Marxa Matagalls-Montserrat 2022 (17-18/09/22. 83,11 Km. Desnivell acumulat 5732)

Ja tenim el recorregut actualitzat, amb alguns petits canvis (més corriol i menys asfalt)
El podeu baixar des de la pagina web
Així doncs tindrem que caminar/córrer algun kilòmetre mes . :

Si et refereixes al tram entre la Casa Nova de l'Obac i Vacarisses, és perquè l'any passat amb les pluges no era practicable el camí de sempre i ens van fer anar per la carretera, més curt i baixada

Doncs no se ben be a on estan els canvis.
Tu Xeix ets el especialista
Jo en limito com els burros a anar seguint el camí. I no se ni per on vaig. Que ja prou feina tinc en no ficar-me de morros. Però eppp ¡¡¡. Que aquest any vaig amb guia.

Però si ja l'has fet varies vegades, hauries d'anar amb els ulls clucs

Per si voleu escalfar el dissabte abans hi ha la Rasos - Manresa :

Hola companys, que tal, com ho porteu.
Nervis
Ja queda poquet ehhh
Encara que es aviat dir-ho Sembla que aquest any no hi ha previsió de pluja.
Jo volia afer una pregunteta.
Ja se que la he fet unes quantes vegades i sen posa el títol de experimentat.
Però la veritat es que mai tinc ni idea de com gestionar el tema alimentació durant la marxa.
De fet vaig per instint I sensacions.
Bàsicament porto un tarro de polvos isotònics per anar preparant els bidons, porto dos i els omplo a cada avituallament. Uns cinc gels. I un parell de ibuprofens. Res de menjar, agafo el que vaig picant a els avituallaments i no massa.
Algú te menys o menys idea de alguna pauta de com gestionar aquest tema

Com tot cadascú té les seves manies i experiències.

Els ibuprofens només els hauries de fer servir si abandones o al final, fent ultrafons es castiga molt el fetge i ronyons (de fet tot) i els ibuprofens et poden agreujar el càstig i generar una insificiència renal.
Les sals en pols, jo també n'havia fet servir, però des de fa temps trobo més còmode les càpsules, el motiu: pots decidir millor quan prendre-les i l'aigua (amb sals o no) si s'escalfa la pots llençar i canviar-la per més fresca.
El menjar, és bo acostumar-se a menjar de tot, hi ha gent que té problemes estomacals per manca de menjar variat per sistema. No patiu per menjar, amb en Pau i d'altres quan es sortia de Coll Formic a partir de les 5, dinavem a Breda i de segón queia una bona ració de cap i pota, regada amb vi i després cigaló, no arribàvem els primers, però si contents (no tenim remei )

Sobre tot per qui no estigui acostumat a estar moltes hores caminant/corrent, no s'estrena res i cal tenir cura dels peus, sobre tot la darrera setmana (ho hauríeu de fer sempre) és molt trist veure gent abandonant a Aiguafreda perquè ja té els peus llagats.

Una bona colla del CEIC (Centre Excursionista Independent de Catalunya) farem la cerveseta segur a Sant Llorenç de Savall i a Monistrol abans de pujar al Monstir esmorzarem uns ous ferrats ben acompanyats, no fos que patíssim una baixada de sucre. De fet dissabte farem la Rassos - Manresa per anar escalfant. I sóm canalla jubilada 5 o 6 ja passen dels 70

Me n'alegro de que ho comenti el crack xeix, que hi ha molta gent que abusa dels Ibuprofens... I potser realment perjudical!!

A més, no cal... he fet curses de 100M imai he pres res. Sí que tinc la sort de poder menjar botifarres en plena cursa...

Bé, molta sort a tots els que fareu la Mm

Abusar de tot es perjudicial

Crec que la combinació amb la deshidratació es el que provoca els grans mals dels ibuprofens.
Si preneu ibuprofens, esteu ben hidratats i associar-ho a un protector digestiu per evitar lesions greus del aparell digestiu i no supereu les dosis màximes.

Jo en prenc
No crec en l'efecte analgèsic, que segurament també, sinó en el antiinflamatori.
Normalment el prenc al acabar una competició exigent, habitualment una marató i en curses llargues quan el patiment hem sembla excessiu; hem marco un "mínim" d'haver superat una marató 5-6h i vull continuar durant una altre marató 5-6h més mínim, sinó m'espero a acabar.

És a dir, que a mi temporalment m'eleva el llindar del dolor/patiment, hem permet continuar amb dolor sense forçar d'adoptar una nova postura que hem podria provocar més fàcilment una lesió, al no estar habituat, i la post recuperació és millor que sense

Molta força a la MM


Salut!
Jordi

Gracies Xeix Dennis i jordi per les vostres aportacions. Sempre en treus suc si escoltes les experiències dels demès.
Molt interesant això de portar capsules i si cal llençar el aigua calenta i renovar-la de fresca.
Lo de tenir curar dels peus una setmana abans ja ho he après a base de perdre ungles unes quantes vegades.
Lo dels ibuprofens, doncs ves per on pensava que anaven be. De fet prenia un ja de sortida i un altre cada 6-8 hores. De fet no si per afecta placebo en sentia millor a la mig hora de pendral. Però per el que dieu aquesta vegada us faré cas i no en prendré.
Sobre la cerveseta de Sant Llorens. Diuen que no es bo prendre alcohol, però aquesta si que no la perdono.
Apa ens veiem aviat.

Hola companys que tal. Com anat ?

Ja tenim un altre Mm al sac

Després de mesos arrossegant un pinçament ciàtic que no acabava de marxar (sempre en molèsties) i a una setmana amb recaiguda el dissabte passat que no podia ni caminar, no estava segur de poder estar en línia de sortida, però al final puc anar sense dolor (Bueno menys el viatja amb autocar que dura una hora i pico i assentat ja començava a fer pupa)

Ara la dubta i la por era si aguantaria fins al final sense tenir que plegar.
Així que el planing era anar fent amb el mínim de córrer i no fer-se mal.

Ja el Brull veig en Pinelli fent de soporter i voluntari i el Mario que en comenta que aquesta vegada va de tranqui. Espero que així anat molt be. No veig a cap mes conegut de corredors

Tenia la sortida molt d’hora a les 15:00 dels primers. Immediatament després del iaios. Això no es cap avantatge, al menys per mi, per que una vegada has avançat a els iaios tots el demes son avançaments o per que corren o per que caminen mes de pressa.

Me he trobat moltes vegades sol amb poques possibilitats de reenganxar-me a un marxador del meu ritme. I això me angoixava bastant per que tinc sempre molta por a perdrem. La avantatge es que els avituallaments tels trobaves menys tupits.

Em tingut molta sort amb el temps, ja que tenia ploure el dissabte a la tarda i no ho va fer, la nit fresqueta. Molta gent es tapava però jo la vaig passar en màniga curta per que això me ajudava mes a mantenir-me despert e inclús era agradable notar la frescor.
Durant el recorregut veig que en passa Grampi, ve fort i va com una moto, clar que ell es molt mes muntanyenc que jo, venia una baixada molt tècnica i jo soc tope torpe. Després mes endavant em reconeix Xeix que va xarrant amb una colla. Un altre especialista amb la matèria. Pràcticament vam fer una marxa paral·lela ens ven retrobar un munt de vegades.

Me han ajudat molt els petits objectius, A Sant Llorenç a meitat del recorregut encara no ho tenia clar, faltaven 43 km. però les cames de moment responien així que cap a els següents avituallaments.

Arribo a Camí Moliner , encara la meta la veig lluny però prefereixo no pensar i continuar resant.
El proper objectiu Vaquerisses. Aquest tram al faig molt tranquil encara que hem tornat a corriols força exigents, desafortunadament aquí en trobo en mes de un accident, una dona cella oberta i mes endavant un home amb la escàpula trencada.

Al avituallament de vaquerisses La Fabrica la part divertida.
Després de reomplir bidons de aigua i alguna cosa per picar continuo baixant per els carres asfaltats e il·luminats , i quan ja arribo a baix quant comença el camí encenc el frontal i “Ostres” en dono conte que me he deixat els pals al avituallament.

Dilema
A ) Perdo els pals i me enfronto continuar sense pals fins a Montserrat
B ) Torno cap a munt a buscar-los I faig un kilòmetre extra

Be. El fet de tenir que continuar sense pals era arriscat així que cap a munt.
A estat divertit per tots els que en trobava de cara es quedaven sorpresos pensant que ells se estaven equivocant de carrer i en preguntaven si no era per aquí el camí.

Bueno salvada la situació, en resigno a fer 1 km de mes i perdre entre pitos i flautes quasi 15 minuts,

Una vegada a Monistrol ja en veia arribat. Aquí ja observo gent molt tocada. Abandons per esgotament, un que sen va a buscar el cremallera i un altre amb el genoll petat.

La pujada la he fet de una tirada sense parar però tot i això que la fet varies vegades sen fa llarguisima.no arribava mai. AL final 83,99 km. El temps oficial 18:51 si descomptem la pèrdua de temps 18:36 mes o menys. No es el meu millor ni pitjor temps però feliç de arribar fins al final i sencer.

Com sempre durant el recorregut deperint-me de tornar. Al poc de arribar ja penso que crec que no tornaré. Ara ja estic amb el potser si.

Molt bona crònica antirco!!

Enhorabona per ser novament finisher d'aquesta gran marxa!!

Tan sobrat que fins i tot has regalat un km a la cursa... millor això que no perdre els pals... que tampoc no són regalats, oi?

Hauràs vist també a ToniBeltran i Pere Durante, oi?

Bona crónica Antirco.

Jo, tal com has comentat, tenia molt clar que aquesta Matagalls la faria molt de tranquil contrariament a la del 2017 on vaig còrrer bastants trams.

Feia de fiel escuder d'en Paco Barcia, que no l'havia fet mai i aquest any la volia fer i no el podia deixar sol.

Travessa molt exigent, amb força desnivell (Plà de la Garga, Coll de Posses, Matafaluga, Coll d'Asses, pujada a Matadepera, pujada a la Serra de l'Obac i per rematar, pujada a Montserrat) i encara que l'organització parla de 83 quilòmetres, a mi em van sortir 85.

El temps era el de menys i l'únic objectiu era acabar-la lo millor possible, cosa que vàrem aconseguir.

Molt satisfet de viure un any més l'ambient de la Matagalls desde dins i possiblement la carpeta d'aquesta travessa ja queda tancada i arxivada per sempre.

Llarga vida a la Matagalls, però sense mi.