30ª EGYPTIAN MARATHON (Luxor/Egipte)-13/01/2023

30ª EGYPTIAN MARATHON (Luxor/Egipte)-13/01/2023

22 Gen 2023 07:17 #1 per Josep80 (Associat/da)
Triar una marató per a córrer el mes de desembre/gener en un indret tradicionalment calorós és un fet que s'ha començat a convertir en quelcom habitual en la meva agenda dels darrers anys (Marroc, Bahames, Xipre,...), i aquesta vegada ha estat Egipte el país escollit.
Egipte, un destí que m'ha fascinat tota la vida per la història que arrossega, pels monuments i tresors que l'envolten, i al qual, durant anys, ha estat complicat arribar-hi, atès que els turistes han estat objectiu d'atemptats terroristes. Sembla que en els darrers anys, però, la situació ha tornat a calmar-se, i els turistes han començat a tornar al país de les piràmides, això sí, amb un fort desplegament policial per tots els enclavaments turístics, sense excepció. Addicionalment, policies turístics, de paisà, acompanyen en determinades localitats als grups de visitants (el Caire), o apareixen escortes especials per combois d'autocars en determinades rutes (ruta Assuan-Abu Simbel).
La decisió d'anar a córrer a Egipte el 2023 la vaig prendre pocs dies després de la marató de Castelló, el darrer febrer 2022, i ja li vaig comentar a l'Arcadi que ho tenia quasi coll avall. Com un dels objectius comuns que tenim és la marató de Punta Cana, i sembla que de moment es va endarrerint, li vaig suggerir Egipte com a pròxima destinació a compartir. L'Arcadi em va dir que li deixés temps per rumiar-s'ho, i mentrestant jo vaig començar a tirar milles, contactant amb l'organització i el turoperador oficial assignat (molt complicat intentar anar-hi pel teu compte). Programa de viatge, dates, pressupostos, opcions addicionals de viatge, els detalls es van anar concretant, i el mes de juliol, quan jo ja estava donant les primeres passes per tancar la nostra inscripció (Tere+Josep M) amb l'agència, l'Arcadi em comentà que semblava que ell i la Cristina s'animaven, "arrossegant", a més, a quatre persones més (Mercè, Agustí, Esther i Pilar), totes elles per a córrer alguna de les distàncies proposades a la cursa (marató, 22K, 12K, 5K), assolint així un petit descompte per mínim de vuit persones que l'agència ens aplicà. Poc després, per acabar-ho d'adobar, s'hi afegiren els quatre components de la família Bonastre (Xavi, Mònica. Yair i Biel), concretant un grupet de dotze catalans i catalanes amb moltes ganes de gresca. Poc es pensava el Xavi, quan el febrer li vaig comentar a l'Arcadi, a Castelló, allò d'Egipte (ell hi era, al costat, ja que els tres vam acabar plegats la marató de Castelló), que ell també s'hi acabaria enganxant...
El pla de viatge, força engrescador, incloïa les visites a les principals destinacions i icones del país: piràmides, tombes, monuments, creuer de 4 dies pel Nil, excursió a Abu Simbel... Força complet, i molt exigent en horaris. Cada dia matinant, un dia fins i tot a les 2:00 am de peu dret.
Piràmides de Guiza (Keops, Kefren, Micerino), l'Esfinge, temple de Luxor, Karnak, Vall dels Reis, Temple d'Abu Simbel, museu egipci, i passejos i experiències pel Caire, Luxor, Assuan,... S'ha de tenir-ho al davant per entendre millor i admirar una cultura que va deixar una profunda petjada, ja fa un munt de segles.
El país, després d'anys de sequera turística, sembla que torna a veure com la que és una de les seves principals fonts d'ingressos comença novament a créixer. En tot moment, però, hom té la sensació que els mitjans dedicats a atraure turistes són escassos, i que les autoritats egípcies creuen que el mateix patrimoni històric del país és prou reclam per no haver de fer esforços extraordinaris. Que l'experiència del visitant sigui millorable i més o menys satisfactòria sembla que sigui poc important.
Enormes contrastos entre els nostres carrers i els carrers egipcis. Qualsevol imatge és un impacte visual. El Caire, amb quasi 20 milions d'habitants, és un punt i a part. Pol·lució, brutícia, contaminació acústica, contaminació atmosfèrica, anarquia absoluta en la circulació, inseguretat viària absoluta pels vianants. Cotxes, autocars, furgonetes, carros, motocicletes (amb quatre persones), cavalls, ases, camells, tricicles, calesses, tot s'hi val per anar d'un punt a un altre, Legions de gent aturada a peu de vies ràpides esperant que s'aturi algun taxi compartit (furgonetes amb 10-15 persones estretes com sardines en llauna), gossos sense amo pels carrers, i molta gent, molta gent (moltes criatures) intentant vendre qualsevol "pongo" arreu, a la caça i captura del visitant, això sinó demanant almoina. No t'aturis i mostris interès en algun article que t'ofereixen. Si ho fas, ja has begut oli, i et perseguiran eternament. Regateig en els preus a l'ordre del dia. Diferències abismals entre el preu que et demanen i el preu que finalment pots acabar tancant, sempre millorable, per cert. Fora del Caire, en altres localitats, el mateix, a menor escala.
Aquesta edició de la Egyptian Marathon ha estat la trentena, i l'esdeveniment no s'ha deixat de celebrar ni tan sols en aquests darrers anys de pandèmia. Totes les curses tenen la sortida i l'arribada davant del temple de la reina-faraó Hatshepsut, a la Vall dels Reis, a Luxor, a 500 quilòmetres del Caire, remuntant el Nil. Per la marató, es tracta de donar 4 voltes a un circuit de 10Km, i sumar-li els aproximadament 1100 metres que hi ha entre la sortida i l'entrada al bucle de 10km, i els 1100 metres que hi ha entre que deixes el bucle i l'arribada. En el cas de la cursa de 22,289km es tracta de donar dues voltes al bucle, i en el cas de la cursa de 12,336km tan sols una volta. També s'ofereix una cursa de 5km, amb 2,5km d'anada+gir+2,5km de tornada.

Recollida de dorsal el dia abans de la cursa, dijous/12, en el mateix hotel on estàvem allotjats, que era també l'hotel de l'organització de la cursa. Samarreta molt xula, i poca cosa més.
Divendres i 13, dia de la cursa. Pels anglosaxons els divendres/13 és com pels llatins els dimarts/13. Dia de mala sort. Però ni cas. Divendres i no dissabte o diumenge, perquè en els països de religió majoritàriament musulmana el dia de descans és el divendres. Vam haver de matinar força, a partir de les 4:00 am l'esmorzar, i els autocars sortien a les 5:30 cap al temple de Hatshepsut, sortida de la cursa. Negra nit, per descomptat. No va començar a clarejar fins que vam arribar a l'esplanada davant del Temple. Uns quants autocars, tots amb corredors i corredores. Un sol WC, un per a dones i un per a homes, amb dues o tres places cadascun, que de seguida es van omplir, formant-se llargues cues.
Uns 7ºC de temperatura, gens de vent, i poca humitat. Condicions fantàstiques per a córrer. Vam poder deixar les bosses amb les mudes i objectes personals dins el nostre autocar, vigilat en tot moment, i cap a la línia de sortida, després d'algunes fotos. Els i les participants de totes les modalitats (42k,22k,12k i 5k) vam sortir a la vegada. El cel ple de globus aerostàtics, ja que molt a prop hi havia un camp d'enlairament i aterratge per aquestes aeronaus. Escenari molt atractiu. Pel que fa als maratonians, érem quatre els components del grup que corríem la distància: el Xavi, l'Arcadi, jo mateix i en Claudio, un xilè que venia amb la família via Madrid. Ens vam desitjar sort, i cap endavant. Vaig córrer els primers minuts amb un paravent molt fi, i després me'l vaig lligar a la cintura per donar-lo als nostres suporters, que ens havien de veure passar cada una de les quatre voltes. 4 avituallaments per volta, cada 2,5km, només gots molt petits amb aigua, i trossos de plàtan. (sort de sals i gels portats per nosaltres mateixos). Voluntaris contats amb els dits de les dues mans. Vam haver d'anar amb compte amb el pas de vehicles, ja que aquella gent no respecta cap senyal, i a més van retirar els cons de part del recorregut quan només portàvem una de les quatre voltes. Sorprenentment, no ens van molestar els gossos (n'hi ha molts), però, en canvi, els nanos se'ns tiraven gairebé al damunt en alguns trams del circuit, i la feina era nostra per esquivar-los. Especialment en la darrera volta, quan amb més de 30 quilòmetres ja es va amb el pilot automàtic, i qualsevol entrebanc et pot fer anar per terra. Animació pràcticament inexistent, exceptuant el nostre particular grup d'animació, amb la resta de participants no maratonians, que no van parar, a cada volta, de donar-nos suport. Gràcies a totes elles i ells.
Malgrat que el circuit estava certificat com a AIMS certified, pel que fa a la distància, ja vam veure després de la primera volta que hi havia alguna cosa que no quadrava, ja que faltaven metres. Un cop acabada la cursa vam descobrir que havien posat un gir de 180º uns 125-150m abans del que tocava realment, provocant, al final, una diferència de poc més d'un quilòmetre respecte als 42,195km correctes. Vam acabar corrent 41 quilòmetres, si fa o no fa.
Circuit pla, força pla, asfaltat de forma irregular, molt atractiu des del punt de vista de l'altimetria. Tant a l'Arcadi, com al Xavi, com a mi mateix se'ns va fer menys feixuc respecte al que ens imaginàvem inicialment. Una primera volta de reconeixement del terreny, una segona volta per controlar el ritme, una tercera volta per gestionar les forces, i una quarta i darrera volta per patir, encara que no excessivament. L'Arcadi va tenir alguns problemes gastrointestinals que van fer que es quedés una mica enrere, i el Xavi i jo vam anar fent alguns trams junts, ja que ell, després d'haver-me passat a la segona volta, va haver d'aturar-se uns segons, i vam intercanviar les posicions, i després ell em va tornar a passar, aquest cop per deixar-me ja enrere definitivament, a la darrera volta. Estava fort, sens dubte. Cursa solitària, en la que des del primer moment vam poder experimentar allò de "la soledat del maratonià". I això cada vegada anirà a més, ja que encara que la participació en les curses sigui superior respecte d'aquesta, el nostre ritme cada vegada ens posarà més a la cua del grup. L'edat no perdona.
Tenint en compte que la setmana abans de Nadal vaig agafar la covid, i vaig estar una setmana en blanc; que vaig reprendre els darrers dies d'entrenament precursa amb molt cansament; i tenint en compte el poc volum de quilòmetres que havia corregut per preparar aquesta marató; malgrat no, encara em va sortir una cursa prou digne, arribant a meta somrient i sense cap molèstia física. Allà m'esperava el Xavi, que havia entrat uns minuts abans, la Tere (que una vegada més estava allà, al costat de l'arribada, aquest cop sense patir, perquè ja havia vist al pas de cada volta que m'anava prou bé), i tota la resta del grup, animant i fent fotos: gràcies a tothom. Abraçada amb el Xavi, i felicitacions mútues. Al cap d'uns minuts va entrar l'Arcadi, que va córrer els darrers metres amb la Cristina. Tots tres fent pinya sota l'arc d'arribada, immortalitzant el moment. Havíem fet podi complet de la categoria M60-69, primer, segon i tercer lloc, de set participants.
Avituallament postcursa inexistent. En prou feines vaig poder aconseguir una ampolla d'aigua, després de preguntar diverses vegades als voluntaris.
A la nit, sopar oficial de gala, per celebrar els triomfs personals i col·lectius, i passar una estona agradable, ball inclòs, per si encara quedaven forces...
En resum, cursa atractiva, en un indret inigualable, on es va a córrer en un context de viatge turístic. Organització que té moltes coses a millorar, tenint en compte que en 30 edicions ja haurien d'haver après unes quantes coses.
Guanyador de la marató, categoria masculina, amb 2h31', de Jordània; guanyadora en la categoria femenina, amb 3h28', d'Espanya. En el meu cas, posició 33/60 en la general, i 2/7 en la categoria M60-69, amb un temps oficial de 4:11:30 (4:11:00 de xip), i que ajustant-lo a una distància correcta hauria estat de 4:17:10, més o menys.
60 acabats a la marató, dels quals 51 amb passaport no egipci, amb 48 homes i 12 dones.
La Tere, que va córrer la cursa de 5km, va quedar primera de categoria (1/3), i 25/62 en la general, en una cursa, la de cinc quilòmetres, que també va estar mal mesurada en el seu recorregut, havent-se de córrer uns cinc-cents metres addicionals als teòrics 5k.
En definitiva, quaranta-cinquena marató al sac, trentè país diferent en el repte de maratons, i contents d'haver gaudit d'una nova experiència en companyia d'amics i companys.








total maratons: 45
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 30
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 18 estats de 50 (+DC)
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Mitges Europa: 21 països

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

23 Gen 2023 11:03 #2 per Tiny (Associat/da)
Genial crónica Josep! :clap: :clap:

Agraeixo especialment totes les explicacions prèvies a la marató ja que ajuden molt
quan es tracta de paisos no tan cómodes per viatjar!

A més, si la marató surt tan bé, que més podem demanar? :party:

10 km. Sant Antoni 2011  42'37"
Mitja marató. BCN 2015  1h 34' 27"
Marató. Munic2015  3h.27'26"

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

23 Gen 2023 20:08 #3 per XaviCht (Associat/da)
Bona crònica!
Felicitats per acabar-la, déu n'hi dó la col·lecció de maratons i paisos que portes!

23' 12" - 5 km La Sansi Viladecans 2016
43' 59" - 10 km Cursa dels Nassos 2019
1h 37' 32" - Mitja de Barcelona 2020
3h 49' 29" - Marató de Venècia 2018

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

24 Gen 2023 09:35 #4 per Sergi42195 (Associat/da)
Josep80

M'ha encantat llegir el teu relat. Fantàstic, genial, excepcional. Moooooollllt xulo. :) Enhorabona !!!

Felicita a la campiona Tere també per estar al teu costat i la seva cursa. :kissheart:

Vull pensar que Egipte, si vol, pot arribar a tenir una gran marató, doncs tot el que heu fet, viatge, turisme, marató i cursa amb diferents distancies, és ideal.

Una abraçada i segueixes com una pedra de fort. :muscle:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

30 Gen 2023 08:43 #5 per Josep80 (Associat/da)
Gràcies, Lluís, Xavi i Sergi !!!

Doncs sí, companys, recomanable.
És un viatge que probablement no tornarem a repetir (hi ha tants llocs encara per anar!), però que sens dubte s'havia de fer.

total maratons: 45
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 30
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 18 estats de 50 (+DC)
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Mitges Europa: 21 països

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

30 Gen 2023 16:36 #6 per arcadi42 (Associat/da)
Vaig tard, però aquí teniu la meva crònica:

Des de la marató de Marràqueix del 2018 tenia oblidat el continent africà. Per això, quan em va sorgir la possibilitat de córrer una marató a Egipte no m’ho vaig pensar dues vegades. Era una oportunitat única de conèixer un país que s’ha de visitar almenys un cop a la vida, i a sobre sumar una nova marató i compartir un viatge inoblidable amb la Cristina i uns quants bons amics.

Tot va començar quan el Josep Maria Morera, el Josep80 de Corredors.cat, em va advertir de l’existència de l’Egyptian Marathon i del viatge que hi organitzava l’agència Dorsal77, especialitzada en viatges a maratons de tot el món. El pack que oferien era molt atractiu i, a més, ens feien un important descompte si aconseguíem fer un grup d’un mínim de 8 persones. Ens vam posar en marxa i finalment vam aconseguir tancar una expedició de 12: El Josep Maria i la Tere, la Cristina i jo, l’Agustí i la Mercè (dos altres companys de viatge habituals), l’Esther i la Pili (que gairebé no coneixíem) i el Xavi Bonastre amb la seva dona Mònica i els seus fills Yair i Biel. El fet que, a més de la marató, hi hagués al mateix temps curses de 22, 12 i 5 km feia que tots els expedicionaris poguéssim fer alguna cursa el dia 13 de gener.

El viatge va començar el diumenge 8, just passat festes. Vam volar directes d’El Prat al Caire i les primeres tres nits les vam passar en un hotel acabat d’estrenar, que tenia tots els avantatges d’un establiment luxós i nou, però que es trobava molt allunyat del centre d’El Caire. Tot i amb això, hi vam estar molt bé i vam poder començar la descoberta de la cultura de l’antic Egipte amb les obligades visites a les piràmides de Gizeh (les mítiques Kheops, Khefren i Micerí), el Museu Egipci d’El Caire (el vell perquè el nou encara no està obert el públic), i també les piràmides de Memphis i Sakkara. També vam poder submergir-nos en la voràgine d’El Caire, amb el seu increïble caos circulatori, els seus mercats i el seu ambient que et transporta inevitablement a temps pretèrits.

Tres dies després vam marxar cap a Luxor, on faríem un parèntesi en el programa turístic per centrar-nos en el principal motiu del viatge: la marató. Ens vam instal·lar a l’hotel oficial de la cursa, on el dia abans de la marató vam poder fer un petit rodatge d’activació amb altra gent del grup i a la tarda vam recollir els dorsals de les diferents curses.

I va arribar el dia de la marató, en divendres com és habitual en els països de religió majoritàriament musulmana. Vam haver de matinar perquè la sortida era a les 7 del matí i ens havíem de desplaçar fins el punt on començaven i acabaven totes les curses, davant del temple de Hatshepsut, la faraona que va regnar a Egipte 1.500 anys abans de Crist.

La temperatura a l’hora de començar a córrer era d’uns 7 o 8 graus, cosa que complicava l’elecció de la indumentària, ja que sabíem que hauríem de córrer més de 4 hores i que, per tant, acabaríem a més de 20 graus. Jo vaig optar per una samarreta de màniga curta a sota de la Mizuno habitual de tirants, i uns “manguitos” (desconec el mot correcte en català) que em podria treure fàcilment quan entrés en calor.

Després de les fotografies de grup vam sortir tots a l’hora. No vam cometre l’error de seguir el ritme del Yair i el Biel, que només feien 5 km i cadascú va ajustar la velocitat a les expectatives. Els tres maratonians, el Xavi, el Josep Maria i jo, vam anar junts en els primers metres, tot i que el Josep Maria de seguida ens va agafar un petit avantatge. Ens vam quedar, doncs, el Xavi i jo, mentre que la Cristina, l’Agustí, la Mercè, la Pili, l’Esther i la Tere anaven una mica per darrere. Ells havien de fer només una volta al circuit, mentre que als maratonians ens en tocaven quatre per completar la distància.

Aviat ens vam trobar el Yair i el Biel que ja tornaven per completar els 5 km, després de girar en el 2 i mig. La sensació d’enveja era molt gran, tenint en compte que a nosaltres ens quedaven més de 4 hores…

Les sensacions eren bones però de seguida vaig començar a notar un perillós rebombori a la panxa i ganes d’anar de ventre. Fins aquell dia no havia tingut cap problema d’adaptació a la cuina egípcia. Havíem vigilat molt amb el tema de l’aigua sense embotellar, però, tot i això, la cosa es va complicar en el pitjor moment, quan encara no portàvem ni 5 km de cursa. Si a Mèxic em va atacar la famosa “venjança de Moctezuma”, aquí podríem dir que va ser la de Tuttankhamon…

No érem gaire lluny del Temple del famós faraó quan li vaig haver de dir al Xavi que m’aturava per fer una “parada tècnica” amb la intenció de poder tornar a córrer amb comoditat. No entraré en detalls, però les coses no van millorar i al llarg de la marató em vaig haver d’aturar fins a cinc vegades. Sort que fèiem quatre voltes al circuit i em vaig poder abastir de paper cada vegada que em trobava amb la colla…

Tot i aquest inconvenient, vaig anar fent via, intentant gaudir del circuit, que entre altres coses et permetia veure de ben a prop els imponents Colossos de Memnon. El ritme dels km en què no m’aturava era prou bo, per sota dels 6 minuts per km, però en cap moment em vaig tornar a acostar al Xavi i al Josep Maria.

Una mica abans de completar la primera volta vam passar per l’única marca quilomètrica que hi havia a terra, la dels 10 km, que en les voltes successives era dels 20, els 30 i els 40. Alguna cosa no quadrava perquè el meu rellotge em marcava 9.688 metres i, normalment, sempre els GPS sempre pequen per excés i no per defecte. Aquesta anomalia es va confirmar en les altres tres voltes i això només volia dir una cosa: el punt de gir que hi havia en un lloc del circuit estava mal col·locat. M’estranyava molt perquè la cursa, que celebrava la seva trentena edició, està homologada per l’AIMS, i aquest organisme no deixa que s’utilitzi el seu logotip si la distància no està correctament certificada. L’errada devia ser dels voluntaris de l’organització que van col·locar els cons i la catifa, que, no sé per què, ho van fer on no tocava. Després ho vam comprovar amb el mapa que va sortir dels nostres GPS, comparant-lo amb el recorregut que apareixia a la pàgina web i els fulletons de l’organització. Estava clar que ens havien fet girar uns metres abans del que tocava, concretament 156 metres, és a dir, 312 per volta tenint en compte que era anar i tornar. Això multiplicat per les quatre voltes indica que la marató va ser uns 1.250 metres curta. Una errada imperdonable en una marató certificada per l’AIMS. La primera condició que vol un maratonià és que la distància sigui la correcta. En aquest cas ens va beneficiar, però per mi és tan greu que sigui curta com que sigui llarga…

A banda d’aquest detall, molt important d’altra banda, vaig anar fent via, sempre en solitari, amb l’inconvenient de les aturades “tècniques” i l’augment de la temperatura. Abans de començar l’última volta em vaig aturar amb la colla i em vaig treure la samarreta de sota, per poder acabar només amb la de tirants. Estava cansat però no excessivament i vaig pensar que podria fer l’última volta sense massa problemes.

En un dels punts del recorregut es passava per un nucli urbà, on a cada volta una colla de nens es posaven a córrer al costat dels participants. En les primeres voltes la cosa feia gràcia, però a l’última volta, quan les forces ja comencen a ser les justes, la veritat és que feien una mica de nosa i fins i tot vaig arribar a pensar que em farien caure. Un nen em va demanar una “selfie” i em vaig aturar per complaure’l. Evidentment, amb totes les parades que havia fet per altres motius ja no venia d’aquí! Un altre em va demanar un dòlar, i en aquest cas sí que no el vaig poder fer feliç perquè evidentment no en portava ni cinc a sobre.

Quan em faltava una mica més d’un km per acabar em vaig trobar amb la Cristina, que m’esperava per acompanyar-me en el tram final, l’únic que feia pujada. Em va anar molt bé tenir-la costat, fins que es va apartar uns metres abans de l’arribada per deixar-me fer l’entrada triomfal tot sol, davant del temple de la il·lustre Faraona. (No la Lola Flores sinó Hatshepsut).

El cronòmetre marcava 4 hores, 31 minuts i 36 segons, però, en aquest cas, el temps és difícil de valorar, ja que amb les parades vaig perdre més de 17 minuts segons l’Strava, però és que la distància que em va marcar el Polar va ser de poc més de 41 km. Com he dit abans, segons els mapes vam fer “una marató d’uns 40.950 metres”. Per tant, compensant això amb les aturades suposo que més o menys sí que m’hauria sortit un temps al voltant de les 4 hores i mitja, que, de fet, és el que esperava fer tenint en compte el meu estat de forma.

El Xavi i el Josep Maria ho van fer força millor, amb unes marques que, ajustades a la distància, equivaldrien a unes 4 hores i quart aproximadament. El Xavi, que en teoria acabava de disputar la seva última marató (no m’ho crec pas) va quedar primer de la categoria de 60 a 69 anys, el Josep Maria segon i jo tercer. Val a dir que només érem 7 corredors d’aquesta franja d’edat, però el fet que els tres catalans fóssim els tres primers ens va fer molta gràcia. Llàstima que no poguéssim pujar al podi, com vam fer el Josep Maria i jo tres anys abans a la marató de les Bahames… El total de maratonians que vam completar la cursa va ser de 60. En el meu cas vaig ocupar el lloc número 42.

Després de petar la xerrada tots plegats va arribar el moment de tornar cap a l’hotel, on ens vam banyar les cames (alguns tot el cos) en una piscina d’aigua freda, cosa que va molt bé per la recuperació de les cames. No sé si va ser això, o el fet que em vaig passar tota la marató respirant per la boca perquè tenia el nas tapat, però a partir d’aquella mateixa tarda em va agafar una afonia que m’havia de durar més d’una setmana.

Al vespre hi va haver sopar de gala al mateix hotel i vaig poder saludar el vell amic Jorge González de Matauco, que vaig conèixer el 2005 a la marató de l’Antàrtida i que, pel que em va explicar, continua sent un incorregible corredor viatger. Ara torna a viure a Vitòria i segur que les maratons faran que els nostres camins es tornin a creuar.

L’endemà vam començar l’última fase del viatge, que comprenia les visites obligades al voltant de Luxor (Temple de Luxor, Karnak, Vall dels Reis, Necròpolis de Tebas, Temple Deir El Bahari) i un atractiu creuer pel Nil que ens va permetre gaudir d’aquest increïble riu. Ens va impressionar la resclosa d’Esna, que permet als vaixells superar un desnivell d’uns 10 metres.

Arribats a Asuan, on hi ha la famosa presa, vam completar el viatge amb la increïble excursió a Abu Simbel, i encara vam veure altres imponents temples, com els d’Edfu, Kom Ombo i Philae. No hi va faltar un bany al riu Nil (imperdible) i una visita a Gharb Soheil, un poblet nubi que viu del turisme però que és realment interessant de veure.

Un vol cap al Caire amb una última nit abans d’emprendre el viatge de retorn a Catalunya ens va servir per passar balanç d’un fantàstic viatge d’onze dies, en què la marató no va ser més que una excusa.

En qualsevol cas, el meu historial continua pujant. Ja són 154 maratons, 95 diferents i 44 països. Cada vegada vaig més lent, però encara em queda corda…

154 maratons (95 diferents, 44 països), 186 mitges, 273 deumils, 945 curses
www.arcadi42.cat

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

30 Gen 2023 16:37 #7 per arcadi42 (Associat/da)
També la podeu llegir a la meva web, amb fotos incloses:

www.arcadi42.com/154-luxor-egipte-13-de-gener-de-2023

154 maratons (95 diferents, 44 països), 186 mitges, 273 deumils, 945 curses
www.arcadi42.cat

Please Entra or Crear compte to join the conversation.