The Hillary Ultra (80 km) 25/02/2017

Bones a tots, portava temps sense escriure, pero despres de la cursa d’aquest dissabte tenia ganes de compartir-la amb tots vosaltres i aixi em poso una mica al dia…
Mantindre el format de les meves ultimes croniques, tot  i que ara sigui una cursa de muntanya i no un marato, al final tota cursa te el seu perque, la seva preparacio i finalment es competeix, simplement afegire un i ara que? per explicar els proxims objectius

La historia:
A l’arribar a Nova Zelanda, ja fa mes de 6 mesos vaig coneixer un grup de nois i noies de la feina d’Europa i America que s’han convertit en la familia d’aqui que em van proposar de fer un trail de 4 dies per un parc natural proper a Auckland. Lamentablement aquell cap de setmana amb pont tenia entrades per anar a veure els All Blacks (Oscar, se que tu ho entendras perfectament) aixi que no vaig poder anar-hi. A la seva tornada, els comentaris eren que el recorregut va ser espectacular, molt  dur, pero que valia molt la pena aixi que em vaig dir que algun dia la hauria de fer, tot i que gran part dels companys ja l’havien fet.
Aquesta ruta, es va crear el gener de 2010, unint diversos camins de la zona Oest d’Auckland al parc regional dels Waitakeres, unint les localitats de Huia, Whatipu, Karekare, Piha, Bethells Beach i Muriwai. 75 kms que normalment es fan en 4 dies, acampant a les diverses zones preparades per al seu us i amb un desnivell acumulat de 3.700m. El recorregut voreja tota la costa endinsant-se als boscos de kauri que estan actualment en perill, travessant penyas-segats, dunes i cascades. Rep el nom en honor al muntanyenc Sir Edmund Hillary, primer home en coronar l’Everst i tornar viu, ja que en aquesta zona era on venia a desconnectar i a explorar els seus camins entre expedicions.
Casualment uns dies despres buscant curses al calendari veig que fan una ultra alla, en comptes de 4 dies sera en menys d’un dia, un esdeveniment organitzat de forma bastant casolana pero les imatges i videos que veig son espectaculars, aixi que a inicis de desembre, em començo a inscriure a curses i entre elles el primer objectiu de la temporada sera aquesta cursa. La cursa afegeix 5 kms al recorregut original, amb una breu volta a l’inici i al final aixi com evitant la reserva cientifica de Karekare, per sumar un total de 80 kms.

Pre-cursa:
No he dut una preparacio especifica per la cursa, si be es cert que a finals de desembre i gener en comptes de fer series, em dedicava a fer pujades de 100-2o0 metres a un 20% de desnivell i treball de cames al gimnas. Algun dia faig una sortideta a un volca prop de casa que te algun troç de single-track i el demes les trobades amb els grups de corredors dimarts i dimecres, que faig uns 12-13 km i les curses de 5 km dels dissabtes, mes alguna tirada en solitari, pero tot queda per 2017. A tot aixo cal afegir-hi una cursa de mtb de 85 km i una mitja marato en el relleu del Half Ironman de Taupo
El dia 1 de gener comenco a fer un trekking Durant 4 dies, amb 5 companys de viatge mes, per la illa Sud, l’Abel Tasman Coast track. A Nova Zelanda hi ha 9 Great Walks, disperses entre les dues illes en les que la gent camina durant diversos dies i acampa o dorm en refugis fins a completar-les (si rutxi, encara tinc pendent fer el Milford Track). En el nostre cas, al ser vacances d’estiu aqui vam haver d’acampar ja que els refugis estaven tots reservats, aixi que finalment vam haver de fer el cami amb la tenda, sac de dormir, matalas i menjar, a mes de tota la roba. Primera etapa de 7.8 km, segona etapa que va ser la mes llarga de prop 30 km, la tercera d’uns 16 km i la quarta i ultima fem uns 28 km (la Great Walk com a tal son 61 kms, pero fem alguns camins de mes i per tal d’agafar un vaixell que ens porti al punt de sortida hem de desfer un troç de cami).

Aquí us deixo unes fotos de per on va ser el recorregut:



A la tornada, segueixo amb entrenaments pero mes de carretera que de muntanya, i afegint una cursa de bicicleta de carretera de 100 kms i una altra excursio de cap de setmana amb pujades i baixades per fer uns 20 kms en dos dies.
Despres de fer una escapada a Melbourne per veure l’Open d’Australia i sumar 15 kms amb temperatures de mes de 30 (cosa quasi impossible aqui a Nova Zelanda) em planifico els dos seguents caps de setmana per fer entrenaments seriosos de trail pre-cursa.
La primera, aprofitant un pont sera fer el Tongariro Northern Circuit, una de les Great Walk de la illa Nord pero en comptes de fer-la caminant en diversos dies el plan es fer-la corrents en un dia. La primera part va sortir forca be a ritme, pero a la meitat, hi ha una caminata d’un dia que passa per uns llacs especactulars i es una de les mes visitades a Nova Zelanda, aixi que em va tocar caminar ja que estava ple de gent. Degut a aixo vaig aprofitar per pujar al Mt. Ngauruhope (tambe conegut com a Monte del Destino o Mt. Doom per la seva aparicio al Senyor dels Anells) a una alçada de 2297 m). Despres de pujar i baixar, un cop em desvio de la caminata d’un dia, puc tornar a correr tot i que els ultims 10 kms pateixo una mica per la calor i falta d’aigua. Al final surten uns 51 kms en poc menys de 10 hores.
Poso el track de strava fins a baixar del Mt. Ngauruhope, no havia carregat el garmin i quan em vaig adonar que el gps s’estava menjant la bacteria vaig preferir fer fotos, que podeu veure al track: https://www.strava.com/activities/854372489

I algunes fotos (a strava n’hi ha mes):



La segona va ser correr just a 30 minuts de Auckland en dues illes una d’elles reserve natural. Agafo el ferry de les 7.30 ja que te un descompte de 10$ i comeno a vorejar la illa de Rangitoto fins a pujar a la part mes alta (260 m), on es troba el con del volca (la illa es tota ella un volca, que va ser l’ultim en entrar en erupcio a Auckland, cap el 1.600. D’alla baixo i creuo a l’altra illa, Motutapu on segueixo sumant kms i paro per menjar alguna cosa. De tornada  a Rangitoto pateixo molt els ultims 4 kms, en un single-track tot de pedra volcanica on m’es impossible correr ja que les pedres volcaniques em fan molt mal als peus, com tenir gillettes a les bambes.

El track a strava i les fotos: https://www.strava.com/activities/863276217


Aixi que el dia 24 despres de treballar tinc llogat un cotxe per anar fins a Muriwai on acabara la cursa i fare nit per despres agafar un autobus que ens porti a la sortida a les 4.15 AM. La reserva era a les 5.30, arribo a les 5.35 i ja esta tot tancat (aquí funcionen diferent) i no m’han contactat ni res. He de recollir el dorsal abans de les 7 i tinc uns 40 minuts fins alla, aixi que no em queda cap mes opcio que agafar un taxi (aqui les distancies dins la ciutat son molt llargues i qualsevol conegut que hagues anat fins a casa a buscar el cotxe i tornar al centre un divendres en hora punta no hagues pogut ajudarme). La recollida de dorsal es bastant agil, nomes hi ha dos taules amb material dels patrocinadors i un lloc on tu mateix deixes una bossa que podras recollir a l’avituallament que decideixis (en el meu cas, al km.45 m’he preparat un plat de pasta ja que els avituallaments seran basicament dolsos i prefereixo cambiar i una ampolla amb café), aixi com la recollida de la bossa del corredor (amb el dorsal, samarreta commemorativa, buff, mostres de patrocinadors i propaganda de curses). Despres d’aixo a muntar tenda, preparer el sopar on conec a un pare i un fill que tambe correran i a dormir aviat. A les 3.30 sona el despertador tot preparat, esmorzo i em decideixo a anar a buscar l’autobus. Segons la dona que porta el camping nomes havia de creuar una valla, passar un prat i alla estaria, pero no, he de creuar uns quants jardins de cases i finalment surto a una carretera, i segons el mapa que havia vist a la web decideixo correr cap a la dreta per arribar al bus. De sobte em trobo al pare i fill que venen en contradireccio aixi que desfaig el cami i arribem just quan l’autobus estava a punt de marxar (li fem llums amb el frontal). Despres de poc mes d-una hora en bus arribem al punt de sortida, on ens donen les ultimes instruccions i un got plegable per als avituallaments.

Cursa:
Tot i que teoricament  la cursa comença a les 6.00 AM, el briefing s’allarga, es fan algunes verificacions de material obligatori (a mi no em toca, ni em tocara per la meva sorpresa en tota la cursa…), i ens fan anar cap a la linia de sortida. Ultimes paraules per part de l’Alexander Hillary, el net de Edmund Hillary i amb un compte enrere, Three, two, one, Go! comencem la cursa, som 106 els participants de la cursa (be, 105 i un venussia tipus krlos, que va comencar el divendres a les 6 de la tarda des del final del track, es planta a la sortida en menys de 12 hores, descansa una mitja hora i torna a comencar per acabar els 160 kms en menys de 24 hores, trigant nomes 22 minuts mes que jo a fer els seus segons 80 kms). Per ser les 6 del mati, no fa fred (segons les dades d’aquest dia la minima va ser de 16 i la maxima de 26) vaig amb samarreta de maniga curta, i tot i dur jaqueta i samarreta termica de maniga llarga ja que es material obligatori, no els fare servir en tota la cursa. A mes, una humitat de vora el 90% fa que en seguida comenci a suar. Els primers kms com deia al inici, son una volta al voltant del centre de visitants de Arataki, encara es de nit i anem amb frontals i mica en mica vaig avançant a alguns corredors, ja que he sortit de forca enrere al ser el meu unic objectiu acabar la cursa. Tot i aixo em trobo força be i els primers kms tot i tenir alguna pujada son bastant pisteros cosa que m’ajuda a anar avançant corredors ja quan comencem el cami oficial.

Poc despres del primer, punt intermedi em diuen que estic darrere del grup del 10e classificat, a 15 minuts del primer i penso que alguna cosa va malament i que si es veritat la gasosa sera epica. Tot i aixo, el fet que et diguin que vas ben classificat em fa marcar-me com a objectiu perseguir al grupet que tinc davant. Poc despres ja entrem en single track i primera pujada dura del dia, que com tenia previst faig camiannt, fins a uns 400 m de desnivell. Aqui ja no cal el frontal i faig grupet amb dos altres, tot i que els perdo al arribar a una curva a la que em paro a gaudir del paisatge i fer fotos. Sera una tonica habitual anar-me aturant a fer fotos durant la cursa i que els que venen darrere em passin en aquestes aturades. Al segon avituallament empleno aigua i sals, ja que no vull cometre l’error de l’entrenament a Tongariro i patir per deshidratacio, i mes amb el que estic suant. La cursa no te pujades molt llargues, pero es un constant puja i baixa, entrar al bosc, sortir, pujar a un penya-segat, baixar a la platja on normalment estan els avituallaments per despres tornar a pujar al seguent penya-segat, pero tot aixo amb uns paisatges espectaculars. Poc abans del tercer avituallament atrapo a la segona dona i ens anem avançant, ella a les pujades i jo a les baixades, fins que abans d’arribar a l’avituallament del km. 45 on tinc la meva bossa, hi ha un troç de pista i carretera on puc marcar un bon ritme i m’escapo una mica. Abans d’arribar-hi, pero passem per una cascada i com veig un alter participant ficar-s’hi de cap, jo tambe m’hi fico, pero nomes fins la cintura, ja que la calor comença a apretar. Quan em paro a menjar la pasta, m’avancen forces corredors, pero m’es igual, he arribat amb quasi 3 hores d’avantatge respecte el temps de tall que era el meu objectiu i, tot i que peti i camini, se que puc acabar en temps! Fins ara no he mirat ni ritmes, ni rellotge, tot per sensacions i de moment vaig força be. Aixi que un cop avituallat, agafo el cami de la platja i començo a enfilar la segona part de la cursa, que es la que se’m fa mes dura. Amb compte amb les pedres i arrels a les baixades, caminant a les pujades, pero intentant correr sempre que es en baixada, pla o una pujada amb poc desnivell. Se m’ha escapat la segona dona a l’aturada a l’avituallament, pero vaig amb un home com amb ella, ell m’avanca a pujades i avituallaments i jo recupero a les baixades. Tot i aixo em falta un stone_apo com a la Matagalls-Montserrat de 2013 que va tirar de mi durant molts kms, tot i que per sort avui no vaig tant cardat com aquell dia!

A partir de l’avituallament al km.45 comencem a avançar a alguns corredors que han començat a les 11 la cursa de 34 km i al seguent avituallament ja comencem a trobar mes gent, ja que a les 2 ha comencat la cursa de 16 km. Aixo per una banda fa que ens trobem a gent caminant, pero rapidament es fan a un costat del single-track i et deixen passar tot animant-te, cosa que ajuda bastant als ultims kms. Finalment em planto a la part mes dura de la cursa, com ja m’havien avisat els meus amics quan la van fer caminant, coneguda com Devil staircase o Despair stairs (les escales del diable o la desesperacio). Aqui l’exemple del perque:


Evidentment pujo caminant pero a bon ritme aixi que vaig avançant gent i quan arribem a dalt ja nomes queden 7 kms de Baixada, aixi que em decideixo a fer-los sense parar de correr (mala idea quan me n’adono que tot i sere en part per carretera, hi ha parts de pujada, pero faig l’esforç de no parar i m’escapo una intentant baixar de les 11:30). Ja vislumbrant la meta veig que un home al que havia avancat diverses vegades, pero que en ocasions em passava al parar-me a fer fotos em passa sprintant a falta de 200 metres. No tinc ganes de fer un sprint que no duu enlloc, durant la baixada fa estona que els quadriceps em cremen i tinc clar que al minim moviment brusc la rampa sera de categoria. Aixi que gaudeixo dels ultims metres i veig que he baixat de llarg de les 11:30, amb un temps final de 11:23:38. I la sorpresa ve al mirar les classificacions i veure que he fet la 11a posicio! A l’arribada, rebo la medalla que es un iman per la nevera i me’n vaig a una de les piscines inflables amb gel preparades per als corredors. Despres banyet al mar, dutxa i a gaudir del xili amb carn i birra que hi ha a l’arfibada mentres veig arribar a altres corredors (al final som 74 arribats).

Track de la cursa: https://www.strava.com/activities/878573859
I alguna foto:

https://scontent-syd2-1.xx.fbcdn.net/v/t31.0-8/17016022_10155880775392571_5349352922416471559_o.jpg?oh=0e1d7eb9e1d52090ef3eea25a5dc7728&oe=5940C73E


La veritat es que he gaudit molt de la cursa, quan corres sense objectius i intentant gaudir del cami el patiment es diferent i la filosofia amb la que et prens la cursa tambe.

I ara que?
Doncs, ara a recuperar distancies curtes, de moment aquest diumenge correre una cursa de 8.4 kms on participen vora 60.000 persones. Seria un simil a la cursa del corte ingles, molta gent la fa caminant, pel front maritim, força plana i rapida pero no crec que pugui anar gaire rapid, pero tot sigui per la barbacoa que organitza la empresa a l’arribada!!
I despres d’aixo, doncs a començar a preparar el segon objectiu de l-any, intentar MMP en marato el 2 de juliol a Australia. Durant la preparacio participare, de momento, en 3 mitges maratons per Nova Zelanda, pero totes elles per asfalt. Addicionalment participare en algun triatlo (de moment un sprint a finals de març) ja que el 3er objectiu de l’any es a Desembre de 2017, participar al Half Ironman de Taupo, en el que vaig participar aquest any fent un relleu en un equip a la mitja marato.
Tot i que no escrigui gaire al forum, fer-vos saber que vaig seguint les vostres curses ja sigui per Strava, xarxes socials o per aqui (preparacions per maratons que pinten molt be, lesions que espero us recupereu aviat, MMPs en diverses distancies i croniques de mitges i maratons amb grans resultats!), la unica cosa que em falta es que el jorfer actualitzi el fil de les L maratons (que tinc clar que no arriba per la Marato de BCN tampoc…)
Una forta abraçada a tots i que seguiu gaudint de correr!

gracies per la cronica ergofo  i felicitats pel puesto 

Espectacular la crònica, espectacular la teva cursa i especulars les fotos que d’aquí i de l’strava,

Gracies per penjar-les i per la teva crònica.

Ets un boix....podent anar-hi a veure els All Blacks o el Super rugby t'en fots aquest tutes? 

Un plaer llegir-te'n i que sapigues que tenim als JBs al teu amic d'infantesa. Vols que el tractem bé o malament? tu manes 

Esperem ems noticies teves i si de cas no penjis mes fotos Cabronàs, que ens fas dentetes  :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr:

ergofo

moltes felicitats per el teu Trail quina passada crak