Josep80 Hasn't joined any discussions yet.
Josep80 creat un nou tema ' TIRANA marathon - 20/novembre/2024' en el fòrum. fa 1 mes

TIRANA MARATHON – 20/OCTUBRE/2024

El principal objectiu d'aquesta tardor era poder córrer la marató de Pequín, que és la marató que em falta córrer per completar el meu repte de córrer en totes les ciutats que han estat seu dels Jocs Olímpics d'estiu (total 23 ciutats). El problema de poder córrer a Pequín és que la informació de la marató, incloent-hi la data de celebració, no es publica fins 4 setmanes abans de la marató, i a sobre, amb un sistema de lottery (30.000 dorsals per més de 300.000 sol·licituds), i amb uns resultats de sorteig que són publicats a 3 setmanes vista de la marató.

Amb aquest escenari, i preveient una data de marató de Pequín del 27/octubre, sobre la base d'edicions passades (finalment la data ha acabat sent la del 3/novembre), vaig fer reserves d'hotel a Pequín (amb opció de cancel·lació), i vaig mirar vols i inclús circuits turístics de 2 setmanes per visitar la Xina, amb la intenció d'empalmar amb el circuit un cop hagués fet la marató. A més, és clar, vaig enfocar l'entrenament de les setmanes prèvies pensant en data de marató 27/octubre.

Però, evidentment, havia de dissenyar un pla B, per si Pequín fallava, i el pla B va ser la marató de Tirana. La data de la marató de Tirana, publicada amb molts mesos d'antelació, era el 20/octubre, i a més de marató, també hi havia la possibilitat de triar mitja marató, la qual cosa m'anava molt bé, ja que si finalment anava a Pequín a córrer la marató, a Tirana hi correria la mitja marató, que també em serviria per al meu repte de mitges maratons europees.

Així les coses, em vaig inscriure a la marató de Tirana (amb la possibilitat de canviar a mitja marató a l'últim moment), i vaig reservar vols i hotel, tot plegat el mes de febrer, amb moltíssima antelació.

Arribats finals de setembre, i sense publicar-se encara res de Pequín, i amb dubtes de quan fer les tirades llargues pre-marató, ja vaig preveure que la data no seria el 27/oct. La primera setmana d'octubre van publicar finalment la informació. Data del 3/nov, i 3 dies per inscriure's a la lottery. Vaig haver d'esperar uns dies més (fins al 15/octubre) per saber que enguany no aniria a Pequín, vaig quedar fora de la ballot. Us ho podeu imaginar? Amb només 19 dies d'antelació saber si vas o no a Pequín? En fi, això de l'Organització de la Marató de Pequín és un tema que mereix un monogràfic, ja ho tractaré en un altre moment.

Fixeu-vos, doncs, que el 6/octubre encara no sabia si aniria a Pequín, i que el 6/octubre estava a 4 setmanes de la marató de Pequín (3/nov) però només a 2 setmanes de la marató de Tirana (pla B). Ja havia fet un parell de tirades llargues, i vaig decidir fer-ne una darrera, de 27km. La jugada em va sortir malament. Vaig castigar el cos més del necessari a 2 setmanes de la que, al final, seria la marató que correria, i després ho vaig acabar pagant...

Amb tot plegat, i per acabar-ho d'adobar, em va passar per alt un altre fet imprescindible en el protocol pre-marató, que és el fet de passar per la físio per una sessió de descàrrega. En fi...

Arribats a Tirana, tot va ser molt senzill, ja que el vol va ser directe, l'autobús de l'aeroport a Tirana (400 LEK=4€) et deixa just en el centre de Tirana, a la plaça Skanderbeg, veritable quilòmetre zero de la ciutat, i on estaven situades les carpes per anar a recollir el dorsal i la samarreta, i a més, teníem l'hotel just al costat, a uns 500 metres. Malgrat tot, estava ja a Tirana, i seguia tenint el cap a Pequín...

Vam anar a recollir el dorsal el divendres a la tarda, cel tapat i una mica de plugim. Poca gent. Una sèrie de carpes, dins un espai entre tanques, en un costat de la plaça. Samarreta per a tots els participants, de diferents colors, en funció de la distància a córrer (marató, mitja marató, 10K). Una segona samarreta, de pagament, una mica més vistosa que l'anterior. Bossa del corredor amb una barreta de proteïnes. Res més. Resta dels estands, tots buits. Absència de fira del corredor. Munió d'empreses patrocinadores en el dorsal, gairebé no hi cabien els logos. Fins i tot hi figurava l'ambaixada de Grècia a Albània, com a patrocinadora. Per citar-ne unes quantes, Spar, Adidas, Heineken, Intersport, Banc de Tirana, i així fins a 26 logos.

Dissabte vaig anar a córrer un quart d'hora pels voltants de la plaça Skanderbeg. Molta gent, i molta calor. S'havia acabat la cursa de 5K que es feia el dissabte, i barreja de participants en aquesta cursa i participants que anaven a buscar dorsal per córrer l'endemà.

I diumenge, dia de la cursa, vuitena edició de la marató de Tirana, hora d'inici 9:00h. Cel serè, cap núvol, gens de vent, 22ºC i 70% d'humitat, que pujarien fins a uns 27ºC al final de la cursa. Al voltant d'uns 3500 participants entre les 3 curses: marató (dorsal groc), mitja marató (dorsal verd) i 10K (dorsal blau). Cap passadís de sortida, cap ordre de calaixos, cap indicació de col·locació. Sense llebre. Instruccions per megafonia, crec que en albanès (amb la cridòria no es podia entendre res). En una d'aquestes, la gent va començar a passar per sota de l'arc de sortida, per iniciar la cursa. Uns quants membres de l'organització impedien que alguns participants que volien passar sota l'arc i començar a córrer ho poguessin fer. Eren els de 10K, dorsal blau, que segons sembla havien d'esperar que els participants de marató i mitja marató (dorsals groc i verd) haguéssim sortit. Sembla que ningú ho sabia (potser ho van dir per megafonia...) Això va representar un bon tap i desgavell sota l'arc de sortida, i els de marató (uns 250 participants) i mitja marató (uns 600 participants) vam anar sortint molt espaiats, i en comptagotes, tot sortejant els corredors de 10K (uns 2500 participants, eren majoria) que taponaven la sortida.

Circuit de marató a dues voltes (una volta pels participants en la mitja marató). Per tant, primera mitja marató més o menys acompanyat (800-850 participants) i segona volta molt solitària. Recorregut trencacames, amb 5 avingudes/volta d'anada i tornada (per tant, 10 revolts de 180º en tota la cursa), i amb les 5 avingudes d'anada i tornada amb pendent. També formava part del circuit una volta de 5 quilòmetres (x 2 voltes), amb una altimetria força complicada, pel “parc de Tirana”, autèntic pulmó verd de Tirana i racó de relax (en una ciutat sorollosa i amb elevat nivell de contaminació i tràfic incívic).

Cap, però cap punt quilomètric assenyalat. Increïble. Crec que és la primera vegada que m'hi trobo. I el GPS, òbviament, no és una referència vàlida. Per tant, sense marcats els punts quilomètrics i sense llebres, l'única referència que vaig tenir en tota la cursa va ser la del pas per la mitja marató, en passar per sota l'arc de sortida en acabar la primera volta.

Avituallaments amb aigua, aigua, i aigua. Res més, si exceptuem un avituallament de Redbull. Ni isotònics, ni gels, ni barretes, ni fruita, ... I, a més l'aigua calenta en alguns dels avituallaments, ja que, malgrat ser avituallaments proveïts de tendals que feien ombra, i sota els quals les ampolles haurien pogut estar a cobert del fort Sol que feia. Doncs no: les ampolles estaven exposades al Sol, ben calentetes, esperant que passéssim els corredors...

Animació nul·la en tota la cursa, amb molts carrers del centre de la ciutat que es van haver de tallar, i amb molta policia de tràfic intentant contenir els conductors enfurismats que tocaven el clàxon perquè els deixessin passar. Un parell de punts musicals en tota la volta. Ciutat absolutament d'esquena a la marató.
I calor, força calor, i bastant humitat. Vaig haver de beure més de 4 litres d'aigua, més les sals i els gels, per poder anar fent. Sort de la hidratació.

I és que no vaig tenir el dia, francament. Suposo que va ser una barreja de tot plegat, però em va sobrar tota la segona volta. Al pas per la mitja marató ja hauria plegat, ja li vaig dir a la Tere, quan em va donar una ampolla amb el segon Recuperation. I és que la segona volta se'm va fer eterna, pesada i desagradable. Cóm podia ser? Feia dues setmanes que havia fet 27 quilòmetres sense problemes, i ara amb 21 quilòmetres ja no podia seguir amb garanties... Per si no n'hi hagués prou, i en un dels revolts, poc abans d'arribar als 30 quilòmetres de GPS, en un canvi de sentit que et feia passar per damunt d'una catifa provisional posada damunt unes voreres amb gespa que feien de mitjana, vaig i em foto de cap. Vaig anar per terra, picant sobre la mà que precisament m'havien operat feia un parell de mesos. Sort d'un parell de voluntaris que em van aixecar, jo sol no sé si hagués pogut. Darrers quilòmetres en modalitat “robocop”, tot el tren inferior anquilosat, afortunadament sense cap rampa muscular, però.

Arribada solitària, tots els de la mitja ja havien acabat i ja havien marxat, sembla que arrasant amb els avituallaments finals. I és que un cop acabada la cursa, també vaig poder tenir tota l'aigua que vaig voler: aigua, aigua, i només aigua, per avituallar-me. En preguntar, em van dir que hi havia hagut altres provisions, però que ja s'havien acabat. I això que jo no vaig pas ser dels últims a acabar...

Posició 131/219 en la general, sense classificació per categories, amb un temps de 4:34:02, i encara gràcies. Dels 219 participants, 178 no albanesos, i 41 d'Albània (un bon senyal que el running no té massa seguidors en aquest país). 177 homes i 42 dones. Els 3 primers en categoria homes, de Kènia, amb 2h20', 2h22' i 2h23'. La guanyadora en categoria dones, d'Albània, amb 2h34'.
Per franges de temps d'arribada, 9 sub3h, 74 sub4h, 75 sub5h, 38 sub6h, i 23 sub7h, força dispersats.

En fi, 52a marató al sac, 37è país diferent en el qual corro una marató, i experiència poc interessant.



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Mitja Marató ciutat de Tarragona - 3/nov/2024' en el fòrum. fa 2 mesos

Bon dia,

fa 19 anys que vaig córrer aquesta mitja, de fet va ser de les primeres mitges que vaig córrer, i ja no he tornat a córrer a Tarragona des d'aleshores. De fet, tampoc enguany tenia intenció d'anar-hi, ja que el mateix dia tindrà lloc la marató de Pekín, a la que pensava anar, però malauradament no he entrat en el sorteig, i hauré d'esperar un altre any.
Així les coses, deixeu-me preguntar:

- on aconselleu aparcar, si venim el diumenge 3/nov per córrer la Mitja a Tarragona?

Ho he mirat a la web de la cursa, però no he estat capaç de trobar cap comentari al respecte.

Gràcies.

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' 25a Mitja Marató Internacional de Terrassa (26/01/2025)' en el fòrum. fa 2 mesos

Veig que les inscripcions per aquesta cursa ja estan obertes des de fa mesos, i que el preu va pujant conforme s'acosta la data.
Anava a inscriure'm, però abans volia confirmar si per corredors.cat tenim algun descompte.
Estan ja definides en quines curses tenim reducció de preu per aquesta temporada?
Gràcies.

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' MARATONA DA EUROPA-AVEIRO (PORTUGAL)– 28/ABRIL/2024' en el fòrum. fa 7 mesos

MARATONA DA EUROPA-AVEIRO (PORTUGAL)– 28/ABRIL/2024

Aveiro, ciutat portuguesa d'uns 80.000 habitants, està situada entre Porto i Coïmbra. Ha estat freqüentment anomenada la «Venècia de Portugal» pels seus canals que travessen el centre de la ciutat, cosa que la dota d'una gran bellesa, conjuntament amb el barri vell de Beira Mar, on es conserven les tradicionals cases i els magatzems de sal de la ria. A Aveiro les góndoles són anomenades "moliceiros", i en lloc d'anar propulsades per llargs rems o perxes, van propulsades a motor, ja que són bastant més grans que les seves cosines venecianes.
Per què els canals? Doncs per la ria d'Aveiro, que és considerada una de les més belles i importants de Portugal. S'estén, a l'interior, en un sentit paral·lel al mar, propera a la costa de l'oceà Atlàntic, a una longitud de 47 km. Té una amplada d'11 km, d'est a oest, i és el resultat de la retirada de l'oceà Atlàntic.
La ria es compon de quatre grans canals ramificats (per això "la Venècia portuguesa") que envolten una sèrie d'illes i illots. En aquesta ria desguassen tres rius, tenint com a única comunicació amb el mar un canal, i permetent l'accés al port d'Aveiro a embarcacions de gran calat. La ria és rica en peixos i aus aquàtiques, i ofereix un lloc perfecte per a tots els esports aquàtics.
Molt interessant la part antiga de la ciutat, amb cases adornades amb les tradicionals rajoles portugueses. L'altre reclam turístic de la ciutat són els Ovos moles d'Aveiro, unes postres tradicionals que conté rovells d'ou i sucre, i de vegades xocolata. Després, aquesta barreja es col·loca dins de petits embolcalls de paper d'arròs o embolcalls de farina de blat.
Des del 2023, la Maratona d'Europa és una prova oficial de World Athletics amb l'etiqueta de Road Race Label. És un gran esdeveniment esportiu per a la ciutat, i que inclou les proves de marató, mitja marató, 10k i 5K, amb una participació de més de 5000 corredores i corredors.
Vam anar a recollir el dorsal i la samarreta de l'esdeveniment, juntament amb una bossa de productes promocionals, divendres a la tarda. Fira del corredor digna, no espectacular, en unes grans carpes instal·lades a tocar del centre de congressos, just al costat d'on acaba el canal de Fonte Nova. Allí és on, a més, se centralitza tot l'esdeveniment el dia de la prova, incloent-hi sortida i arribada de les diferents proves.
Divendres i dissabte van ser dies ennuvolats, grisos, amb xàfecs intermitents, i ventosos. Baja, poc desitjables per a córrer una marató. També va ploure força la matinada de diumenge, dia de la prova. Però, com ja anunciaven les previsions meteorològiques, diumenge va despertar-se amb un bon Sol, cap núvol, i una brisa força agradable. Les proves començaven a les 8:30, i vam sortir de l'apartament a les 8h, ja que estàvem a menys de 10 minuts caminant.
Un goix veure tota la gentada, dia espectacular, altaveus, música,... Tenia assignat el calaix D, segons previsió de crono, i amb pocs minuts ja estava dins. La sortida per marató, mitja marató i 10K va ser a la vegada, tots junts, i amb diferents colors de dorsal.
Fins al darrer moment, en el calaix de sortida, no em vaig decidir a posar-me la vestimenta definitiva (la Tere estava amb mi, i em vaig poder permetre aquesta "frivolitat"). Portava un bon refredat, i la temperatura era d'uns 10 °C, molt bona per a córrer, però dubtava de les zones totalment obertes i desprotegides del recorregut, i del vent atlàntic. Finalment, decisió de només màniga curta. I la vaig encertar. (Acabaríem suant de valent, ja que la humitat va ser molt elevada). Quatre minuts de retard, tradició llatina, i a córrer.
Els primers centenars de metres van ser en pendent positiu, sense escalfament previ, i per tant ritme pausat i intentant pujar de pulsacions sense brusquedat. Tot i això, vaig fer els dos primers quilòmetres a 5:51 i 5:43, i ho menciono expressament perquè passat el km 2 vaig avançar a les dues llebres de 4h45'. Com s'entén? Jo només havia sortit 2 minuts després del temps de sortida oficial, i les llebres de 4h45' havien de portar suposadament un ritme de 6:45/km. En avançar-les ja vaig veure que anaven a menys de 6'/km. Imperdonable.
Més endavant, passant el km 5, els participants dels 10K van desviar-se, i els de la mitja i marató vam seguir endavant. Vaig seguir portant un ritme bastant regular, al voltant de 5:40/km, i en el km 6 vaig agafar i avançar les llebres de 4h30', que suposadament havien de portar i haver portat durant 6 quilòmetres un ritme de 6:40/km. Patètic. El pròxim objectiu va ser arribar a les llebres de 4h15', a saber quin ritme portarien, atès el que havia vist amb les de 4h45' i 4h30'.
Passat el km 10, els /les participants de la mitja es van desviar, i els de la marató vam seguir més enllà, entre canals i salines. Uns quants quilòmetres avorrits, afluixant ja, a poc a poc, el meu ritme, fins que vaig arribar a les llebres de 4h15', al voltant del km 17. Em vaig quedar una estona amb elles, un parell de corredors locals que anaven acompanyats de mitja dotzena de participants, a destacar-ne una d'elles, una corredora de mitjana edat, que no parava de cridar "bom dia" a cada persona o grup de persones que ens trobàvem en el voral per animar.

No em vaig trobar a gust en aquell grup, no pas per qüestió de ritme (en aquelles alçades ja vaig veure que el ritme era el que jo més o menys portava, al voltant de 6'/km, i per tant no anava forçat). Va ser més aviat un tema d'estrès. Quan corro intento fugir dels grups que parlen i criden, prefereixo poc soroll i concentració. I en aquell grupet es parlava i cridava massa...
Així doncs, els vaig deixar enrere, i vaig anar a buscar i a creuar, més enllà, el Ponte da Barra, que travessa la llacuna d'Aveiro, per portar-te al barri pescador de la població, i a les platges de la localitat. Aquest pont, d'uns 1500 metres de llargada, i que vam haver de fer dues vegades (anada en el km 19 i tornada en el km 24), representa, en principi, l'obstacle més destacable del recorregut.
Ja dins el barri de la Barra, vaig arribar al punt de la mitja, amb un temps de pas de 2h4', una mica per sota de 6'/km. En aquell punt vaig tenir uns minuts de crisi, bàsicament mental, però que inexorablement es va traduir a les cames. Vaig inclús haver de caminar uns segons. M'acostuma a passar a les maratons, en diferents moments, i és que la marató sempre se'm fa massa llarga.
La cursa va anar a buscar l'extrem de l'Avinguda Fernando de Magallanes, per fer un gir de 180 graus, enfilar el camí de tornada, i podent veure en sentit contrari tots els/les participants que venien... I entre ells/elles, les llebres de 4h15'. Al cap de poc em van avançar. No vaig fer cap esforç en quedar-me en el grup, i vaig deixar que marxessin uns metres, mantenint distància visual, mentre vaig poder...
El camí de tornada va ser tot en modalitat "ja queda menys", que és la que jo utilitzo mentalment quan les coses no van gaire bé... Vaig anar passant tots els quilòmetres a més de 6'/km (alguns sisos llargs), amb un vent que començà a bufar de front i a ser molest. Van ser els quilòmetres des del 25 (havent ja travessat el pont da Barra) fins al km 34 aprox., quan ja vam tornar a ensumar el nucli de la població. Els avituallaments van anar sent correctes, freqüents, amb ampolles d'aigua i gots d'isotònics, a vegades gels energètics i fruita.
Arribat el quilòmetre 35, la cursa va començar a trobar un altre obstacle, un obstacle que tan poc ens agrada als corredors: les llambordes. Força trams de llambordes en passar i travessar carrers cèntrics de la localitat, ara sí, molt concorreguts, passant pel costat dels moliceiros, amb força cridòria i animació. Algun punt d'animació musical, poc destacable.
Arribant al km 40 van arribar a la meva alçada les dues llebres de 4h30'. No m'ho podia creure. Jo portava aleshores una previsió de temps d'acabar al voltant de 4h24', elles havien sortit abans que jo, i m'estaven avançant...!!! Un dels tres o quatre corredors que anaven amb les llebres era un corredor de Valladolid (samarreta), que em va animar al passar pel meu costat. Em vaig afegir al grup, i li vaig comentar que aquells paios anaven més de 5 minuts per sota del temps objectiu. M'ho va confirmar. No me'n vaig poder estar i els vaig dir directament, a les llebres, que aquell ritme que portaven no era el que tocava. No vaig esperar resposta. Vaig tirar de la benzina que em quedava (sempre em queda massa benzina en els darrers quilòmetres de les maratons), i els vaig deixar a tots enrere.
Darrers minuts de la cursa sense ensurts, aquesta vegada cap sorpresa muscular ni davallada física, després d'haver seguit escrupolosament la rutina de gels+sals+hidratació.
Arribada xulíssima, gent, megafonia, música, climatologia esplèndida, tota una festa. De seguida vaig veure la Tere, que em va cridar i seguir des de l'altre costat de les tanques, mentre jo feia el recorregut post-cursa per anar a recollir medalla, samarreta de finisher, jaqueta de finisher, bossa d'avituallament post-cursa, aigua, i cervesa... Infinitat de fotos per part de l'organització, però de pagament...
Vaig acabar en 4:22:24, posició 1061/1338 en la general i 51/77 en la categoria M60 (aquest cop no hi va haver cat M65-69). Finishers, per gènere: 197 dones i 1141 homes (molt desproporcionat).
En categoria dones, guanyadora en 2h31' i en categoria homes, guanyador en 2h09', tots dos de països africans.
Cinquanta-unena marató al sac (51), trenta-sisè país diferent en córrer una marató (36), i per la següent, que això no para...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' VATICAN EXPRESS MARATHON (18/3/2024)' en el fòrum. fa 9 mesos

VATICAN EXPRESS MARATHON (CIUTAT DEL VATICÀ)- 18/MARÇ/2024

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà) és una ciutat estat enclavada a la ciutat de Roma. És un dels. Té una extensió de 0,439 km2 i una població d'aproximadament 900 habitants, dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania. Gairebé la meitat dels ciutadans resideixen fora del territori cedit per Itàlia en altres països, per motius de treball (personal diplomàtic), i és un híbrid en el qual és una entitat independent de ciutat i que és anomenada Estat per la col·lectivitat. És tan petit que només la Basílica de Sant Pere ja n'és el 7% de la superfície total; la basílica i la plaça de Sant Pere ocupen un 20% del territori, fet que el converteix en el territori "independent" més urbanitzat del món.

L'any passat es va celebrar la primera edició d'aquesta cursa, la "Vatican Express Marathon". Es tracta d'un esdeveniment organitzat per una associació esportiva dels Estats Units (Santa Teresa Adventure Runcation, Racing), que organitza curses locals (maratons i mitges maratons) en els sis estats nord-americans de New England (Connecticut, Rhode Island, Maine, Vermont, Massachusetts i New Hampshire), i amb els quals ja vaig córrer l'any passat a Rhode Island, pel meu repte de mitges a USA.
La cursa està pensada per corredors i corredores que viatgin per a córrer la marató de Roma el diumenge, i puguin aprofitar el dilluns per a córrer la marató del Vaticà, i així, sumar dos països en dos dies a la seva llista de països amb marató completada. Efectivament, es tracta de quelcom força "friki", però us en faríeu creus dels monstres de les sabatilles que sovintegen l'asfalt arreu del Món i van a cercar els llocs més inhòspits per poder seguir sumant...
En la primera edició (març 2023) van participar i acabar 28 corredors/es (8 dones i 20 homes), només el primer va baixar de les 4 h, sis més van baixar de les 5 h, dotze van baixar de les 6 h, sis més van baixar de les 7 h, i finalment tres van superar les 7 hores. La mitja d'edat dels 28 participants va ser de 54,6 anys, amb tres d'ells superior als 70.
Aquestes dades ja són una evidència que no es tracta d'una competició, sinó d'una prova que té, com a única fita, el fet de poder completar la distància màgica d'una ruta, que comença en l'obelisc de la plaça de Sant Pere, transita uns 50 metres per la Ciutat del Vaticà, i després entra a Roma, per anar a buscar la llera del riu Tíber.
Un cop en el Tíber, es tracta de completar 13 vegades una volta de dues milles (anada/tornada) en un tram del riu. Efectivament, 26 revolts de 180º. Cada participant ha de portar una ampolla per omplir d'aigua, pel que fa a la hidratació. L'aigua està en el començament de cada volta. No hi ha control per xip, sinó que és obligatori que cada participant porti un GPS (Garmin, Polar,...) per enregistrar la seva distància, i a cada volta el/la participant ha de portar el dorsal ben visible perquè li puguin anar sumant les voltes completades.
Quan a la gent li dius que vas a córrer la marató del Vaticà, tothom, sense excepció, et fa el mateix comentari/pregunta: en el Vaticà? I quantes voltes hauràs de donar a la plaça?
Doncs bé, de voltes a la plaça de Sant Pere, cap ni una. De fet, seria impossible, ja que més de la meitat de la plaça està encerclada amb tanques, i plena de cadires, pels esdeveniments religiosos.
I és que, d'acord amb els estatuts dels diferents clubs de runners que comptabilitzen el nombre de països en els quals cadascú ha corregut, n'hi ha prou que una cursa comenci o acabi en un país perquè es pugui acreditar que s'ha corregut una marató en aquell país (sense poder-se comptar, òbviament, l'altre país que forma part de la cursa: (1 cursa:1 país)).
Com la Vatican Express Marathon comença a la plaça de Sant Pere, dins de la ciutat/estat del Vaticà, i es corren uns primers metres, fins a travessar les tanques de separació que la separen de Roma, ja que aquí tenim el perquè del nom d'aquesta cursa.
Dilluns 18 de març, 6:30 del matí, ens vam "plantar", la Tere i jo, en el punt de trobada, en el peu de l'obelisc del mig de la plaça. Acabaven d'obrir les tanques que encerclen la plaça de Sant Pere, i que donen l'accés a l'interior de la plaça. De seguida vam veure una parella que, de segur, també anaven a córrer. L'Helga i en Martin, d'Àustria, tots dos cat 55-59, i que 24 hores abans havien corregut la marató de Roma. L'Helga, avui, acabaria la seva marató número 100, i en Martin la seva número 150, tots dos amb maratons en més de 40 països. Aviat va anar arribant tothom, des d'altres entrades a la plaça. Alguns/algunes ja es coneixien entre ells, i és que en aquest Món dels maratonians viatgers, comença a ser habitual retrobar-se amb companys/es d'altres països amb els/les que ja has coincidit prèviament.
L'Helga i en Martin no eren els únics que havien corregut el dia anterior, hi havia algú més. En qualsevol cas, de seguida em vaig adonar que estava envoltat de devoradors i devoradores de quilòmetres, i de gent que li agrada viatjar i conèixer Món, a la vegada que córrer, les meves principals aficions.
Es van repartir els dorsals, d'acord amb la llista d'inscrits, simplement un paper en blanc, sense logotips, i amb el número assignar a cadascú, dibuixat amb retolador.
L'organitzador ens va explicar com aniria l'inici, i la resta de la cursa. Jo ja coneixia els detalls, ja que havia llegit un resum, imatges incloses, que un participant de l'any passat havia penjat a internet.
Érem 35 participants entre les tres modalitats: marató (29), mitja marató (2) i 10K (4). Un voluntari que ja va córrer l'any passat, i es coneixia la ruta, ens faria de guia els primers 800 metres, sortint del Vaticà i corrent per un parell de carrers de Roma, fins a arribar a les escales que ens donarien accés al tram de riu que seria la base de la cursa.
Foto de grup, a peu d'obelisc, i tothom a punt. Darrers missatges: "no és una cursa per esgarrapar segons al crono, es tracta d'acabar la cursa, i de sumar".



Dia tapat, pesat, molta humitat, sense vent, temperatura agradable, pronòstic d'una mica de pluja a mig matí. Màniga curta, sense buff, i amb porta-ampolles i ampolla amb Reuperat-ion al cinto, i 4 gels normals i 2 gels amb cafeïna a les butxaques, més un segon Recuperat-ion per a la segona meitat de la cursa.
Vam començar, sense més ni més, després dels "three, two, one,... go" de l'organitzador. Glamour ZERO. Bicicleta marcant el pas, i tot el grup darrere, sortint de l'estat del Vaticà, entrant a Itàlia (Roma), i començant a córrer per les clàssiques i merdoses llambordes dels carrers de la part antiga de Roma, en aquest cas les del Borgo Santo Spirito, llambordes irregulars, moltes mig sortides. Un cop vam arribar a Lungotevere in Sassia, la concorreguda avinguda que, en aquesta part, va paral·lela al Tíber, ens vam adonar que el trànsit era infernal, dia feiner a les 7 del matí, en el centre de Roma. Via de 4 carrils, sense per on poder passar dels vianants (si no volies recular una mica per anar a buscar un pas de vianants), i a Itàlia, on els conductors tenen més aviat fama d'anar a la seva. En definitiva, tot el grup ens vam haver d'aturar una bona estona, mentre passaven cotxes i autobusos, i anar temptant a la sort per buscar petits instants, sprints inclosos, per creuar, ara un, ara una altra, i així... Força estressant.
Ja a l'altre costat de l'avinguda, vam anar a trobar la llarga escala, de tres trams, que comunicava el carrer amb l'ample passeig que flanqueja el riu. Esglaons gastats, bastant relliscosos en haver-hi tanta humitat, i els vam haver de baixar amb molt de compte.
Finalment, després de quasi 8 minuts d'haver engegat el Polar, a la sortida, i d'haver cobert uns 650 metres de cursa, vaig arribar a l'inici del tram d'uns 1600 metres que, en el cas de la marató, hauríem de fer 13 vegades d'anada i tornada. A peu d'escala, i sota el Ponte Vittorio Emanuele II, hi van situar el punt d'avituallament, on a cada pas de volta cadascú es podria anar omplint d'aigua l'ampolla que portàvem al damunt. Una tauleta i ampolles d'un litre i mig ferien la feina, i dues voluntàries anirien comptant les voltes de cada participant cada vegada que passéssim per allà, per, uns metres més enllà, en acabar el tram cobert pel pont, fer el gir de 180°, completar la volta, i iniciar la volta següent. També allà, en el punt de gir, es considerava el punt de meta, després de completar les 13 voltes.
I així, i sense més sorpreses ni entrebancs, ens vam posar a circular per un tram de riu pensat especialment per corredors/es i ciclistes. No massa per a vianants, ja que no hi havia cap banc per a seure, cap ni un, i cap mena de servei, tipus papereta, WC públic..., A la primera volta vaig anar en segona posició bastant estona, ja que en l'aventura de travessar carrer+escales havia estat dels primers. Vaig veure que el company que anava en primer lloc, uns metres per davant, girava sota un altre pont, en aquest cas el Ponte Garibaldi. Allà hi havia un altre parell de voluntaris, per indicar punt de gir (pintat en guix, a terra, quasi en acabar la part coberta del pont), i per anotar en la seva llista el número de volta completada per cada participant.
En el tram de tornada de la primera volta ja em vaig creuant amb tots/es els/les participants de la marató, la mitja i els 10K, ja que les tres curses van començar a la vegada. No va trigar gens a avançar-me en Ben Hughes, unes categories d'edat més jove, que acabaria sent el primer de la cursa (marató). Acabant la primera volta ja vaig poder comprovar que hi havia quelcom que no quadrava en les distàncies, però vaig voler esperar a completar la segona volta per veure si les meves sospites estaven fonamentades. I efectivament, volta rere volta vaig veure que el Polar em donava una distància de més de 1700 metres pel tram que, segons els organitzadors, era de 1600. Això va suposar, invariablement, que cada volta va ser de més de 3400 metres, quan la cursa estava dissenyada per 3200 metres/volta. A l'haver de completar 13 voltes, la distància addicional al final va ser considerable, com van reflectir els GPS de tots els participants. Durant la cursa li vàrem dir a l'organitzador, que passejava i entrenava pel recorregut, que allò no havia estat mesurat correctament, però simplement es va limitar a somriure.
I és que crec endevinar què és el que va passar, i perquè el gir sota el ponte Vittorio Emanuelle II estava sota el pont, ben entrat dins el pont, i no pas abans d'arribar al pont, que és on es complien els 1600 metres, i on hi havia el punt de gir en el mapa de cursa que l'organitzador ens havia enviat dies abans. Inicialment, no estava previst que hi hagués voluntaris en aquest punt de gir (per això l'obligació inicial de portar GPS). Però al final n'hi va haver dos, de voluntaris, que s'havien d'estar en aquell punt unes 8 hores. I hi havia pronòstic de pluja. A sota el pont no es mullarien, i a més hi havia unes pedres al costat de la paret, ben polides, on podien seure, sense haver d'estar drets. La resta, estava cantada. Allarguem-ho fins a sota el pont, i així els/les voluntàries podran seure i no es mullaran si plou.
La cursa va ser monòtona, evidentment, això no és cap secret. El més semblant a un entrenament, en el meu cas, ja que sempre entreno sol, i aquesta experiència de córrer tants quilòmetres només amb la meva pròpia companyia no em va ser nou. Òbviament, de forma intermitent, ens anàvem creuant els uns amb els/les altres, i, a cada gir, un somriure o una salutació cap els voluntaris. Força canvis de ritme (parar+arrancar) a cada gir, i cada vegada que volies omplir l'ampolla d'aigua.



A dalt, al carrer, soroll llunyà del trànsit, sirenes d'ambulàncies. A baix, al riu, a la cursa, silenci. Paisatge zero, animació zero. música zero, companyia gairebé zero. Simplement diferent de qualsevol cursa. Com he dit, com un entrenament, això sí, mooooolts llarg.
Devíem portar tres o quatre voltes quan em va avançar en Rain Vellerind, d'Estònia, cat M55-59, volia fer sub 4h. (al final va acabar fent 4h38'. Massa llarg?). Vam intercanviar quatre comentaris, i ell, de mica en mica, va anar cap endavant. Les primeres quatre/cinc voltes vaig voler recuperar el desastrós crono del primer quilòmetre (semàfor, escala, ...), i em vaig equivocar. Vaig voler anar a ritme de mitja marató durant aquests primers quilòmetres, i ho vaig pagar a la segona meitat de la cursa. A més, i a certes edats, la recuperació després d'una marató és cada vegada més lenta, i jo n'havia fet una altra feia 3 setmanes.
En acabar la quarta volta vaig veure que les 4 participants dels 10k ja havien arribat, i estaven parlant entre elles, medalla al coll, i samarreta de l'esdeveniment, animant als que acabàvem volta, per començar la següent.
Mentrestant, en Robert Boyde-Wolke, participant en la marató, i amb disfressa, anava filmant diferents moments de la marató, a la vegada que corria. La seva dona, la Sabine, va córrer la Mitja Marató.
Faltaria encara molta cursa, quan vaig notar que se m'estaven carregant els adductors, massa aviat, i em van començar a molestar. El terra era molt dur, es notava. Un altre impediment. Irremeiablement, vaig anar baixant el temps per volta, i molt atent a qualsevol rampa, no les tenia totes. A cada volta procurava hidratar, això sí, i al voltant de la mitja marató, la Tere em va donar l'ampolla plena amb el segon Recuperat-ion. Cada dues voltes em vaig anar prenent un gel. Ja a la vuitena volta vaig comprovar, en passar per meta, que els dos participants de la Mitja ja estaven celebrant haver arribat, i xarraven amb les voluntàries, i feien fotos. A mi encara em quedaven cinc voltes.
Quedàvem 29 participants, en cursa, tots ja de la marató, i les posicions ja es mantindrien invariables, llevat que l'Helga em va avançar a la darrera volta. Jo anava fos, i a ella semblava que encara li quedava gas. En avançar-me, just començar la darrera volta, es va girar cap a les voluntàries i va insistir que allò era massa llarg. Els nostres GPS's estaven marcant 41 quilòmetres, i encara faltava una volta.
A les darreres voltes vaig acabar perdent el compte de qui m'havia doblat, i a qui jo havia avançat. I en els darrers girs, en lloc d'afluixar, per girar, i tornar a accelerar, el que vaig fer va ser caminar en tot el gir.



Finalment, el premi, arribant, pensant-me la medalla i recollint la samarreta.



La Tere em va donar suport logístic (tovallola, barreta proteïnes, canvi samarreta) i vaig xerrar una estona amb en Gert Rens (Bèlgica), que havia acabat uns minuts abans que jo, i la dona del qual, la Marleen, havia corregut els 10k. Fotos de finisher, salutacions, i més comentaris relatius a la distància mal mesurada. L
a Tere i jo ja vam enfilar escales amunt (molt oportunes, les escaletes, després d'haver corregut una marató), i vam tornar a la plaça de Sant Pere, d'on havia començat la marató, ja que ens venia de pas, de camí cap a l'apartament. Quina diferència de panorama respecte al de les 6:30 del matí, quan vam arribar a la plaça. I això que era dilluns, no pas festiu.
Els guarismes:
29 participants en la marató, 2 en la mitja, i 4 en els 10K. Tothom va ser finisher, no hi havia límit de temps.
Dels 29 maratonians/es, 9 dones i 20 homes.
Entre els 29 maratonians/es, 16 havien corregut la marató de Roma 24h abans.
Dels 29 cronos finals, 2 van ser sub 4h, 8 van ser sub 5h, 8 van ser sub 6h, 4 van ser sub 7h, 4 van ser sub 8h, i 3 finishers van superar les 8 hores.
Per trams d'edat, M25-29 (2), M30-34 (2), F35-39 (1), F40-44 (2), M40-44 (2), M45-49 (2), F50-54 (1), M50-54 (1), F55-59 (2), M55-59 (4), F60-64 (2), M60-64 (4), M65-69 (2), F70-74 (1) i M75-79 (1).
Dels 29 participants en la marató, jo vaig ser el quart de més edat, i vaig acabar amb el setè millor temps, encara que això és anecdòtic, ateses les característiques de la cursa.
Aquesta setmana ha fet 20 anys que em vaig estrenar com a maratonià, quan acabava de complir 45 anys. I aquesta marató ha significat la cinquantena (50) en el meu palmarès, havent afegit un país nou en la llista de països on he corregut una marató (35), i havent-me estrenat en la categoria M65-69.



En definitiva, experiència diferent, organitzada una mica "sui generis", que em va permetre compartir objectius amb altres companys i companyes. Segur que l'any vinent els organitzadors voldrà tirar endavant la tercera edició, i ja ens van anunciar que també tirarien endavant una marató a San Marino, amb un format semblant en aquest. Sembla que és el format que s'ha posat de moda per petits estats, ja que em consta que aquest 2024 es farà una marató a Liechtenstein amb un plantejament semblant.
En Robert Boyde-Wolke ha editat una petita i agradable pel·lícula de la marató, que segur que servirà per il·lustrar la meva crònica : youtu.be/YKcLMig8dPQ
I seguim...

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' LIFESTAR MALTA MARATHON (MALTA)– 25/FEBRER/2024' en el fòrum. fa 9 mesos

Malta, arxipèlag mediterrani i estat de la UE des de 2004, pertany també a la zona euro des de 2008, i va assolir la seva independència del Regne Unit l'any 1964. Conducció per l'esquerra, parla cooficial de l'anglès, endolls de tres pins, i bastants altres detalls delaten la seva pertinença a la "Commonwealth". Amb 475.000 habitants i una superfície equivalent a la comarca del Tarragonès, Malta té la densitat de població més elevada de la UE. La seva capital és La Valletta, amb una població propera als 7.000 habitants.
La celebració de la marató de Malta ha estat força accidentada aquests darrers anys. De les sis darreres edicions (2019,2020,2021,2022,2023,2024), tan sols se n'han celebrat tres, després d'haver-se'n celebrat vint-i-quatre de seguides, des de 1995, any de la primera edició.
El febrer de 2019 la cursa es va haver de cancel·lar la vigília, per problemes meteorològics. Allà ens va enganxar a la Mariona (Mona), l'Arcadi, l'Abel (Cargol) i a mi mateix, amb les respectives famílies. La tromba d'aigua i vent que va caure aquell dissabte va anegar i malmetre bona part del circuit per on havia de passar la cursa.
L'any 2020, curiosament, es va poder celebrar, pels pèls, ja que un parell de setmanes després ja estàvem confinats per la pandèmia. Recordo que la recollida de dorsals no estava permesa per participants de determinades regions d'Itàlia, on ja hi havia força brots de Covid. En aquesta edició vam participar l'Arcadi (marató) i la Mariona (Mona) i jo mateix, a la mitja.
L'any 2021 no es va celebrar, per les diferents onades de covid que anaven i venien per aquella època.
L'any 2022 m'hi vaig tornar a inscriure, aquest cop per a córrer la marató. El circuit de la marató, en la seva segona meitat, era pràcticament el de la mitja que havia corregut dos anys abans, força ràpid. Però de nou, males notícies. A tres setmanes de la data de la cursa, amb la preparació ja feta, vols comprats, amb reserva d'allotjament, i altres preparatius, veig a la web de la cursa "CANCELLED". I no havien enviat cap e-mail als inscrits/tes. Increïble. Motiu: a darrera hora l'Organització de la cursa i les Autoritats del Trànsit no s'havien posat d'acord en el tall de carrers i vies per on havia de passar la cursa. A córrer cuita vaig haver de refer els plans, i inscriure'm a la marató de Castelló, que se celebrava el mateix dia, i que vaig acabar corrent amb l'Arcadi i en Xavi Bonastre, curiosament el mateix trio que faríem podi de la categoria M60-64 l'any següent a la marató de Luxor, a Egipte.
I, finalment, vaig tornar a provar de participar en l'edició d'enguany, per a córrer la marató. Us creureu, però, que faltant dues setmanes per la marató, vaig rebre un e-mail de l'Organització, on es notificaven canvis de darrera hora, en els horaris, perquè, novament, l'Autoritat del Trànsit posava restriccions en els talls previstos a les carreteres? Tot plegat va suposar avançar tot l'esdeveniment 30' respecte a l'horari previst inicialment, és a dir, sortida d'autocars cap a la sortida a les 5h15' (en lloc de 5h45') i sortida de la marató a les 6h30' (en lloc de 7h00').
Matí plujós i ventós el diumenge de la marató. Així havia estat anunciat per les webs meteorològiques, i així va ser. Llàstima, perquè tant els dies anteriors com els dies posteriors van ser molt agradables per a la pràctica del running. Però el dia de la cursa, ja des de la matinada, va ploure, a estones amb intensitat, i el pitjor de tot, amb ràfegues de vent molt emprenyadores.
Malgrat que el circuit de la marató és un "point-to-point", el cert és que el punt de sortida, a la localitat de Mdina, antiga capital de Malta, és a menys de 20 quilòmetres de Sliema, punt d'arribada de la cursa. Això s'explica perquè els primers 20-25 quilòmetres de la marató són un "no parar" de filigranes per camins i carreteres més enllà de Mdina, amb constants girs i canvis de sentit, tot per acumular quilòmetres, fins que agafes els darrers 15 quilòmetres, que ja enfiles el camí directe cap a meta.
En fi, que a les 5h05' vaig agafar un dels molts autocars que es van concentrar al passeig de Sliema per dur-nos al punt de sortida (5 € que havíem pagat, addicionals a la inscripció), i vàrem fer camí, 25 minuts d'autocar. Ja vam veure, des de l'autocar, que moltes parts del camí estaven completament inundades, i això que era carretera principal. I és que les carreteres i infraestructures de Malta semblen més les d'un país en vies de desenvolupament que no pas les d'un país de la UE. A les 5h30' vam arribar, baixar de l'autocar, i buscar ràpidament un lloc per posar-nos aixopluc. Plovia, feia vent, i els únics llocs disponibles per protegir-nos eren les cobertes d'una benzinera (petita, d'un parell de sortidors) i una parada d'autobús, amén d'alguns portals (tancats) d'alguns edificis del voltant. I faltava una hora llarga i sencera per començar la cursa. Els autocars van anar arribant, i la gent ja no sabia on posar-se. Amb els minuts, i sota uns focus, van aixecar l'arc de sortida, i preparar l'electrònica per enregistrar els temps de sortida.
Malgrat que la temperatura no era molt baixa (uns 10 °C), vaig tenir sensació de fred, tremolant, ja que el vent i el fet d'haver d'estar quiets, va fer que la sensació tèrmica fos de menys temperatura. I això que anava protegit amb un impermeable, que després vaig deixar a la bossa que l'organització et portava a la línia d'arribada. Érem quasi 900 participants inscrits a la marató, no pas quatre gats, 36 dels quals de la meva categoria M60-64, la darrera cursa que corria dins aquesta categoria. Només vaig veure un parell de participants fent una mica d'escalfament. La resta tots vam esperar, a cobert, que fos l'hora de donar la sortida. En el darrer moment, i a correcuita, vam deixar les bosses personals en les camionetes assignades, darrer "riu", i GPS en marxa, sota pluja i vent. Sortida puntual a les 6h30' afortunadament, i quan tot just començava a clarejar.
Donades les circumstàncies,la meva indumentària per encarar la distància màgica va ser poc recomanable, ho sé, però no vaig voler córrer el risc de,davant de qualsevol problema, agafar una pulmonia. I amb una indumentària molt semblant a la que vaig utilitzar a la memorable marató de Boston 2018 (samarreta tècnica màniga llarga+samarreta tècnica màniga curta+bossa escombraries talla XL+malles llargues+gorra running pluja+mocador tubular "buff") i amb 6 gels al damunt (2 amb cafeïna) i un parell de Recuperat-ion. De fet, haig de confessar que no em vaig treure la bossa de les escombraries fins a ensumar la línia de meta, en el km41. A més, vaig haver d'utilitzar part del "buff" per sobre el cap, tot agafant la gorra, perquè no se l'endugués el vent. Podeu veure a la foto quina estampa més maratoniana, la meva. Evidentment, i això és una lliçó que ja fa molts anys que vaig aprendre, vaig ser molt rigorós amb la hidratació durant tota la cursa, ja que era conscient que anava massa abrigat.



De seguida vaig poder comprovar quina seria la tònica de la primera meitat de la marató. Trams de carretera d'anada i tornada, camins secundaris amb força revolts, aigua per tot arreu, acumulada durant la nit. Primers dos quilòmetres amb els grups força compactes, i amb uns ritmes força lents, tant pel fet que ningú havia escalfat, com pel fet que en alguns moments ens vam haver de parar, i fer cua, per travessar trams completament anegats, on s'havia de passar en fila índia.
Malgrat que hi va haver llebres, per parelles, per temps objectiu cada 15 minuts, el fet és que a la sortida tothom va sortir sense ordre, i després d'aquest parell o tres de quilòmetres accidentats, la gent es va anar posant en el seu lloc. De seguida em vaig adonar que no hi havia punts quilomètrics assenyalats. El primer punt quilomètric que vaig veure indicat va ser el 18, i més endavant, a partir del km 30, ja va estar indicat cada quilòmetre. El pas per la mitja marató no va estar indicat (km21,1).
Ficar els peus dins de bassals plens d'aigua va ser la tònica de més de la meitat de la cursa. Molt desagradable, i un impediment per assolir millors registres. A partir de mitja cursa la intensitat de la pluja va disminuir, però no pas el vent, que amb tants canvis de direcció en la ruta, molestava més o menys, segons el tram.
Animació inexistent, ja que no hi va haver tram urbà fins als darrers dos quilòmetres, al costat del passeig marítim. Abans, però, uns quants quilòmetres de pendent negatiu, els quilòmetres més complicats en una marató, encara que intercalats amb uns quants trenca-cames de pujades i baixades. En una d'aquestes, en el km 31, el recte anterior de la cama esquerra em va fer aturar, de sobte. Fort dolor. Vaig caminar un parell de minuts, provant que em passes, i de mica en mica, vaig tornar a córrer, primer molt suau, i després ja millor.
Un parell de punts d'animació, en la segona meitat del recorregut. El primer, uns altaveus posats damunt d'una furgoneta. El segon, una noia, cantant en directe, des d'un portal.
Els avituallaments van ser d'aigua, en ampolles de 330 ml. Els voluntaris/ies, un bon grapat, te les donaven obertes, amb el tap. També un parell d'avituallaments amb beguda energètica, i un parell de punts amb esponges, i taronges.
Tota la ruta va estar marcada amb fletxes d'esprai groc pintades en l'asfalt, i amb voluntaris/es en tots els infinits desviaments.
Ruta compartida amb el trànsit rodat, ja ens havien avisat. Així i tot, no vaig tenir problemes. Molta policia i voluntaris.
Ja arribant, el vent va començar a bufar de valent. Havia estat avançant feia estona a participants endarrerits de la mitja i de la mitja a peu, i van arribar els millors minuts de la marató, quan es comença a ensumar la línia d'arribada, quan es comença a veure gent animant, i quan ja no cal que guardis cap esforç en el sarró. Em vaig aturar, em vaig desempallegar de la bossa de les escombraries, que m'havia acompanyat durant 40 quilòmetres, i vaig córrer els darrers dos quilòmetres fins a meta, calculant per baixar de 4h20'.
A pocs metres de meta, vaig veure la Tere, que va gravar imatge del moment. Els de la marató vam entrar per la dreta de l'arc d'arribada, i els de la mitja, per l'esquerra.
Avituallament final prou decent, amb aigua, isotònics, fruites, caixa de sobres amb electròlits. Medalla de circumstàncies, encarregada a darrera hora, a correcuita. La versió "oficial" és que les que haurien d'haver arribat no ho van poder fer perquè venien des de la Xina, i els vaixells portaven retard pels atacs huties del Iemen en el Mar Roig. Quan arribin, no s'enviaran per correu postal. Qui les vulgui, haurà de tornar a Malta, o encarregar de recollir-la a algú que hi vagi.
Vaig entrar amb 4:19:37, posició 16/35 cat M60-64 i posició 528/776 en la general. Quasi 100 no acabats o no presentats. Finishers, per gènere: 171 dones i 605 homes.
Quaranta-novena marató al sac (49), trenta-quatrè país diferent en córrer una marató (34), i per la següent, que això no para...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' eDreams Mitja marató de Barcelona (11/febrer/2024)' en el fòrum. fa 10 mesos

Decebut amb la mitja marató de la meva ciutat.
Sembla que el més important pels organitzadors siguin els números, i poder dir que la prova ja és la més multitudinària de l'estat espanyol, i la segona d'Europa, i poder acreditar rècords a la prova. En canvi, com a corredor popular, hi vaig trobar moltes mancances.
Massa gent, francament. I, si com organitzador, vols esclafar els registres d'altres mitges europees, aleshores fes-ho bé.
-Incompliment d'horaris de sortida.
-control ineficaç als calaixos de sortida. La gent es va col·locar on va voler, i després va passar el que va passar.
-amb quasi 30.000 samarretes per entregar a la fira del corredor, no van ser capaços de posar-ne una de cada talla com a mostrari, havent-les de triar a cegues (al menys el dijous, el primer dia).
- avituallament post-cursa consistent en un got d'aigua, un Aquarius, un plàtan, dues mandarines i una poma (al menys pel recorregut post-cursa que la Organització en va fer recórrer al final).

La gran quantitat de gent em va representar, en massa moments de la cursa, no poder anar al ritme que hauria pogut anar. Probablement el tram de la Gran Via va ser l'únic que vaig poder aprofitar 100%. És al·lucinant que, a aquestes alçades, hi hagi tant poca cultura esportiva en molta gent que es posa les sabatilles i un dorsal. Començant per enredar la Organització, i posar-se en calaixos on no els hi toca. Anar a un ritme molt inferior al de la resta de participants que t'envolten, i PEL MIG de la via. PARAR-SE en mig de la via a caminar, en lloc de situar-se en un dels costats. I així.
En el quilòmetre 18, anat amb les llebres d'1h:55, vaig presenciar una caiguda de fins a tres participants, per ensopegar amb un altre que anava caminant pel mig. Vaig arribar a veure vàries caigudes més, totes per topades. La traca final ja va ser a la llarga recta d'arribada, quan ho intentes donar tot, esgarrapant els darrers segons al crono, i només et trobes corredors i corredores celebrant la festa, intentant quedar bé a les fotos, saludant aquí i allà, i privant que hom pugui córrer amb llibertat, obstaculitzant el pas.

Cursa pensada pels turistes, i per fer diners. No pas pels que ens agrada córrer en un altre tipus de curses, segur que més modestes, però molt més "properes". Difícil que repeteixi, a no ser que, com ha passat en aquesta edició, m'agafi a dues setmanes d'una marató, i la vulgui aprofitar per intentar fer una mica de qualitat.

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Maratons 2024 - Participacio corredors.cat' en el fòrum. fa 11 mesos

Doncs crec que ja toca anar obrint aquest fil, ja som a mitjans de gener...:whistle: :whistle: :whistle:

- MALTA - 25 de febrer - Josep80
- VATICÀ - 18 de març - Josep80
- AVEIRO - 28 d'abril - Josep80
- BEIJING - 27 d'octubre?? - Josep80

Llegeix més...

Barfoot & Thompson AUCKLAND MARATHON (NOVA ZELANDA)– 29/OCTUBRE/2023

Feia ja tres o quatre anys que tenia mig planificada aquesta marató i aquest viatge (o aquest viatge i aquesta marató, tant se val), i ha caigut aquest 2023. Finalment Nova Zelanda va aixecar les barreres frontereres pel tema covid, i això ho ha fet possible. Planificació treballada, ja que no estàvem parlant d'anar a passar una setmaneta a la cantonada, precisament. Viatjar als antípodes no és quelcom que es faci cada dia, i només pel fet que el viatge, entre avions i escales, representa més de 30 hores (un autèntic pal), l'estada en el país ha de ser una mica llarga, en el nostre cas de 4 setmanes. Ja vam fer el mateix en el 2014, quan vam anar a Austràlia per córrer a Sydney i Melbourne: 4 setmanes, amb la diferència que Austràlia és més a prop que Nova Zelanda, i representa una escala menys en el viatge, una en lloc de dues.
Nova Zelanda, un país format bàsicament per dues illes (la Nord i la Sud), separades per només 32 quilòmetres, a més d'un conjunt de petites illes repartides per la perifèria. Amb una població d'una mica més de 5 milions de persones, té tres llengües oficials: l'anglès (parlat com a primera llengua pel 95% de la població), el maori (el 4% de la població el parla com a primera llengua) i el llenguatge per signes (0,5% de la població). L'ètnia maori, procedent de la Polinèsia, va ser la primera a ocupar l'illa. En el segle XVII hi arribaren els europeus, establint-se colònies. Posterior domini de l'imperi britànic, i NZ esdevenir país sobirà l'any 1947, amb total independència del Regne Unit. Actualment, el 72% dels neozelandesos són d'origen europeu (britànics, irlandesos, holandesos, i indirectament australians, sud-africans i nord-americans), el 17% són d'origen maori (majoritariament concentrats a l'illa Nord), i la resta procedents d'Àsia i Oceania.
País de somni, perquè no dir-ho. El cert és que després d'haver recorregut l'illa nord les dues primeres setmanes, corrent al final de la segona setmana la marató d'Auckland, estava una mica decebut. Sí, havíem vist coses maques, certament, però ni espectaculars, ni de somni (cal dir, però, que no vam voltar massa per l'illa nord, atès que 4 dies estaven reservats a Auckland i a la marató, i que no va fer massa bon temps).
Després de la marató vam agafar un avió domèstic per volar a Christchurch, a l'illa Sud, i començar la part més maca del viatge, sens dubte. I és que l'illa Sud és una meravella, el paradís deu ser quelcom semblant. Paisatges de postal, naturalesa pura, flora i fauna encisadores, i, a més, la climatologia ens va acompanyar. Vam fer una mica de senderisme, no pas per tirar coets, però en vam fer. El que no vam fer va ser practicar cap esport d'aventura, malgrat que NZ és coneguda i reconeguda com el clímax pels practicants d'esports extrems. Tampoc vam fer cap track en bici. Les rutes per a bici de muntanya són un altre gran atractiu pels practicants d'aquest esport.
Quatre setmanes conduint per l'esquerra, i és que NZ pertany a la Commonwealth, i encara té, com a cap d'estat, al rei d'Anglaterra. Quasi cap autopista, les vies ràpides són d'un sol carril, velocitat màxima de 100 km/h (amb trams de 90, 70, ...), i obligatori deixar avançar a qui portes darrere (posant-te literalment en el voral), si tu no vols anar a la màxima velocitat. La policia de carretera em va aturar, en aquest sentit, el segon dia de viatge. M'ho van fer saber, i llestos. Molt, però molt de respecte i civisme a la carretera, i al volant, en general. Molts póssums xafats a la carretera (marsupial invasiu, procedent d'Austràlia). Són una autèntica plaga, perquè han afectat greument l'ecosistema autòcton.
Sovint ens vam trobar amb trams de carretera en obres, i en ser la carretera d'un sol carril, això representava en alguns casos semàfor per poder alternar el pas dels vehicles d'ambdós sentits. Manteniment "vegetatiu" de carreteres, en alguns casos, i forçat en d'altres, per les destrosses fetes per les greus inundacions que va patir el país a principis de 2023,o pels terratrèmols periòdics que castiguen el territori. Aquest mateix setembre n'hi va haver un de magnitud 5,6 a l'illa Sud, sense afectacions importants. L'any 2011, Christchurch, la segona ciutat més poblada del país, després d'Auckland, i "capital" de l'illa Sud, va patir un terratrèmol de magnitud 6,3 graus, provocant la mort de 185 persones, i la destrucció material de bona part de la ciutat. Nosaltres hi vam passar, i el procés de reconstrucció segueix, i n'hi ha per bastants anys, encara.
Lavabos públics arreu, sigui ciutat gran o sigui poble petit. Sigui a la muntanya, sigui a la vora del mar. Ben indicats, sovint amb un manteniment i neteja bons, i a més, gratuïts.
Tots els llits dels hotels, motels, apartaments, Holiday parks en els que vam dormir portaven una estora elèctrica incorporada en el matalàs. Serà un estàndard de país??
Anglès força complicat d'entendre. En el meu cas, tinc un anglès no massa fluid, però més que suficient per viatjar, fer-me entendre, i entendre el que em diuen, amb més o menys dificultats. Puc dir que en aquest viatge hi ha hagut més d'una vegada que no he entès en absolut el que m'estava dient el meu interlocutor.
Tipus de canvi en aquest viatge de quasi 1,8 NZD per euro, molt favorable per a nosaltres, ja que no fa pas massa estava per sota d'1,6. En quasi tots els allotjaments ja ens han cobrat comissió (2,5-3%) per pagar amb targeta de crèdit.
Gent amable, acollidora, encantadora.



Els quatre dies que vam estar a Auckland van ser lletjos: cel tapat, vent, plugim a estones, pluja en d'altres. Tot plegat poc adequat per fer una mica de turisme per la ciutat més gran del país, situada en el nord de l'illa Nord. La ciutat i regió d'Auckland jeu sobre un istme i s'escampa vorejant nombroses badies i ports, vitals en la seva economia local. Front marítim força atractiu, amb una bona part tota nova, guanyada als antics molls i drassanes de la ciutat. Deixant de banda els primers carrers que són vora el mar, la ciutat és de carrers força empinats, tipus "San Francisco", ja que està completament situada a turons i restes d'erupció de 48 volcans que van originar l'istme fa aproximadament 50 000 anys.
Vam anar a buscar el dorsal el divendres/27 a la tarda, en un pavelló situat en el moll, al costat del terminal de ferris, molta animació. Molt bona organització, i bastant gent. Molts voluntaris, i fira del corredor prou interessant, amb ASICS com a principal referent d'articles esportius. Vaig comprar la samarreta de la prova, original en el sentit que en la part posterior hi figuren els noms de tots els participants inscrits en la prova. (el mateix en el cas de les samarretes de les proves de mitja marató i 11km, les altres dues modalitats que formaven part de l'esdeveniment).
Diumenge despertador a les 2:45 am. Protocol d'esmorzar del dia de marató, amb tot ja preparat el dia abans. Hotel a 10 minuts caminant del terminal de fèrries, per agafar el ferri que ens portava a Devonport, a l'altre costat de la badia, on començava la prova. Horari especial de fèrries, per a la marató, des de 4:15 a 5:00. Després d'encara no 20 minuts de trajecte, vaig arribar al terminal de Devonport al voltant de les 5h, ja bastant ple de corredors. Nit tancada, grans focus de llum per il·luminar tota la zona, al costat del terminal de fèrries d'aquesta part, on quasi tothom hi era, ja que a l'exterior bufava força vent.
Després d'"apurar"fins al darrer moment dins el terminal, vaig sortir a l'exterior, vaig treure'm el parell de capes de roba d'abrigar que portava al damunt, les vaig posar dins la bossa, vaig deixar la bossa en el camió que, per número de dorsal, em tocava, vaig fer el darrer "riu", i cap al calaix de sortida, uns quinze minuts abans de les 6:00h, hora que començava la cursa.
Temperatura de 13ºC, humitat del 66%, vent del SE. Sortida ordenada, cinc minuts després dels participants en cadira de rodes. Primers quilòmetres trencacames, amb força tobogans, per barris residencials, mentre clarejava. Per descomptat, animació nul·la. En aquestes que un corredor em va passar pel costat, i en un "espanyol" molt rovellat em va dir "un poco lejos de casa, verdad?"
No les tenia totes. Just després d'arribar a NZ vaig agafar un fort refredat (els aires condicionats dels avions són uns dels meus principals problemes en viatjar, malgrat que vaig preparat), i fins i tot vaig agafar una mica de temperatura durant un parell de dies. El nas rajant, molta mucositat i tos, la qual cosa em va fer decidir per posar-me una samarreta tècnica de màniga llarga sota de la meva oficial, per no patir fred, perquè a més feia vent, i no volia arriscar la resta del viatge, i tan lluny de casa. En fi, que aquestes condicions "particulars" i personals em van intranquil·litzar durant tota la cursa, i van afegir un grau de dificultat a l'aventura.
Per descomptat vaig estar tota la cursa molt pendent d'una bona hidratació (per excessiva sudoració), amb dos recuperat-ion inclosos, per evitar possibles contractures.
El primer avituallament va tenir lloc al voltant del km6, i a partir d'aleshores ja van ser bastant regulars, cada 3-4 quilòmetres, amb gots grans, mig plens, d'aigua, isotònics, cola, i en un dels casos, Redbull (llaunes). Avituallaments en els dos costats de la marxa, amb molts voluntaris/es. Punts quilomètrics ben indicats, visibles, i això mateix, en "quilòmetres", no pas en milles. Servei de llebres que van cobrir des de 3:15 fins a 5:00, cada 15 minuts.
No va ploure, malgrat que el cel va estar cobert, però va fer bastant vent, el qual es va notar especialment a partir del pont. El Harbour Bridge, un dels símbols de la ciutat, va arribar en el quilòmetre 17 de la cursa, i ens va fer creuar la badia, per portar-nos a la segona part del circuit, aquella que transita per tota la franja costanera, anant a buscar el terminal de fèrries (km22, on havíem agafat el ferri hores abans), i començant un tram d'anar i tornar (9km+9km), per acabar la cursa a Victoria Park, en ple downtown de la ciutat.
El tram de pujada del Harbour Bridge fa una mica més d'un quilòmetre, amb un pendent que en algun tram arriba al 6%, salvant uns 40 metres. No és un pont duríssim, però sí que és cert que ja va fer bastants víctimes, i en l'ascensió vaig avançar a gent que caminava en aquest tram de cursa. L'organització de la cursa dona força importància al pont, i cronometra el temps que els participants de marató, mitja marató i cursa d'11K triguen a pujar el quilòmetre i escaig que va des de la base del pont fins al seu punt més alt, establint una classificació oficial per aquest tram.
Un cop travessat el pont, la resta de la cursa van ser uns 24 quilòmetres pràcticament plans, amb el vent, bufant a estones, com a únic element no desitjat, especialment en el tram des del km22 al km31, que va bufar pràcticament en contra del sentit de marxa de la cursa.



Poca gent animant al llarg d'aquests quilòmetres més feixucs, tant per l'hora, com pel fet que des de les 8h s'estava jugant la final de la copa del Món de Rugby, a París, amb participació dels ídols locals, els "All Blacks".
Faltant uns cinc quilòmetres per arribar a meta vaig tenir un petit ensurt, en l'isquio dret, però no va passar de l'ensurt, afortunadament. Al voltant del quilòmetre 40 em va passar la noia que feia de llebre de 4h30', amb un grupet de 4 o 5 corredors. Em va sorprendre, i vaig mirar el meu Polar, comprovant que, efectivament, aquella llebre anava per sobre del que li tocava anar.
I és que, faltant uns 700 metres per l'entrada a meta,i en el penúltim revolt de la cursa, vaig veure a la llebre de 4h30' aturada, sola, i fent temps per arribar en un temps més o menys semblant al que li tocava, mentre ens animava als que li passàvem pel costat.
Arribada espectacular a Victoria Park, sobre una magnífica gespa, entre tanques, on la gent cridava i animava, tota una festa, amb gran pantalla perquè els presents poguessin seguir la final de Rugby (malauradament, els "All Blacks" van perdre, per la mínima). Un costat de la meta pels participants de la marató, l'altre costat pels participants de la mitja i dels 11k, i és que l'arribada de les tres curses va coincidir en el temps per alguns participants, no pas la resta del recorregut, ja que els horaris i punts de pas van ser diferents.



Mentre la Tere m'esperava a l'arribada, va veure un corredor amb la samarreta de corredors.cat entrant a meta. El va cridar, però amb la cridòria, no la va sentir. Després, i amb el sistema de missatgeria de corredors.cat, vaig verificar que es tractava del company Eric Gómez "ergofo", que des de fa uns anys viu a NZ, i que va participar en la prova d'11 quilòmetres.
Lamentablement, l'avituallament postcursa no va estar a l'altura: aigua, en gots, i plàtans i pomes, crec recordar. Aviat vaig trobar la Tere, on havíem quedat, i després de canviar-me de roba, i recollir la bossa, i amb la medalla penjada del coll, vam tirar cap a l'hotel, una estoneta caminant, que ja va anar bé. No eren ni les 11h del matí.
En una estona, i ja a l'habitació de l'hotel, el temps va empitjorar i va començar a ploure, per no parar tot el dia.
Vaig acabar aquesta meva 48a marató en 4:29:00, encara prou sencer, i sense problemes, en el lloc 1150/1761 en la general i en el lloc 17/41 en la categoria M60-64, ja en els darrers mesos de la categoria. Bastant regular en els parcials de 5km, fins als darrers quilòmetres. En la classificació del Harbour Bridge, posició 3139/9827 (contempla resultats de marató, mitja i 11K), gens malament, a un ritme de 5:09, probablement el quilòmetre més ràpid de la meva cursa, només millorat pel quilòmetre de baixada del pont.
Guanyador de la marató, cat. homes, en 2:23:09. Guanyadora en cat. dones, en 2:44:00, ambdós de Nova Zelanda.
Dels 1761 finalistes en la marató, 442 dones i 1319 homes.
Els acabats a la mitja marató van ser 4291 (1919 dones i 2372 homes), i els acabats en la cursa d'11K van ser 3824 (2425 dones i 1399 homes). També hi va haver una cursa de 5k, amb 841 acabats (451 dones i 390 homes).
En fi, una marató més en el sarró (48), un altre país diferent on corro una marató (33), i un viatge i una experiència inoblidable i irrepetibles, en un lloc on, segur, no hi tornaré mai més ... A reveure, paradís...

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' ABBOTT LONGFORD MARATHON (Irlanda)-27/agost/2023' en el fòrum. fa 1 any

ABBOTT LONGFORD MARATHON (IRLANDA)– 27/AGOST/2023

L'any 2003, la població de Longford (Irlanda, 10.000 habitants) va acollir la seva primera marató perquè un corredor popular, Liam Fenelon, pogués celebrar la seva 100a marató a la seva ciutat natal.
La cursa va ser un èxit immediat, i va atreure un total de 300 corredors, entre ells no només homes i dones dels quatre racons d'Irlanda, sinó també molts dels amics que Liam havia conegut en els seus viatges corrent maratons arreu del món.
Liam havia trigat 19 anys a córrer les seves primeres cent maratons, després d'haver començat a córrer la distància màgica a l'edat relativament tardana de 42 anys el 1984.
Abbott, empresa farmacèutica instal·lada a Longford amb una planta d'investigació, amb força empleats de la localitat, va, des d'un primer moment, donar suport i aportar experiència en l'organització i cobertura de la cursa, any rere any.
Ja en la primera edició el guanyador masculí va assolir una marca de 2h28', i la guanyadora femenina 2h50', en una cursa de només 300 participants. Malgrat que en totes les edicions el total de participants sempre ha estat al voltant d'aquesta xifra (sumant marató, ultramarató, mitja marató i marató per relleus), el nivell dels participants sempre ha estat altíssim, en termes relatius, havent passat per Longford diversos atletes sub 2h30' de diversos països, essent el rècord de la prova de 2:22:36 (corredor kenià).

Lian va arribar a completar 200 maratons 7 anys després (2010), convertint-se en el primer corredor irlandès en aconseguir aquesta fita, i un dels pocs de la seva edat a escala mundial.
Enguany, 20a edició de l'esdeveniment, Lian ha completat la seva 350 marató, a l'edat de 81 anys, amb un temps de 7:17:37, en la modalitat de "walk", que és en la que ha participat en les darreres edicions.

I en aquesta marató tan particular, en el cor d'Irlanda, és on vaig anar a córrer aquest darrer diumenge 27/agost.
Buscava una marató a finals d'agost en un lloc "fresquet", i vaig trobar la seva referència en el portal de ahotu.com.
Ja porto bastants estius havent d'entrenar juliol i agost per córrer maratons el setembre, entrenant a primeríssimes hores i suant de valent, però és el que hi ha.
Combinació senzilla per arribar a Longford, des de l'aeroport de Dublín. Hi ha moltes rutes d'autobusos que, des de l'aeroport dublinès, et porten a qualsevol lloc del país, incloent-hi Belfast (UK).

Cinc dies (quatre nits) en una localitat de la Irlanda profunda que no coneixíem, localitat petita, tot a mà, i voltants molt macos, boscos, camps, riu, passejos, gent acollidora, i... pluja, òbviament... Anar a Irlanda vol dir mullar-se, amb tota seguretat. No són grans xàfecs, però és un no parar. Ara plou, ara para, surt una estona el Sol, torna a tapar-se, torna a ploure, torna a clarejar, ..., i així tot el dia. Temperatures poc a veure amb les que havíem deixat a Barcelona hores abans, entre 11ºC (min) i 17ºC (màx.). Res d'anar en màniga curta (almenys nosaltres). Els vilatans ja era una altra cosa...
Recollida de dorsal, samarreta i generosa bossa del corredor la tarda de dissabte, en el Longford Arms Hotel, l'hotel més destacat de la població, en el carrer principal, i punt neuràlgic de les curses, amb punt de sortida i arribada de les curses just davant de l'hotel. Malgrat que hi havia dorsals per 6 curses (ultramarató 63K, marató, mitja marató, marató relleus, marató caminant i 5K), la cua era única, sorprenentment, i de seguida es va formar una llarga cua, encara que el procés va ser ràpid, ja que hi havia molts voluntaris/es. Fent un cop d'ull a les llistes d'inscrits, vaig contar 721 participants entre totes les modalitats (239 per la marató, 387 per la mitja, i 24, 4x14 i 15 per les altres).
El matí de diumenge, dia de la cursa, vaig posar els peus a terra a les 6 h. Encara que la marató començava a les 9h, vaig seguir el mateix protocol de cada marató, esmorzant 3 hores abans. I a més, a les 7h (6h a Irlanda) començava la marató dels Mundials de Budapest, i la volia veure sencera, com la majoria de les proves d'atletisme de tota la setmana dels mundials. Les tres hores prèvies a l'hora de sortida va estar plovent de forma constant, sense parar, cel tapat. El pronòstic era d'estar plovent fins a mig matí. Jo anava mirant el radar meteorològic, i aviat vaig tenir clar que els núvols viatjaven cap a l'est més ràpid que el que s'havia pronosticat. En definitiva, quan mitja hora abans de les 9h vam sortir de l'apartament per anar cap a la sortida de la cursa, havia parat de ploure, i tan sols una mica de plugim.
Temperatura de 13ºC, humitat del 95%, vent 11km/h. Aquestes condicions atmosfèriques em van fer prendre una decisió equivocada pel que fa a la roba, i em vaig posar una samarreta de màniga llarga sota de la samarreta estelada. Error. Em va fer por anar amb màniga curta i que el vent de l'Atlàntic anés a més durant la cursa, amb pluja. Gorra de pluja molt encertada, però.

Poc abans de començar vaig veure un corredor que portava una samarreta d'un club de Gijón. El vaig saludar. Estava molt preocupat perquè tenia por de perdre's. Volia fer una mica menys de 3h, i com el circuit era molt variat (carretera, camins, bosc,...) i poca participació, tenia por de no trobar el camí. El vaig intentar tranquil·litzar. Voluntaris+organització ABBOTT, impossible perdre's.
Sortida a les 9h clavades per a participants en la marató, la mitja i la marató per relleus. (A les 7h, dues hores abans, i sota la pluja, ja havien sortit els de la ultramarató i els de la marató caminant. Els dels 5k sortien a les 9h15'). Una mica més de dos quilòmetres corrent per dins de Longford, per tornar a passar per la línia de sortida/arribada, i anar a buscar la sortida de Longford direcció oest, per la carretera N5.
Recorregut compartit parcialment amb els participants de la mitja marató, els quals es van desviar en un moment determinat, per tornar cap a Longford. Punts quilomètrics molt ben indicats, en MILLES. Molt sorprenent aquest fet, ja que a Irlanda utilitzen el sistema mètric decimal pel que fa a la longitud (almenys, a la carretera els senyals estan en quilòmetres, no pas en milles). Ho vaig associar al fet que és ABBOTT qui gestiona tota la cursa, incloent-hi els punts quilomètrics i els cartells indicatius. Sense entrar en detalls, cal dir que bona part de la cursa transcorria per la vorera de la carretera, que era molt ample, amb conus quan calia, amb moltíssims voluntaris i indicacions en tot moment de per on anar. Cal dir també que amb els pocs participants que hi havia, ràpidament em vaig quedar pràcticament sol, i hi va haver molts trossos de camins per boscos, entre arbres, i camins gens transitats, i per tant fonamental el tema dels cartells i els voluntaris. Tot el recorregut va ser d'asfalt.
Primers 10 quilòmetres al meu ritme de marató, que actualment està al voltant dels 6'/km. Plugim que no va molestar, i aviat vaig veure que portava massa roba. Força hidratació, quin remei, amb punts d'avituallament cada tres milles, que al principi van ser només d'aigua, i després ja van incloure beguda isotònica. A triar entre gots i/o ampolles. No hi va haver sòlids. Malgrat els pocs participants, hi va haver força voluntaris en els avituallaments. També força policia de tràfic per tot el recorregut. A partir del km10 em vaig començar a notar els adductors, tots dos, unes molèsties que em van acompanyar fins a final de cursa, i que em van restar tranquil·litat a l'hora d'anar sumant quilòmetres. L'altimetria de la cursa no va ser exigent, si bé vam anar pujant i baixant turons tota la cursa (elevation=170 m segons Strava). En un moment de la cursa, més enllà de la mitja marató, i quan ja anava corrent pràcticament en solitari, em va passar la llebre de 4h15', acompanyada d'una corredora i dos corredors. Portaven un punt de gas més que jo, i encara que lentament, em van passar al davant. Passàvem per camins secundaris, entre camps. Tot d'una, i quan aquest grupet ja em portava uns 25 metres, vaig veure que la llebre es desviava cap a un costat, buscant uns arbres, i desapareixia. No ho havia vist mai, francament. Una llebre havent de parar per fer les seves necessitats. També són humanes, les llebres, està clar. El cert és que la llebre no ens va tornar a agafar fins al cap d'un parell de quilòmetres. La paradeta va ser llarga.
Animació que es va reduir a la sortida i a l'arribada, i als voluntaris i voluntàries, i policies, que al llarg de tot el recorregut ens vam anar trobant. Poca cosa més. Ah, sí, també un particular, amb el cotxe a una banda del camí, maleter obert, i equip de música canyera a tot volum. Gràcies!!
Els darrers quilòmetres van costar una mica més que el desitjat, però no es podia demanar més, després d'haver hagut d'entrenar un parell de mesos amb altes temperatures i amb un volum d'entrenament insuficient i unes sessions de qualitat molt poc exigents.
El darrer quilòmetre va ser el més ràpid dels 42, com és costum en mi, avançant fins a 4 participants abans d'entrar a meta. Medalla, foto, i cap a l'apartament. Si hi va haver avituallament postcursa, francament, no el vaig veure.
Durant la meva cursa segur que vaig avançar al Liam, que havia sortit dues hores abans que jo, però el cert és que la història del Liam i de la marató de Longford l'he llegit un cop ja havia corregut la cursa, i, per tant, no vaig posar atenció a quins corredors o corredores avançava, els quals, per cert, van ser molt pocs.
El meu temps va acabar sent de 4:25:05, posició 157/221 a la general, i posició 9/12 en la categoria M60-64.
Guanyadors amb 2:29:53 (cat homes) i 3:01:04 (cat. dones), crec que tots dos irlandesos. 43 dones i 178 homes.
I ara ve una dada increïble, per ser una cursa popular i amb tan poca participació: dels 221 acabats (incloent-hi 22 caminadors i pseudo-caminadors), 25 CORREDORS VAN ACABAR SUB 3 HORES !!!
En fi, cursa senzilla però recomanable.

47 maratons al sarró, 32 països diferents, i a per la propera, d'aquí un parell de mesos...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' ČSOB BRATISLAVA MARATHON – 2/ABRIL/2023' en el fòrum. fa 2 anys

ČSOB BRATISLAVA MARATHON – 2/ABRIL/2023

Eslovàquia/República Eslovaca, amb una superfície una mica inferior a la suma de les àrees de Catalunya i País Valencià juntes, té una població d'una mica més de 5 milions d'habitants, amb una llengua pròpia, del grup de les llengües eslaves. Enclavada en el mateix centre d'Europa, i envoltada per fins a cinc països (Txèquia, Polònia, Àustria, Ucraïna i Hongria), és un país que no té sortida al mar, malgrat tenir accés al Danubi, un important mitjà de transport fluvial.
Històricament, ha format part dels principals imperis centreeuropeus que, al llarg dels segles, han escrit la història del Vell Continent, incloent-hi, no cal dir-ho, l'imperi austre-hongarès, que va deixar una bona empremta al país, pel que fa a totes les disciplines culturals i artístiques.
Ja a principis del segle XX, va unir-se a l'actual Txèquia, per formar la desapareguda Txecoslovàquia (amb un petit parèntesi, a la Segona Guerra Mundial, en la que formà part del Reich Alemany com a regió administrativa).
La caiguda del bloc de l'Est l'any 1989 va significar, no tan sols la desintegració de la Unió Soviètica i la independització d'alguns dels seus estats, sinó també la partició de Txecoslovàquia l'any 1993 en els actuals estats de Txèquia i Eslovàquia, una separació del tot pacífica i pactada.
Eslovàquia entrà a la Unió Europea l'any 2004,és membre de l'OTAN des del mateix any,i pertany a la zona euro des del 2009.

Bratislava, amb uns 450.000 habitants, és la capital eslovaca, amb una densitat de població molt superior a la de la resta del país. Banyada pel riu Danubi, és a tocar de les fronteres amb Àustria i Hongria, i particularment de Viena (menys de 45' en transport públic), aeroport des del qual molts visitants s'hi arriben. Magnífic centre històric, bona part del qual per als vianants, amb edificis històrics força interessants, i amb molta oferta en l'àmbit de la restauració. Edificis d'ambaixades aquí i allà. Tramvia com a principal mitjà de transport públic, amb notable xarxa de carrils bici. El Castell de Bratislava, del segle XV, domina la ciutat i el Danubi, damunt d'un turó.

L'esdeveniment de la marató de Bratislava aplegà en aquesta edició fins a 7 disciplines de running, repartides entre dissabte 1 d'abril (10K, 4,2K per nanos, i 4,2K per adults+marxa nòrdica) i diumenge 2 d'abril (marató, marató relleus, mitja marató, i mitja marató relleus). El circuit per la marató consistí en un parell de voltes a un circuit de mitja marató, amb un parell de trams molt marcats d'anada i tornada (km2 al km7, i km11 al km16), aquest segon tram al costat del Danubi, travessant després el riu per l'Stary Most per fer 3km en el parc Sad Janka Krála, i tornant a travessar el riu per l'Stary Most per arribar a meta i completar així una volta. Entre els quilòmetres 7 i 11 el recorregut transcorregué pels carrers del nucli antic, gent animant, però molta llamborda de diferents mides i formes, i algunes aixecades. Com a novetat enguany, l'organització va permetre als maratonians que en acabar la primera volta volguessin plegar, poguessin a entrar a meta i acreditar de forma oficial haver acabat la mitja marató, entrant així a la classificació d'aquesta disciplina.
Ja vam anar dijous tarda a recollir el dorsal. Punt neuràlgic de la prova, el centre comercial Eurovea, amb les carpes de l'Organització de la prova instal·lades en el gran pati que separa els dos mòduls del centre comercial. Des del mateix dijous ja vam veure que tots els dies serien de portar el paraigua al damunt, per si un cas. Ara queien unes gotes, ara parava. Ara hi tornava... El mateix amb el vent: ara una mica de brisa suau, ara bufava una mica més, ara afluixava... Recollida de dorsal, i poca cosa més. Samarreta a l'arribada, com la medalla.
Divendres dedicat a voltar per la ciutat, atractiva per recórrer-la, voreres amples, no massa circulació. A la tarda vaig anar a córrer pel tram de la cursa d'anada i tornada al costat del Danubi, i així estirar una mica les cames. Quasi cinc quilòmetres.
El dissabte vam pujar al castell, xino-xano, grans vistes des de dalt, i espais molt agradables per estar-s'hi una estona. A la tarda vam anar a Eurovea, per veure els 10K i reconèixer el terreny poques hores abans de la cursa, aprofitant per aclarir algun dubte amb membres de l'Organització. Després, i de tornada a l'apartament, vam aprofitar per inspeccionar, sobre el terreny, el pont Stary Most que hauria de travessar fins a quatre vegades l'endemà (anar/tornar x 2 voltes). Vaig comprovar que, malgrat l'amplada del Danubi, i que el pont era bastant llarg, el pendent no era massa exagerat, ja que el desnivell el guanyava/perdia de forma poc brusca. Llevat d'aquest pont, em van confirmar que el perfil de la cursa era bàsicament pla.
La cursa començà el diumenge a les 9h, ajuntant les 4 disciplines (marató, mitja marató, i els respectius relleus). Inscrits 1195 participants en la marató, 3511 en la mitja, 132 equips de relleus en la marató, i 636 equips de relleus en la mitja. Per tant, en total ens vam plantar a la línia de sortida més de 5000 participants, dividits en 4 calaixos (per temps escollits, no pas acreditats), i amb servei de llebres escalonades cada 15 minuts.
Dia completament tapat, fred (uns 7 °C), previsió de pluja, una mica de brisa. Humitat del 100%. Fins al darrer moment vaig tenir dubtes amb què posar-me de roba. Finalment, vaig optar per doble samarreta, i si sobrés, deixar la samarreta de sota, de màniga llarga, a la Tere, en acabar la primera volta. No vaig voler córrer el risc de passar fred, en cas de problemes, i em vaig haver de concentrar en una hidratació extrema+salts, en previsió de molta sudoració.
Després de l'himne del país, i d'un bon grapat de consignes repartides per la megafonia, en eslovac, i de les que ni idea de què deien, va començar la cursa, sortint els 4 grups amb una separació de dos minuts entre cadascun.



Com sempre, em va costar entrar a la cursa uns bons 15 minuts. Jo soc un dièsel, i més a la meva edat, a més no escalfo, i menys en una marató, per la qual cosa, no començo a agafar ritme de cursa fins a gairebé el km2. En aquests primers minuts em va passar bastant gent, encara que alguns d'aquests els passaria jo els darrers quilòmetres. El fet d'haver-me estudiat una mica el recorregut, d'haver-ne tastat una mica dos dies abans, el fet de doble volta (a la segona volta ja no hi ha sorpreses i saps perfectament què et trobaràs), tot plegat va fer que, mentalment, m'anés passant la marató, quilòmetre a quilòmetre, sense més, i sense trobar cap mur.



Primera volta sense ensurts, i en passar per meta vaig comprovar, pel color del dorsal, com alguns participants de la marató optaven per posar peu a terra, i plegar, aprofitant l'oferiment de la Organització de la cursa, de poder triar en el darrer moment. Jo, passant pel costat de la Tere, vaig agafar-li la segona ampolla de Recuperat-ion, i no vaig fer canvis en la indumentària.
A partir d'aquell moment el paisatge va canviar, com era d'esperar, respecte a densitat de corredors. No va ser dramàtic - en tot moment, fins al darrer quilòmetre, vaig trobar companys i companyes de cursa, però sí que és cert que vam quedar poca gent. De tant en tant passava pel costat algun rellevista, però la tònica ja va ser, fins al final, d'anar avançant a poc a poc algunes posicions, especialment en els darrers 5 quilòmetres. En el darrer tram d'anada i tornada, pel costat del Danubi, quilòmetre ja 35, va començar a ploure amb una mica d'intensitat. Fins aquell moment havia anat caient plugim, a estones, però des d'aleshores, i fins al final, el plugim es va convertir en pluja, de tal manera que en creuar el pont Stary Most, en el km 37, i entrar en el parc Sad Janka Krála per a córrer els darrers quilòmetres, ja vam trobar tot el terra ple de bassals d'aigua, que vam haver d'anar esquivant com vam poder.



Darrera baixada del pont, darrera corba, en baixada, i darrers 500 metres de cursa, accelerant i avançant a una parella de corredors que portava davant meu, tot flanquejat de gent darrera un passadís de tanques, i damunt d'una llarga catifa blava, amb una megafonia sorollosa i electritzant. La Tere, com sempre, era allà, animant i fent les fotos de rigor.



Medalla, fotos oficials, avituallaments postcursa (no massa generosos, per tractar-se d'una marató), i trobada amb la Tere. Gran avantatge el fet de poder entrar de seguida en el centre comercial, que era obert, i així poder entrar en calor i poder posar-me roba eixuta. Just després d'haver anat a la carpa de l'Organització per recollir la samarreta de finisher, i tornar a dins del centre comercial, va començar a ploure de valent, i no va parar fins al cap de mitja hora. Els que encara eren en cursa van quedar xops.
Prou satisfet de la cursa. Temps final de 4:13:53, la meva millor marca de les darreres tretze maratons, des de gener de 2019, i millor valor de marca de totes les meves 46 maratons, quan apliquem la taula age graded WMA que té en compte la marca i l'edat en què s'ha assolit (62,80%). Posició 25/43 en el meu grup d'edat (+M60) i posició 611/852 en la general. A un ritme promig de 6:01/km, uns parcials de mitja que no són doblet, però que reflectèixen certa regularitat: 2:05:07 (1ª mitja) + 2:08:46 (2ª mitja). Al pas per la mitja anava en la posició 678, i vaig acabar en la 611, en una segona mitja treballadeta...
Com es pot veure (només 852 acabats dels 1195 inscrits), segur que la possibilitat de plegar després de la primera volta va "enganxar" a un bon grapat de gent...
Guanyador en categoria masculina, d'Ucraïna, amb 2:22:23
Guanyadora en categoria femenina, de Croàcia, amb 2:59:29
123 dones acabades i 729 homes.
Afegir que els avituallaments van ser prou freqüents, i de qualitat, tant pel que va al que van donar, com a la quantitat, com als voluntaris, aquests darrers en tot moment un "10".
En canvi, els punts quilomètrics, encara que marcat en banderoles, van ser difícils de veure en massa ocasions, ja que les banderoles, de roba estaven mullades, recaragolades sobre el pal, i no es veien quan passaves pel seu costat.
Tres o quatre punts d'animació repartits pel circuit, pels quals passaves dues vegades. I com ja he dit, circuit força pla (llevat del pont). El vaig trobar agradable, si més no.

En definitiva, 46a marató al sac, 31 països diferents, i a per la següent...

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' 30ª EGYPTIAN MARATHON (Luxor/Egipte)-13/01/2023' en el fòrum. fa 2 anys

Triar una marató per a córrer el mes de desembre/gener en un indret tradicionalment calorós és un fet que s'ha començat a convertir en quelcom habitual en la meva agenda dels darrers anys (Marroc, Bahames, Xipre,...), i aquesta vegada ha estat Egipte el país escollit.
Egipte, un destí que m'ha fascinat tota la vida per la història que arrossega, pels monuments i tresors que l'envolten, i al qual, durant anys, ha estat complicat arribar-hi, atès que els turistes han estat objectiu d'atemptats terroristes. Sembla que en els darrers anys, però, la situació ha tornat a calmar-se, i els turistes han començat a tornar al país de les piràmides, això sí, amb un fort desplegament policial per tots els enclavaments turístics, sense excepció. Addicionalment, policies turístics, de paisà, acompanyen en determinades localitats als grups de visitants (el Caire), o apareixen escortes especials per combois d'autocars en determinades rutes (ruta Assuan-Abu Simbel).
La decisió d'anar a córrer a Egipte el 2023 la vaig prendre pocs dies després de la marató de Castelló, el darrer febrer 2022, i ja li vaig comentar a l'Arcadi que ho tenia quasi coll avall. Com un dels objectius comuns que tenim és la marató de Punta Cana, i sembla que de moment es va endarrerint, li vaig suggerir Egipte com a pròxima destinació a compartir. L'Arcadi em va dir que li deixés temps per rumiar-s'ho, i mentrestant jo vaig començar a tirar milles, contactant amb l'organització i el turoperador oficial assignat (molt complicat intentar anar-hi pel teu compte). Programa de viatge, dates, pressupostos, opcions addicionals de viatge, els detalls es van anar concretant, i el mes de juliol, quan jo ja estava donant les primeres passes per tancar la nostra inscripció (Tere+Josep M) amb l'agència, l'Arcadi em comentà que semblava que ell i la Cristina s'animaven, "arrossegant", a més, a quatre persones més (Mercè, Agustí, Esther i Pilar), totes elles per a córrer alguna de les distàncies proposades a la cursa (marató, 22K, 12K, 5K), assolint així un petit descompte per mínim de vuit persones que l'agència ens aplicà. Poc després, per acabar-ho d'adobar, s'hi afegiren els quatre components de la família Bonastre (Xavi, Mònica. Yair i Biel), concretant un grupet de dotze catalans i catalanes amb moltes ganes de gresca. Poc es pensava el Xavi, quan el febrer li vaig comentar a l'Arcadi, a Castelló, allò d'Egipte (ell hi era, al costat, ja que els tres vam acabar plegats la marató de Castelló), que ell també s'hi acabaria enganxant...
El pla de viatge, força engrescador, incloïa les visites a les principals destinacions i icones del país: piràmides, tombes, monuments, creuer de 4 dies pel Nil, excursió a Abu Simbel... Força complet, i molt exigent en horaris. Cada dia matinant, un dia fins i tot a les 2:00 am de peu dret.
Piràmides de Guiza (Keops, Kefren, Micerino), l'Esfinge, temple de Luxor, Karnak, Vall dels Reis, Temple d'Abu Simbel, museu egipci, i passejos i experiències pel Caire, Luxor, Assuan,... S'ha de tenir-ho al davant per entendre millor i admirar una cultura que va deixar una profunda petjada, ja fa un munt de segles.
El país, després d'anys de sequera turística, sembla que torna a veure com la que és una de les seves principals fonts d'ingressos comença novament a créixer. En tot moment, però, hom té la sensació que els mitjans dedicats a atraure turistes són escassos, i que les autoritats egípcies creuen que el mateix patrimoni històric del país és prou reclam per no haver de fer esforços extraordinaris. Que l'experiència del visitant sigui millorable i més o menys satisfactòria sembla que sigui poc important.
Enormes contrastos entre els nostres carrers i els carrers egipcis. Qualsevol imatge és un impacte visual. El Caire, amb quasi 20 milions d'habitants, és un punt i a part. Pol·lució, brutícia, contaminació acústica, contaminació atmosfèrica, anarquia absoluta en la circulació, inseguretat viària absoluta pels vianants. Cotxes, autocars, furgonetes, carros, motocicletes (amb quatre persones), cavalls, ases, camells, tricicles, calesses, tot s'hi val per anar d'un punt a un altre, Legions de gent aturada a peu de vies ràpides esperant que s'aturi algun taxi compartit (furgonetes amb 10-15 persones estretes com sardines en llauna), gossos sense amo pels carrers, i molta gent, molta gent (moltes criatures) intentant vendre qualsevol "pongo" arreu, a la caça i captura del visitant, això sinó demanant almoina. No t'aturis i mostris interès en algun article que t'ofereixen. Si ho fas, ja has begut oli, i et perseguiran eternament. Regateig en els preus a l'ordre del dia. Diferències abismals entre el preu que et demanen i el preu que finalment pots acabar tancant, sempre millorable, per cert. Fora del Caire, en altres localitats, el mateix, a menor escala.
Aquesta edició de la Egyptian Marathon ha estat la trentena, i l'esdeveniment no s'ha deixat de celebrar ni tan sols en aquests darrers anys de pandèmia. Totes les curses tenen la sortida i l'arribada davant del temple de la reina-faraó Hatshepsut, a la Vall dels Reis, a Luxor, a 500 quilòmetres del Caire, remuntant el Nil. Per la marató, es tracta de donar 4 voltes a un circuit de 10Km, i sumar-li els aproximadament 1100 metres que hi ha entre la sortida i l'entrada al bucle de 10km, i els 1100 metres que hi ha entre que deixes el bucle i l'arribada. En el cas de la cursa de 22,289km es tracta de donar dues voltes al bucle, i en el cas de la cursa de 12,336km tan sols una volta. També s'ofereix una cursa de 5km, amb 2,5km d'anada+gir+2,5km de tornada.

Recollida de dorsal el dia abans de la cursa, dijous/12, en el mateix hotel on estàvem allotjats, que era també l'hotel de l'organització de la cursa. Samarreta molt xula, i poca cosa més.
Divendres i 13, dia de la cursa. Pels anglosaxons els divendres/13 és com pels llatins els dimarts/13. Dia de mala sort. Però ni cas. Divendres i no dissabte o diumenge, perquè en els països de religió majoritàriament musulmana el dia de descans és el divendres. Vam haver de matinar força, a partir de les 4:00 am l'esmorzar, i els autocars sortien a les 5:30 cap al temple de Hatshepsut, sortida de la cursa. Negra nit, per descomptat. No va començar a clarejar fins que vam arribar a l'esplanada davant del Temple. Uns quants autocars, tots amb corredors i corredores. Un sol WC, un per a dones i un per a homes, amb dues o tres places cadascun, que de seguida es van omplir, formant-se llargues cues.
Uns 7ºC de temperatura, gens de vent, i poca humitat. Condicions fantàstiques per a córrer. Vam poder deixar les bosses amb les mudes i objectes personals dins el nostre autocar, vigilat en tot moment, i cap a la línia de sortida, després d'algunes fotos. Els i les participants de totes les modalitats (42k,22k,12k i 5k) vam sortir a la vegada. El cel ple de globus aerostàtics, ja que molt a prop hi havia un camp d'enlairament i aterratge per aquestes aeronaus. Escenari molt atractiu. Pel que fa als maratonians, érem quatre els components del grup que corríem la distància: el Xavi, l'Arcadi, jo mateix i en Claudio, un xilè que venia amb la família via Madrid. Ens vam desitjar sort, i cap endavant. Vaig córrer els primers minuts amb un paravent molt fi, i després me'l vaig lligar a la cintura per donar-lo als nostres suporters, que ens havien de veure passar cada una de les quatre voltes. 4 avituallaments per volta, cada 2,5km, només gots molt petits amb aigua, i trossos de plàtan. (sort de sals i gels portats per nosaltres mateixos). Voluntaris contats amb els dits de les dues mans. Vam haver d'anar amb compte amb el pas de vehicles, ja que aquella gent no respecta cap senyal, i a més van retirar els cons de part del recorregut quan només portàvem una de les quatre voltes. Sorprenentment, no ens van molestar els gossos (n'hi ha molts), però, en canvi, els nanos se'ns tiraven gairebé al damunt en alguns trams del circuit, i la feina era nostra per esquivar-los. Especialment en la darrera volta, quan amb més de 30 quilòmetres ja es va amb el pilot automàtic, i qualsevol entrebanc et pot fer anar per terra. Animació pràcticament inexistent, exceptuant el nostre particular grup d'animació, amb la resta de participants no maratonians, que no van parar, a cada volta, de donar-nos suport. Gràcies a totes elles i ells.
Malgrat que el circuit estava certificat com a AIMS certified, pel que fa a la distància, ja vam veure després de la primera volta que hi havia alguna cosa que no quadrava, ja que faltaven metres. Un cop acabada la cursa vam descobrir que havien posat un gir de 180º uns 125-150m abans del que tocava realment, provocant, al final, una diferència de poc més d'un quilòmetre respecte als 42,195km correctes. Vam acabar corrent 41 quilòmetres, si fa o no fa.
Circuit pla, força pla, asfaltat de forma irregular, molt atractiu des del punt de vista de l'altimetria. Tant a l'Arcadi, com al Xavi, com a mi mateix se'ns va fer menys feixuc respecte al que ens imaginàvem inicialment. Una primera volta de reconeixement del terreny, una segona volta per controlar el ritme, una tercera volta per gestionar les forces, i una quarta i darrera volta per patir, encara que no excessivament. L'Arcadi va tenir alguns problemes gastrointestinals que van fer que es quedés una mica enrere, i el Xavi i jo vam anar fent alguns trams junts, ja que ell, després d'haver-me passat a la segona volta, va haver d'aturar-se uns segons, i vam intercanviar les posicions, i després ell em va tornar a passar, aquest cop per deixar-me ja enrere definitivament, a la darrera volta. Estava fort, sens dubte. Cursa solitària, en la que des del primer moment vam poder experimentar allò de "la soledat del maratonià". I això cada vegada anirà a més, ja que encara que la participació en les curses sigui superior respecte d'aquesta, el nostre ritme cada vegada ens posarà més a la cua del grup. L'edat no perdona.
Tenint en compte que la setmana abans de Nadal vaig agafar la covid, i vaig estar una setmana en blanc; que vaig reprendre els darrers dies d'entrenament precursa amb molt cansament; i tenint en compte el poc volum de quilòmetres que havia corregut per preparar aquesta marató; malgrat no, encara em va sortir una cursa prou digne, arribant a meta somrient i sense cap molèstia física. Allà m'esperava el Xavi, que havia entrat uns minuts abans, la Tere (que una vegada més estava allà, al costat de l'arribada, aquest cop sense patir, perquè ja havia vist al pas de cada volta que m'anava prou bé), i tota la resta del grup, animant i fent fotos: gràcies a tothom. Abraçada amb el Xavi, i felicitacions mútues. Al cap d'uns minuts va entrar l'Arcadi, que va córrer els darrers metres amb la Cristina. Tots tres fent pinya sota l'arc d'arribada, immortalitzant el moment. Havíem fet podi complet de la categoria M60-69, primer, segon i tercer lloc, de set participants.
Avituallament postcursa inexistent. En prou feines vaig poder aconseguir una ampolla d'aigua, després de preguntar diverses vegades als voluntaris.
A la nit, sopar oficial de gala, per celebrar els triomfs personals i col·lectius, i passar una estona agradable, ball inclòs, per si encara quedaven forces...
En resum, cursa atractiva, en un indret inigualable, on es va a córrer en un context de viatge turístic. Organització que té moltes coses a millorar, tenint en compte que en 30 edicions ja haurien d'haver après unes quantes coses.
Guanyador de la marató, categoria masculina, amb 2h31', de Jordània; guanyadora en la categoria femenina, amb 3h28', d'Espanya. En el meu cas, posició 33/60 en la general, i 2/7 en la categoria M60-69, amb un temps oficial de 4:11:30 (4:11:00 de xip), i que ajustant-lo a una distància correcta hauria estat de 4:17:10, més o menys.
60 acabats a la marató, dels quals 51 amb passaport no egipci, amb 48 homes i 12 dones.
La Tere, que va córrer la cursa de 5km, va quedar primera de categoria (1/3), i 25/62 en la general, en una cursa, la de cinc quilòmetres, que també va estar mal mesurada en el seu recorregut, havent-se de córrer uns cinc-cents metres addicionals als teòrics 5k.
En definitiva, quaranta-cinquena marató al sac, trentè país diferent en el repte de maratons, i contents d'haver gaudit d'una nova experiència en companyia d'amics i companys.









Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Mitja Marató de Terrassa - 29/gener/2023' en el fòrum. fa 2 anys

Obro aquest fil per engrescar-nos, com cada any, amb aquesta mitja marató tant nostra.
Inscripcions obertes, canvi de preu 1 de desembre, amb o sense samarreta, però sempre amb l'entrepà...:666: :666: :666:

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' 30TH ZAGREB MARATHON (CROÀCIA) – 1/OCTUBRE/2022' en el fòrum. fa 2 anys

30TH ZAGREB MARATHON (CROÀCIA) – 1/OCTUBRE/2022

Croàcia, el primer país de l'Europa de l'Est, quan creues Europa d'oest a est?
O bé és el darrer país de l'Europa de l'oest, viatjant cap a l'est?
I és que als croats els hi agrada recordar que Viena està més a l'est que no pas Zagreb, i arrufen el nas quan se'ls pretén incloure dins el grup de països balcànics.
Amb una extensió una mica inferior a la del doble de la de Catalunya, el país té una mica més de la meitat de la població del nostre principat.
Poble eslau, els croats han vist al llarg dels segles com les seves terres eren ocupades per grecs, romans, bizantins, turcs, venecians, francesos, hongaresos, austríacs i un sense acabar de pobles, i seguint diferent sort les tres principals regions històriques del país: Ístria, Dalmàcia i Zagreb/Eslavònia.
A més de parlar el croat (de fet, dialecte del serbocroat, parlat també a Sèrbia, i impulsat per Napoleó, quan va ocupar el país el segle XIX), els habitants de la part nord del país també parlen l'alemany, i els de la costa adriàtica l'italià.
País de majoria catòlica, té una població molt significativa a la veïna Bòsnia-Hercegovina, país de religió majoritàriament musulmana. Si a això li sumem que a la també veïna Sèrbia la religió dominant és l'ortodoxa, es pot començar a entendre el perquè de la violenta desmembració de l'antiga Iugoslàvia en els sis països que avui coneixem: Croàcia, Sèrbia, Eslovènia, Bòsnia-Hercegovina, Montenegro i Macedònia del Nord, a més de Kosovo, dins de Sèrbia, i reconegut per bona part de la Comunitat Internacional.
Croàcia esdevingué un país independent l'any 1991, i és membre de la Unió Europea des de juliol de 2013 i de l'OTAN des d'abril de 2009. Entrarà dins la zona euro el pròxim 1 de gener de 2023, raó per la qual la seva actual moneda, la kuna, haurà tingut una vida efímera de només trenta-dos anys, atès que es va introduir l'any 1994 per a substituir l'antic dinar iugoslau i posterior dinar croat.

Zagreb és una capital agradable de visitar. Ciutat veritablement plana, plana, plana, llevat de part del barri antic (ciutat alta), on hi ha uns bons pendents, en uns turons, amb fortificacions que servien de defenses en l'Edat Mitjana.
La ciutat baixa, per on ha anat creixent l'orbe amb els anys, s'estén cap al sud, sud-est i sud-oest de la ciutat alta, anant més enllà del riu Sava. Una extensa, eficient i econòmica xarxa de tramvies permet el desplaçament entre els diferents barris. Carrers amples i voreres espaioses, amb llambordes a la ciutat alta. Un munt d'edificis d'estil vienès, neobarroc i art decó. I un munt d'espais verds. Tots els carrers perfectament senyalitzats. Molt fàcil orientar-se.

La marató de Zagreb celebrava enguany la seva trentena edició. Organitzada inicialment per celebrar-se el diumenge 2 d'octubre, a les 9 del matí, la data va ser canviada a principis de setembre a dissabte 1 d'octubre, a les 15h. L'e-mail que vaig rebre simplement especificava que els Organitzadors de la Prova i les autoritats locals no s'havien pogut posar d'acord en respectar la data inicial, i el canvi era un "mal menor" comparat amb altres alternatives més "dràstiques". Un cop a la ciutat vam saber que el motiu del canvi havia estat la celebració a la ciutat, el diumenge/2 al migdia, de l'arribada de l'etapa cronometrada de la volta ciclista de Croàcia.
El dia anterior a la cursa vam anar a recollir el dorsal a un pavelló de la Fira de Zagreb, un recinte força allunyat del centre, a la ciutat baixa, encara que s'hi podia arribar fàcilment amb el tramvia. No vam entendre el perquè d'anar a buscar un recinte tan allunyat, total plegat per posar només quatre taules amb els dorsals i unes quantes caixes amb les samarretes. Ni fira del corredor, ni paradetes dels espònsors, ni res semblant. També és cert que el dorsal i la samarreta els haguérem pogut recollir el mateix dia al matí a la plaça Trg Bana Jelacica, al costat de l'arc de sortida/arribada, mentre es disputaven les curses infantils, ...
Dissabte, dia de la prova, mig ennuvolat, però sense risc de pluja. Havia estat plovent el dia i la nit anteriors, i l'ambient va ser força humit. Uns 22ºC a les 15h, en definitiva, xafogor.
La cursa va ajuntar, com és habitual en aquest tipus d'esdeveniments poc massificats, les proves de marató, marató per relleus i mitja marató, totes tres proves amb sortida a les 15h, i uns 10K, amb sortida a les 14h. Al matí del mateix dia ja s'havien desenvolupat les diferents curses en les categories infantils.
Sortida i arribada a la plaça Trg Bana Jelacica, centre neuràlgic de la ciutat. Dues voltes a un circuit que, de sortida, anava cap a l'est, fins al parc Maksimir i el barri de Dubrava, per, tornant cap al centre, anar cap a l'oest sense sortir dels dominis de la ciutat, i tornar definitivament al punt de partida. Una volta pels participants en la mitja marató, dues pels de la marató. Pocs revolts, tot planer. Carrers amb vies de tramvia i llambordes molt grans i planes pels carrers més cèntrics. Quatre punts d'avituallament per volta.

Entre marató, mitja marató i primers rellevistes de la marató, vam ser uns 1850 participants. Tres calaixos de sortida: el primer per l'elit, participants en el campionat croata i corredors/es amb temps inferiors a 1h20' en mitja i 2h50' en marató; el segon calaix per temps inferiors a 1h50' en la mitja i 3h30' en la marató; i tercer calaix per a la resta de participants. La sortida va ser neta, i només en els primers 500 metres, entre tanques i vies del tramvia, vam haver d'anar amb compte per evitar ensopegades i caigudes.

Pel que fa a la meva cursa, no va ser una cursa com per tirar coets. Vaig passar la mitja marató (primera volta) en 2h07', una mica per davant de la llebre de 4h15', sense massa problemes, a un ritme prou constant, encara que sense anar sobrat. La segona volta va canviar com de la nit al dia, respecte a participants en cursa. Van desaparèixer els de la mitja marató, i això es va notar, i molt, afegint-hi, a més, que les distàncies entre els/les que quedàvem s'havien anat eixamplant. A partir del km25 vaig començar a notar el que era inevitable. I és que en això de córrer, pocs secrets hi ha, i rarament sona la flauta per casualitat. Falta de quilòmetres en la preparació i comptadíssimes sessions de qualitat no podien portar-me a bon port. Si això li afegim totes les curses i viatges de l'any, sacrificant qualitat a favor de quantitat, i el fet que la cursa va ser a la tarda (jo mai entreno a la tarda, i entenc que el cos, si ha de fer un gran esforç, està per aquest motiu una mica desorientat), tenim un resultat inequívoc: punxada progressiva, fins a l'arribada. Vaig tenir sort de patir només un ensurt, en el km38, quan el recte anterior del quàdriceps dret em va tibar bruscament, obligant-me a parar i caminar una mica. Aquests darrers quilòmetres van ser els més desagradables (llevat del darrer, òbviament, quan ja només veus la meta i escoltes la megafonia al lluny). A les 19h, amb quatre hores de cursa ja s'havia fet fosc (Croàcia té el mateix horari que nosaltres, però és molt més a l'est), vam transitar per carrers no massa il·luminats, amb poca gent, i poquíssims corredors/es. Per acabar-ho d'adobar, s'havia acabat la beguda isotònica en els dos darrers avituallaments, només aigua.
A falta de poc menys de dos quilòmetres per meta, em va avançar la llebre de 4h30', que anava acompanyada d'un corredor. I finalment meta, en la mateixa plaça on havia sortit unes hores abans, i que ara, negra nit, oferia una lluminositat espatarrant, amb megafonia, música, i amb corredors i corredores amunt i avall, lluint llurs medalles i assaborint cerveses i plats de pasta, com a part del darrer avituallament postcursa.

Completant el resum de la prova, afegir:

-punts d'animació musical molt escassos, i pobres.
-taules d'avituallament acceptables, en algun tram en els dos costats, amb ampolles (aigua) i no gots.
-Isotònics en gots (inacceptable que s'acabessin en els darrers quilòmetres de la cursa), i taronges i plàtans. Cap gel i/o barreta.
-bastant animació a la primera volta, especialment en passar pels carrers més cèntrics. Molt pobre l'animació a la segona volta.
-punts quilomètrics ben senyalitzats. Cartells grans.
-manca de voluntaris i agents de trànsit suficients per al tall de carrers, en la segona volta. En els darrers quilòmetres, fosc i amb poca llum, vaig haver d'anar travessant cruïlles i carrers on sortien cotxes quan menys t'ho esperaves...
-cursa ràpida, sense pretensions, organitzada relativament bé, sense glamur, en una ciutat agradable de visitar.

El meu temps final de xip: 4:31:27, posició 354/483 a la general i 19/25 en la categoria M60-64. Idèntic crono (vint segons de diferència) al del darrer maig, a Luxemburg, també cursa de nit (aquella va començar a les 19h).
A les 15h havíem sortit 545 runners a córrer la marató (437 homes i 108 dones).
A meta en van arribar 483 (385 homes i 98 dones).
62 es van quedar pel camí, i no van acabar.
Guanyador masculí, de Rwanda, amb 2:19:05
Guanyadora femenina, de Croàcia, amb 2:51:27

44ª marató al sac, i decisió de no córrer la marató de Porto, del 6/novembre, que, en principi, tenia en el radar. Prefereixo deixar pel 13/gener la propera marató, i intentar entrenar millor fins aleshores.

El diumenge, dia següent a la cursa, la Mariona ens va fer partícips de la colpidora notícia de la mort de l'Helena (No Surrender). Va per a tu, bonica...




Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Setze Mitges pels setze länder alemanys' en el fòrum. fa 2 anys

He pensat que una bona manera d'engrandir la meva col·lecció de xapes de cervesa seria recórrer Alemanya de cap a peus, per segona vegada, i en aquesta ocasió completant una mitja marató en cada un dels estats federats del primer país d'Europa Occidental, tant per extensió, com per habitants, com per potencial econòmic.
Alemanya està organitzada territorial i administrativament en setze estats federats, tres dels quals són ciutat-estat (Berlín, Hamburg i Bremen). Tots els estats federats tenen els mateixos poders i competències.

29 Stuttgart Lauf 2022/Halbmarathon- Stuttgart (Baden Württemberg) – 19/juny/2022

Baden-Württemberg, tercer estat federat més ric d'Alemanya, per darrere de Renània del Nord/Westfàlia (RNW) i Bayern (Baviera), té com a capital Stuttgart. Potser el principal atractiu turístic d'aquest estat sigui la Selva Negra, sense oblidar que Stuttgart és potència mundial en el sector de l'automòbil, acollint les seus de Daimler-Benz i de Porche, que tenen fantàstics museus per visitar.
Em vaig inscriure per córrer la mitja marató de Stuttgart de 2020, i la pandèmia de la covid-19 va fer que aquell any la mitja marató se celebrés exclusivament en format virtual. Hi vaig participar, i vaig completar els 21,097 km a la carretera de les aigües, enregistrant el crono en una aplicació que l'organització va enviar als participants, per descarregar en el mòbil, i per activar en temps real durant la prova.
A més, vaig optar perquè traslladessin la meva inscripció a 2021 per córrer la prova en forma presencial. Però en arribar l'edició de 2021, amb noves onades de covid-19, l'organització es va veure forçada a tornar a organitzar una cursa virtual, com a única possibilitat. En aquella ocasió vaig decidir no participar-hi, optant per un nou endarreriment de la inscripció, per a 2022.
Lamentablement l'edició de 2022 ha coincidit amb la tremenda onada de calor que el mes de juny ha afectat bona part d'Europa.
La recollida del dorsal va tenir lloc en el Scharrena, un poliesportiu situat al costat del Mercedes-Benz Arena, l'estadi de futbol del VfB Stuttgart, de la Bundesliga. Tot plegat dins el recinte firal del Neckar Park, on també hi havia situades les zones de sortida i arribada de la cursa. Amb la recollida del dorsal ens van facilitar un tiquet de transport públic per tot el cap de setmana. La samarreta de l'esdeveniment no anava inclosa en la inscripció.
El dissabte a la tarda es van celebrar les curses pels més menuts. Diferents horaris per diferents grups d'edat. Moltíssimes criatures, molta animació.
I arribà diumenge. A les 8:45 van sortir els corredors/es dels 10K, i a les 9h els de la mitja marató. Sortida per corrals, amb diferents colors en funció del crono acreditat en la inscripció, sense proves. Llebres cada 15 minuts. Em vaig situar entre les llebres de 2h i 2h15'. Em temia el pitjor. A les 9h la temperatura ja era de 27ºC, amb un Sol que escalfava de valent. Jo, amb la calor, em desfaig com un tarró de sucre en líquid calent, i de bona gana ho hagués deixat córrer abans de començar.
L'organització ja havia repartit, amb el dorsal, esponges per mullar en cubells d'aigua, en els avituallaments, cada 2-3 quilòmetres, així com la instal·lació de dutxes en diferents punts.
En fi, que amb poques ganes de córrer vaig començar la cursa. Els primers deu quilòmetres vaig tenir uns registres prou dignes, donades les circumstàncies, amb un pas de 57'06" pels 10K, adequat per acabar en sub 2h, que hagués estat el meu desig. Però després dels 10K em va començar a fregar de valent el taló dret, i és que la combinació de calor (peus inflats), cordons no acabats d'estat ben lligats per haver hagut de posat el xip, i haver-me equivocat en triar els mitjons adequats per la cursa, van fer que aquell fregament s'acabés convertint en un obstacle més a l'hora de córrer. Em vaig ensorrar mentalment. Malgrat beure força, em notava esgotat. Ja eren les 10h, la temperatura ja havia pujat als 30ºC, i els corredors/es anaven cercant l'ombra, quan n'hi havia, però molts trams eren absolutament al descobert, pels extraradis de la ciutat, entre camps i boscos, molt atractiu en altres circumstàncies. Molta gent, en aquestes alçades, caminant a estones, i alguns ja per terra.
Entre els quilòmetres deu i quinze vaig caminar alguns segons a cada quilòmetre, hidratant-me força, entre barris residencials propers al riu Neckar, a l'est de la ciutat. Pocs animadors, veïns que amb la seva millor voluntat ens ruixaven amb les seves mànegues d'aigua des dels seus jardins. En el quilòmetre quinze ja em vaig ensorrar definitivament, la temperatura seguia pujant, jo ja no podia més, i el voltant no acompanyava, era desolador. Ja alguns serveis d'assistència fent acte de presència. Van ser un parell de quilòmetres, fins al disset, de més caminar que no pas córrer, pensant en la salut.
Aleshores, passat el km17, em van passar les llebres de 2h15', a un ritme que em va semblar brutal, però fent un esforç, m'hi vaig enganxar. Érem un grupet de 5-6 corredors, i així vam arribar a l'avituallament del km18.
Allà vaig tornar a parar, a caminar un minutet mentre m'hidratava bé i em prenia un gel, i mentre el grupet de les llebres marxava. A només tres quilòmetres de meta, valia la pena intentar acabar una mica bé, amb bones sensacions, i intentar maquillar una mica aquella desfeta. Em vaig posar en marxa al mateix ritme dels primers quilòmetres, i al cap de poc ja atrapava i superava al grup de 2h15'. Vaig seguir endavant, amb la motivació d'anar avançant a corredors/es sense parar. Fins a meta. En aquells darrers tres quilòmetres vaig guanyar 243 posicions, amb això estar tot dit. En aquell tram més serveis assistencials auxiliant a més d'un corredor/a.
Arribada a meta en 2h10'38", sent, per molt, el pitjor registre de mitja marató en les 145 mitges en les quals he participat. Temperatura a l'arribada de 34ºC. Butllofa esfereïdora en el taló dret. Coix en caminar. Molta gent, molta animació, megafonia al màxim. Medalla de finisher i avituallaments generosos a l'arribada, tot en gots, cap ampolla. Fruita, cervesa sense alcohol. Em vaig trobar amb la Tere ràpidament, malgrat tanta gent, ja havíem acordat prèviament punt de trobada. Ambulàncies amunt i avall, sirenes. Déu-n'hi-do. Em va recordar l'abril de 2007, a París, quan hi vaig córrer la marató a més de 30ºC (aquell dia la temperatura va fer estralls entre els corredors/es, igual que a Rotterdam, on es va córrer la marató el mateix dia).
Finalment, i malgrat un registre tan dolent, posició 1551/2546 en la general i posició 38/87 en la categoria M60-64. Moltíssims abandonaments.
Acabats 1892 homes i 655 dones.
Guanyador en 1h8'57", del Regne Unit.
Guanyadora en 1h23'04", d'Alemanya.





14 Metropolmarathon/Halbmarathon – Fürth (Bayern) – 26/juny/2022

Baviera (Bayern) és el land més gran d'Alemanya, amb una superfície que supera el doble que la de Catalunya. És el segon land més ric del país, té com a capital Munic, i és coneguda, entre moltes altres coses, per raons culturals (festival Bayreuth/Wagner), històriques (Nüremberg i Berchtesgaden), turístiques (ruta romàntica), tecno/esportives (Ingolstadt, seu d'Audi; Munic seu de BMW), enòlogues (la regió de la Francònia és famosa pels seus vins de fama internacional).

M'havia inscrit mesos enrere per córrer la SportScheck RUN München el 26 de juny a la capital bavaresa, però el mes de març vaig rebre un email de l'organització comunicant que l'esdeveniment s'havia d'ajornar una setmana per la cimera que els països del G7 tenien prevista a Munic pel mateix 26/juny, i durant quatre dies.
Hi vaig renunciar, em van abonar la inscripció, i vaig buscar una altra mitja a Baviera pel 26 de juny. I així va ser com vaig anar a parar a la Metropolmarathon de Fürth, un esdeveniment de cap de setmana que, igual que en el cas de Stuttgart del cap de setmana anterior, aglutinava proves pels més petits el dissabte i les distàncies superiors el diumenge.
El nucli de la cursa era el Fürther Freiheit de Fürth, una gran plaça rectangular, cèntrica, on es van instal·lar totes les carpes i on vam anar a recollir el dorsal el dissabte a la tarda, mentre els nanos ja corrien les seves curses. Al matí ja havíem agafat el metro i havíem estat a Nüremberg, la ciutat més important de la Francònia (Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada. La major part és situada al nord de l'actual estat de Baviera, on forma les regions administratives, independents i no relacionades, de Francònia Mitjana, Baixa Francònia i Alta Francònia). I és que Fürth és a tocar de Nüremberg (com Barcelona i l'Hospitalet, per posar un exemple).
El diumenge/26 va ser un dia notablement millor que l'anterior per córrer. Si bé, òbviament, va fer calor, la temperatura a les 8:45 (hora de començament de la cursa) poc tenia a veure amb els 27ºC de Stuttgart a les 9h del matí del dia 19. Uns 21ºC, encara que el sol ja es deixava notar de valent en aquella hora. A la sortida, tots barrejats/des, vam sortir els corredors/es de marató, mitja marató i tres quarts de marató, amb dorsals de diferent color per les diferents distàncies. Tres quarts d'hora més tard, a les 9:30, van sortir els corredors/es de 10k i els rellevistes de 4x10k, i a les 9:35 els participants en la marxa nòrdica.
El circuit era una barreja de trams pavimentats, per diferents carrers i avingudes de la localitat, amb algunes llambordes, i camins de terra/grava per parcs, jardins i zones boscoses dels voltants. Força variat i entretingut. Alguna banda i grup musical que van animar el pas dels corredors, i molt poca gent animant, llevat de l'arribada, on semblava que s'hagués concentrat la gent de tota la població i voltants. Molt correctes els serveis d'avituallament per la mitja (aigua, iso, cola i fruita). Vam compartir quasi els 21 quilòmetres amb els participants de la marató i tres quarts de marató. Servei de llebres d'1:30, 1:45, 2:00, 2:15 i 2:30 pel que fa a la Mitja, i 3:30, 3:45, 4:00, 4:15 i 4:30 per la marató.
Vaig sortir amb un ritme alegre, marcant el primer quilòmetre en 5:17. Abans de passar el segon quilòmetre, que em sortiria a 5:19, em van passar les llebres de 4h (marató), parlant entre elles dues, i explicant-se acudits. Portaven un ritme per sota de 5:15, quan el seu ritme teòric havia de ser de 5:40. Vaig al·lucinar. Vaig passar el km10 en 55:46, i encara que no vaig anar còmode en cap moment, per la calor, les sensacions van estar lluny de ser les del cap de setmana anterior. A més, ja no hi va haver cap fregament en el taló, hi va haver molts trams d'ombra, i tot plegat va fer que la cursa fos més agradable i fàcil, malgrat un parell o tres de sectors amb pujadetes punyeteres.
En la segona meitat de la cursa em van avançar les llebres de 2h, malgrat que jo portava un crono clarament sub2h, però ja no em va sorprendre, atès que havia passat amb les dues llebres de 4h de la marató, uns quants quilòmetres abans, i a les quals mai més vaig tornar a veure.
Arribada a la Fürther Freiheit sobre una llarga catifa blava de més de 200 metres col·locada sobre les llambordes, i envoltada de tanques i més tanques, i centenars i centenars de persones cridant i animant. Crono personal d'1:58:23, molt lluny de les 2h10' del diumenge anterior. Medalla al coll, i anat cap a la zona d'avituallament postcursa em vaig creuar amb les dues llebres de 2h. Els hi vaig preguntar el seu temps d'arribada i un d'ells em va dir que 1h57'. Ni es va immutar. Penós. Per posar aquestes llebres, millor que no en posin, és la meva opinió.
Cervesa sense alcohol a dojo, amb llimona o sense. Aigua, iso, cola, fruites, diferents sòlids... Molt complet.
Guanyador en 1:11:26 i guanyadora en 1:22:15, ambdós d'Alemanya.
Jo vaig quedar el 429/1033 en la general i l'11/49 en la categoria M60-64.
Acabats 310 dones i 723 homes.



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' ING LUXEMBOURG NIGHT MARATHON– 28/MAIG/2022' en el fòrum. fa 3 anys

El Gran Ducat de Luxemburg, un dels països fundadors de la Unió Europea, i que en el segle XVII era cinc vegades més gran que en l'actualitat. Entre els segles XVII i XIX va perdre quatre cinquenes parts del seu territori, fruit de guerres i tractats, a favor dels seus veïns, Bèlgica, França i Alemanya. No és estrany, doncs, que els idiomes oficials del país siguin el luxemburguès (llengua pròpia germànica), el francès i l'alemany.
Així, el país té actualment una extensió equivalent als dos Pallars (Sobirà i Jussà), amb només 650.000 habitants, i amb una capital, ciutat de Luxemburg, que tan sols en té 125.000.
Situada estratègicament en el mateix cor d'Europa, és seu del Tribunal Europeu de Justícia, i destaca la seva potència en la Indústria Financera, principal motor econòmic del país. Es tracta, certament, d'un dels països més rics del món.
La ciutat de Luxemburg, on se celebra aquesta marató, és una ciutat agradable per visitar. Travessada pel riu Alzette, acull el "Chemin de la Corniche", que és considerat el balcó més bonic d'Europa, un passeig per a vianants de 600 metres que recorre les muralles del s. XVII, amb vistes sobre el canó en direcció a les fortificacions del Wenzelsmauer (mur de Wenceslao). Un fet extremadament destacable de la ciutat (i per extensió, del país), és que des de març de 2020 el transport públic és gratuït. Sens dubte és una mesura que altres ciutats hauran d'anar adoptant en un futur immediat si realment es vol avançar en la lluita contra el canvi climàtic i en la lluita contra les desigualtats socials.

La primera edició d'aquesta marató es va celebrar l'any 2006, sempre esponsoritzada per ING, i sempre ha estat guanyada per atletes africans, en les dues categories (excepte en la primera edició, categoria femenina, guanyada per una atleta local). Els records de la prova estan en 2h12 (m) i 2h34' (f), dades que ja donen pistes que no és un circuit ràpid. De fet, L'ING Night Marathon Luxembourg és considerada una de les maratons urbanes més difícils de tota Europa. El recorregut porta els corredors per Kirchberg, Limpertsberg, Belair, Merl, Hollerich, el districte de Gare i el centre de la ciutat, i després de tornada al punt de partida. No deu ser cap casualitat que l'Organització no mostri el perfil de la cursa en la seva web. Potser si ho fes, no s'hi inscriuria tanta gent. Jo mateix, sense anar més lluny, no me'n vaig assabentar de la duresa de la prova fins al dia abans de la cursa, a la fira del corredor, quan em van dir que em preparés..., amb un tram final de cursa, del quilòmetre 31 fins a meta, tot en pendent positiu.



El centre neuràlgic de la cursa és la LuxExpo, un Palau de Fires, que allotja la fira del corredor, i amb sortida i arribada de la cursa. Com molts altres esdeveniments esportius populars, fusionen diverses curses per donar més volum de participants a la prova. Marató, marató per relleus i mitja marató, per un costat, sortint tots junts a les 19:00 h del dissabte, i curses de distàncies inferiors, per a totes les edats, en horaris posteriors.
Vam anar a la fira del corredor el dia anterior a la cursa, just obrir. Pavellons molt grans, amb diferents entrades i sortides, molt enrevessat internament, difícil orientació. Ja vam veure, tot i preguntar, que no seria fàcil trobar-nos l'endemà després de la cursa. Força publicitat i informació d'altres maratons europees, i mostra i venda de diferents productes relacionats amb el running. No ens hi vam quedar més estona de la necessària, i vam marxar.
El dia de la cursa va ser complicat per a mi, i per extensió, per a la Tere. Jo sempre estic nerviós el dia d'una marató, però si és al matí, el mal tràngol passa aviat. En canvi, sent la cursa a les 19 h, són un munt d'hores pre-marató que has de gestionar d'alguna manera. El tema de l'esmorzar i dinar va ser un altre variable. Ja havia corregut maratons a primera hora de la tarda, o mitges maratons nocturnes, però mai una marató tan tard. La càrrega forta d'hidrats l'havia fet al dinar del dia anterior, no pas per sopar. En fi, vaig esmorzar el mateix que cada dia, i fins a l'hora de la cursa només vaig menjar un plàtan i dues barres energètiques, sense dinar res més.
Esperant fins a tres hores en el pàrquing descobert on havíem aparcat el cotxe - hi havia altres corredors i corredores amb el mateix plantejament-, va arribar el moment de posar-se en moviment. Estàvem només a quinze minuts de la sortida, caminant, fet que a la tornada, després de la cursa, em va anar molt bé per recuperar, caminant una estona.
Tota l'àrea de sortida era un formiguer, molta gent (unes deu mil persones), megafonia sorollosa, i molts, molts supporters. Calaixos de sortida per lletres, en funció d'un temps estimat i reportat prèviament i que no requeria comprovació. Tampoc hi va haver controls per assegurar que tothom estigués en el calaix que li corresponia. Els de la marató, els relleus i mitja, tothom barrejat. Vaig veure bastantes lletres (en el dorsal) que no es corresponien amb el calaix correcte. Diferents grups de llebres, tant per marató com per mitja. Per donar una idea de com estava el pati, pel que fa a perspectives de dificultat, dir que les llebres de la marató començaven en 3h29' i acabaven en 5h29' (separades cada 15') i les llebres de la mitja des de 1h29' fins a 2h59', també cada quinze minuts). Cronometratge amb Championchip. Podies portar el teu propi xip, o llogar-ne un .
Sortida puntual, i calaixos que van anar avançant ordenadament, fins a passar per l'arc de sortida. Bogeria d'animació. Bona temperatura per a córrer, uns 13 °C, lleugera brisa, i mig ennuvolat. Vaig arrancar amb les tres llebres de 3h59', que suposadament havien de marcar un ritme al voltant dels 5′ 38″/km, i vaig anar amb aquest grup els primers vuit-nou quilòmetres, amb la intenció de deixar-los després, i baixar el ritme fins a 6'/km. Em vaig equivocar. Les llebres anaven bastant més ràpides que el que els hi corresponia (seria per compensar el que preveien perdre en els darrers 11 quilòmetres de pujada?), i a més jo no estava per portar aquell ritme. Ja en el km 9 i posterior vaig afegir segons als parcials. En tots aquests quilòmetres van ser nombroses les ocasions en què l'ample del carrer, reduït, no engolia el flux de corredors, encara barrejats els de la marató i els de la mitja, fins al quilòmetre quinze, quan els de la mitja ja van girar per enfilar el camí de tornada. Infinitat de girs i ziga-zagues per tots els carrers de la ciutat, amb unes retallades descarades a cada gir per part de gairebé tothom, sense tanques per obligar a seguir el recorregut marcat per una línia blanca a terra, ni cap voluntari que indiqués el correcte.
Més o menys em vaig anar defensant fins al pas per la mitja, en 2h04'. Creia que estava per fer al voltant de 4h20', com en les darreres maratons, i ja m'anava bé.
De la mitja fins al quilòmetre 30 vaig anar fent, de més a menys, amb molta sensació de cansament, amb poques ganes de córrer, i afegint inexorablement segons a cada parcial.
Al voltant del quilòmetre 30-31 van confluir uns quants factors que van fer que fins al 35-36 allò fos un calvari. En primer lloc, el conegut mur, que per a mi sempre és més mental que no pas físic. En segon lloc, la foscor, després de més de tres hores corrent, eren ja les 22 h passades, i moltíssims trams de la cursa, en aquests quilòmetres, es van haver de travessar en la més absoluta penombra, si no foscor. Tot un perill. Algun tram de llambordes molt grans, per exemple, sense poder veure on posaves els peus. En tercer lloc, camins estrets per la part baixa de la ciutat, entre molts locals d'oci nocturn, amb gran quantitat de gent "marxosa" que es creuaven i obstaculitzaven el pas dels corredors/res, posant-se a córrer al costat nostre (quin perill!!), i que entufaven tot l'ambient amb una pudor insuportable de porro, poc adient per respirar quan portes més de trenta quilòmetres corrent, amb manca d'oxigen, i a 140 ppm. La guinda va ser, òbviament, que començava la part final de la cursa, amb una pujada, de pendent variable, que ja no ens va deixar fins a l'entrada a meta. No va ser fins al quilòmetre 37, més o menys, que vam deixar tota la gent enrere i vam encarar les avingudes, carrers i caminets que ens havien de portar a meta.
I en un revolt en la penombra, just al costat del cartell de km 38, un ensurt que m'hagués pogut sortir molt car. Amb les cames anant amb el pilot automàtic, sense forces, i poca llum, vaig ensopegar amb un obstacle en forma de protector de cables que hi havia a terra, no vaig tenir la capacitat de poder evitar anar per a terra, amb contusions a mans, colze i maluc, però afortunadíssimament sense impedir-me poder seguir fins al final. Això sí, en tornar a arrancar, després de comprovar que no sagnava, em van venir un parell d'estrebades musculars, en forma de contractura, que no vaig poder ofegar fins al cap d'un parell de minuts.
Darrers quatre quilòmetres sense tornar a parar, intensos, per camins foscos, avançant a altres participants, i ensumant la línia d'arribada. Els darrers 200 metres, ja era sabut, i esperat, entrant dins el pavelló de la Fira, amb catifa blava, llums, ara sí, megafonia i molta gent, animant i gaudint de l'espectacle. El millor moment de la cursa, sens dubte, però efímer... Vaig sentir a la Tere que em cridava, estratègicament situada, al costat d'una de les tanques, a pocs metres abans de l'arribada.
Vaig acabar amb més pena que glòria, però sencer, 43a marató al sac, amb un dels pitjors cronos en el meu currículum, però és que aquest cop els obstacles i inhibidors van estar concloents. A més, els anys també van sumant. Encara me'n vaig sortir prou bé. Medalla al coll, i camí per dins el pavelló, inacabable, recuperant-me amb líquids i sòlids, fins a arribar a l'única sortida disponible, on els parents i amics esperaven als finishers. I allà va aparèixer la Tere, afortunadament, perquè jo ja estava tremolant i necessitava canviar-me i abrigar-me urgentment.
Avituallaments regulars, cada 2,5 quilòmetres, amb aigua i beguda isotònica, amb gots petits, a mig omplir. No s'entén. Necessitaves agafar dos o tres gots cada vegada. Bastants punts d'animació musical, i encara que bastants voluntaris, el seu nombre va ser del tot insuficient. Circuit trenca-cames, constants pujades i baixades, a més dels quilòmetres finals en pujada. Poca il·luminació per córrer més enllà de les 22 h. Animació variada, depenent dels llocs per on passaves. Poca protecció per als corredors.
Decebut de la cursa. No em va agradar. Massa coses negatives, la majoria ja comentades. No la recomanaria.
Pel que fa a les xifres, vaig entrar en 4h31'03", 780/1160 en la general i 27/52 en la meva categoria.
Guanyador, de Kènia, amb 2h15'44". El segon classificat, també de Kènia.
Guanyadora, de Kènia, amb 2h43'34". La segona classificada, també de Kènia.
Tots quatre pertanyents al mateix club.
972 homes acabats i 188 dones. Molts abandonaments.



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Marató de Castelló (27/02/2022)' en el fòrum. fa 3 anys

La meva 42a marató havia d'haver estat a Croàcia. Estava inscrit per córrer la marató de Split el 27 de febrer, amb vols, hotels i lloguer de cotxe, tot reservat, des del mes d'octubre. A finals de desembre els senyors de Vueling van decidir cancel·lar el meu vol d'anada, que era directe, i les alternatives eren totes amb escales que no em convenien, ni per dates ni per preu.
Així doncs, i després d'aconseguir de la marató de Split la convalidació de la meva inscripció per 2023, vouchers de vol, i cancel·lació d'hotels i cotxe sense càrrecs, vaig canviar de plans. Vaig trobar que una setmana després, el 6 de març, es feia la marató de Malta, que ja coneixia prou bé per haver-hi corregut la mitja marató fa dos anys. Vol directe, també amb Vueling, inscripció a la marató, i reserva d'hotel.
A finals de gener els senyors de Vueling, una altra vegada, van tornar a decidir cancel·lar un vol, en aquest cas el de tornada a Barcelona, i vaig haver de comprar un vol de tornada amb una altra companyia, i sol·licitar l'abonament del vol cancel·lat, i que a hores d'ara encara no he cobrat.
A principis de la setmana passada, i a menys de dues setmanes de la marató, i després d'haver fet el dia anterior la mitja de Balaguer a un ritme exigent (a dues setmanes de la marató), vaig accedir a la web de la marató de Malta per repassar el circuit. El primer que vaig veure, amb lletres ben grans, va ser CANCELLED. Glaçat!! Em vaig quedar GLAÇAT!! I no per un tema de Covid, no. Simplement, perquè l'Organització de la marató i les Autoritats no s'havien posat d'acord en el circuit. La nota explicativa datava del 15 de febrer (a tres setmanes de la cursa), i jo no havia rebut cap e-mail comunicant-ho.
Contactada l'Organització de la marató, em van dir que havien tingut problemes a l'hora d'avisar els afectats, i que em tornaven els diners de la inscripció. En aquest cas, he perdut els diners del vol de tornada amb Ryanair, i en el cas del vol d'anada amb Vueling, un voucher.
Així doncs, i buscant una altra opció a la desesperada, vaig anar a parar a la marató De Castelló, a sis dies vista. Sabia que l'Arcadi hi anava, vaig parlar amb ell, i em va dir que també hi anava en Xavi B. Evidentment haver de pagar la inscripció i hotel la darrera setmana va representar pagar al voltant del doble respecte de si ho hagués fet poques setmanes abans.
Acostumat a viatjar en avió per anar a córrer, especialment maratons, en aquest cas el viatge va ser tiradeta en cotxe el dissabte per una AP7 sense peatge, dormir a Castelló el dissabte, córrer el diumenge, i un entranyable dinar paeller, després de la marató, amb companyia d'amics, i tornada cap a casa.
Bona organització de la cursa. Recollida de dorsal a la Pèrgola, en el parc Ribalta, centre neuràlgic de la cursa, amb sortida i arribada de les curses de 10K (9:00 h diumenge), marató (9:15 diumenge) i curses per categories infantils el dissabte al matí.
Força corredors pels carrers i per l'hotel, que estava a uns 500 metres del parc Ribalta. Vaig deduir que l'Organització disposava d'un bon pressupost (bastant espònsors importants), ja que la presència de corredors i corredores de Kènia i Etiòpia era notòria.
La marató, que amb aquesta ja porta dotze edicions, ha canviat darrerament el circuit, fent-lo passar més quilòmetres pel mig de la ciutat, encara que segueixen sent inevitables els tretze quilòmetres d'anar i tornar al Grau, solitaris entre el 16 i el 30.
Participació d'uns 1500 corredors/res en el 10k i d'uns 1000 en la marató. Temperatura de 10 °C a l'hora de la sortida, que aniria pujant fins als 22 °C, amb una suada brutal en els quilòmetres del Grau. Globus per objectius separats per 15', fins a arribar al de 4h30'.
L'Arcadi, en Xavi i jo ens vam situar just darrere del globus de 4h15'. Els tres coneixem bé les nostres possibilitats, ja són uns quants anyets d'experiència, i un ritme sostingut de 6'/km és el més realista al que podem optar actualment, per acabar entre 4h15' i 4h20', si tot va bé.
Un cop va arrancar la cursa, de seguida vam veure que les llebres de 4h15' anaven una mica massa ràpides, i de mica en mica, metre a metre, van anar marxant, mentre nosaltres, els primers quilòmetres tots tres junts, vam anar mantenint un ritme constant algun segon per sota de 6'/km.
A partir del quilòmetre cinc l'Arcadi i en Xavi van seguir junts, i jo vaig començar a fer la goma, voluntàriament, fent coincidir els punts d'avituallament amb caminar uns pocs segons i hidratar-me bé, per tornar-los a agafar poc després. I així crec recordar que fins al km 16, just abans d'enfilar la llarga avinguda que porta al Grau, quan els meus dos companys van haver d'aturar-se per fer una parada tècnica. Van quedar enrere, i vaig haver de fer l'anada i la tornada al Grau, del km 16 al 30, gairebé sol, amb algun company solitari al voltant, amb força calor, i molta soledat. Va ser la pitjor part de la cursa.
Un cop entrats de nou en el nucli, i en l'avituallament del km 32,5 segons crec recordar, en Xavi i l'Arcadi em van agafar. Anaven separats uns metres, primer en Xavi, que semblava portar una marxa més, i una mica més enrere l'Arcadi. Em vaig posar just a roda de l'Arcadi, fins que al cap d'un parell de revolts vam arribar on era el nostre grup d'animació. En Xavi va saludar a càmera i va seguir, però l'Arcadi es va aturar a parlar amb la Cristina, preguntar-li com li havia anat la cursa de 10k, i a avituallar-se, i jo vaig seguir. A partir d'aquell moment l'escenari ja no va canviar fins a meta, arribant tots tres de forma esgraonada en 4h17', 4h19' i 4h22'.
Al final de la cursa tovallola de record, medalla, fruita, aigua, isotònics, i cervesa AMB ALCOHOL. No ho entenc.
Bastant animació pels carrers del centre de la ciutat, especialment els darrers quilòmetres. Punts d'avituallament cada 2,5 quilòmetres a partir del km10 (amb un previ en el km5), molt complets (aigua, isotònics, fruita, gels...). Molts voluntaris per assegurar que el corredor/a (sobre tot el corredor/a solitari) seguís el camí correcte, especialment en el centre de la ciutat, quan en girar d'un carrer a un altre era una constant. Fins a 21 punts d'animació musical repartits per tot el circuit, força participació i notorietat en aquest aspecte.
Perfil de cursa bàsicament pla, amb alguns trams de pendent suau, llevat dels darrers 300-400 metres finals que et porten a meta, dins el parc Ribalta, que piquen una mica. Massa ziga-zaga dins la ciutat, encara que és el preu que s'ha de pagar per evitar més quilòmetres per l'extraradi.
Finalment, com dic, una altra marató al sac, 4h19'14', posició 831/957 en la classificació general i 31/47 de la categoria M60-64.
Finals molt disputades tant en la categoria masculina com a la femenina. En homes el podi va ser per corredors de Kènia (2h09'25''), Kènia (2h09'28'') i Etiòpia (2h09'34''), i en dones per corredores de Kènia (2h28'05''), Etiòpia (2h28'14'') i Kènia (2h28'20'').
Dels 957 finishers a la marató, 859 homes i 98 dones.



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Logicon Cyprus Marathon (Pafos/XIPRE) – 05/12/2021' en el fòrum. fa 3 anys

LOGICON CYPRUS MARATHON (PAFOS) XIPRE) – 5/DESEMBRE/2021

Curiós el cas de Xipre, un país europeu que, avançat ja el segle 21, encara es veu immers en un seriós conflicte que divideix, i de quina manera, el seu territori.
Antiga colònia britànica, una més, va obtenir la seva independència com a país l'any 1960, en un acord entre Grècia, Turquia, Regne Unit i les comunitats grecoxipriota i turcoxipriota.
Durant segles, i fruit del seu enclavament geogràfic, els seus habitants han estat sota la influència de grecs i otomans/turcs, formant la seva població dues comunitats clarament desavingudes: la grecoxipriota i la turcoxipriota, la primera d'elles més gran que la segona. Els conflictes entre les dues comunitats van existir durant dècades, però això no va impedir mai que compartissin ciutats i territori. Mai fins que la dictadura militar grega va provocar l'any 1974 un cop d'estat per enderrocar el president xipriota (arquebisbe Makarios), com a suposat pas previ per annexionar Xipre a Grècia. Aquest fet va provocar que Turquia envaís el Nord de l'Illa per garantir els interessos de la comunitat turcoxipriota. Els Cascos Blaus hi van haver de prendre part, i tot plegat va acabar en una divisió de l'illa en dos països: la República de Xipre (reconeguda per l'ONU i estat membre de l'EU des de 2005), i l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre, no reconeguda internacionalment (amb excepció de Turquia). Entre els dos territoris hi ha una línia fronterera de filferros, tanques, barricades i altres obstacles que clarament impedeixen creuar d'un costat a l'altre. La capital Lefkosia (Nicòsia) és, com va ser-ho durant anys Berlín, una ciutat dividida entre els dos territoris, i només es pot creuar d'un costat a l'altre a peu, per una garita fronterera on s'ha d'ensenyar documentació, i pregar que no et passi res un cop ets a l'altra banda, ja que allà ningú es fa responsable de garantir els teus drets i llibertats.
Malgrat el país (República de Xipre) és petit en dimensió i població (1,2 milions d'habitants), a Xipre s'hi celebren fins a 4 maratons anuals, una a cadascuna de les 4 principals localitats del país: Nicòsia, Làrnaka, Limasol i Pafos. Jo vaig triar córrer la darrera, la de Pafos, bàsicament pel calendari: la "Logicom Cyprus Marathon", organitzada per l'empresa Multinacional Logicom, i que en aquest 2021 celebrava la seva 23a edició.
Llàstima que no hi hagi vol directe des de Barcelona, vam viatjar via Frankfurt, un viatge que es fa un xic llarg, Xipre està ben bé en l'extrem més oriental d'Europa. En arribar a l'aeroport de Làrnaca, un parell de sorpreses: la primera va ser de, sense previ avís, sotmetre a tot el passatge de l'avió, just desembarcar, a un PCR (malgrat certificat de vacunació obligatori), amb resultat via SMS al cap de 3 hores. La segona sorpresa, en anar a recollir el cotxe de lloguer, va ser descobrir que a Xipre, com a antiga colònia britànica que és, es condueix per l'esquerra. El cotxe, a més, era amb canvi manual. Però ens en vam sortir prou bé. No era la primera vegada.
Les principals localitats del país estan comunicades per autopistes lliures de peatge, i això fa que desplaçar-se per l'illa no sigui pesat. Vam estar 4 nits a Pafos i 3 nits a Làrnaca, visitant també Limasol i Nicòsia, i altres indrets recomanats. Xipre pertany a l'eurozona, i, per tant, compartim moneda. Endoll com a UK (Commonwealth), i tothom parla o xampurreja l'anglès, a més del grec. Preus com els nostres, si fa o no fa. País força enfocat al turisme, i en alguns casos, com Limasol, al turisme rus.
A Pafos, on se celebrava la marató, vam anar a recollir el dorsal en un espai habilitat al costat del castell, vora el mar. Tots els voluntaris i personal de l'organització són voluntaris de Logicom, l'empresa organitzadora. Organitzades 4 curses per al matí de diumenge (marató, mitja marató, 10k i 5k), amb sortida i arribada totes elles en el castell de Pafos, amb excepció de la marató, que tenia la sortida a Petra Tou Romiou, vora el mar, on segons la llegenda la devesa de l'amor i la bellesa (Afrodita) va néixer, sortint de les aigües.
Diumenge vaig agafar l'autocar que ens portava a la sortida. Fosc, uns 17 °C, i cel totalment cobert. Pronosticaven pluja. Uns 4-5 autocars per a portar uns 200-250 corredors i corredores a Petra. Un cop allà, ja clarejant, bastant vent, a la vora del mar. Fresca de valent, aguditzada pel vent. Sortida a les 7:30 i primers 12 quilòmetres per carretera nacional que anava prop del mar, i no tallada al trànsit. A aquella hora d'un diumenge plujós, però, pocs cotxes. Només travessar la línia de sortida es va posar a ploure, i ja no pararia fins al cap de 3 hores, a estones amb violència, vent i calamarsa. Bastant desagradable, atès que corríem a cel obert.
Del km 12 al km 22 la cursa transitava per carreteres secundàries, entre camps de conreu, solitaris. Ple de bassals d'aigua, que havíem d'anar esquivant. En un moment donat, en un tram estret, se'm va creuar un cotxe de la policia en el mateix moment que arribàvem a un basalt, i sense reduir la velocitat, em va deixar d'aigua fins a les orelles, com sortit de la dutxa. Després de girar-me, escridassar-lo i dient-li de tot, vaig seguir. Al cap d'uns quilòmetres, mateix episodi, aquest cop amb una ambulància. "Sort" que el fet que em fotessin tota l'aigua al damunt no agreujava massa més la situació, ja que ja anàvem xops per la mateixa pluja.
En el km 22 la cursa tornava a la carretera general, fins al km 27. Aquests cinc quilòmetres van ser fins i tot perillosos, nosaltres corrent pel voral, sense ni tan sols cons de separació o protecció, i amb els cotxes circulant a força velocitat pel costat, i en el nostre sentit, per tant, el pitjor escenari. Només un parell de voluntaris en tot aquest llarg tram, més una taula d'avituallament.
Del km 27 al km 32 la cursa tornava a sortir de la carretera general per anar a circular per camins secundaris al voltant de l'aeroport de Pafos, i tornant del km 32 al km 34 a la carretera general (aquest cop pel voral, però amb cons de separació). Acabava feia pocs minuts de deixar de ploure, i finalment, i a partir del km 34, la cursa ja ens va portar a buscar Pafos, amb trams rectes i llargs, separats per rotondes, fins a arribar al passeig marítim, darrers 1500 metres, amb alguns turistes en les terrasses fent el refresc, i protagonitzant els únics moments d'animació de tota la cursa. Els darrers 200 metres, just en enfront del castell de Pafos, van ser els més macos, per l'animació, per veure la Tere al peu del canó, cridant i filmant, per la climatologia (al final va lluir el Sol), i per tot l'ambient en general. Aigua, cerveses 0%, plàtans, medalla, i feina feta. Les curses de 10km i 5m havien acabat feia estona, i amb els de la marató encara entraven els darrers corredors de la mitja marató. Cansat, però sencer.
Un cop acabada la cursa, i fent un repàs mental de la mateixa, vaig concloure que els organitzadors havien venut una cosa i la realitat n'havia estat una altra. En la web de la cursa es publicava un vídeo amb diferents moments de la cursa, molt atractius i amb poder de convocatòria: els de la sortida i els de l'arribada. Però res es deia ni res s'ensenyava de tots els diferents trams del recorregut, lletjos, transitats, alguns perillosos. I un detall que els maratonians d'asfalt sempre li donem certa importància, encara que només sigui per anar preparats mentalment: l'altimetria. A traïció. Sí, a traïció. Res es deia a la web de l'altimetria, i quan vaig anar a recollir el dorsal, em van dir que una mica de pujadeta els dos primers quilòmetres, i que després tota la cursa era "planeta". El cert va ser que és un trencacames en tota regla, pujades i baixades per parar un tren, i si no, mireu en perfil en el meu Strava.
Punts quilomètrics ben indicats, avituallaments cada 3 quilòmetres (aigua, i isotònics cada 6 km, i esponges, ja, ja, ja). Només em va agradar l'arribada, sent la resta de la cursa per oblidar (com a la marató d'Atenes) amb una pluja que em va recordar la meva marató de Boston 2018, tant per la intensitat, com pel vent, encara que no pas pel fred.
Vaig acabar amb 4:19:20, posició 160/228 acabats en la general, i posició 7/13 en la categoria M60-64.
Guanyador masculí (UK) amb 2:34:20, i guanyadora femenina (Hungria) amb 3:13:35
39 dones acabades i 189 homes.
Amb aquesta marató acabo aquest any pandèmic 2021 amb 4 distàncies màgiques: maratons de Kiev, Varna, Varsòvia i Pafos, sumant ja 41 maratons, 27 països diferents en córrer una marató, i a per la propera...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Marató de Varsòvia - 26/setembre/2021' en el fòrum. fa 3 anys

Havia de córrer la marató de Reykjavik el 17 d'agost, amb una inscripció que ja venia del 2020. Aleshores (2020) l'esdeveniment es va cancel·lar a només dues setmanes de la data prevista per a la cursa. Enguany, i novament amb dues setmanes d'antelació, l'organització va enviar el 4 d'agost un email comunicant l'endarreriment de la cursa, nova data 21 de setembre. Encara me'n vaig sortir prou bé a l'hora de reprogramar tot el viatge (avions, apartaments i lloguer de cotxe), atès que no em va representar sobrecostos importants. Pel que fa a l'entrenament, què us haig de dir. Ja m'havia tocat passar l'any passat per aquesta experiència d'haver d'allargar la preparació 4-5 setmanes, amb el volum important ja fet, i la veritat...
Finalment l'organització, en una clara mostra de dubtes i indecisions, va acabar enviant un darrer e-mail el 19 d'agost cancel·lant definitivament la cursa.

Arribats en aquest punt, només se'm va ocórrer buscar en el calendari una marató per la segona quinzena de setembre, a un país on poder viatjar pel tema de la covid, i amb una logística senzilla pel que fa a la preparació del viatge. I així va ser com vaig anar a parar a la marató de Varsòvia, programada pel 26 de setembre, vol directe des de Barcelona, i on ja havíem estat per darrer cop feia tres mesos, quan vaig córrer la Mitja de Byalistok. De fet hauria preferit córrer la marató de Cracòvia a l'hora de triar una ciutat per córrer en aquest país, però tant li fa.

Varsòvia, capital de Polònia des del segle XVI, quan li va ser transferida la capitalitat des de Cracòvia. Banyada pel cabalós riu Vístula, té un atractiu Stare Miasto (barri antic), força reconstruït, ja que la ciutat va ser destruïda pels alemanys després de la revolta del gueto l'any 1944, quan dins del gueto jueu, el més gran d'Europa, ja només hi quedava un 10% de la seva població inicial, havent estat deportat als camps d'extermini l'altre 90%. Per força racons de la ciutat, vagis on vagis, es poden veure tota mena de monuments, escultures, plaques, fotografies, recordant les víctimes i com a memòria històrica dels fets.
Varsòvia, molt lligada també a personatges il·lustres, com Frederic Chopin, Marie Curie (de soltera Maria Sklodowska) o Nicolau Copèrnic, s'ha "reformat occidentalment", després d'haver estat quaranta-cinc anys sota la influència soviètica, encara que, inevitablement, conserva encara un grapat de tics del passat.
Divendres/24 em vaig acostar al "Multimedia Fountain Park", on tindria lloc la sortida i l'arribada de la marató, per conèixer l'escenari i familiaritzar-me amb l'entorn, i aprofitant per córrer vint minuts i així activar una mica les cames. A la tarda vam anar a recollir la bossa del corredor (dorsal, samarreta i un grapat de productes de marxandatge) a la Fira del Corredor, instal·lada en una de les ales de la planta baixa de l'immens Palau de Cultura i Ciència, probablement l'edifici més emblemàtic de la ciutat. Déu n'hi do la varietat d'estands comercials que hi eren presents, començant per New Balance, un dels principals patrocinadors. Bona logística per entregar la bossa a cada inscrit/a, distingint taules per la Marató i taules per a la Mitja Marató.
Dissabte tranquil, vam passejar per la Stare Miasto, vaig carregar el cos d'hidrats, i descansar a la tarda, com manen els cànons. I una darrera ullada a la zona de sortida/arribada de la cursa, que era a tocar de l'apartament on ens allotjàvem. Vam comprovar que si bé els preparatius ja estaven força avançats, aquella gent aniria a dormir ben tard aquella nit per poder-ho tenir tot llest l'endemà al matí.
El diumenge va aparèixer solejat, 11 °C i 100% d'humitat a les 8 h del matí, que anirien progressant fins a arribar a uns 15 °C i 75% d'humitat a mig matí. Quatre sortides d'uns 750 corredors/es cada grup, separació de quinze minuts entre sortides. Mascareta en els calaixos. Sortida puntual, a les 8:00 pel primer grup. Jo vaig sortir en el tercer grup, a les 8:30, hora indicada en el mateix dorsal. Recorregut força variat, els 42 quilòmetres (i 195 metres) donen per molt, especialment si en cap moment es van a buscar quilòmetres a l'extraradi: trams llargs per avingudes amples, trams de terra per parcs ombrejats, carrers amb asfalt defectuós i raïls de tramvia, carrers de vianants amb llambordes planes, altres carrers amb llambordes no tan planes..., i a més creuant un parell de vegades (2+2) els ponts Świętokrzyski i Gdański sobre el Vístula. Vaig contar fins a una dotzena de punts d'animació musical, en directe, per tot el circuit, alguns grups molt bons, per cert. Fins a cinc speakers distribuïts per tot el recorregut, en punts d'animació, que cantaven el teu nom per megafonia en passar pel seu costat. En tres ocasions l'speaker de torn em va reconèixer la samarreta i va citar el meu país d'origen. Punts d'avituallament cada 2,5 quilòmetres, alternant productes sòlids i sempre aigua+isotònics. Molts, moltíssims voluntaris, amb gran disposició.
També es va celebrar la marató per relleus, que va començar també a les 8 h, i la mitja marató (aquesta sortint a les 12 del migdia). Per tant, i en alguns moments, els relleus fresquets de la marató per relleus passaven pel costat, avançant. Alguns d'ells, en passar pel meu costat, em van felicitar, i és que en aquesta cursa portava un dorsal especial a l'esquena: "40th marathon".
Semblava ahir que vaig debutar en la distància màgica en aquella marató de Barcelona 2004, darrera edició abans de la cancel·lació l'any 2005. I des d'aleshores, ja havia travessat la línia d'arribada en 39 ocasions, aquesta seria la que faria 40.
Vaig anar fent, xino-xano, caminant uns segons a cada avituallament, i a un ritme força constant en la primera meitat de la cursa. Però a mesura que van anar arribant els quilòmetres complicats, els últims deu, el ritme va anar minvant, i fins i tot abans del 35 vaig tenir un ensurt, en forma d'estrebada, en el recte anterior de la cama dreta, havent de gairebé parar i fent d'aquell quilòmetre el més lent de tots. Finalment, i ensumant cada vegada amb més intensitat la línia d'arribada, em van sortir unes ales màgiques que em van portar, sense adonar-me'n, a la línia d'arribada.
Molta gent a la zona d'arribada, parc molt gran on la gent anava, a més, a gaudir d'un esplèndid matí de sol. Allà estava la Tere, com sempre, encoratjant-me i filmant els meus darrers metres de la cursa. Medalla, fotos, darrers avituallaments, i cap a l'apartament, afortunadament a tocar.
Com a resum, cursa molt ben organitzada, recorregut que vaig trobar atractiu, bastant animació popular i molta per part de l'organització, i molts voluntaris. Vaig gaudir.
Amb un temps de 4:16:19, vaig quedar en el lloc 1709/2734 acabats (en la general) i en el lloc 37/94 acabats (en la categoria M60-64).
Van acabar 2244 homes i 490 dones.
Guanyador amb 2:14:37, i guanyadora amb 2:31:08, ambdós de Polònia.

40ena marató al sac, i 26è país en córrer una marató. I a per la propera...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' VARNA Marathon (Varna-Bulgària-Mar Negre)-9/Maig/2021' en el fòrum. fa 4 anys

No és que la meva intenció fos córrer dues maratons en 14 dies, ni de bon tros, però vaig voler considerar les dues, per si una de les dues era cancel·lada. Un cop ja feta la de Kíev el 25 d'abril, em va quedar el dubte de córrer o no aquesta Marató de Varna, la inscripció de la qual ja em venia transferida des de l'any passat, quan, encara que inscrit, no hi vaig poder participar pel confinament. Mai havia corregut dues maratons en 15 dies (com a màxim dues en 21 dies, ja fa 7 anys), i no les tenia totes, però el fet d'haver acabat a Kíev sense problemes musculars i de que, en aquesta ocasió, ens hi acompanyava l'Arcadi, em fa fer decidir per intentar-ho.

Varna és la tercera ciutat més gran de Bulgària, després de Sofia i Plovdiv, i la seva capital marítima, amb 335.000 habitants. Banyada pel Mar Negre, és una barreja de ciutat portuària, base naval i centre vacacional. Encara que culturalment és important destacar les termes romanes i les restes de les èpoques de tracis i romans, la gran joia de la ciutat és el seu parc Primorski, de més de 8 quilòmetres de longitud, al costat del mar, i que acull un zoo, un museu d'Història Natural, un Planetari i un Aquari. Una autèntica meravella. I és clar, platges, platges i més platges, amb tota les infraestructures pròpies d'un lloc on anar a gaudir d'uns dies de “panxing”. A més, una zona semblant al Port Vell de Barcelona, amb restaurants i passejos tocant a l'aigua.

Vam arribar a Varna en cotxe la nit del divendres, des de l'aeroport de Sofia. Dia cansat, matinar moltíssim, dos avions, i 5h30' de carretera.
El dissabte vam recollir el dorsal, vam voltar una mica pel parc i la platja, acabant davant d'un plat de pasta just al costat d'on el dia següent començaria i acabaria la cursa. Per la tarda, Barça-At.Madrid en un sports bar que hi havia en el mateix hotel on s'allotjava l'Arcadi, i retirada cap a l'apartament, a descansar.
La marató de Varna és una cursa de 4 voltes, que bàsicament recorre el parc Primorski durant mig recorregut, tornant pel costat del mar en l'altre. A cada volta es passa per la línia de sortida/arribada, que és a la bonica plaça de la òpera. Recorregut amb un perfil molt trencador, que a cada volta es fa més insuportable.
El dia va ser fantàstic per córrer, amb Sol i poc vent. Jo hagués agraït, però, haver sortit més aviat (vam sortir a les 9:30), atès que la calor va fer mal. Ens vam trobar a la sortida pocs minuts abans de començar, aprofitant que érem pocs, i que tant el nostre apartament com, sobre tot, l'hotel de l'Arcadi, estaven molt a prop.
Tres curses en un mateix circuit: marató (4 voltes, 136 inscrits), mitja marató (2 voltes, 211 inscrits) i 10'5k (1 volta, 308 inscrits). Només a la marató, érem corredores i corredors arribats de 16 països diferents, quasi tots europeus. Déu n'hi do.
Encara que les sortides per les tres curses haurien d'haver estat espaiades per cinc minuts (9:30-9:35-9:40), el cert és que els de la marató i els de la mitja vam sortir plegats. Mesures anti covid-19 inexistents. De fet a Bulgària ningú porta mascaretes pel carrer. No és obligatori. Només cal en els recintes tancats.

De la cursa destacar que l'Arcadi i jo vam sortir junts, i així vam anar la primera i la segona volta, i part de la tercera, fins que ell va agafar uns metres d'avantatge. Durant tota la quarta i darrera volta el vaig tenir en contacte visual, i així pràcticament fins el final. La primera volta, de reconeixement, ens va semblar entretinguda i fins i tot ens va permetre assaborir el paisatge: primer els caminets entre arbres, per dins el parc, després el so de les onades en els quilòmetres a ran de platja. A mesura que vam anar cobrint la segona, tercera i quarta volta, la duresa del perfil i la calor van anar colpejant cada vegada amb més força. A més, és clar, la tercera volta va ser bastant solitària, i la quarta solitària del tot. Animació quasi inexistent, llevat de la zona de meta, i d'alguna voluntaris repartits pel circuit. Dos punts d'avituallament, un d'ells situat per cobrir anada/tornada. Només aigua (ampolles de 600ml) i crec recordar que plàtans.
Personalment he de dir que em vaig sorprendre de no haver de lamentar aquesta segona marató en 14 dies, ja que si bé a la darrera volta anava ja amb el pilot automàtic, modalitat Robocop, sense gaudir ja de res, i completament pendent de si alguna part del dièsel deia prou, el fet és que vaig poder acabar sense majors problemes, i sense cap peça malmesa.
Els parcials de les quatre voltes van ser 1:00:19, 1:01:16, 1:05:24 i 1:11:45. Temps final de 4:18:43, posició 83/126 en la general, sense classificació per grups d'edat.
29 dones acabades en la marató, i 97 homes.
L'Arcadi em va agafar finalment un bon grapat de metres, entrant amb 4:17:20.
Guanyador cat homes, de Kènia, amb 2:17:40, i guanyadora cat dones, de Kènia, amb 2:33:08.

En resum, 39ena marató al sac, i 25è país en córrer una marató. I a per la propera...







Llegeix més...

Associació Esportiva Corredors.cat
info@corredors.cat
© 2020  Tots els drets reservats