Amics i amigues,
Ara que ja hem paït una mica la Cursa, toca fer el més important: donar les gràcies. Però de les sinceres, de les sentides, de les que es queden curtes per explicar el que feu possible any rere any.
GRÀCIES a TOTS els voluntaris. A tots. Als que hi sou sempre i als que us hi heu afegit aquest any.
Gràcies especials al
Mario, Sergi, Grampy i Olga; als pirates Agus i Luci; a la Mona, Josep58, Piri, barceruel, ericmm, Hansi Richy… i a tots els que heu dedicat temps i energia perquè tot sortís bé.
I perdó si em deixo algú, perquè darrere d’una cursa així hi ha molta més gent de la que es veu.
Als “matats” que venen
dissabte, quan el cos i el cap demanen més una migdiada que no pas carregar caixes i taules.
Als que us oferiu per organitzar el
pàrquing, probablement la feina menys lluïda i menys agraïda, però absolutament imprescindiblei que ens exigeix la Poli Local
Al
Piri, per treure’m un marrón enorme encarregant-se d’una tasca tan sensible com els dorsals, amb la baixa obligada de l’Alèxia a darrera hora
Al
Josep58, per assumir la coordinació general i permetre que el barceruel pogués tornar a córrer la seva cursa.
I al mateix
barceruel, gran revifador de la Cursa quan aquesta semblava que languidia. Sense la seva empenta, probablement avui no seríem aquí.
Al
Hansi, que sí o sí, sempre ve a marcar un circuit que es coneix amb els ulls tancats
A la
Mona, presidenta todoterreno, que tan carrega tot l’atrezzo correcat com agafa el micròfon quan ens hem quedat orfes del Debu. I a la
Cris, que es va apuntar a última hora per donar-li un cop de mà.
I al
Jorfer, que mai falla organitzant el servei de llebres, actual emblema CoRreCaT.
Les curses duren unes hores. Però el que hi ha darrere són setmanes de feina i molta gent fent coses perquè els altres només hagin de preocupar-se de córrer i gaudir.
De debò: moltes, moltíssimes gràcies a tots. Aquesta Cursa és vostra.