Hola,
quan vaig acabar la ultra vaig tenir clares diverses coses: m'havia doctorat en curses de muntanya, definitivament estic enganxat a aquest tipus de cursa i havia de fer una crònica acurada.
M'aixeco a les 3:30h del dissabte, ja no puc dormir. Tot preparat per anar a la Pobla de Llillet. Arribo a línia de sortida una mica just de temps, a les 5:45h, paso el control de xip i veig que estic al final de tots els corredors. Per sorpresa en trobo a
Barceruel, xarrem una estona i em comenta que el seu ritme serà lent. Jo li dic que vull arribar a meta. Ens dessitjem sort.
Penso que puc avançar una mica més entre els corredors, cosa que estic acostumat en altres tipus de curses, però no ho faig. Miro als corredors que estan a línia de sortida, em va al cap una sensació que no havia tingut mai. Tothom que està allà és gent molt preparada, ningú està allà de casualitat, les cares són de concentració, de saber que la cursa és dura. Allà no n'hi ha aficionats, tothom és gent ben preparada. M'emociona la situació.
Surto dels últims, alguns amb frontals i a la primera rampes ja començo a caminar. Un conegut el dia anterior em va recomanar dos coses: camina molt i gaudeix de la cursa. Ho faré.
Passada la primera pujada n'hi ha un corriol xulíssim que l'he fet moltes vegades entrenant i corrent, però la gent camina. No intento avançar, també camino. I axí arribo al primer avituallament on m'espera la meva dona (l'Eva) per acompanyar-me una estona (està més nerviosa que jo). Em diu que fa 30 minuts que han passat els primers gairebé sense aturar-se. N'hi ha un corredors que es vols retirar, té una bona ferida el genoll d'un caiguda. Porto 2h i estic a la posició 214.
Comença la segona pujada, me la conec, toca caminar. Vaig avançant corredors a poc a poc, però regulo molt. Ens trobem un corredor assegut en mig de la pujada i ens comenta que el cap no li funciona i està descansant. Portem 3h. Baixem fins a Malanyeu, baixada lletja al principi que mica en mica arriba fins al avituallament. Estem al km21, bones sensacions. Estic bevent i menjant sovint. Ara per ara tot bé. Com havia llegit això no és mitja cursa, s'ha de continuar.
Comtinuem amb el 3r cim cap a la Nou del Berguedà. El recorregut és impressionat, el paisatge fantàstic. Van passant els km. No porto el control GPS, el rellotge no va detectar al principi de la cursa els satèl·lits i després de diversos intents decideixo que aniré per sensacions, només guiant-me per on estan situats els avituallaments. Això fa que no m'obsessioni per ritmes.
Arribo a la Nou amb 4h45min en la posició 140. Allà m'he estic 15 minuts repostant. Tinc una bossa que he deixat a sortida i em despullo davant :rofl: de tothom per canviar-me de mitjons i pantalons. Tinc samarreta de recanvi però decideixo continuar amb la samarreta dels correcats

. Agafo un plat de macarrons i els menjo sense mastegar. M'ho pren en calma.
I comença el sobrepuny, aquí copio literalment la frase del
Barceruel al twitter:
"El Sobrepuny i la mare que el va parir". Al que va dissenyar el circuit ja el deuen tenir tancat. Són 900m de D+ inacabables. Pujo darrera d'un company i li comento si no l'inporta que vagi a roda, em diu que no. Arribo al cim i ens xoquem la mà, les vistes són impressionants. Estem uns segons aturats gaudint del paissantge. I la baixada tremenda, aquí és on es nota que vinc de pista, en llenço en una baixada espectacular, sense gaire desnivell, on es pot correr. Em quedo solet en mig del bosc, em poso a cantar i cridar el veu alta. ningú m'escolta. M'ho paso genial
Arribem fins a Castell de l'Areny per un corriol preciós al costat d'un riu on em vaig aturar per a ficar el cap dintre. Ja falta poc, penso que arribaré a meta. Menjo i surto. L'ultima part de la cursa és una trampa, pujades a ple sol, baixades que no baixen, sol i més sol, calor. Allà pateixo. Se que arribaré, miro el rellotge, sembla que potser faré menys de 10h, però no serà així, la muntanya és llarga. De cop i volta ensopego i estic a punt de caure a terra per no aixecar els peus. M'aturo, estic bé. Vull arribar a meta i em poso a trotar per arribar sense presses.
Estic a la Pobla, 10h12min i en la posició 86. Estic feliç, esgotat, m'assec i ploro d'emoció. M'ho he passat genial.
Una salutació especial al
Rutxi i al
Danistal per van fer la cursa de 27km i per qüestions horàries no ens van veure.
Ens veiem a la següent cursa.
Salutacions.
Rafa