, però, he pogut compartir els meus patiments amb les meves companyes de la TrailWalker, la Rosa, la Jutidth i l'Alba.
Hem anat totes al meu ritme, amb la qual cosa he passat tota l'estona rient ( per dins, que per fora, no podia... ) amb totes les coses que anaven explicant  :he: :he:  Gràcies, noies, sou molt grans, i heu fet que quasi, quasi, no me n'adonés de la punyetera pujada que fa la carretera !!!  :beurk:
Estupenda tota la cursa, organització, voluntaris  :love: :love: :love: :love: ,  companys/es corredors, i gran ST. De les que marquen època...!!!! 
Ens veiem l'any vinent un altre cop a la Cursa de l'Amistat !!!
I moltes gràcies a tots els fotògrafs, que sempre ens regaleu aquests records de les curses 

Gran cursa ahir! Vaig arribar tard i quan estava a plaça Espanya ja no deixaven pujar en vehicle, així que l'escalfament va ser pujar des d'allà fins on pogués, sabent que ja arribava tard.

Un placer oír tu grito Ferny, pero vas demasiado rápido!!! Al final em vaig juntar amb un company a l'estadi de Montjuic i vaig anar baixant fins que a Entença em vaig deixar anar per agafar un ritme cómode. Vaig poder saludar a en Juanjokyokushin que anava d'incògnit i em va deixar enrere. L'objectiu després de passar la diagonal era agafar un ritme cómode fins al Tibidabo, tot i que el circuit no és gaire apte per anar cómode, m'ho vaig prendre més com un entrenament que com una cursa, en gran part, perquè tampoc estic per a gaire més... Durant la pujada em van anar avançant diversos correcats, com en DiegoLH, que em va avançar al mateix lloc que on ho va fer fa ja 3 anys, Juan, Osc@r i piltrafillas entre altres. Em va agradar molt també trobar-me a en Gaby animant tot i que estava en horari laboral!!

De la cursa crec que no hi ha res a dir, per mi és LA CURSA,, l'única cosa que es podria millorar es que hi hagués més gent animant a la pujada que s'agrairia però això ja no és tema de la organització.

Al final vaig poder animar al RamonB, Manel59, Manel i Biel54 quan encaraven la última pujada abans d'arribar al parc.

Una cursa com n'hi ha ben poques, és el segon cop que l'he feta i m'encanta. Un 10 per la familia Mates!

Gràcies per les fotos Carles i Dabit!

Coincideixo com molts que aquesta cursa és especial. Per mi és una altra galàxia. Per moltes coses... per la gratuïtat, per nodrir-la en gran part els mateixos corredors amb els avituallaments (la famosa ampolla d'aigua i bossa dolça/salada en el moment de la inscripció), per la falta de control precís de cronometratge, per no haver-hi cap tipus d'indicació quilomètrica...  TOT, absolutament tot això queda en segon terme perquè l'ambient és molt diferent.

Ja sigui per la dimensió, 800 corredors, o pel propi recorregut exigent. És com un bon filtre on tots sabem que els que som a allà hi som perquè ens agrada córrer pel simple fet de plaer de córrer.

En el meu cas em va sortir una cursa molt completa. Vaig acompanyar a un bon amic des de la sortida fins al Carrer Lleida. Va passar una mala nit i no es trobava bé i després de molt insistir per part seva em va dir que tirés al meu ritme. A l'arribar a l'avió em va enviar un missatge dient que va haver d'abandonar a la Corachan  :erf:. Aquestes coses et fan recordar que has d'estar mínimament bé per afrontar aquesta cursa i que no és cap broma.

A partir del carrer Lleida mica en mica vaig anar pujant de voltes fins a arribar a un grupet de gent on estava a un ritme exigent que ja feia pensar-te 2 i 3 vegades de deixar-lo enrera amb tot el que quedava per endevant.

Com l'any passat, un cop superat el fatídic "repechón" de l'estació del funicular de Vallvidrera superior aleshores és quan, en funció de com et trobis, et planteges fer una escapada rollo etapa de muntanya del Tour o no. Al ser poquets corredors i un recorregut tant tant exigent és perfecte per poder fer aventures com aquestes. La cursa en aquest punt s'estira moltíssim i pots tenir 1001 referències amb altres companys per seguir-los o escapar-te d'ells. Vaja... que per uns moments, salvant la immensa distància, et pots arribar a trobar en un ambient similar al que es deu viure al capdavant d'una cursa multitudinària.

I com l'any passat amb un parell de corredors vam fer uns estira i arronses espectaculars des del Peu de Funicular. Al final em va sortir bé la jugada i passat l'Observatori Fabra vaig jugar-me-la fent un atac final.

Lo guapo d'aquesta cursa és que a la meta aquests petits "piques" acaben amb fortes abraçades amb gent que acabes de conéixer en plena cursa.

En fi!! Experiència brutal i m'afegeixo a la felicitació per la gent de Mates per aconseguir fer realitat el petit miracle que és la Cursa de l'Amistat. Organització exquisida, voluntaris un 10, guàrdia urbana a la butxaca dirigint el trànsit (fins i tot un guàrdia va etzibar a un automobolista impacient "cállate ya, COÑOOOO!!") i una bossa final que moltes curses voldrien poder oferir.

Encara que vaig una mica tard,  voldria escriure quatre línies sobre la Cursa de l’Amistat (o cursa Mates com m’agrada anomenar-la a mi) del passat dissabte de Tots Sants. I m’agrada anomenar-la Cursa Mates per fer una mica d’homenatge no només al creador de la cursa, Francesc Mates, si no també por fer un grandiós reconeixement a la seva filla i alma mater de la actual cursa, la Myrna Mates. :yes: :yes: :yes:

De fet, aquesta a estat la meva primera vegada que la corria, i us explico per que. Feia varis anys que la tenia al meu calendari per fer-la, però ho reconec, cada any hem feia enrere per la seva duresa i per la por a no acabar-la.  Fins que l’any passat amb una conversa que estava tenint amb el company Zenón, li vaig explicar això i va fer una cara rara sense dir-me res, però entenent-li tot el que volia dir-me. I vaig proposar-me que aquest any l’havia de fer. I així va ser. :yes: :yes: :yes:

Anava amb una mica de respecte a la cursa, sabent que era realment dura i molt exigent. I allà  estàvem, a la sortida del castell de Montjuic. 

Vaig sortir amb l’Alberto Sufridor i vàrem anar reservant a la baixada de Montjuic, per no patir desprès a les pujades. Una vegada vàrem arribar al carrer Entença va començar la pujada. El company Sufridor va tenir un primer avís a la part del darrera de la cama i es va parar uns segons a fer estiraments, però uns centenars de metres mes endavant va haver de parar i fer el recorregut a peu  . Jo vaig seguir al meu ritme tot el carrer Entença fins arribar a la Ronda de d’alt. Anava bé i amb no masses patiments. :glasses:

Però una vegada vaig arribar a la carretera de Vallvidrera va començar el meu calvari.  :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr: Les primeres fortes rampes que van al costat de la via del tren les vaig superar sense dificultats encara que vaig reduir una mica el ritme. Però mes endavant vaig començar a notar molèsties fortes a la alçada del ronyons que feien parar-me cada pocs metres correguts  :'( :'(.
Feia uns quants dies que notava alguna molèstia a la part baixa de l’esquena però no li havia donat cap importància. No se si al forçar per pujar la carretera de Vallvidrera, aquesta molèsties es van despertar i va ser un martiri fins arribar al Tibidabo.  Per sort, el dos últims quilòmetres els vaig poder fer corrent i entrar a meta mes o menys “presentable”.   
Al final vaig fer 1 hora i 43 minuts en aquesta cursa dura, dura i molt dura i ademès molt exigent. No es que sigui una bona marca, però amb els problemes que vaig patir i amb el respecte que li tenia a la cursa, estic satisfet. No tinc cap dubte que l’any que ve, hi tornarem.

Agrair novament a Myrna Mates la organització de la cursa, a tots els voluntaris que ajuden a la seva realització, i a totes aquelles persones que no veiem però que segur estan al darrera del equip de la Myrna Mates. Ens veiem l’any que ve.

algu sap on podem mirar els resultats? no surt res a la web...

Juanjo, tranquil, que s'ho prenen amb calma.

Si no ens hem hiperexcitat durant la cursa i ens ho em pres com a una celebració, amb el postcursa no serem diferents...