VATICAN EXPRESS MARATHON (18/3/2024)

VATICAN EXPRESS MARATHON (18/3/2024)

22 Mar 2024 19:10 - 23 Mar 2024 13:15 #1 per Josep80 (Associat/da)
VATICAN EXPRESS MARATHON (CIUTAT DEL VATICÀ)- 18/MARÇ/2024

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà) és una ciutat estat enclavada a la ciutat de Roma. És un dels microestats europeus. Té una extensió de 0,439 km2 i una població d'aproximadament 900 habitants, dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania. Gairebé la meitat dels ciutadans resideixen fora del territori cedit per Itàlia en altres països, per motius de treball (personal diplomàtic), i és un híbrid en el qual és una entitat independent de ciutat i que és anomenada Estat per la col·lectivitat. És tan petit que només la Basílica de Sant Pere ja n'és el 7% de la superfície total; la basílica i la plaça de Sant Pere ocupen un 20% del territori, fet que el converteix en el territori "independent" més urbanitzat del món.

L'any passat es va celebrar la primera edició d'aquesta cursa, la "Vatican Express Marathon". Es tracta d'un esdeveniment organitzat per una associació esportiva dels Estats Units (Santa Teresa Adventure Runcation, Racing), que organitza curses locals (maratons i mitges maratons) en els sis estats nord-americans de New England (Connecticut, Rhode Island, Maine, Vermont, Massachusetts i New Hampshire), i amb els quals ja vaig córrer l'any passat a Rhode Island, pel meu repte de mitges a USA.
La cursa està pensada per corredors i corredores que viatgin per a córrer la marató de Roma el diumenge, i puguin aprofitar el dilluns per a córrer la marató del Vaticà, i així, sumar dos països en dos dies a la seva llista de països amb marató completada. Efectivament, es tracta de quelcom força "friki", però us en faríeu creus dels monstres de les sabatilles que sovintegen l'asfalt arreu del Món i van a cercar els llocs més inhòspits per poder seguir sumant...
En la primera edició (març 2023) van participar i acabar 28 corredors/es (8 dones i 20 homes), només el primer va baixar de les 4 h, sis més van baixar de les 5 h, dotze van baixar de les 6 h, sis més van baixar de les 7 h, i finalment tres van superar les 7 hores. La mitja d'edat dels 28 participants va ser de 54,6 anys, amb tres d'ells superior als 70.
Aquestes dades ja són una evidència que no es tracta d'una competició, sinó d'una prova que té, com a única fita, el fet de poder completar la distància màgica d'una ruta, que comença en l'obelisc de la plaça de Sant Pere, transita uns 50 metres per la Ciutat del Vaticà, i després entra a Roma, per anar a buscar la llera del riu Tíber.
Un cop en el Tíber, es tracta de completar 13 vegades una volta de dues milles (anada/tornada) en un tram del riu. Efectivament, 26 revolts de 180º. Cada participant ha de portar una ampolla per omplir d'aigua, pel que fa a la hidratació. L'aigua està en el començament de cada volta. No hi ha control per xip, sinó que és obligatori que cada participant porti un GPS (Garmin, Polar,...) per enregistrar la seva distància, i a cada volta el/la participant ha de portar el dorsal ben visible perquè li puguin anar sumant les voltes completades.
Quan a la gent li dius que vas a córrer la marató del Vaticà, tothom, sense excepció, et fa el mateix comentari/pregunta: en el Vaticà? I quantes voltes hauràs de donar a la plaça?
Doncs bé, de voltes a la plaça de Sant Pere, cap ni una. De fet, seria impossible, ja que més de la meitat de la plaça està encerclada amb tanques, i plena de cadires, pels esdeveniments religiosos.
I és que, d'acord amb els estatuts dels diferents clubs de runners que comptabilitzen el nombre de països en els quals cadascú ha corregut, n'hi ha prou que una cursa comenci o acabi en un país perquè es pugui acreditar que s'ha corregut una marató en aquell país (sense poder-se comptar, òbviament, l'altre país que forma part de la cursa: (1 cursa:1 país)).
Com la Vatican Express Marathon comença a la plaça de Sant Pere, dins de la ciutat/estat del Vaticà, i es corren uns primers metres, fins a travessar les tanques de separació que la separen de Roma, aquí tenim el perquè del nom d'aquesta cursa.
Dilluns 18 de març, 6:30 del matí, ens vam "plantar", la Tere i jo, en el punt de trobada, en el peu de l'obelisc del mig de la plaça. Acabaven d'obrir les tanques que encerclen la plaça de Sant Pere, i que donen l'accés a l'interior de la plaça. De seguida vam veure una parella que, de ben segur, també anaven a córrer. L'Helga i en Martin, d'Àustria, tots dos cat 55-59, i que 24 hores abans havien corregut la marató de Roma. L'Helga, avui, acabaria la seva marató número 100, i en Martin la seva número 150, tots dos amb maratons en més de 40 països. Aviat va anar arribant tothom, des d'altres entrades a la plaça. Alguns/algunes ja es coneixien entre ells, i és que en aquest Món dels maratonians viatgers, comença a ser habitual retrobar-se amb companys/es d'altres països amb els/les que ja has coincidit prèviament.
L'Helga i en Martin no eren els únics que havien corregut el dia anterior, hi havia algú més. En qualsevol cas, de seguida em vaig adonar que estava envoltat de devoradors i devoradores de quilòmetres, i de gent que li agrada viatjar i conèixer Món, a la vegada que córrer, les meves principals aficions.
Es van repartir els dorsals, d'acord amb la llista d'inscrits, simplement un paper en blanc, sense logotips, i amb el número assignat a cadascú, dibuixat amb retolador.
L'organitzador ens va explicar com aniria l'inici, i la resta de la cursa. Jo ja coneixia els detalls, ja que havia llegit un resum, imatges incloses, que un participant de l'any passat havia penjat a internet.
Érem 35 participants entre les tres modalitats: marató (29), mitja marató (2) i 10K (4). Un voluntari que ja va córrer l'any passat, i es coneixia la ruta, ens faria de guia els primers 800 metres, sortint del Vaticà i corrent per un parell de carrers de Roma, fins a arribar a les escales que ens donarien accés al tram de riu que seria la base de la cursa.
Foto de grup, a peu d'obelisc, i tothom a punt. Darrers missatges: "no és una cursa per esgarrapar segons al crono, es tracta d'acabar la cursa, i de sumar", va repetir l'organitzador...



Dia tapat, pesat, molta humitat, sense vent, temperatura agradable, pronòstic d'una mica de pluja a mig matí. Màniga curta, sense buff, i amb porta-ampolles i ampolla amb Reuperat-ion al cinto, i 4 gels normals i 2 gels amb cafeïna a les butxaques, més un sobre d'un segon Recuperat-ion per a la segona meitat de la cursa.
Vam començar, sense més ni més, després dels "three, two, one,... go" de l'organitzador. Glamour ZERO. Bicicleta marcant el pas, i tot el grup darrere, sortint de l'estat del Vaticà, entrant a Itàlia (Roma), i començant a córrer sobre les clàssiques i merdoses llambordes dels carrers de la part antiga de Roma, en aquest cas les del Borgo Santo Spirito, llambordes irregulars, moltes mig sortides. Un cop vam arribar a Lungotevere in Sassia, la concorreguda avinguda que, en aquesta part, va paral·lela al Tíber, ens vam adonar que el trànsit era infernal, dia feiner a les 7 del matí, en el centre de Roma. Via de 4 carrils, sense que els vianants poguéssim travessar (a no ser que reculessis una mica per anar a buscar un pas de vianants), i a Itàlia, on els conductors tenen més aviat fama d'anar a la seva. En definitiva, tot el grup ens vam haver d'aturar una bona estona, mentre passaven cotxes i autobusos, i anar temptant a la sort per buscar petits instants, sprints inclosos, per creuar, ara un, ara una altra, i així... Força estressant.
Ja a l'altre costat de l'avinguda, vam anar a trobar la llarga escala, de tres trams, que comunicava el carrer amb l'ample passeig que flanqueja el riu. Esglaons gastats, bastant relliscosos en haver-hi tanta humitat, i els vam haver de baixar amb molt de compte.
Finalment, després de quasi 8 minuts d'haver engegat el Polar, a la sortida, i d'haver cobert uns 650 metres de cursa, vaig arribar a l'inici del tram d'uns 1600 metres que, en el cas de la marató, hauríem de fer 13 vegades d'anada i tornada. A peu d'escala, i sota el Ponte Vittorio Emanuele II, hi van situar el punt d'avituallament, on a cada pas de volta cadascú es podria anar omplint d'aigua l'ampolla que portàvem al damunt. Una tauleta i ampolles d'un litre i mig ferien la feina, i dues voluntàries anirien comptant les voltes de cada participant cada vegada que passéssim per allà, per, uns metres més enllà, en acabar el tram cobert pel pont, fer el gir de 180°, completar la volta, i iniciar la volta següent. També allà, en el punt de gir, es considerava el punt de meta, després de completar les 13 voltes.
I així, i sense més sorpreses ni entrebancs, ens vam posar a circular per un tram de riu pensat especialment per corredors/es i ciclistes. No massa per a vianants, ja que no hi havia cap banc per a seure, cap ni un, i cap mena de servei, tipus papereta, WC públic..., A la primera volta vaig anar en segona posició bastant estona, ja que en l'aventura de travessar carrer+escales havia estat dels primers. Vaig veure que el company que anava en primer lloc, uns metres per davant, girava sota un altre pont, en aquest cas el Ponte Garibaldi. Allà hi havia un altre parell de voluntaris, per indicar punt de gir (pintat en guix, a terra, quasi en acabar la part coberta del pont), i per anotar en la seva llista el número de volta completada per cada participant.
En el tram de tornada de la primera volta ja em vaig creuant amb tots/es els/les participants de la marató, la mitja i els 10K, ja que les tres curses van començar a la vegada. No va trigar gens a avançar-me en Ben Hughes, unes categories d'edat més jove, que acabaria sent el primer de la cursa (marató). Acabant la primera volta ja vaig poder comprovar que hi havia quelcom que no quadrava en les distàncies, però vaig voler esperar a completar la segona volta per veure si les meves sospites estaven fonamentades. I efectivament, volta rere volta vaig veure que el Polar em donava una distància de més de 1700 metres pel tram que, segons els organitzadors, era de 1600. Això va suposar, invariablement, que cada volta va ser de més de 3400 metres, quan la cursa estava dissenyada per 3200 metres/volta. A l'haver de completar 13 voltes, la distància addicional al final va ser considerable, com van reflectir els GPS de tots els participants. Durant la cursa li vàrem dir a l'organitzador, que passejava i entrenava pel recorregut, que allò no havia estat mesurat correctament, però simplement es va limitar a somriure.
I és que crec endevinar què és el que va passar, i perquè el gir sota el ponte Vittorio Emanuelle II estava sota el pont, ben entrat dins el pont, i no pas abans d'arribar al pont, que és on es complien els 1600 metres, i on hi havia el punt de gir en el mapa de cursa que l'organitzador ens havia enviat dies abans. Inicialment, no estava previst que hi hagués voluntaris en aquest punt de gir (per això l'obligació inicial de portar GPS). Però al final n'hi va haver dos, de voluntaris, que s'havien d'estar en aquell punt unes 8 hores. I hi havia pronòstic de pluja. A sota el pont no es mullarien, i a més hi havia unes pedres al costat de la paret, ben polides, on podien seure, sense haver d'estar drets. La resta, estava cantada. Allarguem-ho fins a sota el pont, i així els/les voluntàries podran seure i no es mullaran si plou.
La cursa va ser monòtona, evidentment, això no és cap secret. El més semblant a un entrenament, en el meu cas, ja que sempre entreno sol, i aquesta experiència de córrer tants quilòmetres només amb la meva pròpia companyia no em va ser nou. Òbviament, de forma intermitent, ens anàvem creuant els uns amb els/les altres, i, a cada gir, un somriure o una salutació cap els voluntaris. Força canvis de ritme (parar+arrancar) a cada gir, i cada vegada que volies omplir l'ampolla d'aigua.

A dalt, al carrer, soroll llunyà del trànsit, sirenes d'ambulàncies. A baix, al riu, a la cursa, silenci. Paisatge zero, animació zero. música zero, companyia gairebé zero. Simplement diferent de qualsevol cursa. Com he dit, com un entrenament, això sí, mooooolts llarg.
Devíem portar tres o quatre voltes quan em va avançar en Rain Vellerind, d'Estònia, cat M55-59, volia fer sub 4h. (al final va acabar fent 4h38'. Massa llarg?). Vam intercanviar quatre comentaris, i ell, de mica en mica, va anar cap endavant. Les primeres quatre/cinc voltes vaig voler recuperar el desastrós crono del primer quilòmetre (semàfor, escala, ...), i em vaig equivocar. Vaig voler anar a ritme de mitja marató durant aquests primers quilòmetres, i ho vaig pagar a la segona meitat de la cursa. A més, i a certes edats, la recuperació després d'una marató és cada vegada més lenta, i jo n'havia fet una altra feia 3 setmanes.
En acabar la quarta volta vaig veure que les 4 participants dels 10k ja havien arribat, i estaven parlant entre elles, medalla al coll, i samarreta de l'esdeveniment, animant als que acabàvem volta, per començar la següent.
Mentrestant, en Robert Boyde-Wolke, participant en la marató, i amb disfressa, anava filmant diferents moments de la marató, a la vegada que corria. La seva dona, la Sabine, va córrer la Mitja Marató.
Faltaria encara molta cursa, quan vaig notar que se m'estaven carregant els adductors, massa aviat, i em van començar a molestar. El terra era molt dur, es notava. Un altre impediment. Irremeiablement, vaig anar baixant el temps per volta, i molt atent a qualsevol rampa, no les tenia totes. A cada volta procurava hidratar, això sí, i al voltant de la mitja marató, la Tere em va donar l'ampolla plena amb el segon Recuperat-ion. Cada dues voltes em vaig anar prenent un gel. Ja a la vuitena volta vaig comprovar, en passar per meta, que els dos participants de la Mitja ja estaven celebrant haver arribat, i xarraven amb les voluntàries, i feien fotos. A mi encara em quedaven cinc voltes.
Quedàvem 29 participants, en cursa, tots ja de la marató, i les posicions ja es mantindrien invariables, llevat que l'Helga em va avançar a la darrera volta. Jo anava fos, i a ella semblava que encara li quedava gas. En avançar-me, just començar la darrera volta, es va girar cap a les voluntàries i va insistir que allò era massa llarg. Els nostres GPS's estaven marcant 41 quilòmetres, i encara faltava una volta.
A les darreres voltes vaig acabar perdent el compte de qui m'havia doblat, i a qui jo havia avançat. I en els darrers girs, en lloc d'afluixar, per girar, i tornar a accelerar, el que vaig fer va ser caminar en tot el gir.



Finalment, el premi, arribant, pensant-me la medalla i recollint la samarreta.



La Tere em va donar suport logístic (tovallola, barreta proteïnes, canvi samarreta) i vaig xerrar una estona amb en Gert Rens (Bèlgica), que havia acabat uns minuts abans que jo, i la dona del qual, la Marleen, havia corregut els 10k. Fotos de finisher, salutacions, i més comentaris relatius a la distància mal mesurada. L
a Tere i jo ja vam enfilar escales amunt (molt oportunes, les escaletes, després d'haver corregut una marató), i vam tornar a la plaça de Sant Pere, d'on havia començat la marató, ja que ens venia de pas, de camí cap a l'apartament. Quina diferència de panorama respecte al de les 6:30 del matí, quan vam arribar a la plaça. I això que era dilluns, no pas festiu.
Els guarismes:
29 participants en la marató, 2 en la mitja, i 4 en els 10K. Tothom va ser finisher, no hi havia límit de temps.
Dels 29 maratonians/es, 9 dones i 20 homes.
Entre els 29 maratonians/es, 16 havien corregut la marató de Roma 24h abans.
Dels 29 cronos finals, 2 van ser sub 4h, 8 van ser sub 5h, 8 van ser sub 6h, 4 van ser sub 7h, 4 van ser sub 8h, i 3 finishers van superar les 8 hores.
Per trams d'edat, M25-29 (2), M30-34 (2), F35-39 (1), F40-44 (2), M40-44 (2), M45-49 (2), F50-54 (1), M50-54 (1), F55-59 (2), M55-59 (4), F60-64 (2), M60-64 (4), M65-69 (2), F70-74 (1) i M75-79 (1).
Dels 29 participants en la marató, jo vaig ser el quart de més edat, i vaig acabar amb el setè millor temps, encara que això és anecdòtic, ateses les característiques de la cursa.
Aquesta setmana ha fet 20 anys que em vaig estrenar com a maratonià, quan acabava de complir 45 anys. I aquesta marató ha significat la cinquantena (50) en el meu palmarès, havent afegit un país nou en la llista de països on he corregut una marató (35), i havent-me estrenat en la categoria M65-69.



En definitiva, experiència diferent, organitzada una mica "sui generis", que em va permetre compartir objectius amb altres companys i companyes. Segur que l'any vinent els organitzadors voldrà tirar endavant la tercera edició, i ja ens van anunciar que també tirarien endavant una marató a San Marino, amb un format semblant en aquest. Sembla que és el format que s'ha posat de moda per petits estats, ja que em consta que aquest 2024 es farà una marató a Liechtenstein amb un plantejament semblant.
En Robert Boyde-Wolke ha editat una petita i agradable pel·lícula de la marató, que segur que servirà per il·lustrar la meva crònica :



I seguim...

total maratons: 50 (en 35 països)
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Mar 2024 23:32 #2 per mario.cat (Associat/da)
Renoi Josep80. Em trec el barret davant les teves proesses. Feia dies que estava esperant aquesta crónica.

Córrer una marató d'aquest tipus és realment dur i diferent a les maratons "normals", però segur que es una experiencia que no oblidarás mai.
Però encara no acabo d'entendre que anomenat-se del Vaticà, només sigui al Vaticà la sortida i la resta sigui a Roma (Italia). Com a minim podien haver fet l'arribada també.

Josep80, per mi ets un heroi.Segueix així mentre el cos aguanti !!!! :muscle: :muscle: :muscle:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

23 Mar 2024 12:48 #3 per ironxevi226 (Associat/da)
Felicitats Josep!!! havia corregut la Marató de Roma fa uns quants anys i en principi no tenia intenció de repetir.. però llegint la teva crónica, estare pendent a la web de la Vatican Express Marathon i si el 2025 es fa, crec que tornarè a Roma a fer el doblet.
Tot i la duresa del tipus de marató i circuit, a mi ja m'agraden també aquest tipus de cursa, és molt interessant. Gràcies per tota la explicació i Felicitats per la Marató 50.

www.ironxevi.blogspot.com/   142 Maratons 142 Mitges 145 Triatlons  1252 curses

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

03 Abr 2024 14:14 #4 per Josep80 (Associat/da)

mario.cat va escriure: Renoi Josep80. Em trec el barret davant les teves proesses. Feia dies que estava esperant aquesta crónica.

Córrer una marató d'aquest tipus és realment dur i diferent a les maratons "normals", però segur que es una experiencia que no oblidarás mai.
Però encara no acabo d'entendre que anomenat-se del Vaticà, només sigui al Vaticà la sortida i la resta sigui a Roma (Italia). Com a minim podien haver fet l'arribada també.

Josep80, per mi ets un heroi.Segueix així mentre el cos aguanti !!!! :muscle: :muscle: :muscle:


Cert, Mario, seria més adient que també acabés a la plaça de Sant Pere, dins el Vaticà, però no et pots ni imaginar la quantitat de gent que hi ha a la plaça de Sant Pere quan vam acabar la cursa, i la quantitat de gent i trànsit entre el Tíber i la plaça. Seria poc menys que inviable. Al no ser una cursa "oficial", no hi ha ni tall de carrers, ni tanques, ni res semblant.

total maratons: 50 (en 35 països)
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

03 Abr 2024 14:18 #5 per Josep80 (Associat/da)
gràcies, ironxevi226

si la fas, veuràs que et trobes com peix dins l'aigua. Ho tic pel teu "palmarès". :great: :thumbup: :sunglasses:

total maratons: 50 (en 35 països)
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

08 Abr 2024 17:06 #6 per Tiny (Associat/da)
Felicitats per la teva nova marató i gràcies per la crònica!

La veritat es que no em veig corrent una marató al dia següent d'una altra.. :wonder:
S'enten que aquí les marques poca importància tenen...

Vinga, a per la propera! :party:

10 km. Sant Antoni 2011  42'37"
Mitja marató. BCN 2015  1h 34' 27"
Marató. Munic2015  3h.27'26"

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

09 Abr 2024 22:53 #7 per Dennis Teuling (Associat/da)
Gran crònica i molt acurada explicació josep80!!

Però jo, un a qui li agrada molt les maratons solitàries, crec que aquesta marató és una mica oportunista, no.

Fer 500m a dins del Vaticà, per després fer cua per creuar la carretera i després donar 13 voltes (massa llargues) a un altre país... no sé :? :whistle:

Amb això no et trec cap mèrit, ehh!!

1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992

10 km  Nassos     '11  -    36:54
Mitja  Tarragona  '15 -  1:24:38
Marató Empúries '18  - 3:03:21

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

11 Abr 2024 17:51 #8 per XaviCht (Associat/da)
Bona crònica, i felicitats per la marató! :) Quina ràbia, l'excés de distància... però també faria ràbia córrer 41 km per ser curta, i que estrictament no arribi a la distància per tan poc... jo crec que prefereixo fer 1 km més que 1 menys (almenys ara que estic assegut a casa, si m'ho preguntes al km 41 igual et dic el contrari :D)

23' 12" - 5 km La Sansi Viladecans 2016
43' 59" - 10 km Cursa dels Nassos 2019
1h 37' 32" - Mitja de Barcelona 2020
3h 49' 29" - Marató de Venècia 2018

Please Entra or Crear compte to join the conversation.