- Missatges: 703
Barfoot & Thompson AUCKLAND MARATHON (NOVA ZELANDA)– 29/OCTUBRE/2023
18 Nov 2023 07:02 - 18 Nov 2023 07:03 #1
per Josep80 (Associat/da)
total maratons: 48
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 33
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Barfoot & Thompson AUCKLAND MARATHON (NOVA ZELANDA)– 29/OCTUBRE/2023
Feia ja tres o quatre anys que tenia mig planificada aquesta marató i aquest viatge (o aquest viatge i aquesta marató, tant se val), i ha caigut aquest 2023. Finalment Nova Zelanda va aixecar les barreres frontereres pel tema covid, i això ho ha fet possible. Planificació treballada, ja que no estàvem parlant d'anar a passar una setmaneta a la cantonada, precisament. Viatjar als antípodes no és quelcom que es faci cada dia, i només pel fet que el viatge, entre avions i escales, representa més de 30 hores (un autèntic pal), l'estada en el país ha de ser una mica llarga, en el nostre cas de 4 setmanes. Ja vam fer el mateix en el 2014, quan vam anar a Austràlia per córrer a Sydney i Melbourne: 4 setmanes, amb la diferència que Austràlia és més a prop que Nova Zelanda, i representa una escala menys en el viatge, una en lloc de dues.
Nova Zelanda, un país format bàsicament per dues illes (la Nord i la Sud), separades per només 32 quilòmetres, a més d'un conjunt de petites illes repartides per la perifèria. Amb una població d'una mica més de 5 milions de persones, té tres llengües oficials: l'anglès (parlat com a primera llengua pel 95% de la població), el maori (el 4% de la població el parla com a primera llengua) i el llenguatge per signes (0,5% de la població). L'ètnia maori, procedent de la Polinèsia, va ser la primera a ocupar l'illa. En el segle XVII hi arribaren els europeus, establint-se colònies. Posterior domini de l'imperi britànic, i NZ esdevenir país sobirà l'any 1947, amb total independència del Regne Unit. Actualment, el 72% dels neozelandesos són d'origen europeu (britànics, irlandesos, holandesos, i indirectament australians, sud-africans i nord-americans), el 17% són d'origen maori (majoritariament concentrats a l'illa Nord), i la resta procedents d'Àsia i Oceania.
País de somni, perquè no dir-ho. El cert és que després d'haver recorregut l'illa nord les dues primeres setmanes, corrent al final de la segona setmana la marató d'Auckland, estava una mica decebut. Sí, havíem vist coses maques, certament, però ni espectaculars, ni de somni (cal dir, però, que no vam voltar massa per l'illa nord, atès que 4 dies estaven reservats a Auckland i a la marató, i que no va fer massa bon temps).
Després de la marató vam agafar un avió domèstic per volar a Christchurch, a l'illa Sud, i començar la part més maca del viatge, sens dubte. I és que l'illa Sud és una meravella, el paradís deu ser quelcom semblant. Paisatges de postal, naturalesa pura, flora i fauna encisadores, i, a més, la climatologia ens va acompanyar. Vam fer una mica de senderisme, no pas per tirar coets, però en vam fer. El que no vam fer va ser practicar cap esport d'aventura, malgrat que NZ és coneguda i reconeguda com el clímax pels practicants d'esports extrems. Tampoc vam fer cap track en bici. Les rutes per a bici de muntanya són un altre gran atractiu pels practicants d'aquest esport.
Quatre setmanes conduint per l'esquerra, i és que NZ pertany a la Commonwealth, i encara té, com a cap d'estat, al rei d'Anglaterra. Quasi cap autopista, les vies ràpides són d'un sol carril, velocitat màxima de 100 km/h (amb trams de 90, 70, ...), i obligatori deixar avançar a qui portes darrere (posant-te literalment en el voral), si tu no vols anar a la màxima velocitat. La policia de carretera em va aturar, en aquest sentit, el segon dia de viatge. M'ho van fer saber, i llestos. Molt, però molt de respecte i civisme a la carretera, i al volant, en general. Molts póssums xafats a la carretera (marsupial invasiu, procedent d'Austràlia). Són una autèntica plaga, perquè han afectat greument l'ecosistema autòcton.
Sovint ens vam trobar amb trams de carretera en obres, i en ser la carretera d'un sol carril, això representava en alguns casos semàfor per poder alternar el pas dels vehicles d'ambdós sentits. Manteniment "vegetatiu" de carreteres, en alguns casos, i forçat en d'altres, per les destrosses fetes per les greus inundacions que va patir el país a principis de 2023,o pels terratrèmols periòdics que castiguen el territori. Aquest mateix setembre n'hi va haver un de magnitud 5,6 a l'illa Sud, sense afectacions importants. L'any 2011, Christchurch, la segona ciutat més poblada del país, després d'Auckland, i "capital" de l'illa Sud, va patir un terratrèmol de magnitud 6,3 graus, provocant la mort de 185 persones, i la destrucció material de bona part de la ciutat. Nosaltres hi vam passar, i el procés de reconstrucció segueix, i n'hi ha per bastants anys, encara.
Lavabos públics arreu, sigui ciutat gran o sigui poble petit. Sigui a la muntanya, sigui a la vora del mar. Ben indicats, sovint amb un manteniment i neteja bons, i a més, gratuïts.
Tots els llits dels hotels, motels, apartaments, Holiday parks en els que vam dormir portaven una estora elèctrica incorporada en el matalàs. Serà un estàndard de país??
Anglès força complicat d'entendre. En el meu cas, tinc un anglès no massa fluid, però més que suficient per viatjar, fer-me entendre, i entendre el que em diuen, amb més o menys dificultats. Puc dir que en aquest viatge hi ha hagut més d'una vegada que no he entès en absolut el que m'estava dient el meu interlocutor.
Tipus de canvi en aquest viatge de quasi 1,8 NZD per euro, molt favorable per a nosaltres, ja que no fa pas massa estava per sota d'1,6. En quasi tots els allotjaments ja ens han cobrat comissió (2,5-3%) per pagar amb targeta de crèdit.
Gent amable, acollidora, encantadora.
Els quatre dies que vam estar a Auckland van ser lletjos: cel tapat, vent, plugim a estones, pluja en d'altres. Tot plegat poc adequat per fer una mica de turisme per la ciutat més gran del país, situada en el nord de l'illa Nord. La ciutat i regió d'Auckland jeu sobre un istme i s'escampa vorejant nombroses badies i ports, vitals en la seva economia local. Front marítim força atractiu, amb una bona part tota nova, guanyada als antics molls i drassanes de la ciutat. Deixant de banda els primers carrers que són vora el mar, la ciutat és de carrers força empinats, tipus "San Francisco", ja que està completament situada a turons i restes d'erupció de 48 volcans que van originar l'istme fa aproximadament 50 000 anys.
Vam anar a buscar el dorsal el divendres/27 a la tarda, en un pavelló situat en el moll, al costat del terminal de ferris, molta animació. Molt bona organització, i bastant gent. Molts voluntaris, i fira del corredor prou interessant, amb ASICS com a principal referent d'articles esportius. Vaig comprar la samarreta de la prova, original en el sentit que en la part posterior hi figuren els noms de tots els participants inscrits en la prova. (el mateix en el cas de les samarretes de les proves de mitja marató i 11km, les altres dues modalitats que formaven part de l'esdeveniment).
Diumenge despertador a les 2:45 am. Protocol d'esmorzar del dia de marató, amb tot ja preparat el dia abans. Hotel a 10 minuts caminant del terminal de fèrries, per agafar el ferri que ens portava a Devonport, a l'altre costat de la badia, on començava la prova. Horari especial de fèrries, per a la marató, des de 4:15 a 5:00. Després d'encara no 20 minuts de trajecte, vaig arribar al terminal de Devonport al voltant de les 5h, ja bastant ple de corredors. Nit tancada, grans focus de llum per il·luminar tota la zona, al costat del terminal de fèrries d'aquesta part, on quasi tothom hi era, ja que a l'exterior bufava força vent.
Després d'"apurar"fins al darrer moment dins el terminal, vaig sortir a l'exterior, vaig treure'm el parell de capes de roba d'abrigar que portava al damunt, les vaig posar dins la bossa, vaig deixar la bossa en el camió que, per número de dorsal, em tocava, vaig fer el darrer "riu", i cap al calaix de sortida, uns quinze minuts abans de les 6:00h, hora que començava la cursa.
Temperatura de 13ºC, humitat del 66%, vent del SE. Sortida ordenada, cinc minuts després dels participants en cadira de rodes. Primers quilòmetres trencacames, amb força tobogans, per barris residencials, mentre clarejava. Per descomptat, animació nul·la. En aquestes que un corredor em va passar pel costat, i en un "espanyol" molt rovellat em va dir "un poco lejos de casa, verdad?"
No les tenia totes. Just després d'arribar a NZ vaig agafar un fort refredat (els aires condicionats dels avions són uns dels meus principals problemes en viatjar, malgrat que vaig preparat), i fins i tot vaig agafar una mica de temperatura durant un parell de dies. El nas rajant, molta mucositat i tos, la qual cosa em va fer decidir per posar-me una samarreta tècnica de màniga llarga sota de la meva oficial, per no patir fred, perquè a més feia vent, i no volia arriscar la resta del viatge, i tan lluny de casa. En fi, que aquestes condicions "particulars" i personals em van intranquil·litzar durant tota la cursa, i van afegir un grau de dificultat a l'aventura.
Per descomptat vaig estar tota la cursa molt pendent d'una bona hidratació (per excessiva sudoració), amb dos recuperat-ion inclosos, per evitar possibles contractures.
El primer avituallament va tenir lloc al voltant del km6, i a partir d'aleshores ja van ser bastant regulars, cada 3-4 quilòmetres, amb gots grans, mig plens, d'aigua, isotònics, cola, i en un dels casos, Redbull (llaunes). Avituallaments en els dos costats de la marxa, amb molts voluntaris/es. Punts quilomètrics ben indicats, visibles, i això mateix, en "quilòmetres", no pas en milles. Servei de llebres que van cobrir des de 3:15 fins a 5:00, cada 15 minuts.
No va ploure, malgrat que el cel va estar cobert, però va fer bastant vent, el qual es va notar especialment a partir del pont. El Harbour Bridge, un dels símbols de la ciutat, va arribar en el quilòmetre 17 de la cursa, i ens va fer creuar la badia, per portar-nos a la segona part del circuit, aquella que transita per tota la franja costanera, anant a buscar el terminal de fèrries (km22, on havíem agafat el ferri hores abans), i començant un tram d'anar i tornar (9km+9km), per acabar la cursa a Victoria Park, en ple downtown de la ciutat.
El tram de pujada del Harbour Bridge fa una mica més d'un quilòmetre, amb un pendent que en algun tram arriba al 6%, salvant uns 40 metres. No és un pont duríssim, però sí que és cert que ja va fer bastants víctimes, i en l'ascensió vaig avançar a gent que caminava en aquest tram de cursa. L'organització de la cursa dona força importància al pont, i cronometra el temps que els participants de marató, mitja marató i cursa d'11K triguen a pujar el quilòmetre i escaig que va des de la base del pont fins al seu punt més alt, establint una classificació oficial per aquest tram.
Un cop travessat el pont, la resta de la cursa van ser uns 24 quilòmetres pràcticament plans, amb el vent, bufant a estones, com a únic element no desitjat, especialment en el tram des del km22 al km31, que va bufar pràcticament en contra del sentit de marxa de la cursa.
Poca gent animant al llarg d'aquests quilòmetres més feixucs, tant per l'hora, com pel fet que des de les 8h s'estava jugant la final de la copa del Món de Rugby, a París, amb participació dels ídols locals, els "All Blacks".
Faltant uns cinc quilòmetres per arribar a meta vaig tenir un petit ensurt, en l'isquio dret, però no va passar de l'ensurt, afortunadament. Al voltant del quilòmetre 40 em va passar la noia que feia de llebre de 4h30', amb un grupet de 4 o 5 corredors. Em va sorprendre, i vaig mirar el meu Polar, comprovant que, efectivament, aquella llebre anava per sobre del que li tocava anar.
I és que, faltant uns 700 metres per l'entrada a meta,i en el penúltim revolt de la cursa, vaig veure a la llebre de 4h30' aturada, sola, i fent temps per arribar en un temps més o menys semblant al que li tocava, mentre ens animava als que li passàvem pel costat.
Arribada espectacular a Victoria Park, sobre una magnífica gespa, entre tanques, on la gent cridava i animava, tota una festa, amb gran pantalla perquè els presents poguessin seguir la final de Rugby (malauradament, els "All Blacks" van perdre, per la mínima). Un costat de la meta pels participants de la marató, l'altre costat pels participants de la mitja i dels 11k, i és que l'arribada de les tres curses va coincidir en el temps per alguns participants, no pas la resta del recorregut, ja que els horaris i punts de pas van ser diferents.
Mentre la Tere m'esperava a l'arribada, va veure un corredor amb la samarreta de corredors.cat entrant a meta. El va cridar, però amb la cridòria, no la va sentir. Després, i amb el sistema de missatgeria de corredors.cat, vaig verificar que es tractava del company Eric Gómez "ergofo", que des de fa uns anys viu a NZ, i que va participar en la prova d'11 quilòmetres.
Lamentablement, l'avituallament postcursa no va estar a l'altura: aigua, en gots, i plàtans i pomes, crec recordar. Aviat vaig trobar la Tere, on havíem quedat, i després de canviar-me de roba, i recollir la bossa, i amb la medalla penjada del coll, vam tirar cap a l'hotel, una estoneta caminant, que ja va anar bé. No eren ni les 11h del matí.
En una estona, i ja a l'habitació de l'hotel, el temps va empitjorar i va començar a ploure, per no parar tot el dia.
Vaig acabar aquesta meva 48a marató en 4:29:00, encara prou sencer, i sense problemes, en el lloc 1150/1761 en la general i en el lloc 17/41 en la categoria M60-64, ja en els darrers mesos de la categoria. Bastant regular en els parcials de 5km, fins als darrers quilòmetres. En la classificació del Harbour Bridge, posició 3139/9827 (contempla resultats de marató, mitja i 11K), gens malament, a un ritme de 5:09, probablement el quilòmetre més ràpid de la meva cursa, només millorat pel quilòmetre de baixada del pont.
Guanyador de la marató, cat. homes, en 2:23:09. Guanyadora en cat. dones, en 2:44:00, ambdós de Nova Zelanda.
Dels 1761 finalistes en la marató, 442 dones i 1319 homes.
Els acabats a la mitja marató van ser 4291 (1919 dones i 2372 homes), i els acabats en la cursa d'11K van ser 3824 (2425 dones i 1399 homes). També hi va haver una cursa de 5k, amb 841 acabats (451 dones i 390 homes).
En fi, una marató més en el sarró (48), un altre país diferent on corro una marató (33), i un viatge i una experiència inoblidable i irrepetibles, en un lloc on, segur, no hi tornaré mai més ... A reveure, paradís...
Feia ja tres o quatre anys que tenia mig planificada aquesta marató i aquest viatge (o aquest viatge i aquesta marató, tant se val), i ha caigut aquest 2023. Finalment Nova Zelanda va aixecar les barreres frontereres pel tema covid, i això ho ha fet possible. Planificació treballada, ja que no estàvem parlant d'anar a passar una setmaneta a la cantonada, precisament. Viatjar als antípodes no és quelcom que es faci cada dia, i només pel fet que el viatge, entre avions i escales, representa més de 30 hores (un autèntic pal), l'estada en el país ha de ser una mica llarga, en el nostre cas de 4 setmanes. Ja vam fer el mateix en el 2014, quan vam anar a Austràlia per córrer a Sydney i Melbourne: 4 setmanes, amb la diferència que Austràlia és més a prop que Nova Zelanda, i representa una escala menys en el viatge, una en lloc de dues.
Nova Zelanda, un país format bàsicament per dues illes (la Nord i la Sud), separades per només 32 quilòmetres, a més d'un conjunt de petites illes repartides per la perifèria. Amb una població d'una mica més de 5 milions de persones, té tres llengües oficials: l'anglès (parlat com a primera llengua pel 95% de la població), el maori (el 4% de la població el parla com a primera llengua) i el llenguatge per signes (0,5% de la població). L'ètnia maori, procedent de la Polinèsia, va ser la primera a ocupar l'illa. En el segle XVII hi arribaren els europeus, establint-se colònies. Posterior domini de l'imperi britànic, i NZ esdevenir país sobirà l'any 1947, amb total independència del Regne Unit. Actualment, el 72% dels neozelandesos són d'origen europeu (britànics, irlandesos, holandesos, i indirectament australians, sud-africans i nord-americans), el 17% són d'origen maori (majoritariament concentrats a l'illa Nord), i la resta procedents d'Àsia i Oceania.
País de somni, perquè no dir-ho. El cert és que després d'haver recorregut l'illa nord les dues primeres setmanes, corrent al final de la segona setmana la marató d'Auckland, estava una mica decebut. Sí, havíem vist coses maques, certament, però ni espectaculars, ni de somni (cal dir, però, que no vam voltar massa per l'illa nord, atès que 4 dies estaven reservats a Auckland i a la marató, i que no va fer massa bon temps).
Després de la marató vam agafar un avió domèstic per volar a Christchurch, a l'illa Sud, i començar la part més maca del viatge, sens dubte. I és que l'illa Sud és una meravella, el paradís deu ser quelcom semblant. Paisatges de postal, naturalesa pura, flora i fauna encisadores, i, a més, la climatologia ens va acompanyar. Vam fer una mica de senderisme, no pas per tirar coets, però en vam fer. El que no vam fer va ser practicar cap esport d'aventura, malgrat que NZ és coneguda i reconeguda com el clímax pels practicants d'esports extrems. Tampoc vam fer cap track en bici. Les rutes per a bici de muntanya són un altre gran atractiu pels practicants d'aquest esport.
Quatre setmanes conduint per l'esquerra, i és que NZ pertany a la Commonwealth, i encara té, com a cap d'estat, al rei d'Anglaterra. Quasi cap autopista, les vies ràpides són d'un sol carril, velocitat màxima de 100 km/h (amb trams de 90, 70, ...), i obligatori deixar avançar a qui portes darrere (posant-te literalment en el voral), si tu no vols anar a la màxima velocitat. La policia de carretera em va aturar, en aquest sentit, el segon dia de viatge. M'ho van fer saber, i llestos. Molt, però molt de respecte i civisme a la carretera, i al volant, en general. Molts póssums xafats a la carretera (marsupial invasiu, procedent d'Austràlia). Són una autèntica plaga, perquè han afectat greument l'ecosistema autòcton.
Sovint ens vam trobar amb trams de carretera en obres, i en ser la carretera d'un sol carril, això representava en alguns casos semàfor per poder alternar el pas dels vehicles d'ambdós sentits. Manteniment "vegetatiu" de carreteres, en alguns casos, i forçat en d'altres, per les destrosses fetes per les greus inundacions que va patir el país a principis de 2023,o pels terratrèmols periòdics que castiguen el territori. Aquest mateix setembre n'hi va haver un de magnitud 5,6 a l'illa Sud, sense afectacions importants. L'any 2011, Christchurch, la segona ciutat més poblada del país, després d'Auckland, i "capital" de l'illa Sud, va patir un terratrèmol de magnitud 6,3 graus, provocant la mort de 185 persones, i la destrucció material de bona part de la ciutat. Nosaltres hi vam passar, i el procés de reconstrucció segueix, i n'hi ha per bastants anys, encara.
Lavabos públics arreu, sigui ciutat gran o sigui poble petit. Sigui a la muntanya, sigui a la vora del mar. Ben indicats, sovint amb un manteniment i neteja bons, i a més, gratuïts.
Tots els llits dels hotels, motels, apartaments, Holiday parks en els que vam dormir portaven una estora elèctrica incorporada en el matalàs. Serà un estàndard de país??
Anglès força complicat d'entendre. En el meu cas, tinc un anglès no massa fluid, però més que suficient per viatjar, fer-me entendre, i entendre el que em diuen, amb més o menys dificultats. Puc dir que en aquest viatge hi ha hagut més d'una vegada que no he entès en absolut el que m'estava dient el meu interlocutor.
Tipus de canvi en aquest viatge de quasi 1,8 NZD per euro, molt favorable per a nosaltres, ja que no fa pas massa estava per sota d'1,6. En quasi tots els allotjaments ja ens han cobrat comissió (2,5-3%) per pagar amb targeta de crèdit.
Gent amable, acollidora, encantadora.
Els quatre dies que vam estar a Auckland van ser lletjos: cel tapat, vent, plugim a estones, pluja en d'altres. Tot plegat poc adequat per fer una mica de turisme per la ciutat més gran del país, situada en el nord de l'illa Nord. La ciutat i regió d'Auckland jeu sobre un istme i s'escampa vorejant nombroses badies i ports, vitals en la seva economia local. Front marítim força atractiu, amb una bona part tota nova, guanyada als antics molls i drassanes de la ciutat. Deixant de banda els primers carrers que són vora el mar, la ciutat és de carrers força empinats, tipus "San Francisco", ja que està completament situada a turons i restes d'erupció de 48 volcans que van originar l'istme fa aproximadament 50 000 anys.
Vam anar a buscar el dorsal el divendres/27 a la tarda, en un pavelló situat en el moll, al costat del terminal de ferris, molta animació. Molt bona organització, i bastant gent. Molts voluntaris, i fira del corredor prou interessant, amb ASICS com a principal referent d'articles esportius. Vaig comprar la samarreta de la prova, original en el sentit que en la part posterior hi figuren els noms de tots els participants inscrits en la prova. (el mateix en el cas de les samarretes de les proves de mitja marató i 11km, les altres dues modalitats que formaven part de l'esdeveniment).
Diumenge despertador a les 2:45 am. Protocol d'esmorzar del dia de marató, amb tot ja preparat el dia abans. Hotel a 10 minuts caminant del terminal de fèrries, per agafar el ferri que ens portava a Devonport, a l'altre costat de la badia, on començava la prova. Horari especial de fèrries, per a la marató, des de 4:15 a 5:00. Després d'encara no 20 minuts de trajecte, vaig arribar al terminal de Devonport al voltant de les 5h, ja bastant ple de corredors. Nit tancada, grans focus de llum per il·luminar tota la zona, al costat del terminal de fèrries d'aquesta part, on quasi tothom hi era, ja que a l'exterior bufava força vent.
Després d'"apurar"fins al darrer moment dins el terminal, vaig sortir a l'exterior, vaig treure'm el parell de capes de roba d'abrigar que portava al damunt, les vaig posar dins la bossa, vaig deixar la bossa en el camió que, per número de dorsal, em tocava, vaig fer el darrer "riu", i cap al calaix de sortida, uns quinze minuts abans de les 6:00h, hora que començava la cursa.
Temperatura de 13ºC, humitat del 66%, vent del SE. Sortida ordenada, cinc minuts després dels participants en cadira de rodes. Primers quilòmetres trencacames, amb força tobogans, per barris residencials, mentre clarejava. Per descomptat, animació nul·la. En aquestes que un corredor em va passar pel costat, i en un "espanyol" molt rovellat em va dir "un poco lejos de casa, verdad?"
No les tenia totes. Just després d'arribar a NZ vaig agafar un fort refredat (els aires condicionats dels avions són uns dels meus principals problemes en viatjar, malgrat que vaig preparat), i fins i tot vaig agafar una mica de temperatura durant un parell de dies. El nas rajant, molta mucositat i tos, la qual cosa em va fer decidir per posar-me una samarreta tècnica de màniga llarga sota de la meva oficial, per no patir fred, perquè a més feia vent, i no volia arriscar la resta del viatge, i tan lluny de casa. En fi, que aquestes condicions "particulars" i personals em van intranquil·litzar durant tota la cursa, i van afegir un grau de dificultat a l'aventura.
Per descomptat vaig estar tota la cursa molt pendent d'una bona hidratació (per excessiva sudoració), amb dos recuperat-ion inclosos, per evitar possibles contractures.
El primer avituallament va tenir lloc al voltant del km6, i a partir d'aleshores ja van ser bastant regulars, cada 3-4 quilòmetres, amb gots grans, mig plens, d'aigua, isotònics, cola, i en un dels casos, Redbull (llaunes). Avituallaments en els dos costats de la marxa, amb molts voluntaris/es. Punts quilomètrics ben indicats, visibles, i això mateix, en "quilòmetres", no pas en milles. Servei de llebres que van cobrir des de 3:15 fins a 5:00, cada 15 minuts.
No va ploure, malgrat que el cel va estar cobert, però va fer bastant vent, el qual es va notar especialment a partir del pont. El Harbour Bridge, un dels símbols de la ciutat, va arribar en el quilòmetre 17 de la cursa, i ens va fer creuar la badia, per portar-nos a la segona part del circuit, aquella que transita per tota la franja costanera, anant a buscar el terminal de fèrries (km22, on havíem agafat el ferri hores abans), i començant un tram d'anar i tornar (9km+9km), per acabar la cursa a Victoria Park, en ple downtown de la ciutat.
El tram de pujada del Harbour Bridge fa una mica més d'un quilòmetre, amb un pendent que en algun tram arriba al 6%, salvant uns 40 metres. No és un pont duríssim, però sí que és cert que ja va fer bastants víctimes, i en l'ascensió vaig avançar a gent que caminava en aquest tram de cursa. L'organització de la cursa dona força importància al pont, i cronometra el temps que els participants de marató, mitja marató i cursa d'11K triguen a pujar el quilòmetre i escaig que va des de la base del pont fins al seu punt més alt, establint una classificació oficial per aquest tram.
Un cop travessat el pont, la resta de la cursa van ser uns 24 quilòmetres pràcticament plans, amb el vent, bufant a estones, com a únic element no desitjat, especialment en el tram des del km22 al km31, que va bufar pràcticament en contra del sentit de marxa de la cursa.
Poca gent animant al llarg d'aquests quilòmetres més feixucs, tant per l'hora, com pel fet que des de les 8h s'estava jugant la final de la copa del Món de Rugby, a París, amb participació dels ídols locals, els "All Blacks".
Faltant uns cinc quilòmetres per arribar a meta vaig tenir un petit ensurt, en l'isquio dret, però no va passar de l'ensurt, afortunadament. Al voltant del quilòmetre 40 em va passar la noia que feia de llebre de 4h30', amb un grupet de 4 o 5 corredors. Em va sorprendre, i vaig mirar el meu Polar, comprovant que, efectivament, aquella llebre anava per sobre del que li tocava anar.
I és que, faltant uns 700 metres per l'entrada a meta,i en el penúltim revolt de la cursa, vaig veure a la llebre de 4h30' aturada, sola, i fent temps per arribar en un temps més o menys semblant al que li tocava, mentre ens animava als que li passàvem pel costat.
Arribada espectacular a Victoria Park, sobre una magnífica gespa, entre tanques, on la gent cridava i animava, tota una festa, amb gran pantalla perquè els presents poguessin seguir la final de Rugby (malauradament, els "All Blacks" van perdre, per la mínima). Un costat de la meta pels participants de la marató, l'altre costat pels participants de la mitja i dels 11k, i és que l'arribada de les tres curses va coincidir en el temps per alguns participants, no pas la resta del recorregut, ja que els horaris i punts de pas van ser diferents.
Mentre la Tere m'esperava a l'arribada, va veure un corredor amb la samarreta de corredors.cat entrant a meta. El va cridar, però amb la cridòria, no la va sentir. Després, i amb el sistema de missatgeria de corredors.cat, vaig verificar que es tractava del company Eric Gómez "ergofo", que des de fa uns anys viu a NZ, i que va participar en la prova d'11 quilòmetres.
Lamentablement, l'avituallament postcursa no va estar a l'altura: aigua, en gots, i plàtans i pomes, crec recordar. Aviat vaig trobar la Tere, on havíem quedat, i després de canviar-me de roba, i recollir la bossa, i amb la medalla penjada del coll, vam tirar cap a l'hotel, una estoneta caminant, que ja va anar bé. No eren ni les 11h del matí.
En una estona, i ja a l'habitació de l'hotel, el temps va empitjorar i va començar a ploure, per no parar tot el dia.
Vaig acabar aquesta meva 48a marató en 4:29:00, encara prou sencer, i sense problemes, en el lloc 1150/1761 en la general i en el lloc 17/41 en la categoria M60-64, ja en els darrers mesos de la categoria. Bastant regular en els parcials de 5km, fins als darrers quilòmetres. En la classificació del Harbour Bridge, posició 3139/9827 (contempla resultats de marató, mitja i 11K), gens malament, a un ritme de 5:09, probablement el quilòmetre més ràpid de la meva cursa, només millorat pel quilòmetre de baixada del pont.
Guanyador de la marató, cat. homes, en 2:23:09. Guanyadora en cat. dones, en 2:44:00, ambdós de Nova Zelanda.
Dels 1761 finalistes en la marató, 442 dones i 1319 homes.
Els acabats a la mitja marató van ser 4291 (1919 dones i 2372 homes), i els acabats en la cursa d'11K van ser 3824 (2425 dones i 1399 homes). També hi va haver una cursa de 5k, amb 841 acabats (451 dones i 390 homes).
En fi, una marató més en el sarró (48), un altre país diferent on corro una marató (33), i un viatge i una experiència inoblidable i irrepetibles, en un lloc on, segur, no hi tornaré mai més ... A reveure, paradís...
total maratons: 48
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 33
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
22 Nov 2023 17:11 #7
per Tiny (Associat/da)
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
Magnífica crònica Josep!! 
Molt bona la descripció del "paradís" ...
Sobre la marató, sorprès de que la participació fos de menys de 2000 corredors...
Suposo que pocs podéu arribar al paradís
Descansa una mica i a per la propera
Molt bona la descripció del "paradís" ...
Sobre la marató, sorprès de que la participació fos de menys de 2000 corredors...
Suposo que pocs podéu arribar al paradís
Descansa una mica i a per la propera
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
23 Nov 2023 11:50 - 23 Nov 2023 11:56 #8
per Josep80 (Associat/da)
Gràcies, Lluís.
La immensa majoria de participants eren locals.
I és que anar a córrer una marató a Nova Zelanda representa, a la pràctica, haver-ne de fer 3: el viatge d'anada, el viatge de tornada, i la pròpia marató.
Els únics estrangers que ho tenen una mica "a prop" són els australians (3 hores de vol des de Sydney).
total maratons: 48
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 33
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Tiny va escriure: Magnífica crònica Josep!!
Molt bona la descripció del "paradís" ...
Sobre la marató, sorprès de que la participació fos de menys de 2000 corredors...
Suposo que pocs podéu arribar al paradís
Descansa una mica i a per la propera
Gràcies, Lluís.
La immensa majoria de participants eren locals.
I és que anar a córrer una marató a Nova Zelanda representa, a la pràctica, haver-ne de fer 3: el viatge d'anada, el viatge de tornada, i la pròpia marató.
Els únics estrangers que ho tenen una mica "a prop" són els australians (3 hores de vol des de Sydney).
total maratons: 48
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 33
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
23 Nov 2023 11:58 - 23 Nov 2023 11:58 #9
per Josep80 (Associat/da)
gràcies, Abel.
a veure si tornem a coincidir en alguna cursa, encara que sigui per les terres de Ponent...
total maratons: 48
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 33
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
cargol va escriure: Jo de gran vull ser com tú Josep. Gran viatge i crònica.
Salut i milles
Abel
gràcies, Abel.
a veure si tornem a coincidir en alguna cursa, encara que sigui per les terres de Ponent...
total maratons: 48
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
països maratons: 33
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 21 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
