Josep80 Hasn't joined any discussions yet.
Josep80 creat un nou tema ' LIFESTAR MALTA MARATHON (MALTA)– 25/FEBRER/2024' en el fòrum. fa 2 setmanes

Malta, arxipèlag mediterrani i estat de la UE des de 2004, pertany també a la zona euro des de 2008, i va assolir la seva independència del Regne Unit l'any 1964. Conducció per l'esquerra, parla cooficial de l'anglès, endolls de tres pins, i bastants altres detalls delaten la seva pertinença a la "Commonwealth". Amb 475.000 habitants i una superfície equivalent a la comarca del Tarragonès, Malta té la densitat de població més elevada de la UE. La seva capital és La Valletta, amb una població propera als 7.000 habitants.
La celebració de la marató de Malta ha estat força accidentada aquests darrers anys. De les sis darreres edicions (2019,2020,2021,2022,2023,2024), tan sols se n'han celebrat tres, després d'haver-se'n celebrat vint-i-quatre de seguides, des de 1995, any de la primera edició.
El febrer de 2019 la cursa es va haver de cancel·lar la vigília, per problemes meteorològics. Allà ens va enganxar a la Mariona (Mona), l'Arcadi, l'Abel (Cargol) i a mi mateix, amb les respectives famílies. La tromba d'aigua i vent que va caure aquell dissabte va anegar i malmetre bona part del circuit per on havia de passar la cursa.
L'any 2020, curiosament, es va poder celebrar, pels pèls, ja que un parell de setmanes després ja estàvem confinats per la pandèmia. Recordo que la recollida de dorsals no estava permesa per participants de determinades regions d'Itàlia, on ja hi havia força brots de Covid. En aquesta edició vam participar l'Arcadi (marató) i la Mariona (Mona) i jo mateix, a la mitja.
L'any 2021 no es va celebrar, per les diferents onades de covid que anaven i venien per aquella època.
L'any 2022 m'hi vaig tornar a inscriure, aquest cop per a córrer la marató. El circuit de la marató, en la seva segona meitat, era pràcticament el de la mitja que havia corregut dos anys abans, força ràpid. Però de nou, males notícies. A tres setmanes de la data de la cursa, amb la preparació ja feta, vols comprats, amb reserva d'allotjament, i altres preparatius, veig a la web de la cursa "CANCELLED". I no havien enviat cap e-mail als inscrits/tes. Increïble. Motiu: a darrera hora l'Organització de la cursa i les Autoritats del Trànsit no s'havien posat d'acord en el tall de carrers i vies per on havia de passar la cursa. A córrer cuita vaig haver de refer els plans, i inscriure'm a la marató de Castelló, que se celebrava el mateix dia, i que vaig acabar corrent amb l'Arcadi i en Xavi Bonastre, curiosament el mateix trio que faríem podi de la categoria M60-64 l'any següent a la marató de Luxor, a Egipte.
I, finalment, vaig tornar a provar de participar en l'edició d'enguany, per a córrer la marató. Us creureu, però, que faltant dues setmanes per la marató, vaig rebre un e-mail de l'Organització, on es notificaven canvis de darrera hora, en els horaris, perquè, novament, l'Autoritat del Trànsit posava restriccions en els talls previstos a les carreteres? Tot plegat va suposar avançar tot l'esdeveniment 30' respecte a l'horari previst inicialment, és a dir, sortida d'autocars cap a la sortida a les 5h15' (en lloc de 5h45') i sortida de la marató a les 6h30' (en lloc de 7h00').
Matí plujós i ventós el diumenge de la marató. Així havia estat anunciat per les webs meteorològiques, i així va ser. Llàstima, perquè tant els dies anteriors com els dies posteriors van ser molt agradables per a la pràctica del running. Però el dia de la cursa, ja des de la matinada, va ploure, a estones amb intensitat, i el pitjor de tot, amb ràfegues de vent molt emprenyadores.
Malgrat que el circuit de la marató és un "point-to-point", el cert és que el punt de sortida, a la localitat de Mdina, antiga capital de Malta, és a menys de 20 quilòmetres de Sliema, punt d'arribada de la cursa. Això s'explica perquè els primers 20-25 quilòmetres de la marató són un "no parar" de filigranes per camins i carreteres més enllà de Mdina, amb constants girs i canvis de sentit, tot per acumular quilòmetres, fins que agafes els darrers 15 quilòmetres, que ja enfiles el camí directe cap a meta.
En fi, que a les 5h05' vaig agafar un dels molts autocars que es van concentrar al passeig de Sliema per dur-nos al punt de sortida (5 € que havíem pagat, addicionals a la inscripció), i vàrem fer camí, 25 minuts d'autocar. Ja vam veure, des de l'autocar, que moltes parts del camí estaven completament inundades, i això que era carretera principal. I és que les carreteres i infraestructures de Malta semblen més les d'un país en vies de desenvolupament que no pas les d'un país de la UE. A les 5h30' vam arribar, baixar de l'autocar, i buscar ràpidament un lloc per posar-nos aixopluc. Plovia, feia vent, i els únics llocs disponibles per protegir-nos eren les cobertes d'una benzinera (petita, d'un parell de sortidors) i una parada d'autobús, amén d'alguns portals (tancats) d'alguns edificis del voltant. I faltava una hora llarga i sencera per començar la cursa. Els autocars van anar arribant, i la gent ja no sabia on posar-se. Amb els minuts, i sota uns focus, van aixecar l'arc de sortida, i preparar l'electrònica per enregistrar els temps de sortida.
Malgrat que la temperatura no era molt baixa (uns 10 °C), vaig tenir sensació de fred, tremolant, ja que el vent i el fet d'haver d'estar quiets, va fer que la sensació tèrmica fos de menys temperatura. I això que anava protegit amb un impermeable, que després vaig deixar a la bossa que l'organització et portava a la línia d'arribada. Érem quasi 900 participants inscrits a la marató, no pas quatre gats, 36 dels quals de la meva categoria M60-64, la darrera cursa que corria dins aquesta categoria. Només vaig veure un parell de participants fent una mica d'escalfament. La resta tots vam esperar, a cobert, que fos l'hora de donar la sortida. En el darrer moment, i a correcuita, vam deixar les bosses personals en les camionetes assignades, darrer "riu", i GPS en marxa, sota pluja i vent. Sortida puntual a les 6h30' afortunadament, i quan tot just començava a clarejar.
Donades les circumstàncies,la meva indumentària per encarar la distància màgica va ser poc recomanable, ho sé, però no vaig voler córrer el risc de,davant de qualsevol problema, agafar una pulmonia. I amb una indumentària molt semblant a la que vaig utilitzar a la memorable marató de Boston 2018 (samarreta tècnica màniga llarga+samarreta tècnica màniga curta+bossa escombraries talla XL+malles llargues+gorra running pluja+mocador tubular "buff") i amb 6 gels al damunt (2 amb cafeïna) i un parell de Recuperat-ion. De fet, haig de confessar que no em vaig treure la bossa de les escombraries fins a ensumar la línia de meta, en el km41. A més, vaig haver d'utilitzar part del "buff" per sobre el cap, tot agafant la gorra, perquè no se l'endugués el vent. Podeu veure a la foto quina estampa més maratoniana, la meva. Evidentment, i això és una lliçó que ja fa molts anys que vaig aprendre, vaig ser molt rigorós amb la hidratació durant tota la cursa, ja que era conscient que anava massa abrigat.



De seguida vaig poder comprovar quina seria la tònica de la primera meitat de la marató. Trams de carretera d'anada i tornada, camins secundaris amb força revolts, aigua per tot arreu, acumulada durant la nit. Primers dos quilòmetres amb els grups força compactes, i amb uns ritmes força lents, tant pel fet que ningú havia escalfat, com pel fet que en alguns moments ens vam haver de parar, i fer cua, per travessar trams completament anegats, on s'havia de passar en fila índia.
Malgrat que hi va haver llebres, per parelles, per temps objectiu cada 15 minuts, el fet és que a la sortida tothom va sortir sense ordre, i després d'aquest parell o tres de quilòmetres accidentats, la gent es va anar posant en el seu lloc. De seguida em vaig adonar que no hi havia punts quilomètrics assenyalats. El primer punt quilomètric que vaig veure indicat va ser el 18, i més endavant, a partir del km 30, ja va estar indicat cada quilòmetre. El pas per la mitja marató no va estar indicat (km21,1).
Ficar els peus dins de bassals plens d'aigua va ser la tònica de més de la meitat de la cursa. Molt desagradable, i un impediment per assolir millors registres. A partir de mitja cursa la intensitat de la pluja va disminuir, però no pas el vent, que amb tants canvis de direcció en la ruta, molestava més o menys, segons el tram.
Animació inexistent, ja que no hi va haver tram urbà fins als darrers dos quilòmetres, al costat del passeig marítim. Abans, però, uns quants quilòmetres de pendent negatiu, els quilòmetres més complicats en una marató, encara que intercalats amb uns quants trenca-cames de pujades i baixades. En una d'aquestes, en el km 31, el recte anterior de la cama esquerra em va fer aturar, de sobte. Fort dolor. Vaig caminar un parell de minuts, provant que em passes, i de mica en mica, vaig tornar a córrer, primer molt suau, i després ja millor.
Un parell de punts d'animació, en la segona meitat del recorregut. El primer, uns altaveus posats damunt d'una furgoneta. El segon, una noia, cantant en directe, des d'un portal.
Els avituallaments van ser d'aigua, en ampolles de 330 ml. Els voluntaris/ies, un bon grapat, te les donaven obertes, amb el tap. També un parell d'avituallaments amb beguda energètica, i un parell de punts amb esponges, i taronges.
Tota la ruta va estar marcada amb fletxes d'esprai groc pintades en l'asfalt, i amb voluntaris/es en tots els infinits desviaments.
Ruta compartida amb el trànsit rodat, ja ens havien avisat. Així i tot, no vaig tenir problemes. Molta policia i voluntaris.
Ja arribant, el vent va començar a bufar de valent. Havia estat avançant feia estona a participants endarrerits de la mitja i de la mitja a peu, i van arribar els millors minuts de la marató, quan es comença a ensumar la línia d'arribada, quan es comença a veure gent animant, i quan ja no cal que guardis cap esforç en el sarró. Em vaig aturar, em vaig desempallegar de la bossa de les escombraries, que m'havia acompanyat durant 40 quilòmetres, i vaig córrer els darrers dos quilòmetres fins a meta, calculant per baixar de 4h20'.
A pocs metres de meta, vaig veure la Tere, que va gravar imatge del moment. Els de la marató vam entrar per la dreta de l'arc d'arribada, i els de la mitja, per l'esquerra.
Avituallament final prou decent, amb aigua, isotònics, fruites, caixa de sobres amb electròlits. Medalla de circumstàncies, encarregada a darrera hora, a correcuita. La versió "oficial" és que les que haurien d'haver arribat no ho van poder fer perquè venien des de la Xina, i els vaixells portaven retard pels atacs huties del Iemen en el Mar Roig. Quan arribin, no s'enviaran per correu postal. Qui les vulgui, haurà de tornar a Malta, o encarregar de recollir-la a algú que hi vagi.
Vaig entrar amb 4:19:37, posició 16/35 cat M60-64 i posició 528/776 en la general. Quasi 100 no acabats o no presentats. Finishers, per gènere: 171 dones i 605 homes.
Quaranta-novena marató al sac (49), trenta-quatrè país diferent en córrer una marató (34), i per la següent, que això no para...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' eDreams Mitja marató de Barcelona (11/febrer/2024)' en el fòrum. fa 1 mes

Decebut amb la mitja marató de la meva ciutat.
Sembla que el més important pels organitzadors siguin els números, i poder dir que la prova ja és la més multitudinària de l'estat espanyol, i la segona d'Europa, i poder acreditar rècords a la prova. En canvi, com a corredor popular, hi vaig trobar moltes mancances.
Massa gent, francament. I, si com organitzador, vols esclafar els registres d'altres mitges europees, aleshores fes-ho bé.
-Incompliment d'horaris de sortida.
-control ineficaç als calaixos de sortida. La gent es va col·locar on va voler, i després va passar el que va passar.
-amb quasi 30.000 samarretes per entregar a la fira del corredor, no van ser capaços de posar-ne una de cada talla com a mostrari, havent-les de triar a cegues (al menys el dijous, el primer dia).
- avituallament post-cursa consistent en un got d'aigua, un Aquarius, un plàtan, dues mandarines i una poma (al menys pel recorregut post-cursa que la Organització en va fer recórrer al final).

La gran quantitat de gent em va representar, en massa moments de la cursa, no poder anar al ritme que hauria pogut anar. Probablement el tram de la Gran Via va ser l'únic que vaig poder aprofitar 100%. És al·lucinant que, a aquestes alçades, hi hagi tant poca cultura esportiva en molta gent que es posa les sabatilles i un dorsal. Començant per enredar la Organització, i posar-se en calaixos on no els hi toca. Anar a un ritme molt inferior al de la resta de participants que t'envolten, i PEL MIG de la via. PARAR-SE en mig de la via a caminar, en lloc de situar-se en un dels costats. I així.
En el quilòmetre 18, anat amb les llebres d'1h:55, vaig presenciar una caiguda de fins a tres participants, per ensopegar amb un altre que anava caminant pel mig. Vaig arribar a veure vàries caigudes més, totes per topades. La traca final ja va ser a la llarga recta d'arribada, quan ho intentes donar tot, esgarrapant els darrers segons al crono, i només et trobes corredors i corredores celebrant la festa, intentant quedar bé a les fotos, saludant aquí i allà, i privant que hom pugui córrer amb llibertat, obstaculitzant el pas.

Cursa pensada pels turistes, i per fer diners. No pas pels que ens agrada córrer en un altre tipus de curses, segur que més modestes, però molt més "properes". Difícil que repeteixi, a no ser que, com ha passat en aquesta edició, m'agafi a dues setmanes d'una marató, i la vulgui aprofitar per intentar fer una mica de qualitat.

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Maratons 2024 - Participacio corredors.cat' en el fòrum. fa 2 mesos

Doncs crec que ja toca anar obrint aquest fil, ja som a mitjans de gener...:whistle: :whistle: :whistle:

- MALTA - 25 de febrer - Josep80
- VATICÀ - 18 de març - Josep80
- AVEIRO - 28 d'abril - Josep80
- BEIJING - 27 d'octubre?? - Josep80

Llegeix més...

Barfoot & Thompson AUCKLAND MARATHON (NOVA ZELANDA)– 29/OCTUBRE/2023

Feia ja tres o quatre anys que tenia mig planificada aquesta marató i aquest viatge (o aquest viatge i aquesta marató, tant se val), i ha caigut aquest 2023. Finalment Nova Zelanda va aixecar les barreres frontereres pel tema covid, i això ho ha fet possible. Planificació treballada, ja que no estàvem parlant d'anar a passar una setmaneta a la cantonada, precisament. Viatjar als antípodes no és quelcom que es faci cada dia, i només pel fet que el viatge, entre avions i escales, representa més de 30 hores (un autèntic pal), l'estada en el país ha de ser una mica llarga, en el nostre cas de 4 setmanes. Ja vam fer el mateix en el 2014, quan vam anar a Austràlia per córrer a Sydney i Melbourne: 4 setmanes, amb la diferència que Austràlia és més a prop que Nova Zelanda, i representa una escala menys en el viatge, una en lloc de dues.
Nova Zelanda, un país format bàsicament per dues illes (la Nord i la Sud), separades per només 32 quilòmetres, a més d'un conjunt de petites illes repartides per la perifèria. Amb una població d'una mica més de 5 milions de persones, té tres llengües oficials: l'anglès (parlat com a primera llengua pel 95% de la població), el maori (el 4% de la població el parla com a primera llengua) i el llenguatge per signes (0,5% de la població). L'ètnia maori, procedent de la Polinèsia, va ser la primera a ocupar l'illa. En el segle XVII hi arribaren els europeus, establint-se colònies. Posterior domini de l'imperi britànic, i NZ esdevenir país sobirà l'any 1947, amb total independència del Regne Unit. Actualment, el 72% dels neozelandesos són d'origen europeu (britànics, irlandesos, holandesos, i indirectament australians, sud-africans i nord-americans), el 17% són d'origen maori (majoritariament concentrats a l'illa Nord), i la resta procedents d'Àsia i Oceania.
País de somni, perquè no dir-ho. El cert és que després d'haver recorregut l'illa nord les dues primeres setmanes, corrent al final de la segona setmana la marató d'Auckland, estava una mica decebut. Sí, havíem vist coses maques, certament, però ni espectaculars, ni de somni (cal dir, però, que no vam voltar massa per l'illa nord, atès que 4 dies estaven reservats a Auckland i a la marató, i que no va fer massa bon temps).
Després de la marató vam agafar un avió domèstic per volar a Christchurch, a l'illa Sud, i començar la part més maca del viatge, sens dubte. I és que l'illa Sud és una meravella, el paradís deu ser quelcom semblant. Paisatges de postal, naturalesa pura, flora i fauna encisadores, i, a més, la climatologia ens va acompanyar. Vam fer una mica de senderisme, no pas per tirar coets, però en vam fer. El que no vam fer va ser practicar cap esport d'aventura, malgrat que NZ és coneguda i reconeguda com el clímax pels practicants d'esports extrems. Tampoc vam fer cap track en bici. Les rutes per a bici de muntanya són un altre gran atractiu pels practicants d'aquest esport.
Quatre setmanes conduint per l'esquerra, i és que NZ pertany a la Commonwealth, i encara té, com a cap d'estat, al rei d'Anglaterra. Quasi cap autopista, les vies ràpides són d'un sol carril, velocitat màxima de 100 km/h (amb trams de 90, 70, ...), i obligatori deixar avançar a qui portes darrere (posant-te literalment en el voral), si tu no vols anar a la màxima velocitat. La policia de carretera em va aturar, en aquest sentit, el segon dia de viatge. M'ho van fer saber, i llestos. Molt, però molt de respecte i civisme a la carretera, i al volant, en general. Molts póssums xafats a la carretera (marsupial invasiu, procedent d'Austràlia). Són una autèntica plaga, perquè han afectat greument l'ecosistema autòcton.
Sovint ens vam trobar amb trams de carretera en obres, i en ser la carretera d'un sol carril, això representava en alguns casos semàfor per poder alternar el pas dels vehicles d'ambdós sentits. Manteniment "vegetatiu" de carreteres, en alguns casos, i forçat en d'altres, per les destrosses fetes per les greus inundacions que va patir el país a principis de 2023,o pels terratrèmols periòdics que castiguen el territori. Aquest mateix setembre n'hi va haver un de magnitud 5,6 a l'illa Sud, sense afectacions importants. L'any 2011, Christchurch, la segona ciutat més poblada del país, després d'Auckland, i "capital" de l'illa Sud, va patir un terratrèmol de magnitud 6,3 graus, provocant la mort de 185 persones, i la destrucció material de bona part de la ciutat. Nosaltres hi vam passar, i el procés de reconstrucció segueix, i n'hi ha per bastants anys, encara.
Lavabos públics arreu, sigui ciutat gran o sigui poble petit. Sigui a la muntanya, sigui a la vora del mar. Ben indicats, sovint amb un manteniment i neteja bons, i a més, gratuïts.
Tots els llits dels hotels, motels, apartaments, Holiday parks en els que vam dormir portaven una estora elèctrica incorporada en el matalàs. Serà un estàndard de país??
Anglès força complicat d'entendre. En el meu cas, tinc un anglès no massa fluid, però més que suficient per viatjar, fer-me entendre, i entendre el que em diuen, amb més o menys dificultats. Puc dir que en aquest viatge hi ha hagut més d'una vegada que no he entès en absolut el que m'estava dient el meu interlocutor.
Tipus de canvi en aquest viatge de quasi 1,8 NZD per euro, molt favorable per a nosaltres, ja que no fa pas massa estava per sota d'1,6. En quasi tots els allotjaments ja ens han cobrat comissió (2,5-3%) per pagar amb targeta de crèdit.
Gent amable, acollidora, encantadora.



Els quatre dies que vam estar a Auckland van ser lletjos: cel tapat, vent, plugim a estones, pluja en d'altres. Tot plegat poc adequat per fer una mica de turisme per la ciutat més gran del país, situada en el nord de l'illa Nord. La ciutat i regió d'Auckland jeu sobre un istme i s'escampa vorejant nombroses badies i ports, vitals en la seva economia local. Front marítim força atractiu, amb una bona part tota nova, guanyada als antics molls i drassanes de la ciutat. Deixant de banda els primers carrers que són vora el mar, la ciutat és de carrers força empinats, tipus "San Francisco", ja que està completament situada a turons i restes d'erupció de 48 volcans que van originar l'istme fa aproximadament 50 000 anys.
Vam anar a buscar el dorsal el divendres/27 a la tarda, en un pavelló situat en el moll, al costat del terminal de ferris, molta animació. Molt bona organització, i bastant gent. Molts voluntaris, i fira del corredor prou interessant, amb ASICS com a principal referent d'articles esportius. Vaig comprar la samarreta de la prova, original en el sentit que en la part posterior hi figuren els noms de tots els participants inscrits en la prova. (el mateix en el cas de les samarretes de les proves de mitja marató i 11km, les altres dues modalitats que formaven part de l'esdeveniment).
Diumenge despertador a les 2:45 am. Protocol d'esmorzar del dia de marató, amb tot ja preparat el dia abans. Hotel a 10 minuts caminant del terminal de fèrries, per agafar el ferri que ens portava a Devonport, a l'altre costat de la badia, on començava la prova. Horari especial de fèrries, per a la marató, des de 4:15 a 5:00. Després d'encara no 20 minuts de trajecte, vaig arribar al terminal de Devonport al voltant de les 5h, ja bastant ple de corredors. Nit tancada, grans focus de llum per il·luminar tota la zona, al costat del terminal de fèrries d'aquesta part, on quasi tothom hi era, ja que a l'exterior bufava força vent.
Després d'"apurar"fins al darrer moment dins el terminal, vaig sortir a l'exterior, vaig treure'm el parell de capes de roba d'abrigar que portava al damunt, les vaig posar dins la bossa, vaig deixar la bossa en el camió que, per número de dorsal, em tocava, vaig fer el darrer "riu", i cap al calaix de sortida, uns quinze minuts abans de les 6:00h, hora que començava la cursa.
Temperatura de 13ºC, humitat del 66%, vent del SE. Sortida ordenada, cinc minuts després dels participants en cadira de rodes. Primers quilòmetres trencacames, amb força tobogans, per barris residencials, mentre clarejava. Per descomptat, animació nul·la. En aquestes que un corredor em va passar pel costat, i en un "espanyol" molt rovellat em va dir "un poco lejos de casa, verdad?"
No les tenia totes. Just després d'arribar a NZ vaig agafar un fort refredat (els aires condicionats dels avions són uns dels meus principals problemes en viatjar, malgrat que vaig preparat), i fins i tot vaig agafar una mica de temperatura durant un parell de dies. El nas rajant, molta mucositat i tos, la qual cosa em va fer decidir per posar-me una samarreta tècnica de màniga llarga sota de la meva oficial, per no patir fred, perquè a més feia vent, i no volia arriscar la resta del viatge, i tan lluny de casa. En fi, que aquestes condicions "particulars" i personals em van intranquil·litzar durant tota la cursa, i van afegir un grau de dificultat a l'aventura.
Per descomptat vaig estar tota la cursa molt pendent d'una bona hidratació (per excessiva sudoració), amb dos recuperat-ion inclosos, per evitar possibles contractures.
El primer avituallament va tenir lloc al voltant del km6, i a partir d'aleshores ja van ser bastant regulars, cada 3-4 quilòmetres, amb gots grans, mig plens, d'aigua, isotònics, cola, i en un dels casos, Redbull (llaunes). Avituallaments en els dos costats de la marxa, amb molts voluntaris/es. Punts quilomètrics ben indicats, visibles, i això mateix, en "quilòmetres", no pas en milles. Servei de llebres que van cobrir des de 3:15 fins a 5:00, cada 15 minuts.
No va ploure, malgrat que el cel va estar cobert, però va fer bastant vent, el qual es va notar especialment a partir del pont. El Harbour Bridge, un dels símbols de la ciutat, va arribar en el quilòmetre 17 de la cursa, i ens va fer creuar la badia, per portar-nos a la segona part del circuit, aquella que transita per tota la franja costanera, anant a buscar el terminal de fèrries (km22, on havíem agafat el ferri hores abans), i començant un tram d'anar i tornar (9km+9km), per acabar la cursa a Victoria Park, en ple downtown de la ciutat.
El tram de pujada del Harbour Bridge fa una mica més d'un quilòmetre, amb un pendent que en algun tram arriba al 6%, salvant uns 40 metres. No és un pont duríssim, però sí que és cert que ja va fer bastants víctimes, i en l'ascensió vaig avançar a gent que caminava en aquest tram de cursa. L'organització de la cursa dona força importància al pont, i cronometra el temps que els participants de marató, mitja marató i cursa d'11K triguen a pujar el quilòmetre i escaig que va des de la base del pont fins al seu punt més alt, establint una classificació oficial per aquest tram.
Un cop travessat el pont, la resta de la cursa van ser uns 24 quilòmetres pràcticament plans, amb el vent, bufant a estones, com a únic element no desitjat, especialment en el tram des del km22 al km31, que va bufar pràcticament en contra del sentit de marxa de la cursa.



Poca gent animant al llarg d'aquests quilòmetres més feixucs, tant per l'hora, com pel fet que des de les 8h s'estava jugant la final de la copa del Món de Rugby, a París, amb participació dels ídols locals, els "All Blacks".
Faltant uns cinc quilòmetres per arribar a meta vaig tenir un petit ensurt, en l'isquio dret, però no va passar de l'ensurt, afortunadament. Al voltant del quilòmetre 40 em va passar la noia que feia de llebre de 4h30', amb un grupet de 4 o 5 corredors. Em va sorprendre, i vaig mirar el meu Polar, comprovant que, efectivament, aquella llebre anava per sobre del que li tocava anar.
I és que, faltant uns 700 metres per l'entrada a meta,i en el penúltim revolt de la cursa, vaig veure a la llebre de 4h30' aturada, sola, i fent temps per arribar en un temps més o menys semblant al que li tocava, mentre ens animava als que li passàvem pel costat.
Arribada espectacular a Victoria Park, sobre una magnífica gespa, entre tanques, on la gent cridava i animava, tota una festa, amb gran pantalla perquè els presents poguessin seguir la final de Rugby (malauradament, els "All Blacks" van perdre, per la mínima). Un costat de la meta pels participants de la marató, l'altre costat pels participants de la mitja i dels 11k, i és que l'arribada de les tres curses va coincidir en el temps per alguns participants, no pas la resta del recorregut, ja que els horaris i punts de pas van ser diferents.



Mentre la Tere m'esperava a l'arribada, va veure un corredor amb la samarreta de corredors.cat entrant a meta. El va cridar, però amb la cridòria, no la va sentir. Després, i amb el sistema de missatgeria de corredors.cat, vaig verificar que es tractava del company Eric Gómez "ergofo", que des de fa uns anys viu a NZ, i que va participar en la prova d'11 quilòmetres.
Lamentablement, l'avituallament postcursa no va estar a l'altura: aigua, en gots, i plàtans i pomes, crec recordar. Aviat vaig trobar la Tere, on havíem quedat, i després de canviar-me de roba, i recollir la bossa, i amb la medalla penjada del coll, vam tirar cap a l'hotel, una estoneta caminant, que ja va anar bé. No eren ni les 11h del matí.
En una estona, i ja a l'habitació de l'hotel, el temps va empitjorar i va començar a ploure, per no parar tot el dia.
Vaig acabar aquesta meva 48a marató en 4:29:00, encara prou sencer, i sense problemes, en el lloc 1150/1761 en la general i en el lloc 17/41 en la categoria M60-64, ja en els darrers mesos de la categoria. Bastant regular en els parcials de 5km, fins als darrers quilòmetres. En la classificació del Harbour Bridge, posició 3139/9827 (contempla resultats de marató, mitja i 11K), gens malament, a un ritme de 5:09, probablement el quilòmetre més ràpid de la meva cursa, només millorat pel quilòmetre de baixada del pont.
Guanyador de la marató, cat. homes, en 2:23:09. Guanyadora en cat. dones, en 2:44:00, ambdós de Nova Zelanda.
Dels 1761 finalistes en la marató, 442 dones i 1319 homes.
Els acabats a la mitja marató van ser 4291 (1919 dones i 2372 homes), i els acabats en la cursa d'11K van ser 3824 (2425 dones i 1399 homes). També hi va haver una cursa de 5k, amb 841 acabats (451 dones i 390 homes).
En fi, una marató més en el sarró (48), un altre país diferent on corro una marató (33), i un viatge i una experiència inoblidable i irrepetibles, en un lloc on, segur, no hi tornaré mai més ... A reveure, paradís...

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' ABBOTT LONGFORD MARATHON (Irlanda)-27/agost/2023' en el fòrum. fa 7 mesos

ABBOTT LONGFORD MARATHON (IRLANDA)– 27/AGOST/2023

L'any 2003, la població de Longford (Irlanda, 10.000 habitants) va acollir la seva primera marató perquè un corredor popular, Liam Fenelon, pogués celebrar la seva 100a marató a la seva ciutat natal.
La cursa va ser un èxit immediat, i va atreure un total de 300 corredors, entre ells no només homes i dones dels quatre racons d'Irlanda, sinó també molts dels amics que Liam havia conegut en els seus viatges corrent maratons arreu del món.
Liam havia trigat 19 anys a córrer les seves primeres cent maratons, després d'haver començat a córrer la distància màgica a l'edat relativament tardana de 42 anys el 1984.
Abbott, empresa farmacèutica instal·lada a Longford amb una planta d'investigació, amb força empleats de la localitat, va, des d'un primer moment, donar suport i aportar experiència en l'organització i cobertura de la cursa, any rere any.
Ja en la primera edició el guanyador masculí va assolir una marca de 2h28', i la guanyadora femenina 2h50', en una cursa de només 300 participants. Malgrat que en totes les edicions el total de participants sempre ha estat al voltant d'aquesta xifra (sumant marató, ultramarató, mitja marató i marató per relleus), el nivell dels participants sempre ha estat altíssim, en termes relatius, havent passat per Longford diversos atletes sub 2h30' de diversos països, essent el rècord de la prova de 2:22:36 (corredor kenià).

Lian va arribar a completar 200 maratons 7 anys després (2010), convertint-se en el primer corredor irlandès en aconseguir aquesta fita, i un dels pocs de la seva edat a escala mundial.
Enguany, 20a edició de l'esdeveniment, Lian ha completat la seva 350 marató, a l'edat de 81 anys, amb un temps de 7:17:37, en la modalitat de "walk", que és en la que ha participat en les darreres edicions.

I en aquesta marató tan particular, en el cor d'Irlanda, és on vaig anar a córrer aquest darrer diumenge 27/agost.
Buscava una marató a finals d'agost en un lloc "fresquet", i vaig trobar la seva referència en el portal de ahotu.com.
Ja porto bastants estius havent d'entrenar juliol i agost per córrer maratons el setembre, entrenant a primeríssimes hores i suant de valent, però és el que hi ha.
Combinació senzilla per arribar a Longford, des de l'aeroport de Dublín. Hi ha moltes rutes d'autobusos que, des de l'aeroport dublinès, et porten a qualsevol lloc del país, incloent-hi Belfast (UK).

Cinc dies (quatre nits) en una localitat de la Irlanda profunda que no coneixíem, localitat petita, tot a mà, i voltants molt macos, boscos, camps, riu, passejos, gent acollidora, i... pluja, òbviament... Anar a Irlanda vol dir mullar-se, amb tota seguretat. No són grans xàfecs, però és un no parar. Ara plou, ara para, surt una estona el Sol, torna a tapar-se, torna a ploure, torna a clarejar, ..., i així tot el dia. Temperatures poc a veure amb les que havíem deixat a Barcelona hores abans, entre 11ºC (min) i 17ºC (màx.). Res d'anar en màniga curta (almenys nosaltres). Els vilatans ja era una altra cosa...
Recollida de dorsal, samarreta i generosa bossa del corredor la tarda de dissabte, en el Longford Arms Hotel, l'hotel més destacat de la població, en el carrer principal, i punt neuràlgic de les curses, amb punt de sortida i arribada de les curses just davant de l'hotel. Malgrat que hi havia dorsals per 6 curses (ultramarató 63K, marató, mitja marató, marató relleus, marató caminant i 5K), la cua era única, sorprenentment, i de seguida es va formar una llarga cua, encara que el procés va ser ràpid, ja que hi havia molts voluntaris/es. Fent un cop d'ull a les llistes d'inscrits, vaig contar 721 participants entre totes les modalitats (239 per la marató, 387 per la mitja, i 24, 4x14 i 15 per les altres).
El matí de diumenge, dia de la cursa, vaig posar els peus a terra a les 6 h. Encara que la marató començava a les 9h, vaig seguir el mateix protocol de cada marató, esmorzant 3 hores abans. I a més, a les 7h (6h a Irlanda) començava la marató dels Mundials de Budapest, i la volia veure sencera, com la majoria de les proves d'atletisme de tota la setmana dels mundials. Les tres hores prèvies a l'hora de sortida va estar plovent de forma constant, sense parar, cel tapat. El pronòstic era d'estar plovent fins a mig matí. Jo anava mirant el radar meteorològic, i aviat vaig tenir clar que els núvols viatjaven cap a l'est més ràpid que el que s'havia pronosticat. En definitiva, quan mitja hora abans de les 9h vam sortir de l'apartament per anar cap a la sortida de la cursa, havia parat de ploure, i tan sols una mica de plugim.
Temperatura de 13ºC, humitat del 95%, vent 11km/h. Aquestes condicions atmosfèriques em van fer prendre una decisió equivocada pel que fa a la roba, i em vaig posar una samarreta de màniga llarga sota de la samarreta estelada. Error. Em va fer por anar amb màniga curta i que el vent de l'Atlàntic anés a més durant la cursa, amb pluja. Gorra de pluja molt encertada, però.

Poc abans de començar vaig veure un corredor que portava una samarreta d'un club de Gijón. El vaig saludar. Estava molt preocupat perquè tenia por de perdre's. Volia fer una mica menys de 3h, i com el circuit era molt variat (carretera, camins, bosc,...) i poca participació, tenia por de no trobar el camí. El vaig intentar tranquil·litzar. Voluntaris+organització ABBOTT, impossible perdre's.
Sortida a les 9h clavades per a participants en la marató, la mitja i la marató per relleus. (A les 7h, dues hores abans, i sota la pluja, ja havien sortit els de la ultramarató i els de la marató caminant. Els dels 5k sortien a les 9h15'). Una mica més de dos quilòmetres corrent per dins de Longford, per tornar a passar per la línia de sortida/arribada, i anar a buscar la sortida de Longford direcció oest, per la carretera N5.
Recorregut compartit parcialment amb els participants de la mitja marató, els quals es van desviar en un moment determinat, per tornar cap a Longford. Punts quilomètrics molt ben indicats, en MILLES. Molt sorprenent aquest fet, ja que a Irlanda utilitzen el sistema mètric decimal pel que fa a la longitud (almenys, a la carretera els senyals estan en quilòmetres, no pas en milles). Ho vaig associar al fet que és ABBOTT qui gestiona tota la cursa, incloent-hi els punts quilomètrics i els cartells indicatius. Sense entrar en detalls, cal dir que bona part de la cursa transcorria per la vorera de la carretera, que era molt ample, amb conus quan calia, amb moltíssims voluntaris i indicacions en tot moment de per on anar. Cal dir també que amb els pocs participants que hi havia, ràpidament em vaig quedar pràcticament sol, i hi va haver molts trossos de camins per boscos, entre arbres, i camins gens transitats, i per tant fonamental el tema dels cartells i els voluntaris. Tot el recorregut va ser d'asfalt.
Primers 10 quilòmetres al meu ritme de marató, que actualment està al voltant dels 6'/km. Plugim que no va molestar, i aviat vaig veure que portava massa roba. Força hidratació, quin remei, amb punts d'avituallament cada tres milles, que al principi van ser només d'aigua, i després ja van incloure beguda isotònica. A triar entre gots i/o ampolles. No hi va haver sòlids. Malgrat els pocs participants, hi va haver força voluntaris en els avituallaments. També força policia de tràfic per tot el recorregut. A partir del km10 em vaig començar a notar els adductors, tots dos, unes molèsties que em van acompanyar fins a final de cursa, i que em van restar tranquil·litat a l'hora d'anar sumant quilòmetres. L'altimetria de la cursa no va ser exigent, si bé vam anar pujant i baixant turons tota la cursa (elevation=170 m segons Strava). En un moment de la cursa, més enllà de la mitja marató, i quan ja anava corrent pràcticament en solitari, em va passar la llebre de 4h15', acompanyada d'una corredora i dos corredors. Portaven un punt de gas més que jo, i encara que lentament, em van passar al davant. Passàvem per camins secundaris, entre camps. Tot d'una, i quan aquest grupet ja em portava uns 25 metres, vaig veure que la llebre es desviava cap a un costat, buscant uns arbres, i desapareixia. No ho havia vist mai, francament. Una llebre havent de parar per fer les seves necessitats. També són humanes, les llebres, està clar. El cert és que la llebre no ens va tornar a agafar fins al cap d'un parell de quilòmetres. La paradeta va ser llarga.
Animació que es va reduir a la sortida i a l'arribada, i als voluntaris i voluntàries, i policies, que al llarg de tot el recorregut ens vam anar trobant. Poca cosa més. Ah, sí, també un particular, amb el cotxe a una banda del camí, maleter obert, i equip de música canyera a tot volum. Gràcies!!
Els darrers quilòmetres van costar una mica més que el desitjat, però no es podia demanar més, després d'haver hagut d'entrenar un parell de mesos amb altes temperatures i amb un volum d'entrenament insuficient i unes sessions de qualitat molt poc exigents.
El darrer quilòmetre va ser el més ràpid dels 42, com és costum en mi, avançant fins a 4 participants abans d'entrar a meta. Medalla, foto, i cap a l'apartament. Si hi va haver avituallament postcursa, francament, no el vaig veure.
Durant la meva cursa segur que vaig avançar al Liam, que havia sortit dues hores abans que jo, però el cert és que la història del Liam i de la marató de Longford l'he llegit un cop ja havia corregut la cursa, i, per tant, no vaig posar atenció a quins corredors o corredores avançava, els quals, per cert, van ser molt pocs.
El meu temps va acabar sent de 4:25:05, posició 157/221 a la general, i posició 9/12 en la categoria M60-64.
Guanyadors amb 2:29:53 (cat homes) i 3:01:04 (cat. dones), crec que tots dos irlandesos. 43 dones i 178 homes.
I ara ve una dada increïble, per ser una cursa popular i amb tan poca participació: dels 221 acabats (incloent-hi 22 caminadors i pseudo-caminadors), 25 CORREDORS VAN ACABAR SUB 3 HORES !!!
En fi, cursa senzilla però recomanable.

47 maratons al sarró, 32 països diferents, i a per la propera, d'aquí un parell de mesos...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' ČSOB BRATISLAVA MARATHON – 2/ABRIL/2023' en el fòrum. fa 12 mesos

ČSOB BRATISLAVA MARATHON – 2/ABRIL/2023

Eslovàquia/República Eslovaca, amb una superfície una mica inferior a la suma de les àrees de Catalunya i País Valencià juntes, té una població d'una mica més de 5 milions d'habitants, amb una llengua pròpia, del grup de les llengües eslaves. Enclavada en el mateix centre d'Europa, i envoltada per fins a cinc països (Txèquia, Polònia, Àustria, Ucraïna i Hongria), és un país que no té sortida al mar, malgrat tenir accés al Danubi, un important mitjà de transport fluvial.
Històricament, ha format part dels principals imperis centreeuropeus que, al llarg dels segles, han escrit la història del Vell Continent, incloent-hi, no cal dir-ho, l'imperi austre-hongarès, que va deixar una bona empremta al país, pel que fa a totes les disciplines culturals i artístiques.
Ja a principis del segle XX, va unir-se a l'actual Txèquia, per formar la desapareguda Txecoslovàquia (amb un petit parèntesi, a la Segona Guerra Mundial, en la que formà part del Reich Alemany com a regió administrativa).
La caiguda del bloc de l'Est l'any 1989 va significar, no tan sols la desintegració de la Unió Soviètica i la independització d'alguns dels seus estats, sinó també la partició de Txecoslovàquia l'any 1993 en els actuals estats de Txèquia i Eslovàquia, una separació del tot pacífica i pactada.
Eslovàquia entrà a la Unió Europea l'any 2004,és membre de l'OTAN des del mateix any,i pertany a la zona euro des del 2009.

Bratislava, amb uns 450.000 habitants, és la capital eslovaca, amb una densitat de població molt superior a la de la resta del país. Banyada pel riu Danubi, és a tocar de les fronteres amb Àustria i Hongria, i particularment de Viena (menys de 45' en transport públic), aeroport des del qual molts visitants s'hi arriben. Magnífic centre històric, bona part del qual per als vianants, amb edificis històrics força interessants, i amb molta oferta en l'àmbit de la restauració. Edificis d'ambaixades aquí i allà. Tramvia com a principal mitjà de transport públic, amb notable xarxa de carrils bici. El Castell de Bratislava, del segle XV, domina la ciutat i el Danubi, damunt d'un turó.

L'esdeveniment de la marató de Bratislava aplegà en aquesta edició fins a 7 disciplines de running, repartides entre dissabte 1 d'abril (10K, 4,2K per nanos, i 4,2K per adults+marxa nòrdica) i diumenge 2 d'abril (marató, marató relleus, mitja marató, i mitja marató relleus). El circuit per la marató consistí en un parell de voltes a un circuit de mitja marató, amb un parell de trams molt marcats d'anada i tornada (km2 al km7, i km11 al km16), aquest segon tram al costat del Danubi, travessant després el riu per l'Stary Most per fer 3km en el parc Sad Janka Krála, i tornant a travessar el riu per l'Stary Most per arribar a meta i completar així una volta. Entre els quilòmetres 7 i 11 el recorregut transcorregué pels carrers del nucli antic, gent animant, però molta llamborda de diferents mides i formes, i algunes aixecades. Com a novetat enguany, l'organització va permetre als maratonians que en acabar la primera volta volguessin plegar, poguessin a entrar a meta i acreditar de forma oficial haver acabat la mitja marató, entrant així a la classificació d'aquesta disciplina.
Ja vam anar dijous tarda a recollir el dorsal. Punt neuràlgic de la prova, el centre comercial Eurovea, amb les carpes de l'Organització de la prova instal·lades en el gran pati que separa els dos mòduls del centre comercial. Des del mateix dijous ja vam veure que tots els dies serien de portar el paraigua al damunt, per si un cas. Ara queien unes gotes, ara parava. Ara hi tornava... El mateix amb el vent: ara una mica de brisa suau, ara bufava una mica més, ara afluixava... Recollida de dorsal, i poca cosa més. Samarreta a l'arribada, com la medalla.
Divendres dedicat a voltar per la ciutat, atractiva per recórrer-la, voreres amples, no massa circulació. A la tarda vaig anar a córrer pel tram de la cursa d'anada i tornada al costat del Danubi, i així estirar una mica les cames. Quasi cinc quilòmetres.
El dissabte vam pujar al castell, xino-xano, grans vistes des de dalt, i espais molt agradables per estar-s'hi una estona. A la tarda vam anar a Eurovea, per veure els 10K i reconèixer el terreny poques hores abans de la cursa, aprofitant per aclarir algun dubte amb membres de l'Organització. Després, i de tornada a l'apartament, vam aprofitar per inspeccionar, sobre el terreny, el pont Stary Most que hauria de travessar fins a quatre vegades l'endemà (anar/tornar x 2 voltes). Vaig comprovar que, malgrat l'amplada del Danubi, i que el pont era bastant llarg, el pendent no era massa exagerat, ja que el desnivell el guanyava/perdia de forma poc brusca. Llevat d'aquest pont, em van confirmar que el perfil de la cursa era bàsicament pla.
La cursa començà el diumenge a les 9h, ajuntant les 4 disciplines (marató, mitja marató, i els respectius relleus). Inscrits 1195 participants en la marató, 3511 en la mitja, 132 equips de relleus en la marató, i 636 equips de relleus en la mitja. Per tant, en total ens vam plantar a la línia de sortida més de 5000 participants, dividits en 4 calaixos (per temps escollits, no pas acreditats), i amb servei de llebres escalonades cada 15 minuts.
Dia completament tapat, fred (uns 7 °C), previsió de pluja, una mica de brisa. Humitat del 100%. Fins al darrer moment vaig tenir dubtes amb què posar-me de roba. Finalment, vaig optar per doble samarreta, i si sobrés, deixar la samarreta de sota, de màniga llarga, a la Tere, en acabar la primera volta. No vaig voler córrer el risc de passar fred, en cas de problemes, i em vaig haver de concentrar en una hidratació extrema+salts, en previsió de molta sudoració.
Després de l'himne del país, i d'un bon grapat de consignes repartides per la megafonia, en eslovac, i de les que ni idea de què deien, va començar la cursa, sortint els 4 grups amb una separació de dos minuts entre cadascun.



Com sempre, em va costar entrar a la cursa uns bons 15 minuts. Jo soc un dièsel, i més a la meva edat, a més no escalfo, i menys en una marató, per la qual cosa, no començo a agafar ritme de cursa fins a gairebé el km2. En aquests primers minuts em va passar bastant gent, encara que alguns d'aquests els passaria jo els darrers quilòmetres. El fet d'haver-me estudiat una mica el recorregut, d'haver-ne tastat una mica dos dies abans, el fet de doble volta (a la segona volta ja no hi ha sorpreses i saps perfectament què et trobaràs), tot plegat va fer que, mentalment, m'anés passant la marató, quilòmetre a quilòmetre, sense més, i sense trobar cap mur.



Primera volta sense ensurts, i en passar per meta vaig comprovar, pel color del dorsal, com alguns participants de la marató optaven per posar peu a terra, i plegar, aprofitant l'oferiment de la Organització de la cursa, de poder triar en el darrer moment. Jo, passant pel costat de la Tere, vaig agafar-li la segona ampolla de Recuperat-ion, i no vaig fer canvis en la indumentària.
A partir d'aquell moment el paisatge va canviar, com era d'esperar, respecte a densitat de corredors. No va ser dramàtic - en tot moment, fins al darrer quilòmetre, vaig trobar companys i companyes de cursa, però sí que és cert que vam quedar poca gent. De tant en tant passava pel costat algun rellevista, però la tònica ja va ser, fins al final, d'anar avançant a poc a poc algunes posicions, especialment en els darrers 5 quilòmetres. En el darrer tram d'anada i tornada, pel costat del Danubi, quilòmetre ja 35, va començar a ploure amb una mica d'intensitat. Fins aquell moment havia anat caient plugim, a estones, però des d'aleshores, i fins al final, el plugim es va convertir en pluja, de tal manera que en creuar el pont Stary Most, en el km 37, i entrar en el parc Sad Janka Krála per a córrer els darrers quilòmetres, ja vam trobar tot el terra ple de bassals d'aigua, que vam haver d'anar esquivant com vam poder.



Darrera baixada del pont, darrera corba, en baixada, i darrers 500 metres de cursa, accelerant i avançant a una parella de corredors que portava davant meu, tot flanquejat de gent darrera un passadís de tanques, i damunt d'una llarga catifa blava, amb una megafonia sorollosa i electritzant. La Tere, com sempre, era allà, animant i fent les fotos de rigor.



Medalla, fotos oficials, avituallaments postcursa (no massa generosos, per tractar-se d'una marató), i trobada amb la Tere. Gran avantatge el fet de poder entrar de seguida en el centre comercial, que era obert, i així poder entrar en calor i poder posar-me roba eixuta. Just després d'haver anat a la carpa de l'Organització per recollir la samarreta de finisher, i tornar a dins del centre comercial, va començar a ploure de valent, i no va parar fins al cap de mitja hora. Els que encara eren en cursa van quedar xops.
Prou satisfet de la cursa. Temps final de 4:13:53, la meva millor marca de les darreres tretze maratons, des de gener de 2019, i millor valor de marca de totes les meves 46 maratons, quan apliquem la taula age graded WMA que té en compte la marca i l'edat en què s'ha assolit (62,80%). Posició 25/43 en el meu grup d'edat (+M60) i posició 611/852 en la general. A un ritme promig de 6:01/km, uns parcials de mitja que no són doblet, però que reflectèixen certa regularitat: 2:05:07 (1ª mitja) + 2:08:46 (2ª mitja). Al pas per la mitja anava en la posició 678, i vaig acabar en la 611, en una segona mitja treballadeta...
Com es pot veure (només 852 acabats dels 1195 inscrits), segur que la possibilitat de plegar després de la primera volta va "enganxar" a un bon grapat de gent...
Guanyador en categoria masculina, d'Ucraïna, amb 2:22:23
Guanyadora en categoria femenina, de Croàcia, amb 2:59:29
123 dones acabades i 729 homes.
Afegir que els avituallaments van ser prou freqüents, i de qualitat, tant pel que va al que van donar, com a la quantitat, com als voluntaris, aquests darrers en tot moment un "10".
En canvi, els punts quilomètrics, encara que marcat en banderoles, van ser difícils de veure en massa ocasions, ja que les banderoles, de roba estaven mullades, recaragolades sobre el pal, i no es veien quan passaves pel seu costat.
Tres o quatre punts d'animació repartits pel circuit, pels quals passaves dues vegades. I com ja he dit, circuit força pla (llevat del pont). El vaig trobar agradable, si més no.

En definitiva, 46a marató al sac, 31 països diferents, i a per la següent...

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' 30ª EGYPTIAN MARATHON (Luxor/Egipte)-13/01/2023' en el fòrum. fa 1 any

Triar una marató per a córrer el mes de desembre/gener en un indret tradicionalment calorós és un fet que s'ha començat a convertir en quelcom habitual en la meva agenda dels darrers anys (Marroc, Bahames, Xipre,...), i aquesta vegada ha estat Egipte el país escollit.
Egipte, un destí que m'ha fascinat tota la vida per la història que arrossega, pels monuments i tresors que l'envolten, i al qual, durant anys, ha estat complicat arribar-hi, atès que els turistes han estat objectiu d'atemptats terroristes. Sembla que en els darrers anys, però, la situació ha tornat a calmar-se, i els turistes han començat a tornar al país de les piràmides, això sí, amb un fort desplegament policial per tots els enclavaments turístics, sense excepció. Addicionalment, policies turístics, de paisà, acompanyen en determinades localitats als grups de visitants (el Caire), o apareixen escortes especials per combois d'autocars en determinades rutes (ruta Assuan-Abu Simbel).
La decisió d'anar a córrer a Egipte el 2023 la vaig prendre pocs dies després de la marató de Castelló, el darrer febrer 2022, i ja li vaig comentar a l'Arcadi que ho tenia quasi coll avall. Com un dels objectius comuns que tenim és la marató de Punta Cana, i sembla que de moment es va endarrerint, li vaig suggerir Egipte com a pròxima destinació a compartir. L'Arcadi em va dir que li deixés temps per rumiar-s'ho, i mentrestant jo vaig començar a tirar milles, contactant amb l'organització i el turoperador oficial assignat (molt complicat intentar anar-hi pel teu compte). Programa de viatge, dates, pressupostos, opcions addicionals de viatge, els detalls es van anar concretant, i el mes de juliol, quan jo ja estava donant les primeres passes per tancar la nostra inscripció (Tere+Josep M) amb l'agència, l'Arcadi em comentà que semblava que ell i la Cristina s'animaven, "arrossegant", a més, a quatre persones més (Mercè, Agustí, Esther i Pilar), totes elles per a córrer alguna de les distàncies proposades a la cursa (marató, 22K, 12K, 5K), assolint així un petit descompte per mínim de vuit persones que l'agència ens aplicà. Poc després, per acabar-ho d'adobar, s'hi afegiren els quatre components de la família Bonastre (Xavi, Mònica. Yair i Biel), concretant un grupet de dotze catalans i catalanes amb moltes ganes de gresca. Poc es pensava el Xavi, quan el febrer li vaig comentar a l'Arcadi, a Castelló, allò d'Egipte (ell hi era, al costat, ja que els tres vam acabar plegats la marató de Castelló), que ell també s'hi acabaria enganxant...
El pla de viatge, força engrescador, incloïa les visites a les principals destinacions i icones del país: piràmides, tombes, monuments, creuer de 4 dies pel Nil, excursió a Abu Simbel... Força complet, i molt exigent en horaris. Cada dia matinant, un dia fins i tot a les 2:00 am de peu dret.
Piràmides de Guiza (Keops, Kefren, Micerino), l'Esfinge, temple de Luxor, Karnak, Vall dels Reis, Temple d'Abu Simbel, museu egipci, i passejos i experiències pel Caire, Luxor, Assuan,... S'ha de tenir-ho al davant per entendre millor i admirar una cultura que va deixar una profunda petjada, ja fa un munt de segles.
El país, després d'anys de sequera turística, sembla que torna a veure com la que és una de les seves principals fonts d'ingressos comença novament a créixer. En tot moment, però, hom té la sensació que els mitjans dedicats a atraure turistes són escassos, i que les autoritats egípcies creuen que el mateix patrimoni històric del país és prou reclam per no haver de fer esforços extraordinaris. Que l'experiència del visitant sigui millorable i més o menys satisfactòria sembla que sigui poc important.
Enormes contrastos entre els nostres carrers i els carrers egipcis. Qualsevol imatge és un impacte visual. El Caire, amb quasi 20 milions d'habitants, és un punt i a part. Pol·lució, brutícia, contaminació acústica, contaminació atmosfèrica, anarquia absoluta en la circulació, inseguretat viària absoluta pels vianants. Cotxes, autocars, furgonetes, carros, motocicletes (amb quatre persones), cavalls, ases, camells, tricicles, calesses, tot s'hi val per anar d'un punt a un altre, Legions de gent aturada a peu de vies ràpides esperant que s'aturi algun taxi compartit (furgonetes amb 10-15 persones estretes com sardines en llauna), gossos sense amo pels carrers, i molta gent, molta gent (moltes criatures) intentant vendre qualsevol "pongo" arreu, a la caça i captura del visitant, això sinó demanant almoina. No t'aturis i mostris interès en algun article que t'ofereixen. Si ho fas, ja has begut oli, i et perseguiran eternament. Regateig en els preus a l'ordre del dia. Diferències abismals entre el preu que et demanen i el preu que finalment pots acabar tancant, sempre millorable, per cert. Fora del Caire, en altres localitats, el mateix, a menor escala.
Aquesta edició de la Egyptian Marathon ha estat la trentena, i l'esdeveniment no s'ha deixat de celebrar ni tan sols en aquests darrers anys de pandèmia. Totes les curses tenen la sortida i l'arribada davant del temple de la reina-faraó Hatshepsut, a la Vall dels Reis, a Luxor, a 500 quilòmetres del Caire, remuntant el Nil. Per la marató, es tracta de donar 4 voltes a un circuit de 10Km, i sumar-li els aproximadament 1100 metres que hi ha entre la sortida i l'entrada al bucle de 10km, i els 1100 metres que hi ha entre que deixes el bucle i l'arribada. En el cas de la cursa de 22,289km es tracta de donar dues voltes al bucle, i en el cas de la cursa de 12,336km tan sols una volta. També s'ofereix una cursa de 5km, amb 2,5km d'anada+gir+2,5km de tornada.

Recollida de dorsal el dia abans de la cursa, dijous/12, en el mateix hotel on estàvem allotjats, que era també l'hotel de l'organització de la cursa. Samarreta molt xula, i poca cosa més.
Divendres i 13, dia de la cursa. Pels anglosaxons els divendres/13 és com pels llatins els dimarts/13. Dia de mala sort. Però ni cas. Divendres i no dissabte o diumenge, perquè en els països de religió majoritàriament musulmana el dia de descans és el divendres. Vam haver de matinar força, a partir de les 4:00 am l'esmorzar, i els autocars sortien a les 5:30 cap al temple de Hatshepsut, sortida de la cursa. Negra nit, per descomptat. No va començar a clarejar fins que vam arribar a l'esplanada davant del Temple. Uns quants autocars, tots amb corredors i corredores. Un sol WC, un per a dones i un per a homes, amb dues o tres places cadascun, que de seguida es van omplir, formant-se llargues cues.
Uns 7ºC de temperatura, gens de vent, i poca humitat. Condicions fantàstiques per a córrer. Vam poder deixar les bosses amb les mudes i objectes personals dins el nostre autocar, vigilat en tot moment, i cap a la línia de sortida, després d'algunes fotos. Els i les participants de totes les modalitats (42k,22k,12k i 5k) vam sortir a la vegada. El cel ple de globus aerostàtics, ja que molt a prop hi havia un camp d'enlairament i aterratge per aquestes aeronaus. Escenari molt atractiu. Pel que fa als maratonians, érem quatre els components del grup que corríem la distància: el Xavi, l'Arcadi, jo mateix i en Claudio, un xilè que venia amb la família via Madrid. Ens vam desitjar sort, i cap endavant. Vaig córrer els primers minuts amb un paravent molt fi, i després me'l vaig lligar a la cintura per donar-lo als nostres suporters, que ens havien de veure passar cada una de les quatre voltes. 4 avituallaments per volta, cada 2,5km, només gots molt petits amb aigua, i trossos de plàtan. (sort de sals i gels portats per nosaltres mateixos). Voluntaris contats amb els dits de les dues mans. Vam haver d'anar amb compte amb el pas de vehicles, ja que aquella gent no respecta cap senyal, i a més van retirar els cons de part del recorregut quan només portàvem una de les quatre voltes. Sorprenentment, no ens van molestar els gossos (n'hi ha molts), però, en canvi, els nanos se'ns tiraven gairebé al damunt en alguns trams del circuit, i la feina era nostra per esquivar-los. Especialment en la darrera volta, quan amb més de 30 quilòmetres ja es va amb el pilot automàtic, i qualsevol entrebanc et pot fer anar per terra. Animació pràcticament inexistent, exceptuant el nostre particular grup d'animació, amb la resta de participants no maratonians, que no van parar, a cada volta, de donar-nos suport. Gràcies a totes elles i ells.
Malgrat que el circuit estava certificat com a AIMS certified, pel que fa a la distància, ja vam veure després de la primera volta que hi havia alguna cosa que no quadrava, ja que faltaven metres. Un cop acabada la cursa vam descobrir que havien posat un gir de 180º uns 125-150m abans del que tocava realment, provocant, al final, una diferència de poc més d'un quilòmetre respecte als 42,195km correctes. Vam acabar corrent 41 quilòmetres, si fa o no fa.
Circuit pla, força pla, asfaltat de forma irregular, molt atractiu des del punt de vista de l'altimetria. Tant a l'Arcadi, com al Xavi, com a mi mateix se'ns va fer menys feixuc respecte al que ens imaginàvem inicialment. Una primera volta de reconeixement del terreny, una segona volta per controlar el ritme, una tercera volta per gestionar les forces, i una quarta i darrera volta per patir, encara que no excessivament. L'Arcadi va tenir alguns problemes gastrointestinals que van fer que es quedés una mica enrere, i el Xavi i jo vam anar fent alguns trams junts, ja que ell, després d'haver-me passat a la segona volta, va haver d'aturar-se uns segons, i vam intercanviar les posicions, i després ell em va tornar a passar, aquest cop per deixar-me ja enrere definitivament, a la darrera volta. Estava fort, sens dubte. Cursa solitària, en la que des del primer moment vam poder experimentar allò de "la soledat del maratonià". I això cada vegada anirà a més, ja que encara que la participació en les curses sigui superior respecte d'aquesta, el nostre ritme cada vegada ens posarà més a la cua del grup. L'edat no perdona.
Tenint en compte que la setmana abans de Nadal vaig agafar la covid, i vaig estar una setmana en blanc; que vaig reprendre els darrers dies d'entrenament precursa amb molt cansament; i tenint en compte el poc volum de quilòmetres que havia corregut per preparar aquesta marató; malgrat no, encara em va sortir una cursa prou digne, arribant a meta somrient i sense cap molèstia física. Allà m'esperava el Xavi, que havia entrat uns minuts abans, la Tere (que una vegada més estava allà, al costat de l'arribada, aquest cop sense patir, perquè ja havia vist al pas de cada volta que m'anava prou bé), i tota la resta del grup, animant i fent fotos: gràcies a tothom. Abraçada amb el Xavi, i felicitacions mútues. Al cap d'uns minuts va entrar l'Arcadi, que va córrer els darrers metres amb la Cristina. Tots tres fent pinya sota l'arc d'arribada, immortalitzant el moment. Havíem fet podi complet de la categoria M60-69, primer, segon i tercer lloc, de set participants.
Avituallament postcursa inexistent. En prou feines vaig poder aconseguir una ampolla d'aigua, després de preguntar diverses vegades als voluntaris.
A la nit, sopar oficial de gala, per celebrar els triomfs personals i col·lectius, i passar una estona agradable, ball inclòs, per si encara quedaven forces...
En resum, cursa atractiva, en un indret inigualable, on es va a córrer en un context de viatge turístic. Organització que té moltes coses a millorar, tenint en compte que en 30 edicions ja haurien d'haver après unes quantes coses.
Guanyador de la marató, categoria masculina, amb 2h31', de Jordània; guanyadora en la categoria femenina, amb 3h28', d'Espanya. En el meu cas, posició 33/60 en la general, i 2/7 en la categoria M60-69, amb un temps oficial de 4:11:30 (4:11:00 de xip), i que ajustant-lo a una distància correcta hauria estat de 4:17:10, més o menys.
60 acabats a la marató, dels quals 51 amb passaport no egipci, amb 48 homes i 12 dones.
La Tere, que va córrer la cursa de 5km, va quedar primera de categoria (1/3), i 25/62 en la general, en una cursa, la de cinc quilòmetres, que també va estar mal mesurada en el seu recorregut, havent-se de córrer uns cinc-cents metres addicionals als teòrics 5k.
En definitiva, quaranta-cinquena marató al sac, trentè país diferent en el repte de maratons, i contents d'haver gaudit d'una nova experiència en companyia d'amics i companys.









Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Mitja Marató de Terrassa - 29/gener/2023' en el fòrum. fa 1 any

Obro aquest fil per engrescar-nos, com cada any, amb aquesta mitja marató tant nostra.
Inscripcions obertes, canvi de preu 1 de desembre, amb o sense samarreta, però sempre amb l'entrepà...:666: :666: :666:

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' 30TH ZAGREB MARATHON (CROÀCIA) – 1/OCTUBRE/2022' en el fòrum. fa 1 any

30TH ZAGREB MARATHON (CROÀCIA) – 1/OCTUBRE/2022

Croàcia, el primer país de l'Europa de l'Est, quan creues Europa d'oest a est?
O bé és el darrer país de l'Europa de l'oest, viatjant cap a l'est?
I és que als croats els hi agrada recordar que Viena està més a l'est que no pas Zagreb, i arrufen el nas quan se'ls pretén incloure dins el grup de països balcànics.
Amb una extensió una mica inferior a la del doble de la de Catalunya, el país té una mica més de la meitat de la població del nostre principat.
Poble eslau, els croats han vist al llarg dels segles com les seves terres eren ocupades per grecs, romans, bizantins, turcs, venecians, francesos, hongaresos, austríacs i un sense acabar de pobles, i seguint diferent sort les tres principals regions històriques del país: Ístria, Dalmàcia i Zagreb/Eslavònia.
A més de parlar el croat (de fet, dialecte del serbocroat, parlat també a Sèrbia, i impulsat per Napoleó, quan va ocupar el país el segle XIX), els habitants de la part nord del país també parlen l'alemany, i els de la costa adriàtica l'italià.
País de majoria catòlica, té una població molt significativa a la veïna Bòsnia-Hercegovina, país de religió majoritàriament musulmana. Si a això li sumem que a la també veïna Sèrbia la religió dominant és l'ortodoxa, es pot començar a entendre el perquè de la violenta desmembració de l'antiga Iugoslàvia en els sis països que avui coneixem: Croàcia, Sèrbia, Eslovènia, Bòsnia-Hercegovina, Montenegro i Macedònia del Nord, a més de Kosovo, dins de Sèrbia, i reconegut per bona part de la Comunitat Internacional.
Croàcia esdevingué un país independent l'any 1991, i és membre de la Unió Europea des de juliol de 2013 i de l'OTAN des d'abril de 2009. Entrarà dins la zona euro el pròxim 1 de gener de 2023, raó per la qual la seva actual moneda, la kuna, haurà tingut una vida efímera de només trenta-dos anys, atès que es va introduir l'any 1994 per a substituir l'antic dinar iugoslau i posterior dinar croat.

Zagreb és una capital agradable de visitar. Ciutat veritablement plana, plana, plana, llevat de part del barri antic (ciutat alta), on hi ha uns bons pendents, en uns turons, amb fortificacions que servien de defenses en l'Edat Mitjana.
La ciutat baixa, per on ha anat creixent l'orbe amb els anys, s'estén cap al sud, sud-est i sud-oest de la ciutat alta, anant més enllà del riu Sava. Una extensa, eficient i econòmica xarxa de tramvies permet el desplaçament entre els diferents barris. Carrers amples i voreres espaioses, amb llambordes a la ciutat alta. Un munt d'edificis d'estil vienès, neobarroc i art decó. I un munt d'espais verds. Tots els carrers perfectament senyalitzats. Molt fàcil orientar-se.

La marató de Zagreb celebrava enguany la seva trentena edició. Organitzada inicialment per celebrar-se el diumenge 2 d'octubre, a les 9 del matí, la data va ser canviada a principis de setembre a dissabte 1 d'octubre, a les 15h. L'e-mail que vaig rebre simplement especificava que els Organitzadors de la Prova i les autoritats locals no s'havien pogut posar d'acord en respectar la data inicial, i el canvi era un "mal menor" comparat amb altres alternatives més "dràstiques". Un cop a la ciutat vam saber que el motiu del canvi havia estat la celebració a la ciutat, el diumenge/2 al migdia, de l'arribada de l'etapa cronometrada de la volta ciclista de Croàcia.
El dia anterior a la cursa vam anar a recollir el dorsal a un pavelló de la Fira de Zagreb, un recinte força allunyat del centre, a la ciutat baixa, encara que s'hi podia arribar fàcilment amb el tramvia. No vam entendre el perquè d'anar a buscar un recinte tan allunyat, total plegat per posar només quatre taules amb els dorsals i unes quantes caixes amb les samarretes. Ni fira del corredor, ni paradetes dels espònsors, ni res semblant. També és cert que el dorsal i la samarreta els haguérem pogut recollir el mateix dia al matí a la plaça Trg Bana Jelacica, al costat de l'arc de sortida/arribada, mentre es disputaven les curses infantils, ...
Dissabte, dia de la prova, mig ennuvolat, però sense risc de pluja. Havia estat plovent el dia i la nit anteriors, i l'ambient va ser força humit. Uns 22ºC a les 15h, en definitiva, xafogor.
La cursa va ajuntar, com és habitual en aquest tipus d'esdeveniments poc massificats, les proves de marató, marató per relleus i mitja marató, totes tres proves amb sortida a les 15h, i uns 10K, amb sortida a les 14h. Al matí del mateix dia ja s'havien desenvolupat les diferents curses en les categories infantils.
Sortida i arribada a la plaça Trg Bana Jelacica, centre neuràlgic de la ciutat. Dues voltes a un circuit que, de sortida, anava cap a l'est, fins al parc Maksimir i el barri de Dubrava, per, tornant cap al centre, anar cap a l'oest sense sortir dels dominis de la ciutat, i tornar definitivament al punt de partida. Una volta pels participants en la mitja marató, dues pels de la marató. Pocs revolts, tot planer. Carrers amb vies de tramvia i llambordes molt grans i planes pels carrers més cèntrics. Quatre punts d'avituallament per volta.

Entre marató, mitja marató i primers rellevistes de la marató, vam ser uns 1850 participants. Tres calaixos de sortida: el primer per l'elit, participants en el campionat croata i corredors/es amb temps inferiors a 1h20' en mitja i 2h50' en marató; el segon calaix per temps inferiors a 1h50' en la mitja i 3h30' en la marató; i tercer calaix per a la resta de participants. La sortida va ser neta, i només en els primers 500 metres, entre tanques i vies del tramvia, vam haver d'anar amb compte per evitar ensopegades i caigudes.

Pel que fa a la meva cursa, no va ser una cursa com per tirar coets. Vaig passar la mitja marató (primera volta) en 2h07', una mica per davant de la llebre de 4h15', sense massa problemes, a un ritme prou constant, encara que sense anar sobrat. La segona volta va canviar com de la nit al dia, respecte a participants en cursa. Van desaparèixer els de la mitja marató, i això es va notar, i molt, afegint-hi, a més, que les distàncies entre els/les que quedàvem s'havien anat eixamplant. A partir del km25 vaig començar a notar el que era inevitable. I és que en això de córrer, pocs secrets hi ha, i rarament sona la flauta per casualitat. Falta de quilòmetres en la preparació i comptadíssimes sessions de qualitat no podien portar-me a bon port. Si això li afegim totes les curses i viatges de l'any, sacrificant qualitat a favor de quantitat, i el fet que la cursa va ser a la tarda (jo mai entreno a la tarda, i entenc que el cos, si ha de fer un gran esforç, està per aquest motiu una mica desorientat), tenim un resultat inequívoc: punxada progressiva, fins a l'arribada. Vaig tenir sort de patir només un ensurt, en el km38, quan el recte anterior del quàdriceps dret em va tibar bruscament, obligant-me a parar i caminar una mica. Aquests darrers quilòmetres van ser els més desagradables (llevat del darrer, òbviament, quan ja només veus la meta i escoltes la megafonia al lluny). A les 19h, amb quatre hores de cursa ja s'havia fet fosc (Croàcia té el mateix horari que nosaltres, però és molt més a l'est), vam transitar per carrers no massa il·luminats, amb poca gent, i poquíssims corredors/es. Per acabar-ho d'adobar, s'havia acabat la beguda isotònica en els dos darrers avituallaments, només aigua.
A falta de poc menys de dos quilòmetres per meta, em va avançar la llebre de 4h30', que anava acompanyada d'un corredor. I finalment meta, en la mateixa plaça on havia sortit unes hores abans, i que ara, negra nit, oferia una lluminositat espatarrant, amb megafonia, música, i amb corredors i corredores amunt i avall, lluint llurs medalles i assaborint cerveses i plats de pasta, com a part del darrer avituallament postcursa.

Completant el resum de la prova, afegir:

-punts d'animació musical molt escassos, i pobres.
-taules d'avituallament acceptables, en algun tram en els dos costats, amb ampolles (aigua) i no gots.
-Isotònics en gots (inacceptable que s'acabessin en els darrers quilòmetres de la cursa), i taronges i plàtans. Cap gel i/o barreta.
-bastant animació a la primera volta, especialment en passar pels carrers més cèntrics. Molt pobre l'animació a la segona volta.
-punts quilomètrics ben senyalitzats. Cartells grans.
-manca de voluntaris i agents de trànsit suficients per al tall de carrers, en la segona volta. En els darrers quilòmetres, fosc i amb poca llum, vaig haver d'anar travessant cruïlles i carrers on sortien cotxes quan menys t'ho esperaves...
-cursa ràpida, sense pretensions, organitzada relativament bé, sense glamur, en una ciutat agradable de visitar.

El meu temps final de xip: 4:31:27, posició 354/483 a la general i 19/25 en la categoria M60-64. Idèntic crono (vint segons de diferència) al del darrer maig, a Luxemburg, també cursa de nit (aquella va començar a les 19h).
A les 15h havíem sortit 545 runners a córrer la marató (437 homes i 108 dones).
A meta en van arribar 483 (385 homes i 98 dones).
62 es van quedar pel camí, i no van acabar.
Guanyador masculí, de Rwanda, amb 2:19:05
Guanyadora femenina, de Croàcia, amb 2:51:27

44ª marató al sac, i decisió de no córrer la marató de Porto, del 6/novembre, que, en principi, tenia en el radar. Prefereixo deixar pel 13/gener la propera marató, i intentar entrenar millor fins aleshores.

El diumenge, dia següent a la cursa, la Mariona ens va fer partícips de la colpidora notícia de la mort de l'Helena (No Surrender). Va per a tu, bonica...




Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Setze Mitges pels setze länder alemanys' en el fòrum. fa 2 anys

He pensat que una bona manera d'engrandir la meva col·lecció de xapes de cervesa seria recórrer Alemanya de cap a peus, per segona vegada, i en aquesta ocasió completant una mitja marató en cada un dels estats federats del primer país d'Europa Occidental, tant per extensió, com per habitants, com per potencial econòmic.
Alemanya està organitzada territorial i administrativament en setze estats federats, tres dels quals són ciutat-estat (Berlín, Hamburg i Bremen). Tots els estats federats tenen els mateixos poders i competències.

29 Stuttgart Lauf 2022/Halbmarathon- Stuttgart (Baden Württemberg) – 19/juny/2022

Baden-Württemberg, tercer estat federat més ric d'Alemanya, per darrere de Renània del Nord/Westfàlia (RNW) i Bayern (Baviera), té com a capital Stuttgart. Potser el principal atractiu turístic d'aquest estat sigui la Selva Negra, sense oblidar que Stuttgart és potència mundial en el sector de l'automòbil, acollint les seus de Daimler-Benz i de Porche, que tenen fantàstics museus per visitar.
Em vaig inscriure per córrer la mitja marató de Stuttgart de 2020, i la pandèmia de la covid-19 va fer que aquell any la mitja marató se celebrés exclusivament en format virtual. Hi vaig participar, i vaig completar els 21,097 km a la carretera de les aigües, enregistrant el crono en una aplicació que l'organització va enviar als participants, per descarregar en el mòbil, i per activar en temps real durant la prova.
A més, vaig optar perquè traslladessin la meva inscripció a 2021 per córrer la prova en forma presencial. Però en arribar l'edició de 2021, amb noves onades de covid-19, l'organització es va veure forçada a tornar a organitzar una cursa virtual, com a única possibilitat. En aquella ocasió vaig decidir no participar-hi, optant per un nou endarreriment de la inscripció, per a 2022.
Lamentablement l'edició de 2022 ha coincidit amb la tremenda onada de calor que el mes de juny ha afectat bona part d'Europa.
La recollida del dorsal va tenir lloc en el Scharrena, un poliesportiu situat al costat del Mercedes-Benz Arena, l'estadi de futbol del VfB Stuttgart, de la Bundesliga. Tot plegat dins el recinte firal del Neckar Park, on també hi havia situades les zones de sortida i arribada de la cursa. Amb la recollida del dorsal ens van facilitar un tiquet de transport públic per tot el cap de setmana. La samarreta de l'esdeveniment no anava inclosa en la inscripció.
El dissabte a la tarda es van celebrar les curses pels més menuts. Diferents horaris per diferents grups d'edat. Moltíssimes criatures, molta animació.
I arribà diumenge. A les 8:45 van sortir els corredors/es dels 10K, i a les 9h els de la mitja marató. Sortida per corrals, amb diferents colors en funció del crono acreditat en la inscripció, sense proves. Llebres cada 15 minuts. Em vaig situar entre les llebres de 2h i 2h15'. Em temia el pitjor. A les 9h la temperatura ja era de 27ºC, amb un Sol que escalfava de valent. Jo, amb la calor, em desfaig com un tarró de sucre en líquid calent, i de bona gana ho hagués deixat córrer abans de començar.
L'organització ja havia repartit, amb el dorsal, esponges per mullar en cubells d'aigua, en els avituallaments, cada 2-3 quilòmetres, així com la instal·lació de dutxes en diferents punts.
En fi, que amb poques ganes de córrer vaig començar la cursa. Els primers deu quilòmetres vaig tenir uns registres prou dignes, donades les circumstàncies, amb un pas de 57'06" pels 10K, adequat per acabar en sub 2h, que hagués estat el meu desig. Però després dels 10K em va començar a fregar de valent el taló dret, i és que la combinació de calor (peus inflats), cordons no acabats d'estat ben lligats per haver hagut de posat el xip, i haver-me equivocat en triar els mitjons adequats per la cursa, van fer que aquell fregament s'acabés convertint en un obstacle més a l'hora de córrer. Em vaig ensorrar mentalment. Malgrat beure força, em notava esgotat. Ja eren les 10h, la temperatura ja havia pujat als 30ºC, i els corredors/es anaven cercant l'ombra, quan n'hi havia, però molts trams eren absolutament al descobert, pels extraradis de la ciutat, entre camps i boscos, molt atractiu en altres circumstàncies. Molta gent, en aquestes alçades, caminant a estones, i alguns ja per terra.
Entre els quilòmetres deu i quinze vaig caminar alguns segons a cada quilòmetre, hidratant-me força, entre barris residencials propers al riu Neckar, a l'est de la ciutat. Pocs animadors, veïns que amb la seva millor voluntat ens ruixaven amb les seves mànegues d'aigua des dels seus jardins. En el quilòmetre quinze ja em vaig ensorrar definitivament, la temperatura seguia pujant, jo ja no podia més, i el voltant no acompanyava, era desolador. Ja alguns serveis d'assistència fent acte de presència. Van ser un parell de quilòmetres, fins al disset, de més caminar que no pas córrer, pensant en la salut.
Aleshores, passat el km17, em van passar les llebres de 2h15', a un ritme que em va semblar brutal, però fent un esforç, m'hi vaig enganxar. Érem un grupet de 5-6 corredors, i així vam arribar a l'avituallament del km18.
Allà vaig tornar a parar, a caminar un minutet mentre m'hidratava bé i em prenia un gel, i mentre el grupet de les llebres marxava. A només tres quilòmetres de meta, valia la pena intentar acabar una mica bé, amb bones sensacions, i intentar maquillar una mica aquella desfeta. Em vaig posar en marxa al mateix ritme dels primers quilòmetres, i al cap de poc ja atrapava i superava al grup de 2h15'. Vaig seguir endavant, amb la motivació d'anar avançant a corredors/es sense parar. Fins a meta. En aquells darrers tres quilòmetres vaig guanyar 243 posicions, amb això estar tot dit. En aquell tram més serveis assistencials auxiliant a més d'un corredor/a.
Arribada a meta en 2h10'38", sent, per molt, el pitjor registre de mitja marató en les 145 mitges en les quals he participat. Temperatura a l'arribada de 34ºC. Butllofa esfereïdora en el taló dret. Coix en caminar. Molta gent, molta animació, megafonia al màxim. Medalla de finisher i avituallaments generosos a l'arribada, tot en gots, cap ampolla. Fruita, cervesa sense alcohol. Em vaig trobar amb la Tere ràpidament, malgrat tanta gent, ja havíem acordat prèviament punt de trobada. Ambulàncies amunt i avall, sirenes. Déu-n'hi-do. Em va recordar l'abril de 2007, a París, quan hi vaig córrer la marató a més de 30ºC (aquell dia la temperatura va fer estralls entre els corredors/es, igual que a Rotterdam, on es va córrer la marató el mateix dia).
Finalment, i malgrat un registre tan dolent, posició 1551/2546 en la general i posició 38/87 en la categoria M60-64. Moltíssims abandonaments.
Acabats 1892 homes i 655 dones.
Guanyador en 1h8'57", del Regne Unit.
Guanyadora en 1h23'04", d'Alemanya.





14 Metropolmarathon/Halbmarathon – Fürth (Bayern) – 26/juny/2022

Baviera (Bayern) és el land més gran d'Alemanya, amb una superfície que supera el doble que la de Catalunya. És el segon land més ric del país, té com a capital Munic, i és coneguda, entre moltes altres coses, per raons culturals (festival Bayreuth/Wagner), històriques (Nüremberg i Berchtesgaden), turístiques (ruta romàntica), tecno/esportives (Ingolstadt, seu d'Audi; Munic seu de BMW), enòlogues (la regió de la Francònia és famosa pels seus vins de fama internacional).

M'havia inscrit mesos enrere per córrer la SportScheck RUN München el 26 de juny a la capital bavaresa, però el mes de març vaig rebre un email de l'organització comunicant que l'esdeveniment s'havia d'ajornar una setmana per la cimera que els països del G7 tenien prevista a Munic pel mateix 26/juny, i durant quatre dies.
Hi vaig renunciar, em van abonar la inscripció, i vaig buscar una altra mitja a Baviera pel 26 de juny. I així va ser com vaig anar a parar a la Metropolmarathon de Fürth, un esdeveniment de cap de setmana que, igual que en el cas de Stuttgart del cap de setmana anterior, aglutinava proves pels més petits el dissabte i les distàncies superiors el diumenge.
El nucli de la cursa era el Fürther Freiheit de Fürth, una gran plaça rectangular, cèntrica, on es van instal·lar totes les carpes i on vam anar a recollir el dorsal el dissabte a la tarda, mentre els nanos ja corrien les seves curses. Al matí ja havíem agafat el metro i havíem estat a Nüremberg, la ciutat més important de la Francònia (Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada. La major part és situada al nord de l'actual estat de Baviera, on forma les regions administratives, independents i no relacionades, de Francònia Mitjana, Baixa Francònia i Alta Francònia). I és que Fürth és a tocar de Nüremberg (com Barcelona i l'Hospitalet, per posar un exemple).
El diumenge/26 va ser un dia notablement millor que l'anterior per córrer. Si bé, òbviament, va fer calor, la temperatura a les 8:45 (hora de començament de la cursa) poc tenia a veure amb els 27ºC de Stuttgart a les 9h del matí del dia 19. Uns 21ºC, encara que el sol ja es deixava notar de valent en aquella hora. A la sortida, tots barrejats/des, vam sortir els corredors/es de marató, mitja marató i tres quarts de marató, amb dorsals de diferent color per les diferents distàncies. Tres quarts d'hora més tard, a les 9:30, van sortir els corredors/es de 10k i els rellevistes de 4x10k, i a les 9:35 els participants en la marxa nòrdica.
El circuit era una barreja de trams pavimentats, per diferents carrers i avingudes de la localitat, amb algunes llambordes, i camins de terra/grava per parcs, jardins i zones boscoses dels voltants. Força variat i entretingut. Alguna banda i grup musical que van animar el pas dels corredors, i molt poca gent animant, llevat de l'arribada, on semblava que s'hagués concentrat la gent de tota la població i voltants. Molt correctes els serveis d'avituallament per la mitja (aigua, iso, cola i fruita). Vam compartir quasi els 21 quilòmetres amb els participants de la marató i tres quarts de marató. Servei de llebres d'1:30, 1:45, 2:00, 2:15 i 2:30 pel que fa a la Mitja, i 3:30, 3:45, 4:00, 4:15 i 4:30 per la marató.
Vaig sortir amb un ritme alegre, marcant el primer quilòmetre en 5:17. Abans de passar el segon quilòmetre, que em sortiria a 5:19, em van passar les llebres de 4h (marató), parlant entre elles dues, i explicant-se acudits. Portaven un ritme per sota de 5:15, quan el seu ritme teòric havia de ser de 5:40. Vaig al·lucinar. Vaig passar el km10 en 55:46, i encara que no vaig anar còmode en cap moment, per la calor, les sensacions van estar lluny de ser les del cap de setmana anterior. A més, ja no hi va haver cap fregament en el taló, hi va haver molts trams d'ombra, i tot plegat va fer que la cursa fos més agradable i fàcil, malgrat un parell o tres de sectors amb pujadetes punyeteres.
En la segona meitat de la cursa em van avançar les llebres de 2h, malgrat que jo portava un crono clarament sub2h, però ja no em va sorprendre, atès que havia passat amb les dues llebres de 4h de la marató, uns quants quilòmetres abans, i a les quals mai més vaig tornar a veure.
Arribada a la Fürther Freiheit sobre una llarga catifa blava de més de 200 metres col·locada sobre les llambordes, i envoltada de tanques i més tanques, i centenars i centenars de persones cridant i animant. Crono personal d'1:58:23, molt lluny de les 2h10' del diumenge anterior. Medalla al coll, i anat cap a la zona d'avituallament postcursa em vaig creuar amb les dues llebres de 2h. Els hi vaig preguntar el seu temps d'arribada i un d'ells em va dir que 1h57'. Ni es va immutar. Penós. Per posar aquestes llebres, millor que no en posin, és la meva opinió.
Cervesa sense alcohol a dojo, amb llimona o sense. Aigua, iso, cola, fruites, diferents sòlids... Molt complet.
Guanyador en 1:11:26 i guanyadora en 1:22:15, ambdós d'Alemanya.
Jo vaig quedar el 429/1033 en la general i l'11/49 en la categoria M60-64.
Acabats 310 dones i 723 homes.



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' ING LUXEMBOURG NIGHT MARATHON– 28/MAIG/2022' en el fòrum. fa 2 anys

El Gran Ducat de Luxemburg, un dels països fundadors de la Unió Europea, i que en el segle XVII era cinc vegades més gran que en l'actualitat. Entre els segles XVII i XIX va perdre quatre cinquenes parts del seu territori, fruit de guerres i tractats, a favor dels seus veïns, Bèlgica, França i Alemanya. No és estrany, doncs, que els idiomes oficials del país siguin el luxemburguès (llengua pròpia germànica), el francès i l'alemany.
Així, el país té actualment una extensió equivalent als dos Pallars (Sobirà i Jussà), amb només 650.000 habitants, i amb una capital, ciutat de Luxemburg, que tan sols en té 125.000.
Situada estratègicament en el mateix cor d'Europa, és seu del Tribunal Europeu de Justícia, i destaca la seva potència en la Indústria Financera, principal motor econòmic del país. Es tracta, certament, d'un dels països més rics del món.
La ciutat de Luxemburg, on se celebra aquesta marató, és una ciutat agradable per visitar. Travessada pel riu Alzette, acull el "Chemin de la Corniche", que és considerat el balcó més bonic d'Europa, un passeig per a vianants de 600 metres que recorre les muralles del s. XVII, amb vistes sobre el canó en direcció a les fortificacions del Wenzelsmauer (mur de Wenceslao). Un fet extremadament destacable de la ciutat (i per extensió, del país), és que des de març de 2020 el transport públic és gratuït. Sens dubte és una mesura que altres ciutats hauran d'anar adoptant en un futur immediat si realment es vol avançar en la lluita contra el canvi climàtic i en la lluita contra les desigualtats socials.

La primera edició d'aquesta marató es va celebrar l'any 2006, sempre esponsoritzada per ING, i sempre ha estat guanyada per atletes africans, en les dues categories (excepte en la primera edició, categoria femenina, guanyada per una atleta local). Els records de la prova estan en 2h12 (m) i 2h34' (f), dades que ja donen pistes que no és un circuit ràpid. De fet, L'ING Night Marathon Luxembourg és considerada una de les maratons urbanes més difícils de tota Europa. El recorregut porta els corredors per Kirchberg, Limpertsberg, Belair, Merl, Hollerich, el districte de Gare i el centre de la ciutat, i després de tornada al punt de partida. No deu ser cap casualitat que l'Organització no mostri el perfil de la cursa en la seva web. Potser si ho fes, no s'hi inscriuria tanta gent. Jo mateix, sense anar més lluny, no me'n vaig assabentar de la duresa de la prova fins al dia abans de la cursa, a la fira del corredor, quan em van dir que em preparés..., amb un tram final de cursa, del quilòmetre 31 fins a meta, tot en pendent positiu.



El centre neuràlgic de la cursa és la LuxExpo, un Palau de Fires, que allotja la fira del corredor, i amb sortida i arribada de la cursa. Com molts altres esdeveniments esportius populars, fusionen diverses curses per donar més volum de participants a la prova. Marató, marató per relleus i mitja marató, per un costat, sortint tots junts a les 19:00 h del dissabte, i curses de distàncies inferiors, per a totes les edats, en horaris posteriors.
Vam anar a la fira del corredor el dia anterior a la cursa, just obrir. Pavellons molt grans, amb diferents entrades i sortides, molt enrevessat internament, difícil orientació. Ja vam veure, tot i preguntar, que no seria fàcil trobar-nos l'endemà després de la cursa. Força publicitat i informació d'altres maratons europees, i mostra i venda de diferents productes relacionats amb el running. No ens hi vam quedar més estona de la necessària, i vam marxar.
El dia de la cursa va ser complicat per a mi, i per extensió, per a la Tere. Jo sempre estic nerviós el dia d'una marató, però si és al matí, el mal tràngol passa aviat. En canvi, sent la cursa a les 19 h, són un munt d'hores pre-marató que has de gestionar d'alguna manera. El tema de l'esmorzar i dinar va ser un altre variable. Ja havia corregut maratons a primera hora de la tarda, o mitges maratons nocturnes, però mai una marató tan tard. La càrrega forta d'hidrats l'havia fet al dinar del dia anterior, no pas per sopar. En fi, vaig esmorzar el mateix que cada dia, i fins a l'hora de la cursa només vaig menjar un plàtan i dues barres energètiques, sense dinar res més.
Esperant fins a tres hores en el pàrquing descobert on havíem aparcat el cotxe - hi havia altres corredors i corredores amb el mateix plantejament-, va arribar el moment de posar-se en moviment. Estàvem només a quinze minuts de la sortida, caminant, fet que a la tornada, després de la cursa, em va anar molt bé per recuperar, caminant una estona.
Tota l'àrea de sortida era un formiguer, molta gent (unes deu mil persones), megafonia sorollosa, i molts, molts supporters. Calaixos de sortida per lletres, en funció d'un temps estimat i reportat prèviament i que no requeria comprovació. Tampoc hi va haver controls per assegurar que tothom estigués en el calaix que li corresponia. Els de la marató, els relleus i mitja, tothom barrejat. Vaig veure bastantes lletres (en el dorsal) que no es corresponien amb el calaix correcte. Diferents grups de llebres, tant per marató com per mitja. Per donar una idea de com estava el pati, pel que fa a perspectives de dificultat, dir que les llebres de la marató començaven en 3h29' i acabaven en 5h29' (separades cada 15') i les llebres de la mitja des de 1h29' fins a 2h59', també cada quinze minuts). Cronometratge amb Championchip. Podies portar el teu propi xip, o llogar-ne un .
Sortida puntual, i calaixos que van anar avançant ordenadament, fins a passar per l'arc de sortida. Bogeria d'animació. Bona temperatura per a córrer, uns 13 °C, lleugera brisa, i mig ennuvolat. Vaig arrancar amb les tres llebres de 3h59', que suposadament havien de marcar un ritme al voltant dels 5′ 38″/km, i vaig anar amb aquest grup els primers vuit-nou quilòmetres, amb la intenció de deixar-los després, i baixar el ritme fins a 6'/km. Em vaig equivocar. Les llebres anaven bastant més ràpides que el que els hi corresponia (seria per compensar el que preveien perdre en els darrers 11 quilòmetres de pujada?), i a més jo no estava per portar aquell ritme. Ja en el km 9 i posterior vaig afegir segons als parcials. En tots aquests quilòmetres van ser nombroses les ocasions en què l'ample del carrer, reduït, no engolia el flux de corredors, encara barrejats els de la marató i els de la mitja, fins al quilòmetre quinze, quan els de la mitja ja van girar per enfilar el camí de tornada. Infinitat de girs i ziga-zagues per tots els carrers de la ciutat, amb unes retallades descarades a cada gir per part de gairebé tothom, sense tanques per obligar a seguir el recorregut marcat per una línia blanca a terra, ni cap voluntari que indiqués el correcte.
Més o menys em vaig anar defensant fins al pas per la mitja, en 2h04'. Creia que estava per fer al voltant de 4h20', com en les darreres maratons, i ja m'anava bé.
De la mitja fins al quilòmetre 30 vaig anar fent, de més a menys, amb molta sensació de cansament, amb poques ganes de córrer, i afegint inexorablement segons a cada parcial.
Al voltant del quilòmetre 30-31 van confluir uns quants factors que van fer que fins al 35-36 allò fos un calvari. En primer lloc, el conegut mur, que per a mi sempre és més mental que no pas físic. En segon lloc, la foscor, després de més de tres hores corrent, eren ja les 22 h passades, i moltíssims trams de la cursa, en aquests quilòmetres, es van haver de travessar en la més absoluta penombra, si no foscor. Tot un perill. Algun tram de llambordes molt grans, per exemple, sense poder veure on posaves els peus. En tercer lloc, camins estrets per la part baixa de la ciutat, entre molts locals d'oci nocturn, amb gran quantitat de gent "marxosa" que es creuaven i obstaculitzaven el pas dels corredors/res, posant-se a córrer al costat nostre (quin perill!!), i que entufaven tot l'ambient amb una pudor insuportable de porro, poc adient per respirar quan portes més de trenta quilòmetres corrent, amb manca d'oxigen, i a 140 ppm. La guinda va ser, òbviament, que començava la part final de la cursa, amb una pujada, de pendent variable, que ja no ens va deixar fins a l'entrada a meta. No va ser fins al quilòmetre 37, més o menys, que vam deixar tota la gent enrere i vam encarar les avingudes, carrers i caminets que ens havien de portar a meta.
I en un revolt en la penombra, just al costat del cartell de km 38, un ensurt que m'hagués pogut sortir molt car. Amb les cames anant amb el pilot automàtic, sense forces, i poca llum, vaig ensopegar amb un obstacle en forma de protector de cables que hi havia a terra, no vaig tenir la capacitat de poder evitar anar per a terra, amb contusions a mans, colze i maluc, però afortunadíssimament sense impedir-me poder seguir fins al final. Això sí, en tornar a arrancar, després de comprovar que no sagnava, em van venir un parell d'estrebades musculars, en forma de contractura, que no vaig poder ofegar fins al cap d'un parell de minuts.
Darrers quatre quilòmetres sense tornar a parar, intensos, per camins foscos, avançant a altres participants, i ensumant la línia d'arribada. Els darrers 200 metres, ja era sabut, i esperat, entrant dins el pavelló de la Fira, amb catifa blava, llums, ara sí, megafonia i molta gent, animant i gaudint de l'espectacle. El millor moment de la cursa, sens dubte, però efímer... Vaig sentir a la Tere que em cridava, estratègicament situada, al costat d'una de les tanques, a pocs metres abans de l'arribada.
Vaig acabar amb més pena que glòria, però sencer, 43a marató al sac, amb un dels pitjors cronos en el meu currículum, però és que aquest cop els obstacles i inhibidors van estar concloents. A més, els anys també van sumant. Encara me'n vaig sortir prou bé. Medalla al coll, i camí per dins el pavelló, inacabable, recuperant-me amb líquids i sòlids, fins a arribar a l'única sortida disponible, on els parents i amics esperaven als finishers. I allà va aparèixer la Tere, afortunadament, perquè jo ja estava tremolant i necessitava canviar-me i abrigar-me urgentment.
Avituallaments regulars, cada 2,5 quilòmetres, amb aigua i beguda isotònica, amb gots petits, a mig omplir. No s'entén. Necessitaves agafar dos o tres gots cada vegada. Bastants punts d'animació musical, i encara que bastants voluntaris, el seu nombre va ser del tot insuficient. Circuit trenca-cames, constants pujades i baixades, a més dels quilòmetres finals en pujada. Poca il·luminació per córrer més enllà de les 22 h. Animació variada, depenent dels llocs per on passaves. Poca protecció per als corredors.
Decebut de la cursa. No em va agradar. Massa coses negatives, la majoria ja comentades. No la recomanaria.
Pel que fa a les xifres, vaig entrar en 4h31'03", 780/1160 en la general i 27/52 en la meva categoria.
Guanyador, de Kènia, amb 2h15'44". El segon classificat, també de Kènia.
Guanyadora, de Kènia, amb 2h43'34". La segona classificada, també de Kènia.
Tots quatre pertanyents al mateix club.
972 homes acabats i 188 dones. Molts abandonaments.



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Marató de Castelló (27/02/2022)' en el fòrum. fa 2 anys

La meva 42a marató havia d'haver estat a Croàcia. Estava inscrit per córrer la marató de Split el 27 de febrer, amb vols, hotels i lloguer de cotxe, tot reservat, des del mes d'octubre. A finals de desembre els senyors de Vueling van decidir cancel·lar el meu vol d'anada, que era directe, i les alternatives eren totes amb escales que no em convenien, ni per dates ni per preu.
Així doncs, i després d'aconseguir de la marató de Split la convalidació de la meva inscripció per 2023, vouchers de vol, i cancel·lació d'hotels i cotxe sense càrrecs, vaig canviar de plans. Vaig trobar que una setmana després, el 6 de març, es feia la marató de Malta, que ja coneixia prou bé per haver-hi corregut la mitja marató fa dos anys. Vol directe, també amb Vueling, inscripció a la marató, i reserva d'hotel.
A finals de gener els senyors de Vueling, una altra vegada, van tornar a decidir cancel·lar un vol, en aquest cas el de tornada a Barcelona, i vaig haver de comprar un vol de tornada amb una altra companyia, i sol·licitar l'abonament del vol cancel·lat, i que a hores d'ara encara no he cobrat.
A principis de la setmana passada, i a menys de dues setmanes de la marató, i després d'haver fet el dia anterior la mitja de Balaguer a un ritme exigent (a dues setmanes de la marató), vaig accedir a la web de la marató de Malta per repassar el circuit. El primer que vaig veure, amb lletres ben grans, va ser CANCELLED. Glaçat!! Em vaig quedar GLAÇAT!! I no per un tema de Covid, no. Simplement, perquè l'Organització de la marató i les Autoritats no s'havien posat d'acord en el circuit. La nota explicativa datava del 15 de febrer (a tres setmanes de la cursa), i jo no havia rebut cap e-mail comunicant-ho.
Contactada l'Organització de la marató, em van dir que havien tingut problemes a l'hora d'avisar els afectats, i que em tornaven els diners de la inscripció. En aquest cas, he perdut els diners del vol de tornada amb Ryanair, i en el cas del vol d'anada amb Vueling, un voucher.
Així doncs, i buscant una altra opció a la desesperada, vaig anar a parar a la marató De Castelló, a sis dies vista. Sabia que l'Arcadi hi anava, vaig parlar amb ell, i em va dir que també hi anava en Xavi B. Evidentment haver de pagar la inscripció i hotel la darrera setmana va representar pagar al voltant del doble respecte de si ho hagués fet poques setmanes abans.
Acostumat a viatjar en avió per anar a córrer, especialment maratons, en aquest cas el viatge va ser tiradeta en cotxe el dissabte per una AP7 sense peatge, dormir a Castelló el dissabte, córrer el diumenge, i un entranyable dinar paeller, després de la marató, amb companyia d'amics, i tornada cap a casa.
Bona organització de la cursa. Recollida de dorsal a la Pèrgola, en el parc Ribalta, centre neuràlgic de la cursa, amb sortida i arribada de les curses de 10K (9:00 h diumenge), marató (9:15 diumenge) i curses per categories infantils el dissabte al matí.
Força corredors pels carrers i per l'hotel, que estava a uns 500 metres del parc Ribalta. Vaig deduir que l'Organització disposava d'un bon pressupost (bastant espònsors importants), ja que la presència de corredors i corredores de Kènia i Etiòpia era notòria.
La marató, que amb aquesta ja porta dotze edicions, ha canviat darrerament el circuit, fent-lo passar més quilòmetres pel mig de la ciutat, encara que segueixen sent inevitables els tretze quilòmetres d'anar i tornar al Grau, solitaris entre el 16 i el 30.
Participació d'uns 1500 corredors/res en el 10k i d'uns 1000 en la marató. Temperatura de 10 °C a l'hora de la sortida, que aniria pujant fins als 22 °C, amb una suada brutal en els quilòmetres del Grau. Globus per objectius separats per 15', fins a arribar al de 4h30'.
L'Arcadi, en Xavi i jo ens vam situar just darrere del globus de 4h15'. Els tres coneixem bé les nostres possibilitats, ja són uns quants anyets d'experiència, i un ritme sostingut de 6'/km és el més realista al que podem optar actualment, per acabar entre 4h15' i 4h20', si tot va bé.
Un cop va arrancar la cursa, de seguida vam veure que les llebres de 4h15' anaven una mica massa ràpides, i de mica en mica, metre a metre, van anar marxant, mentre nosaltres, els primers quilòmetres tots tres junts, vam anar mantenint un ritme constant algun segon per sota de 6'/km.
A partir del quilòmetre cinc l'Arcadi i en Xavi van seguir junts, i jo vaig començar a fer la goma, voluntàriament, fent coincidir els punts d'avituallament amb caminar uns pocs segons i hidratar-me bé, per tornar-los a agafar poc després. I així crec recordar que fins al km 16, just abans d'enfilar la llarga avinguda que porta al Grau, quan els meus dos companys van haver d'aturar-se per fer una parada tècnica. Van quedar enrere, i vaig haver de fer l'anada i la tornada al Grau, del km 16 al 30, gairebé sol, amb algun company solitari al voltant, amb força calor, i molta soledat. Va ser la pitjor part de la cursa.
Un cop entrats de nou en el nucli, i en l'avituallament del km 32,5 segons crec recordar, en Xavi i l'Arcadi em van agafar. Anaven separats uns metres, primer en Xavi, que semblava portar una marxa més, i una mica més enrere l'Arcadi. Em vaig posar just a roda de l'Arcadi, fins que al cap d'un parell de revolts vam arribar on era el nostre grup d'animació. En Xavi va saludar a càmera i va seguir, però l'Arcadi es va aturar a parlar amb la Cristina, preguntar-li com li havia anat la cursa de 10k, i a avituallar-se, i jo vaig seguir. A partir d'aquell moment l'escenari ja no va canviar fins a meta, arribant tots tres de forma esgraonada en 4h17', 4h19' i 4h22'.
Al final de la cursa tovallola de record, medalla, fruita, aigua, isotònics, i cervesa AMB ALCOHOL. No ho entenc.
Bastant animació pels carrers del centre de la ciutat, especialment els darrers quilòmetres. Punts d'avituallament cada 2,5 quilòmetres a partir del km10 (amb un previ en el km5), molt complets (aigua, isotònics, fruita, gels...). Molts voluntaris per assegurar que el corredor/a (sobre tot el corredor/a solitari) seguís el camí correcte, especialment en el centre de la ciutat, quan en girar d'un carrer a un altre era una constant. Fins a 21 punts d'animació musical repartits per tot el circuit, força participació i notorietat en aquest aspecte.
Perfil de cursa bàsicament pla, amb alguns trams de pendent suau, llevat dels darrers 300-400 metres finals que et porten a meta, dins el parc Ribalta, que piquen una mica. Massa ziga-zaga dins la ciutat, encara que és el preu que s'ha de pagar per evitar més quilòmetres per l'extraradi.
Finalment, com dic, una altra marató al sac, 4h19'14', posició 831/957 en la classificació general i 31/47 de la categoria M60-64.
Finals molt disputades tant en la categoria masculina com a la femenina. En homes el podi va ser per corredors de Kènia (2h09'25''), Kènia (2h09'28'') i Etiòpia (2h09'34''), i en dones per corredores de Kènia (2h28'05''), Etiòpia (2h28'14'') i Kènia (2h28'20'').
Dels 957 finishers a la marató, 859 homes i 98 dones.



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Logicon Cyprus Marathon (Pafos/XIPRE) – 05/12/2021' en el fòrum. fa 2 anys

LOGICON CYPRUS MARATHON (PAFOS) XIPRE) – 5/DESEMBRE/2021

Curiós el cas de Xipre, un país europeu que, avançat ja el segle 21, encara es veu immers en un seriós conflicte que divideix, i de quina manera, el seu territori.
Antiga colònia britànica, una més, va obtenir la seva independència com a país l'any 1960, en un acord entre Grècia, Turquia, Regne Unit i les comunitats grecoxipriota i turcoxipriota.
Durant segles, i fruit del seu enclavament geogràfic, els seus habitants han estat sota la influència de grecs i otomans/turcs, formant la seva població dues comunitats clarament desavingudes: la grecoxipriota i la turcoxipriota, la primera d'elles més gran que la segona. Els conflictes entre les dues comunitats van existir durant dècades, però això no va impedir mai que compartissin ciutats i territori. Mai fins que la dictadura militar grega va provocar l'any 1974 un cop d'estat per enderrocar el president xipriota (arquebisbe Makarios), com a suposat pas previ per annexionar Xipre a Grècia. Aquest fet va provocar que Turquia envaís el Nord de l'Illa per garantir els interessos de la comunitat turcoxipriota. Els Cascos Blaus hi van haver de prendre part, i tot plegat va acabar en una divisió de l'illa en dos països: la República de Xipre (reconeguda per l'ONU i estat membre de l'EU des de 2005), i l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre, no reconeguda internacionalment (amb excepció de Turquia). Entre els dos territoris hi ha una línia fronterera de filferros, tanques, barricades i altres obstacles que clarament impedeixen creuar d'un costat a l'altre. La capital Lefkosia (Nicòsia) és, com va ser-ho durant anys Berlín, una ciutat dividida entre els dos territoris, i només es pot creuar d'un costat a l'altre a peu, per una garita fronterera on s'ha d'ensenyar documentació, i pregar que no et passi res un cop ets a l'altra banda, ja que allà ningú es fa responsable de garantir els teus drets i llibertats.
Malgrat el país (República de Xipre) és petit en dimensió i població (1,2 milions d'habitants), a Xipre s'hi celebren fins a 4 maratons anuals, una a cadascuna de les 4 principals localitats del país: Nicòsia, Làrnaka, Limasol i Pafos. Jo vaig triar córrer la darrera, la de Pafos, bàsicament pel calendari: la "Logicom Cyprus Marathon", organitzada per l'empresa Multinacional Logicom, i que en aquest 2021 celebrava la seva 23a edició.
Llàstima que no hi hagi vol directe des de Barcelona, vam viatjar via Frankfurt, un viatge que es fa un xic llarg, Xipre està ben bé en l'extrem més oriental d'Europa. En arribar a l'aeroport de Làrnaca, un parell de sorpreses: la primera va ser de, sense previ avís, sotmetre a tot el passatge de l'avió, just desembarcar, a un PCR (malgrat certificat de vacunació obligatori), amb resultat via SMS al cap de 3 hores. La segona sorpresa, en anar a recollir el cotxe de lloguer, va ser descobrir que a Xipre, com a antiga colònia britànica que és, es condueix per l'esquerra. El cotxe, a més, era amb canvi manual. Però ens en vam sortir prou bé. No era la primera vegada.
Les principals localitats del país estan comunicades per autopistes lliures de peatge, i això fa que desplaçar-se per l'illa no sigui pesat. Vam estar 4 nits a Pafos i 3 nits a Làrnaca, visitant també Limasol i Nicòsia, i altres indrets recomanats. Xipre pertany a l'eurozona, i, per tant, compartim moneda. Endoll com a UK (Commonwealth), i tothom parla o xampurreja l'anglès, a més del grec. Preus com els nostres, si fa o no fa. País força enfocat al turisme, i en alguns casos, com Limasol, al turisme rus.
A Pafos, on se celebrava la marató, vam anar a recollir el dorsal en un espai habilitat al costat del castell, vora el mar. Tots els voluntaris i personal de l'organització són voluntaris de Logicom, l'empresa organitzadora. Organitzades 4 curses per al matí de diumenge (marató, mitja marató, 10k i 5k), amb sortida i arribada totes elles en el castell de Pafos, amb excepció de la marató, que tenia la sortida a Petra Tou Romiou, vora el mar, on segons la llegenda la devesa de l'amor i la bellesa (Afrodita) va néixer, sortint de les aigües.
Diumenge vaig agafar l'autocar que ens portava a la sortida. Fosc, uns 17 °C, i cel totalment cobert. Pronosticaven pluja. Uns 4-5 autocars per a portar uns 200-250 corredors i corredores a Petra. Un cop allà, ja clarejant, bastant vent, a la vora del mar. Fresca de valent, aguditzada pel vent. Sortida a les 7:30 i primers 12 quilòmetres per carretera nacional que anava prop del mar, i no tallada al trànsit. A aquella hora d'un diumenge plujós, però, pocs cotxes. Només travessar la línia de sortida es va posar a ploure, i ja no pararia fins al cap de 3 hores, a estones amb violència, vent i calamarsa. Bastant desagradable, atès que corríem a cel obert.
Del km 12 al km 22 la cursa transitava per carreteres secundàries, entre camps de conreu, solitaris. Ple de bassals d'aigua, que havíem d'anar esquivant. En un moment donat, en un tram estret, se'm va creuar un cotxe de la policia en el mateix moment que arribàvem a un basalt, i sense reduir la velocitat, em va deixar d'aigua fins a les orelles, com sortit de la dutxa. Després de girar-me, escridassar-lo i dient-li de tot, vaig seguir. Al cap d'uns quilòmetres, mateix episodi, aquest cop amb una ambulància. "Sort" que el fet que em fotessin tota l'aigua al damunt no agreujava massa més la situació, ja que ja anàvem xops per la mateixa pluja.
En el km 22 la cursa tornava a la carretera general, fins al km 27. Aquests cinc quilòmetres van ser fins i tot perillosos, nosaltres corrent pel voral, sense ni tan sols cons de separació o protecció, i amb els cotxes circulant a força velocitat pel costat, i en el nostre sentit, per tant, el pitjor escenari. Només un parell de voluntaris en tot aquest llarg tram, més una taula d'avituallament.
Del km 27 al km 32 la cursa tornava a sortir de la carretera general per anar a circular per camins secundaris al voltant de l'aeroport de Pafos, i tornant del km 32 al km 34 a la carretera general (aquest cop pel voral, però amb cons de separació). Acabava feia pocs minuts de deixar de ploure, i finalment, i a partir del km 34, la cursa ja ens va portar a buscar Pafos, amb trams rectes i llargs, separats per rotondes, fins a arribar al passeig marítim, darrers 1500 metres, amb alguns turistes en les terrasses fent el refresc, i protagonitzant els únics moments d'animació de tota la cursa. Els darrers 200 metres, just en enfront del castell de Pafos, van ser els més macos, per l'animació, per veure la Tere al peu del canó, cridant i filmant, per la climatologia (al final va lluir el Sol), i per tot l'ambient en general. Aigua, cerveses 0%, plàtans, medalla, i feina feta. Les curses de 10km i 5m havien acabat feia estona, i amb els de la marató encara entraven els darrers corredors de la mitja marató. Cansat, però sencer.
Un cop acabada la cursa, i fent un repàs mental de la mateixa, vaig concloure que els organitzadors havien venut una cosa i la realitat n'havia estat una altra. En la web de la cursa es publicava un vídeo amb diferents moments de la cursa, molt atractius i amb poder de convocatòria: els de la sortida i els de l'arribada. Però res es deia ni res s'ensenyava de tots els diferents trams del recorregut, lletjos, transitats, alguns perillosos. I un detall que els maratonians d'asfalt sempre li donem certa importància, encara que només sigui per anar preparats mentalment: l'altimetria. A traïció. Sí, a traïció. Res es deia a la web de l'altimetria, i quan vaig anar a recollir el dorsal, em van dir que una mica de pujadeta els dos primers quilòmetres, i que després tota la cursa era "planeta". El cert va ser que és un trencacames en tota regla, pujades i baixades per parar un tren, i si no, mireu en perfil en el meu Strava.
Punts quilomètrics ben indicats, avituallaments cada 3 quilòmetres (aigua, i isotònics cada 6 km, i esponges, ja, ja, ja). Només em va agradar l'arribada, sent la resta de la cursa per oblidar (com a la marató d'Atenes) amb una pluja que em va recordar la meva marató de Boston 2018, tant per la intensitat, com pel vent, encara que no pas pel fred.
Vaig acabar amb 4:19:20, posició 160/228 acabats en la general, i posició 7/13 en la categoria M60-64.
Guanyador masculí (UK) amb 2:34:20, i guanyadora femenina (Hungria) amb 3:13:35
39 dones acabades i 189 homes.
Amb aquesta marató acabo aquest any pandèmic 2021 amb 4 distàncies màgiques: maratons de Kiev, Varna, Varsòvia i Pafos, sumant ja 41 maratons, 27 països diferents en córrer una marató, i a per la propera...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Marató de Varsòvia - 26/setembre/2021' en el fòrum. fa 2 anys

Havia de córrer la marató de Reykjavik el 17 d'agost, amb una inscripció que ja venia del 2020. Aleshores (2020) l'esdeveniment es va cancel·lar a només dues setmanes de la data prevista per a la cursa. Enguany, i novament amb dues setmanes d'antelació, l'organització va enviar el 4 d'agost un email comunicant l'endarreriment de la cursa, nova data 21 de setembre. Encara me'n vaig sortir prou bé a l'hora de reprogramar tot el viatge (avions, apartaments i lloguer de cotxe), atès que no em va representar sobrecostos importants. Pel que fa a l'entrenament, què us haig de dir. Ja m'havia tocat passar l'any passat per aquesta experiència d'haver d'allargar la preparació 4-5 setmanes, amb el volum important ja fet, i la veritat...
Finalment l'organització, en una clara mostra de dubtes i indecisions, va acabar enviant un darrer e-mail el 19 d'agost cancel·lant definitivament la cursa.

Arribats en aquest punt, només se'm va ocórrer buscar en el calendari una marató per la segona quinzena de setembre, a un país on poder viatjar pel tema de la covid, i amb una logística senzilla pel que fa a la preparació del viatge. I així va ser com vaig anar a parar a la marató de Varsòvia, programada pel 26 de setembre, vol directe des de Barcelona, i on ja havíem estat per darrer cop feia tres mesos, quan vaig córrer la Mitja de Byalistok. De fet hauria preferit córrer la marató de Cracòvia a l'hora de triar una ciutat per córrer en aquest país, però tant li fa.

Varsòvia, capital de Polònia des del segle XVI, quan li va ser transferida la capitalitat des de Cracòvia. Banyada pel cabalós riu Vístula, té un atractiu Stare Miasto (barri antic), força reconstruït, ja que la ciutat va ser destruïda pels alemanys després de la revolta del gueto l'any 1944, quan dins del gueto jueu, el més gran d'Europa, ja només hi quedava un 10% de la seva població inicial, havent estat deportat als camps d'extermini l'altre 90%. Per força racons de la ciutat, vagis on vagis, es poden veure tota mena de monuments, escultures, plaques, fotografies, recordant les víctimes i com a memòria històrica dels fets.
Varsòvia, molt lligada també a personatges il·lustres, com Frederic Chopin, Marie Curie (de soltera Maria Sklodowska) o Nicolau Copèrnic, s'ha "reformat occidentalment", després d'haver estat quaranta-cinc anys sota la influència soviètica, encara que, inevitablement, conserva encara un grapat de tics del passat.
Divendres/24 em vaig acostar al "Multimedia Fountain Park", on tindria lloc la sortida i l'arribada de la marató, per conèixer l'escenari i familiaritzar-me amb l'entorn, i aprofitant per córrer vint minuts i així activar una mica les cames. A la tarda vam anar a recollir la bossa del corredor (dorsal, samarreta i un grapat de productes de marxandatge) a la Fira del Corredor, instal·lada en una de les ales de la planta baixa de l'immens Palau de Cultura i Ciència, probablement l'edifici més emblemàtic de la ciutat. Déu n'hi do la varietat d'estands comercials que hi eren presents, començant per New Balance, un dels principals patrocinadors. Bona logística per entregar la bossa a cada inscrit/a, distingint taules per la Marató i taules per a la Mitja Marató.
Dissabte tranquil, vam passejar per la Stare Miasto, vaig carregar el cos d'hidrats, i descansar a la tarda, com manen els cànons. I una darrera ullada a la zona de sortida/arribada de la cursa, que era a tocar de l'apartament on ens allotjàvem. Vam comprovar que si bé els preparatius ja estaven força avançats, aquella gent aniria a dormir ben tard aquella nit per poder-ho tenir tot llest l'endemà al matí.
El diumenge va aparèixer solejat, 11 °C i 100% d'humitat a les 8 h del matí, que anirien progressant fins a arribar a uns 15 °C i 75% d'humitat a mig matí. Quatre sortides d'uns 750 corredors/es cada grup, separació de quinze minuts entre sortides. Mascareta en els calaixos. Sortida puntual, a les 8:00 pel primer grup. Jo vaig sortir en el tercer grup, a les 8:30, hora indicada en el mateix dorsal. Recorregut força variat, els 42 quilòmetres (i 195 metres) donen per molt, especialment si en cap moment es van a buscar quilòmetres a l'extraradi: trams llargs per avingudes amples, trams de terra per parcs ombrejats, carrers amb asfalt defectuós i raïls de tramvia, carrers de vianants amb llambordes planes, altres carrers amb llambordes no tan planes..., i a més creuant un parell de vegades (2+2) els ponts Świętokrzyski i Gdański sobre el Vístula. Vaig contar fins a una dotzena de punts d'animació musical, en directe, per tot el circuit, alguns grups molt bons, per cert. Fins a cinc speakers distribuïts per tot el recorregut, en punts d'animació, que cantaven el teu nom per megafonia en passar pel seu costat. En tres ocasions l'speaker de torn em va reconèixer la samarreta i va citar el meu país d'origen. Punts d'avituallament cada 2,5 quilòmetres, alternant productes sòlids i sempre aigua+isotònics. Molts, moltíssims voluntaris, amb gran disposició.
També es va celebrar la marató per relleus, que va començar també a les 8 h, i la mitja marató (aquesta sortint a les 12 del migdia). Per tant, i en alguns moments, els relleus fresquets de la marató per relleus passaven pel costat, avançant. Alguns d'ells, en passar pel meu costat, em van felicitar, i és que en aquesta cursa portava un dorsal especial a l'esquena: "40th marathon".
Semblava ahir que vaig debutar en la distància màgica en aquella marató de Barcelona 2004, darrera edició abans de la cancel·lació l'any 2005. I des d'aleshores, ja havia travessat la línia d'arribada en 39 ocasions, aquesta seria la que faria 40.
Vaig anar fent, xino-xano, caminant uns segons a cada avituallament, i a un ritme força constant en la primera meitat de la cursa. Però a mesura que van anar arribant els quilòmetres complicats, els últims deu, el ritme va anar minvant, i fins i tot abans del 35 vaig tenir un ensurt, en forma d'estrebada, en el recte anterior de la cama dreta, havent de gairebé parar i fent d'aquell quilòmetre el més lent de tots. Finalment, i ensumant cada vegada amb més intensitat la línia d'arribada, em van sortir unes ales màgiques que em van portar, sense adonar-me'n, a la línia d'arribada.
Molta gent a la zona d'arribada, parc molt gran on la gent anava, a més, a gaudir d'un esplèndid matí de sol. Allà estava la Tere, com sempre, encoratjant-me i filmant els meus darrers metres de la cursa. Medalla, fotos, darrers avituallaments, i cap a l'apartament, afortunadament a tocar.
Com a resum, cursa molt ben organitzada, recorregut que vaig trobar atractiu, bastant animació popular i molta per part de l'organització, i molts voluntaris. Vaig gaudir.
Amb un temps de 4:16:19, vaig quedar en el lloc 1709/2734 acabats (en la general) i en el lloc 37/94 acabats (en la categoria M60-64).
Van acabar 2244 homes i 490 dones.
Guanyador amb 2:14:37, i guanyadora amb 2:31:08, ambdós de Polònia.

40ena marató al sac, i 26è país en córrer una marató. I a per la propera...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' VARNA Marathon (Varna-Bulgària-Mar Negre)-9/Maig/2021' en el fòrum. fa 3 anys

No és que la meva intenció fos córrer dues maratons en 14 dies, ni de bon tros, però vaig voler considerar les dues, per si una de les dues era cancel·lada. Un cop ja feta la de Kíev el 25 d'abril, em va quedar el dubte de córrer o no aquesta Marató de Varna, la inscripció de la qual ja em venia transferida des de l'any passat, quan, encara que inscrit, no hi vaig poder participar pel confinament. Mai havia corregut dues maratons en 15 dies (com a màxim dues en 21 dies, ja fa 7 anys), i no les tenia totes, però el fet d'haver acabat a Kíev sense problemes musculars i de que, en aquesta ocasió, ens hi acompanyava l'Arcadi, em fa fer decidir per intentar-ho.

Varna és la tercera ciutat més gran de Bulgària, després de Sofia i Plovdiv, i la seva capital marítima, amb 335.000 habitants. Banyada pel Mar Negre, és una barreja de ciutat portuària, base naval i centre vacacional. Encara que culturalment és important destacar les termes romanes i les restes de les èpoques de tracis i romans, la gran joia de la ciutat és el seu parc Primorski, de més de 8 quilòmetres de longitud, al costat del mar, i que acull un zoo, un museu d'Història Natural, un Planetari i un Aquari. Una autèntica meravella. I és clar, platges, platges i més platges, amb tota les infraestructures pròpies d'un lloc on anar a gaudir d'uns dies de “panxing”. A més, una zona semblant al Port Vell de Barcelona, amb restaurants i passejos tocant a l'aigua.

Vam arribar a Varna en cotxe la nit del divendres, des de l'aeroport de Sofia. Dia cansat, matinar moltíssim, dos avions, i 5h30' de carretera.
El dissabte vam recollir el dorsal, vam voltar una mica pel parc i la platja, acabant davant d'un plat de pasta just al costat d'on el dia següent començaria i acabaria la cursa. Per la tarda, Barça-At.Madrid en un sports bar que hi havia en el mateix hotel on s'allotjava l'Arcadi, i retirada cap a l'apartament, a descansar.
La marató de Varna és una cursa de 4 voltes, que bàsicament recorre el parc Primorski durant mig recorregut, tornant pel costat del mar en l'altre. A cada volta es passa per la línia de sortida/arribada, que és a la bonica plaça de la òpera. Recorregut amb un perfil molt trencador, que a cada volta es fa més insuportable.
El dia va ser fantàstic per córrer, amb Sol i poc vent. Jo hagués agraït, però, haver sortit més aviat (vam sortir a les 9:30), atès que la calor va fer mal. Ens vam trobar a la sortida pocs minuts abans de començar, aprofitant que érem pocs, i que tant el nostre apartament com, sobre tot, l'hotel de l'Arcadi, estaven molt a prop.
Tres curses en un mateix circuit: marató (4 voltes, 136 inscrits), mitja marató (2 voltes, 211 inscrits) i 10'5k (1 volta, 308 inscrits). Només a la marató, érem corredores i corredors arribats de 16 països diferents, quasi tots europeus. Déu n'hi do.
Encara que les sortides per les tres curses haurien d'haver estat espaiades per cinc minuts (9:30-9:35-9:40), el cert és que els de la marató i els de la mitja vam sortir plegats. Mesures anti covid-19 inexistents. De fet a Bulgària ningú porta mascaretes pel carrer. No és obligatori. Només cal en els recintes tancats.

De la cursa destacar que l'Arcadi i jo vam sortir junts, i així vam anar la primera i la segona volta, i part de la tercera, fins que ell va agafar uns metres d'avantatge. Durant tota la quarta i darrera volta el vaig tenir en contacte visual, i així pràcticament fins el final. La primera volta, de reconeixement, ens va semblar entretinguda i fins i tot ens va permetre assaborir el paisatge: primer els caminets entre arbres, per dins el parc, després el so de les onades en els quilòmetres a ran de platja. A mesura que vam anar cobrint la segona, tercera i quarta volta, la duresa del perfil i la calor van anar colpejant cada vegada amb més força. A més, és clar, la tercera volta va ser bastant solitària, i la quarta solitària del tot. Animació quasi inexistent, llevat de la zona de meta, i d'alguna voluntaris repartits pel circuit. Dos punts d'avituallament, un d'ells situat per cobrir anada/tornada. Només aigua (ampolles de 600ml) i crec recordar que plàtans.
Personalment he de dir que em vaig sorprendre de no haver de lamentar aquesta segona marató en 14 dies, ja que si bé a la darrera volta anava ja amb el pilot automàtic, modalitat Robocop, sense gaudir ja de res, i completament pendent de si alguna part del dièsel deia prou, el fet és que vaig poder acabar sense majors problemes, i sense cap peça malmesa.
Els parcials de les quatre voltes van ser 1:00:19, 1:01:16, 1:05:24 i 1:11:45. Temps final de 4:18:43, posició 83/126 en la general, sense classificació per grups d'edat.
29 dones acabades en la marató, i 97 homes.
L'Arcadi em va agafar finalment un bon grapat de metres, entrant amb 4:17:20.
Guanyador cat homes, de Kènia, amb 2:17:40, i guanyadora cat dones, de Kènia, amb 2:33:08.

En resum, 39ena marató al sac, i 25è país en córrer una marató. I a per la propera...







Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' 5 KYIV EURO MARATHON - KÍEV-(UCRAÏNA) – 25/ABRIL/2021' en el fòrum. fa 3 anys

Des de setembre, a Ostrava/Txèquia, que no corria els 42,195 km. Una mitja presencial a Sofia/Bulgària, i fins a una dotzena de mitges virtuals era el bagatge des d'aleshores. M'havia estat preparant per córrer una marató el gener (Madeira), o el febrer (Nicòsia) o el març (Girona vies verdes), però totes ajornades o cancel·lades, i mentrestant anar allargant una preparació setmanes i més setmanes, fins a arribar al sobreentrenament, amb cansament acumulat i manca de pistonada. A més, i per acabar-ho d'adobar, tota la sèrie de mesures restrictives que cada país imposa per lluitar contra la Covid-19.
En fi, que es va presentar aquesta oportunitat, i no la vaig desaprofitar, fent la inscripció i la reserva de vols i allotjament tot just una setmana abans.
No es tracta de la marató de Kíev, que es fa cada any el mes d'octubre, sinó la Euro marató de Kíev, que amb aquesta ja porta 5 edicions, i que enguany ha aprofitat per ajuntar-la amb el campionat de marató dels Balcans, en el que hi han participats corredors d'elit d'alguns països de la zona (Ucraïna, Bulgària, Romània, Turquia, Israel, Macedònia del Nord...).
Kíev, la capital d'un país que ja fa més de trenta anys va deixar de formar part de l'antiga URSS, però que, inevitablement, es veu emmirallada en Rússia, amb un alt grau d'influència, i amb una sèrie de conflictes prou vius, per què no dir-ho, entre els dos països (a Crimea i a la regió del Donbàs). Kíev, banyada pel riu Dnièper, amb uns 3 milions d'habitants, amb mitja dotzena de reclams turístics locals, força interessants, i amb un altre, no local (cal desplaçar-s'hi), poc convencional: visita a la central de Txernòbil (visita guiada). Sense comentaris.
Esdeveniment celebrat en plenes restriccions a la ciutat de Kíev per lluitar contra la covid-19, les més dures del país: només botigues essencials obertes, la resta tancades. Hostaleria només oberta per menjar per emportar. Prohibits tota mena d'actes col·lectius. Servei de transport públic només disponible per treballadors essencials. Prova PCR negativa per entrar en el país, i pels visitants, obligada contractació d'una assegurança mèdica feta amb una companyia local. I en mig de tot això, la celebració d'aquesta cursa, que volia ser un intent de començar a tornar a la normalitat en l'àmbit esportiu, aprofitant poca assistència, i aprofitant el campionat de la marató dels Balcans.
339 inscrits a la marató, 80 a la marató per relleus, 720 a la mitja marató, 308 als 10k, 119 als 5k, 15 inscrits als 21km marxa nòrdica, 45 en els 10k de marxa nòrdica, i finalment 115 en els 5k de marxa nòrdica, afegint-hi la dotzena de corredors d'elit del campionat dels Balcans.
48 hores abans de l'esdeveniment l'organització va comunicar als participants que les autoritats sanitàries es tiraven enrere pel que fa a autoritzar la celebració de la prova, i que només autoritzaven la marató. Aquest fet va generar molt enrenou, pel que fa a les maneres i a les contradiccions dels responsables, i al cap de poques hores van haver de rectificar, autoritzant finalment totes les proves, això sí, amb l'obligatorietat de complir amb tota una sèrie de normes preventives.
Recollida del dorsal a les taquilles de l'estadi del Dinamo de Kíev, punt on la cursa tenia la sortida i l'arribada. Cada taquilla una cursa, per evitar aglomeracions. Ni fira del corredor ni res semblant. Circuit molt diferent del circuit de la marató de la ciutat (Wizz Air Kyiv city marathon), el qual sí que passa pels llocs emblemàtics de la ciutat. En aquest cas, la marató constava de 4 voltes a un circuit, que anava a buscar descaradament la sortida de la ciutat per l'oest, circulant 3 quilòmetres d'anada + tres de tornada (per volta) per una autovia amb pendent, una de les mitjaneres de la qual estava tallada per nosaltres (en l'altre sentit de l'autovia els cotxes circulaven a més de 100 km/h). En fi, recorregut trencacames, atès que Kíev és una ciutat plena, plena, plena de turons, i "turonassos". Asfalt bastant irregular en alguns trams, així com esporàdiques llambordes.
La cursa va començar a les 9:00, amb un dia solejat i amb 3 °C de temperatura. No vaig haver de matinar, perquè a més, l'aparthotel on ens allotjàvem estava a 10 minuts caminant. Després de la sortida dels participants en el campionat dels Balcans, vam sortir els de la marató (9:05). Mesures anti covid-19 per accedir al calaix de sortida: mascareta, control de temperatura, distància de 1'5m entre corredors a la sortida (esquerra, dreta, davant, darrere). Sortida de corredors de tres en tres, i cada cinc segons. Fred de collons, quan estaves a l'ombra, i aturat. Un cop corrent, mascareta fora, i endavant. Recorregut lleig amb ganes. Animació inexistent, llevat dels pocs voluntaris i voluntàries que no escatimaven esforços. Cap banda musical. Avituallaments en dos punts del circuit a base d'aigua i plàtans, i d'aigua i plàtans. Això sí, l'aigua en ampolles de 750ml, que anaven llançades quasi plenes.
I de punts quilomètrics,... Cap ni un! Per tant, a fiar-te del GPS, que sempre marca de més.
La intenció era fer Galloway (14'+1'), tant pel sobreentrenament, com per la cursa d'aquí a dues setmanes, però vist el perfil del recorregut, vaig decidir adequar el Galloway al traçat del circuit.
Vaig passar els parcials de cada volta en 1:01:02, 1:02:21, 1:04:12 i 1:07:36, la primera mitja en 2:03:23 i la segona en 2:11:48. Intentant ser regular, la veritat és que els pendents van anant passant factura a mesura que passaven els quilòmetres. Per contra, cap a mitja cursa el cel es va tapar, el Sol ja no escalfava, i es va agrair. Les dues primeres voltes van ser més o menys entretingudes, ja que sempre tenies corredors a prop, de qualsevol distància. A partir de la tercera volta, i especialment la quarta i última, vaig córrer sol, ja que ja quedàvem molt pocs corrent.
Crono total 4:15:11, posició 214/271 acabats i posició 3/5 en categoria 60-65. En realitat jo era el segon més vellet de la cursa, darrere d'un altre corredor de 64 anys. (36 dones i 235 homes acabats). Un corredor turc va guanyar entre els homes (2:18:26) i una corredora croata entre les dones (2:36:26), ambdós participants en el campionat dels Balcans.
En fi, 38a marató al sac. Marató poc recomanable, lleixa. Però que ha complert el seu objectiu per a mi: tornar-hi!!!



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Ostrava City Marathon (20/setembre/2020)' en el fòrum. fa 3 anys

OSTRAVA CITY MARATHON (TXÈQUIA) – 20/SETEMBRE/2020

La darrera marató havia estat el 19 de gener a Nassau (Bahames), i la darrera mitja marató presencial el 8 de març a Den Haag, una setmana abans que ens confinessin per la covid-19. Aquestes eren, amb les mitges de Terrassa i Malta, les úniques vegades que m'havia pogut posar el dorsal enguany.

Com la majoria de vosaltres (per no dir tots i totes) vaig intentar entrenar com vaig poder durant les 7 setmanes que vam estar tancats. Quan ens van "obrir" i vam poder córrer sense impediments a l'exterior, vaig començar a cercar curses quasi obsessivament per Europa, l'únic horitzó geogràfic que em semblava possible, per les circumstàncies. Pel camí em van anar arribant les cancel·lacions de les curses de primavera a les quals estava inscrit: mitges de Chicago i Milwaukee, marató de Copenhaguen, mitja de Helsinki i mitja de Stuttgart.

De seguida vaig identificar la marató de Reykjavík, data 22 d'agost, i a finals de maig vaig contactar amb l'organització, que em va confirmar, a finals de juny, que tiraven endavant amb la celebració de la cursa, amb el suport de les autoritats sanitàries, i seguint un determinat protocol sanitari. Posant en marxa el pla d'entrenament de 14 setmanes que tic "homologat" per la marató, vaig anar configurant el viatge a Islàndia, sempre pendent de la web de la marató i del correu, no fos cas que hi hagués canvis.

El 4 d'agost, dues setmanes abans de la marató, amb tot l'entrenament gairebé enllestit, i amb tot el viatge dissenyat i gairebé pagat del tot, em va arribar un email que em va deixar molt tocat: la marató es cancel·lava. Les autoritats sanitàries islandeses s'havien acollonit perquè en les darreres setmanes havia aparegut algun cas de covid-19 a l'illa, malgrat els controls d'entrada a l'aeroport. No m'ho esperava, francament. Però tornat a la realitat, vaig pensar que ben valia la pena aprofitar l'entrenament i intentar trobar una altra marató propera. Vaig identificar la marató de Bratislava, que es corria dues setmanes més tard, el 6 de setembre. En consultar a l'organització sobre la confirmació de la cursa, la seva resposta va ser semblant a la que havia rebut d'Islàndia setmanes enrere: sí, es faria la cursa, i les autoritats sanitàries havien introduït uns protocols determinats. I el 28 d'agost, 9 dies abans de la cursa, un altre comunicat descoratjador: cancel·lació de la cursa.
Aquest cop, afortunadament, no havia fet reserva de cap mena, ja estava escarmentat. De fet no m'havia ni tan sols enregistrat a la marató.

Tossut jo, vaig tornar a mirar el calendari de maratons europees: el 13 de setembre es feia la de Vílnius, però a Lituània no ens deixaven entrar sense quarantena. Per tant, no em valia. I la següent en el calendari era Ostrava, a Txèquia, que se celebrava el 20 de setembre, 4 setmanes més tard que la de Reykjavík, que havia estat la que havia marcat la meva preparació per a la marató.

Vaig consultar la web de la cursa, i de seguida vaig comprovar que era una cursa amb pocs participants, i en una ciutat, Ostrava, molt allunyada de la capital, Praga, i amb una incidència baixa pel que feia a la pandèmia. Vaig comprovar que podíem viatjar a Txèquia amb la sola restricció d'haver-nos de fer una prova PCR amb resultat negatiu, en arribar al país.

I a només una setmana de la marató, i sense canvis pel que feia a la celebració de la prova i/o a restriccions per viatjar, vaig posar fil a l'agulla: inscripció cursa, avió, tren, hotel Praga, aparthotel Ostrava. I aquesta vegada sí, no hi va haver sorpreses d'última hora, i el dijous/17 vam volar a Praga amb vol directe, per estar-nos a Txèquia una setmaneta.

Ostrava és la tercera ciutat més gran de la República Txeca, després de Praga i Brno, amb una població de 320.000 habitants. Té l'estatus de ciutat estatutària (amb llei municipal pròpia), i està situada a 370 quilòmetres de Praga, a uns 10 km de la frontera polonesa i a uns 50 km de la frontera eslovaca. Capital de la Regió de Moràvia i Silèsia, és una ciutat amb un passat industrial i miner important. La seva àrea metropolitana inclou, a més d'Ostrava, uns altres set municipis, que sumen un total de 600.000 habitants, i constitueix, per tant, la segona metròpoli més gran del país, després de Praga.

Vam anar a recollir el dorsal el dissabte/19 a la tarda, en un hotel de la localitat. Poca gent, en consonància amb el nombre de corredors inscrits. A més del dorsal i samarreta, també van donar la medalla de finisher, dins un protector de plàstic, suposo que com a mesura sanitària per estalviar manipular medalles el dia de la cursa.
Vaig aprofitar per fer un repàs al circuit de la cursa. Un traçat de 10,5 quilòmetres, amb sortida i arribada en el mateix punt, que els participants de la marató hauríem de fer 4 vegades, els de la mitja marató 2 vegades, i els de quart de marató només una. Part del circuit per carrers, i una altra part, més gran, per parcs boscosos i camins vora el riu. Avituallaments cada 5 quilòmetres, un a la sortida/arribada i l'altra en el punt quilomètric 5,2 aproximadament.
El diumenge 20, a les 9:30 del matí, vam aparèixer a la plaça Masaryk, centre neuràlgic de la prova, just en el centre del downtown d'Ostrava. Teníem l'apartament a 5 minuts caminant, tot un encert. Durant els 30 minuts que faltaven per començar la prova vam donar un tom per tot el muntatge: escenari amb banda musical, carpes per inscripcions de darrer moment, diferents carpes de beguda i menjar, associacions esportives, benèfiques, etc. Sota l'arc de sortida havien posat una llarga catifa vermella damunt de la qual ens vam haver de posar els corredors, preparats per la sortida. Mascaretes obligatòries per accedir a l'àrea de sortida, mascaretes que vam portar posades durant uns 200 metres, un cop engegada la cursa. La sortida va ser única pels corredors de la marató, de la mitja marató i del quart de marató, en total no arribàvem a 500.

La primera volta encara va ser distreta, atès que els corredors i corredores de la mitja i del quart "feien companyia". Després de la primera volta la coincidència amb altres participants ja va ser més espaiada, ja que els de quart havien acabat i els que quedàvem ens havíem estirat més. I les voltes tercera i quarta, especialment la quarta, van ser solitàries, d'aquelles en les que el maratonià es troba amb si mateix, pura essència. A cada volta vaig tenir la Tere al costat de l'arc de meta, animant, fent fotos, i donant-me el segon Recuperat-ion a mitja cursa. A la tercera i quarta volta el circuit va ser compartit, parcialment, pels participants d'una prova de relleus (6 km x 6 corredors) que va començar més tard, i que, de tant en tant, va trencar la solitud dels darrers quilòmetres. Avituallaments discrets, però correctes, amb gots que els voluntaris manipulaven amb protectors. Ningú animant, llevat de la gent de l'àrea de sortida/arribada. Dos grups musicals en el recorregut, un el de la sortida/arribada i un altre més endavant. Bastants llambordes en els carrers del centre, a prop de la sortida i l'arribada.
Vaig aconseguir fer les 4 voltes de 10,55 km amb uns parcials bastant semblants de 1h02'36", 1h03'46", 1h04'11" i 1h06'16", guanyant en cada volta posicions a la general i en la categoria, amb un temps final de xip de 4h16'49", posició 84/127 a la general i 9/18 a la categoria M60.
En la mitja marató hi van participar 165 corredors i 56 corredores (total 221) i en el quart de marató 66 corredors i 67 corredores (total 133)
En definitiva, una experiència més, i 37a marató al sac. Finalment vaig poder treure'm una mica del "mono" que portava al damunt, però ja pensant en la propera cursa.







Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' MARATONS CORRECATS 2020' en el fòrum. fa 5 anys

Com ja fa uns dies que estem inscrits a maratons de 2020, inicio tema :sunglasses: :sunglasses:

19/01/2020 Bahamas: Mona, Arcadi42, Josep80

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Marató de Marràqueix (27-Gener-2019)' en el fòrum. fa 5 anys

Volia córrer una marató en el continent africà, i Marràqueix em va semblar des d'un primer moment una opció atractiva, no només per ser un enclavament turístic, sinó també perquè la data de la cursa és el darrer diumenge de Gener, bona data per córrer a l'Àfrica i per entrenar la marató a casa, amb temperatures acceptables. El fet de que l'Arcadi la corregués l'any passat, i de que me'n fes cinc cèntims, em va fer acabar de decidir.

No havíem estat mai a l'Àfrica, si no considerem les Canàries, i el cert és que ha estat una experiència interessant. En alguns aspectes Marràqueix m'ha recordat Istanbul, ciutat a cavall entre Europa i Àsia, que vaig visitar fa un bon grapat d'anys, en motiu d'una convenció de l'empresa on treballava. Molt soroll, força contaminació, autèntic caos circulatori en el que el vianant corre un perill real de ser atropellat encara que creui semàfors en verd, per posar un exemple. Els pitjors, sens dubte, els ciclomotors, circulant per les aceres, per parcs i jardins, en contra direcció, per carrers per vianants,... Banderes del Marroc a tota arreu, i grans retrats del Rei Monamed VI a dojo.

Es nota molt la influència francesa de la primera meitat del segle XX. L'idioma francès és la segona llengua, i el parla o el xampurreja quasi bé tothom. També l'ordre urbanístic imposat en el seu dia per les autoritats franceses han deixat una bona empremta, impedint que dins de la Medina es construïssin edificacions més altes que una palmera, i que a la part nova de la ciutat (Ville Nouvelle) s'edifiqués a una altura superior a la del minaret de la mesquita Koutoubia, probablement la principal icona de la ciutat.

L'aventureta és bastant econòmica, en termes relatius, quan fem comparacions amb altres destinacions. Avió directe des de Barcelona, i preus d'hotels força atractius. Pensant en la marató, vam triar un hotel que té la sortida i arribada de la marató a uns 500 metres, en front del Menara Mall, el principal centre comercial de la Ville Nouvelle.

El divendres a mig matí vam anar a recollir el dorsal i la samarreta que donen amb la inscripció. Unes quantes carpes instal·lades en un costat de la plaça 16 de Novembre, cap representació de cases comercials fent marketing dels seus productes, només unes quantes persones repartint fulletons d'altres curses. Poca gent, i això que amb la marató també es corre una Mitja – que surt 30 minuts més tard que la marató, compartint part del circuït. Una taula per les inscripcions de darrera hora (també en vam veure el dia següent, dissabte, a diferents punts de la ciutat, com l'estació de trens). Particularitat en el preu: 150 MAD (una mica menys de 15€) preu inscripció marató pels marroquins, 820 MAD (una mica menys de 82€) pels estrangers.

Diumenge dia de la cursa, vam sortir a les 8:00 de l'hotel, just mitja horeta abans de l'hora de la sortida, per anar caminant xino-xano fins on havia de començar (i esperava que acabar) la meva 33ª aventura maratoniana. Dels sis dies que vam estar a Marràqueix, diumenge va ser l'únic dia que va fer un matí lleixot (com diria un conegut home del temps de TV3), amb boira baixa i humitat extrema. Així com la resta de dies abans de les 8:30 despuntava el Sol, amb uns 4-5ºC, fresqueta increïble, i la Temperatura es recuperava fins a uns 12-14ºC al migdia, combinació que hauria estat fantàstica per córrer una marató, el diumenge va ser tot el contrari. El Sol no va sortir en cap moment, la boira va dominar tota la cursa, i la humitat era tan elevada que quan portàvem 2km corrent ja estava suant pels 4 costats. I evidentment, l'Atlas no es veia, mentre que els altres dies si.

A la sortida havia quedat amb el Suso, un gallec establert a Castelldefels, conegut de l'Arcadi des de la marató de los Angeles, i amb qui en poques setmanes ens tornarem a veure a Malta. Ell tenia pensat anar a un ritme una mica més ràpid que jo, i per tant desprès de la sortida ja ens vam separar.
Fotos, comiat amb la Tere, i vam començar a córrer la marató uns quants centenars de corredors, sense calaixos, sense llebres, poques dones, bona part d'elles occidentals, i entre els homes també molta gent de fora, destacant els francesos, per raons obvies.

Avingudes amples, llargues, pocs revolts, el primer punt quilomètric marcat a l'asfalt, el segon també, el tercer ja no... Teòricament a partir del quilòmetre 5 només es marcaven els quilòmetres de 5 en 5, cert, però amb uns errors de mesurament brutals, interferits sens dubte per la Mitja Marató, que entrava i sortia en el circuit de la marató, compartint alguns trams, i amb els seus propis punts quilomètrics. Al final tal era el descontrol, que vaig passar del cronòmetre i vaig anar per sensacions, donat que a les maratons no porto el GPS. Només us diré que quan calculava que estava pel quilòmetre 29, per la zona del Palmeral, guiat per la darrera referència que havia tingut del quilòmetres 25, vaig veure incrèdul que a un costat del camí passàvem el cartell de quilòmetre 30!!!

Avituallaments només d'aigua de 33cl, cada 5 quilòmetres, encara que en el quilòmetres 10 no en van donar i vam haver de fer 10 quilòmetres (del 5 al 15) sense aigua. Quan hi havia aigua, molts pocs voluntaris, i sense estar per la feina (els havies tu d'empaitar per aconseguir l'ampolla).També esponges i dàtils i taronges.

Tot asfalt en relatives bones condicions, encara que en alguns trams vam haver d'anar amb compte. La publicitat de la marató parlava de circuit pla, per intentar record mundial, però ni de bon tros. “Falsos Plans” per un tub, i especialment dolorosos els de les avingudes que et portaven els darrers quilòmetres des de El Palmeral a la línia de Meta.

Animació pobra, cursa solitària. De fet en les darreres grans avingudes vam trobar a gent, a força gent, aturada dins els seus cotxes i fent sonar les botzines perquè els corredors no els deixàvem passar. En alguns trams vam haver de córrer amb molta atenció per no ensopegar amb grups de nanos de 8-10 anys que sortien de les voreres i es posaven a córrer al costat dels corredors, sense ordre ni concert.

La cursa em va anar segons el previst, sense ensurts, complint amb rigor les ingestes de gels i sals, i portant un ritme que conec i que no em fa patir físicament més de lo necessari. Al final vaig entrar a meta, sol, sense cap corredor pels voltants, i sense que el Sol s'hagués deixat veure, amb 4h05'00'', posició 665 de 1133 en la general, i posició 57 de 109 en la meva categoria, sent aquest el darrer registre que hauré fet en marató en la categoria 55-59 anys, ja que a Rio ja hauré posat el 6. Vaig veure de seguida al Suso, que com era d'esperar, havia entrat uns minuts abans que jo, també sense forçar més del necessari.

Per la tarda, a l'hotel, consultant els resultats per Internet, encara m'esperava una darrera sorpresa: Josep Maria Morera, finisher a la MITJA marató amb un temps de 3h37'. Vaig consultar altres dorsals de la marató, com el del Suso, i l'errada era la mateixa. Havien barrejat resultats intermedis de las dos curses, i s'havien fet un embolic. Res que un email de reclamació no pogués fer que ho corregissin.

El guanyador, d'Etiòpia, va fer 2:08:43. La guanyadora, també d'Etiòpia, va fer 2:29:57

-1133 finishers en la marató, dels quals 946 homes i 187 dones
-6368 finishers en la mitja marató, dels quals 5192 homes i 1176 dones

En definitiva, experiència positiva i 33 maratons al sarró, amb 20 països de 5 continents

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Mitges Maratons Europees' en el fòrum. fa 5 anys

Corro maratons i forma part de la meva vida, però sempre he dit que la distància que més m'agrada és la mitja marató. Per a mi, acabar la marató és un repte, però córrer una mitja marató és un plaer, i em fa gaudir.
És per això - i per buscar-me algun repte que tingués recorregut amb el pas dels anys - que fa ja 4 anys vaig iniciar la meva aventura de mitges maratons nord-americans. I és per això igualment, que començo, amb la mitja marató de Pisa, l'aventura de mitges maratons europees, més enllà de Catalunya (finalitzades ja unes 80), i més enllà d'Espanya (Benasque 2005).
El propòsit, com sempre, és combinar running i turisme, amb l'avantatge que si la cursa és una mitjana en comptes d'una marató, el fet d'haver de córrer no distorsiona els teus plans de Tursime (en canvi els dissabtes previs al dia de una marató acostumen a ser força "tranquils", encara que estiguis en un altre país).
En el cas d'Europa, algunes escapades seran viatges llampec, com aquell qui diu de cap de setmana, i amb un pressupost bastant assequible, en funció del país.
I així ho plantejo, i així ho explicaré, per si d'altres s'animen.

MITJA MARATÓ DE PISA (ITÀLIA) – 16/DESEMBRE/2018

Vol directe des de Barcelona a Pisa, si t'encaixen les dates. També pots anar-hi via Florència, com vam fer nosaltres, i així pots visitar també Florència, ciutat propera a Pisa, amb un notable atractiu artístic. La comunicació entre Pisa i Florència en tren és ràpida i senzilla, igualment la comunicació de les respectives estacions ferroviaries centrals amb els respectius aeroports.

A Pisa, ciutat emmurallada, tot és a prop, el centre històric no és gran, i el més interessant de veure, des d'un punt de vista turístic - la Piazza dei Miracoli (amb duomo, torre, baptisteri i cementiri) - està intramurs. Oferta suficient d'hotels, i econòmics. Només hem hagut de caminar una mica per anar a recollir el dorsal, ja que la Fira del Corredor té lloc en unes instal·lacions extramurs una mica allunyades del centre. Fira del Corredor, pert cert, hiper-modesta, on a mès de recollir dorsal i samarreta, pots voltar per una dotzena d'expositors de material esportiu i de productes energètics/isotònics, peró poca cosa mès.

La mitja marató de Pisa té lloc conjuntament amb la marató de Pisa, compartint hora de sortida (9: 00h), punts de sortida i meta (Piazza dei Miracoli) i també part del recorregut. Uns 1700 participants en la marató, i uns 1500 a la mitja marató, el que significa uns 3.200-3.300 participants en l'edició d'aquest any, xifra poc "engoixant". És un nombre de participants que a mi m'agrada, atès que et permet córrer al teu ritme gairebé des del primer moment. En fer la inscripció (43 euros amb xip propi) demanen un certificat mèdic. Suposadament hi ha calaixos, en funció de la marca que has posat en la inscripció, encara que jo no en vaig veure cap.

El dia de la cursa va està amb el cel cobert, a 4ºC en la línia de sortida. Vaig buscar amb la mirada a Aurelian per la Piazza dei Miracoli, contigua a la Sortida, on la gent escalfava, però sense èxit. I 10 minuts abans de les 9h ja em vaig instal·lar dins les tanques, sense veure, com he dit, cap calaix.
El recorregut de la Mitja constaba d'uns primers 5 km de vagareig pel centre de Pisa, per sortir després de la ciutat en direcció SO, seguint a certa distància el curs del riu Arno, fins arribar al km 12,6 en què els participants de la mitja marató realitzàvem un gir de gairebé 180º per tornar en un traçat pràcticament recte cap al centre de Pisa, mentre que els maratonians seguien en direcció a la costa de la mar Tirrena, per passar per les localitats de Tirrenia i Marina de Pisa, i tornada cap a Pisa. Va ser en aquest llarg tram de més de 5 km en sentit NE, després del gir del km 12,6, quan ens vam trobar de sobte amb un vent en contra de notable intensitat. I finalment, arribada de nou a la Piazza dei Miracoli, al costat de la Torre inclinada, per creuar sota l'arc d'arribada. Fotos, medalla, i borsa post-cursa d'ampolla d'aigua i pasta industrial. Parlant d'aigua, és gairebé l'únic que vaig veure als abituallaments (almenys en els km 's que jo vaig recórrer, a més d'alguna fruita), aigua en petits gots a mig omplir, i amb tan pocs voluntaris que de vegades havies d'esperar que omplissin el got.

La cursa em va servir com a entrenament de qualitat a 6 setmanes de la meva propera marató, a finals de gener, amb un registre de 1h51'10 '', per la meitat de la classificació, En definitiva, una altra mitja al sac, tercer país europeu en el meu repte personal de mitges maratons europees, i satisfet doblement per haver tornat a la preciosa Toscana, després d'una mica més de 40 llargs anys ...



Llegeix més...