XXXVIII Budapest Maraton (15 d’octubre de 2.023)

Veig que no havia obert tema... i com que he acabat la meva crònica, doncs aquí la teniu, per si la voleu llegir.

XXXVIII Budapest Maraton (15 d’octubre de 2.023)

La més llarga

Després de la castanya de Sant Sebastià va costar sentir-se amb ànims d’afrontar una altra vegada la Marató però a mesura que avançava l’any 2.023 el cos em tornava a demanar de buscar alguna cosa. El dilema: abans o després de l’estiu. Vaig pensar que millor després, que tindria més temps per entrenar, oblidant que l’estiu és calorós i que costa molt sortir a córrer en unes condicions més o menys dignes. Amb aquest panorama, em vaig presentar a la capital hongaresa amb un volum d’entrenament clarament insuficient per acabar amb dignitat el repte (a no sé que tingués algun cop de sort... i tots sabem que a la Marató no hi ha cops de sort que valguin).

El dia de la cursa es llevava a Budapest amb unes condicions ideals. Havien caigut quatre gotes durant la nit, la temperatura era fresca però no freda i no feina ni sol ni vent. Arribar a la sortida tampoc va ser cap problema, amb els tramvies funcionat a l’hora i després d’una passejada ja era en disposició de començar la que havia de ser la 34a Marató del meu historial (2a de la meva segona vida com a corredor de fons).

Tret de sortida amb força gent i cal tenir molt de cap. Coincideixen a un mateix circuit una cursa de 30Km, la nostra Marató i una Marató per relleus (equips de 2 o 4). Els dels 30Km s’incorporaran al quilòmetre 12, però els de la Marató per relleus que surten amb nosaltres estan corrent 10 o 21 quilòmetres per la qual cosa es difícil prendre referències que no siguin les del propi rellotge. Tenia clar que havia d’anar a 6’/km i a veure-les venir. Si podia acabar per sota de 4h15’ seria perfecte, 4h30’ també em tindria content, més em semblava excessiu.

Al quilòmetre 13, passant el Pont de les Cadenes veig la Núria que m’ha vingut a acompanyar, i em fa algunes fotos. Abans he hagut de superar una de les poques pujades que hi ha la cursa, de fet la única natural, a Buda. Les altres pujades tenen a veure amb els 4 ponts que es creuen sobre el Danubi. També hem passat pel llarg túnel de Buda, per sort de baixada, ja que als túnels sovint trobo a faltar l’aire.



Seguim cap al centre de Pest i allí tenim un dels regals més bonics d’aquesta cursa: passant per davant de l’Òpera, el cor de l’Òpera ens obsequia amb un concert. Només per això ja ha valgut la pena arribar fins aquí. I a sobre hi passem dues vegades!

Tot i que a poc a poc vaig perdent ritme, tot sembla sota control. Si el primer parcial de 5Km ha sigut en 30’, el dels quilometres 20-25 serà de 34’. Una pèrdua d’un minutet cada 5Km entra dintre els càlculs de la meva manera de competir, sempre de més a menys. La Mitja Marató la passo en 2.10.30 (la projecció és per estar content).

A partir del quilòmetre 27 comencen els problemes. Dolor articular a genolls i turmells però el ritme no es veu gaire afectat. Ara toca passar el pont més llarg dels que s’han de superar que ens porta a l’Illa Margarida. I allí al parc de l’illa si que comencen els problemes de veritat, tant de veritat que sobre el quilòmetre 31 m’obliguen a fer les primeres parades tècniques. Vaig perdent definitivament el ritme, tinc formigueig als peus i cada cop sóc capaç de córrer menys estona seguida. El pas pel centre aquàtic (amb vistes espectaculars) i pels molls del Danubi a la banda de Pest es fan eterns, amb més metres caminat que no pas corrent. Per cert que a aquesta zona hi ha unes rampes en ziga-zaga baixant cap als molls que serien perfectes per a retalladors... no veig ningú que faci trampa però algun espavilat es podria estalviar ben bé un quilòmetre.

Ja fa estona que m’han superat les llebres de les 4h15, les de les 4h30 i en l’últim quart de cursa ho faran les de les 5h. Estic bastant enfonsat, amb pocs corredors al voltant i només amb ganes de plegar però les Maratons, si no hi ha causa de força major, s’acaben. Després de l’últim creuament del riu només queda un gir a l’esquerra, una baixadeta i una llarga pseudo-recta de un quilòmetre llarg fins a l’arribada. Al començament de la baixadeta em rescaten les llebres de 5h15’ que em deixen clar que no pensen baixar ritme (tot i que van soles) i que volen arribar amb mi, o sigui que espavilo, ni que sigui per creuar l’arribada acompanyat d’elles i tenir una foto prou divertida per compensar el patiment de les dues darreres hores.

I així és com acabo la Marató de ruta més llarga de la meva carrera esportiva, en 5h21’25”. La propera mirarem que es faci una mica més curta.

Gràcies per la crònica gorka!

Al llegir al segon paràgraf "la que havia de ser la 34a Marató" vaig témer lo pitjor, però has acabat com un campió!!
Patint, però acabant

Mai t'ha sigut més fàcil de millorar el temps la propera marató.

Espero llegir-la aquí al fòrum

P.D.. ara veig que has afegit les fotos!
Arribada molt maca així acompanyat

Gràcies per la crònica, Gorka!
Lo millor l'arribada ben escoltat de les llebres i escoltar els cors de l'òpera
Costa molt la segona vida de corredor de fons...
Com diu l'amic Dennis la següent anirà segur molt millor

Salut!

Jordi,
Feia dies que no entrava en el Fòrum, i veig que, finalment, vas acabar escrivint una crònica de la teva aventura a Budapest. Gràcies.
No li donis més voltes, tu tens a les cames els ritmes que vols assolir, paciència, i entrenament, clar.
Ànims

Ara mirant el Forum he vist la teva crónica de Budapest i m'ha fet il·lusió llegir-la. Per un costat per veure a un correcat acabant una nova marató, tot i les dificultats del dia... Així que FELICITATS amb majuscules.
I també per ser un possible destí per l'octubre, aquest any per dates i coincidències (que en aquest 2024 no es produiran) amb altres temes, hi podria anar...

Felicitats per la crònica i per la marató acabada, of course!

El més important es que després de patir una mica arribessis amb un somriure

Sembla una marató interestant...

Gràcies a tots pels vostres comentaris... sí sempre s'ha d'arribar amb un somriure, que al final ho fem perquè ens agrada.
Alguns comenteu que l'esteu considerant, ja sé que algun CoRReCaT la farà aquest 2024...
Us animo a participar-hi, crec que és una excel·lent opció a l'octubre i la ciutat bé mereix una Marató (i unes quantes coses més).