LOGICON CYPRUS MARATHON (PAFOS) XIPRE) – 5/DESEMBRE/2021
Curiós el cas de Xipre, un país europeu que, avançat ja el segle 21, encara es veu immers en un seriós conflicte que divideix, i de quina manera, el seu territori.
Antiga colònia britànica, una més, va obtenir la seva independència com a país l'any 1960, en un acord entre Grècia, Turquia, Regne Unit i les comunitats grecoxipriota i turcoxipriota.
Durant segles, i fruit del seu enclavament geogràfic, els seus habitants han estat sota la influència de grecs i otomans/turcs, formant la seva població dues comunitats clarament desavingudes: la grecoxipriota i la turcoxipriota, la primera d'elles més gran que la segona. Els conflictes entre les dues comunitats van existir durant dècades, però això no va impedir mai que compartissin ciutats i territori. Mai fins que la dictadura militar grega va provocar l'any 1974 un cop d'estat per enderrocar el president xipriota (arquebisbe Makarios), com a suposat pas previ per annexionar Xipre a Grècia. Aquest fet va provocar que Turquia envaís el Nord de l'Illa per garantir els interessos de la comunitat turcoxipriota. Els Cascos Blaus hi van haver de prendre part, i tot plegat va acabar en una divisió de l'illa en dos països: la República de Xipre (reconeguda per l'ONU i estat membre de l'EU des de 2005), i l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre, no reconeguda internacionalment (amb excepció de Turquia). Entre els dos territoris hi ha una línia fronterera de filferros, tanques, barricades i altres obstacles que clarament impedeixen creuar d'un costat a l'altre. La capital Lefkosia (Nicòsia) és, com va ser-ho durant anys Berlín, una ciutat dividida entre els dos territoris, i només es pot creuar d'un costat a l'altre a peu, per una garita fronterera on s'ha d'ensenyar documentació, i pregar que no et passi res un cop ets a l'altra banda, ja que allà ningú es fa responsable de garantir els teus drets i llibertats.
Malgrat el país (República de Xipre) és petit en dimensió i població (1,2 milions d'habitants), a Xipre s'hi celebren fins a 4 maratons anuals, una a cadascuna de les 4 principals localitats del país: Nicòsia, Làrnaka, Limasol i Pafos. Jo vaig triar córrer la darrera, la de Pafos, bàsicament pel calendari: la "Logicom Cyprus Marathon", organitzada per l'empresa Multinacional Logicom, i que en aquest 2021 celebrava la seva 23a edició.
Llàstima que no hi hagi vol directe des de Barcelona, vam viatjar via Frankfurt, un viatge que es fa un xic llarg, Xipre està ben bé en l'extrem més oriental d'Europa. En arribar a l'aeroport de Làrnaca, un parell de sorpreses: la primera va ser de, sense previ avís, sotmetre a tot el passatge de l'avió, just desembarcar, a un PCR (malgrat certificat de vacunació obligatori), amb resultat via SMS al cap de 3 hores. La segona sorpresa, en anar a recollir el cotxe de lloguer, va ser descobrir que a Xipre, com a antiga colònia britànica que és, es condueix per l'esquerra. El cotxe, a més, era amb canvi manual. Però ens en vam sortir prou bé. No era la primera vegada.
Les principals localitats del país estan comunicades per autopistes lliures de peatge, i això fa que desplaçar-se per l'illa no sigui pesat. Vam estar 4 nits a Pafos i 3 nits a Làrnaca, visitant també Limasol i Nicòsia, i altres indrets recomanats. Xipre pertany a l'eurozona, i, per tant, compartim moneda. Endoll com a UK (Commonwealth), i tothom parla o xampurreja l'anglès, a més del grec. Preus com els nostres, si fa o no fa. País força enfocat al turisme, i en alguns casos, com Limasol, al turisme rus.
A Pafos, on se celebrava la marató, vam anar a recollir el dorsal en un espai habilitat al costat del castell, vora el mar. Tots els voluntaris i personal de l'organització són voluntaris de Logicom, l'empresa organitzadora. Organitzades 4 curses per al matí de diumenge (marató, mitja marató, 10k i 5k), amb sortida i arribada totes elles en el castell de Pafos, amb excepció de la marató, que tenia la sortida a Petra Tou Romiou, vora el mar, on segons la llegenda la devesa de l'amor i la bellesa (Afrodita) va néixer, sortint de les aigües.
Diumenge vaig agafar l'autocar que ens portava a la sortida. Fosc, uns 17 °C, i cel totalment cobert. Pronosticaven pluja. Uns 4-5 autocars per a portar uns 200-250 corredors i corredores a Petra. Un cop allà, ja clarejant, bastant vent, a la vora del mar. Fresca de valent, aguditzada pel vent. Sortida a les 7:30 i primers 12 quilòmetres per carretera nacional que anava prop del mar, i no tallada al trànsit. A aquella hora d'un diumenge plujós, però, pocs cotxes. Només travessar la línia de sortida es va posar a ploure, i ja no pararia fins al cap de 3 hores, a estones amb violència, vent i calamarsa. Bastant desagradable, atès que corríem a cel obert.
Del km 12 al km 22 la cursa transitava per carreteres secundàries, entre camps de conreu, solitaris. Ple de bassals d'aigua, que havíem d'anar esquivant. En un moment donat, en un tram estret, se'm va creuar un cotxe de la policia en el mateix moment que arribàvem a un basalt, i sense reduir la velocitat, em va deixar d'aigua fins a les orelles, com sortit de la dutxa. Després de girar-me, escridassar-lo i dient-li de tot, vaig seguir. Al cap d'uns quilòmetres, mateix episodi, aquest cop amb una ambulància. "Sort" que el fet que em fotessin tota l'aigua al damunt no agreujava massa més la situació, ja que ja anàvem xops per la mateixa pluja.
En el km 22 la cursa tornava a la carretera general, fins al km 27. Aquests cinc quilòmetres van ser fins i tot perillosos, nosaltres corrent pel voral, sense ni tan sols cons de separació o protecció, i amb els cotxes circulant a força velocitat pel costat, i en el nostre sentit, per tant, el pitjor escenari. Només un parell de voluntaris en tot aquest llarg tram, més una taula d'avituallament.
Del km 27 al km 32 la cursa tornava a sortir de la carretera general per anar a circular per camins secundaris al voltant de l'aeroport de Pafos, i tornant del km 32 al km 34 a la carretera general (aquest cop pel voral, però amb cons de separació). Acabava feia pocs minuts de deixar de ploure, i finalment, i a partir del km 34, la cursa ja ens va portar a buscar Pafos, amb trams rectes i llargs, separats per rotondes, fins a arribar al passeig marítim, darrers 1500 metres, amb alguns turistes en les terrasses fent el refresc, i protagonitzant els únics moments d'animació de tota la cursa. Els darrers 200 metres, just en enfront del castell de Pafos, van ser els més macos, per l'animació, per veure la Tere al peu del canó, cridant i filmant, per la climatologia (al final va lluir el Sol), i per tot l'ambient en general. Aigua, cerveses 0%, plàtans, medalla, i feina feta. Les curses de 10km i 5m havien acabat feia estona, i amb els de la marató encara entraven els darrers corredors de la mitja marató. Cansat, però sencer.
Un cop acabada la cursa, i fent un repàs mental de la mateixa, vaig concloure que els organitzadors havien venut una cosa i la realitat n'havia estat una altra. En la web de la cursa es publicava un vídeo amb diferents moments de la cursa, molt atractius i amb poder de convocatòria: els de la sortida i els de l'arribada. Però res es deia ni res s'ensenyava de tots els diferents trams del recorregut, lletjos, transitats, alguns perillosos. I un detall que els maratonians d'asfalt sempre li donem certa importància, encara que només sigui per anar preparats mentalment: l'altimetria. A traïció. Sí, a traïció. Res es deia a la web de l'altimetria, i quan vaig anar a recollir el dorsal, em van dir que una mica de pujadeta els dos primers quilòmetres, i que després tota la cursa era "planeta". El cert va ser que és un trencacames en tota regla, pujades i baixades per parar un tren, i si no, mireu en perfil en el meu Strava.
Punts quilomètrics ben indicats, avituallaments cada 3 quilòmetres (aigua, i isotònics cada 6 km, i esponges, ja, ja, ja). Només em va agradar l'arribada, sent la resta de la cursa per oblidar (com a la marató d'Atenes) amb una pluja que em va recordar la meva marató de Boston 2018, tant per la intensitat, com pel vent, encara que no pas pel fred.
Vaig acabar amb 4:19:20, posició 160/228 acabats en la general, i posició 7/13 en la categoria M60-64.
Guanyador masculí (UK) amb 2:34:20, i guanyadora femenina (Hongria) amb 3:13:35
39 dones acabades i 189 homes.
Amb aquesta marató acabo aquest any pandèmic 2021 amb 4 distàncies màgiques: maratons de Kiev, Varna, Varsòvia i Pafos, sumant ja 41 maratons, 27 països diferents en córrer una marató, i a per la propera...