Volia córrer una marató en el continent africà, i Marràqueix em va semblar des d'un primer moment una opció atractiva, no només per ser un enclavament turístic, sinó també perquè la data de la cursa és el darrer diumenge de Gener, bona data per córrer a l'Àfrica i per entrenar la marató a casa, amb temperatures acceptables. El fet que l'Arcadi la corregués l'any passat, i que me'n fes cinc cèntims, em va fer acabar de decidir.
No havíem estat mai a l'Àfrica, si no considerem les Canàries, i el cert és que ha estat una experiència interessant. En alguns aspectes Marràqueix m'ha recordat Istanbul, ciutat a cavall entre Europa i Àsia, que vaig visitar fa un bon grapat d'anys, amb motiu d'una convenció de l'empresa on treballava. Molt soroll, força contaminació, autèntic caos circulatori en el que el vianant corre un perill real de ser atropellat encara que creui semàfors en verd, per posar un exemple. Els pitjors, sens dubte, els ciclomotors, circulant per les voreres, per parcs i jardins, en contra direcció, per carrers per vianants,... Banderes del Marroc a tot arreu, i grans retrats del Rei Monamed VI a dojo.
Es nota molt la influència francesa de la primera meitat del segle XX. L'idioma francès és la segona llengua, i el parla o el xampurreja gairebé tothom. També l'ordre urbanístic imposat en el seu dia per les autoritats franceses han deixat una bona empremta, impedint que dins de la Medina es construïssin edificacions més altes que una palmera, i que a la part nova de la ciutat (Ville Nouvelle) s'edifiqués a una altura superior a la del minaret de la mesquita Koutoubia, probablement la principal icona de la ciutat.
L'aventureta és bastant econòmica, en termes relatius, quan fem comparacions amb altres destinacions. Avió directe des de Barcelona, i preus d'hotels força atractius. Pensant en la marató, vam triar un hotel que té la sortida i arribada de la marató a uns 500 metres, en front del Menara Mall, el principal centre comercial de la Ville Nouvelle.
El divendres a mig matí vam anar a recollir el dorsal i la samarreta que donen amb la inscripció. Unes quantes carpes instal·lades en un costat de la plaça 16 de Novembre, cap representació de cases comercials fent marketing dels seus productes, només unes quantes persones repartint fulletons d'altres curses. Poca gent, i això que amb la marató també es corre una Mitja – que surt 30 minuts més tard que la marató, compartint part del circuït. Una taula per a les inscripcions de darrera hora (també en vam veure el dia següent, dissabte, a diferents punts de la ciutat, com l'estació de trens). Particularitat en el preu: 150 MAD (una mica menys de 15€) preu inscripció marató pels marroquins, 820 MAD (una mica menys de 82€) pels estrangers.
Diumenge dia de la cursa, vam sortir a les 8:00 de l'hotel, just mitja horeta abans de l'hora de la sortida, per anar caminant xino-xano fins on havia de començar (i esperava que acabar) la meva 33ª aventura maratoniana. Dels sis dies que vam ser a Marràqueix, diumenge va ser l'únic dia que va fer un matí lletjot (com diria un conegut home del temps de TV3), amb boira baixa i humitat extrema. Així com la resta de dies abans de les 8:30 despuntava el Sol, amb uns 4-5ºC, fresqueta increïble, i la Temperatura es recuperava fins a uns 12-14ºC al migdia, combinació que hauria estat fantàstica per córrer una marató, el diumenge va ser tot el contrari. El Sol no va sortir en cap moment, la boira va dominar tota la cursa, i la humitat era tan elevada que quan portàvem 2km corrent ja estava suant pels 4 costats. I evidentment, l'Atlas no es veia, mentre que els altres dies si.
A la sortida havia quedat amb el Suso, un gallec establert a Castelldefels, conegut de l'Arcadi des de la marató de los Angeles, i amb qui en poques setmanes ens tornarem a veure a Malta. Ell tenia pensat anar a un ritme una mica més ràpid que jo, i per tant desprès de la sortida ja ens vam separar.
Fotos, comiat amb la Tere, i vam començar a córrer la marató uns quants centenars de corredors, sense calaixos, sense llebres, poques dones, bona part d'elles occidentals, i entre els homes també molta gent de fora, destacant els francesos, per raons òbvies.
Avingudes amples, llargues, pocs revolts, el primer punt quilomètric marcat a l'asfalt, el segon també, el tercer ja no... Teòricament a partir del quilòmetre 5 només es marcaven els quilòmetres de 5 en 5, cert, però amb uns errors de mesurament brutals, interferits sens dubte per la Mitja Marató, que entrava i sortia en el circuit de la marató, compartint alguns trams, i amb els seus propis punts quilomètrics. Al final tal era el descontrol, que vaig passar del cronòmetre i vaig anar per sensacions, atès que a les maratons no porto el GPS. Només us diré que quan calculava que estava pel quilòmetre 29, per la zona del Palmeral, guiat per la darrera referència que havia tingut del quilòmetres 25, vaig veure, incrèdul, que a un costat del camí passàvem el cartell de quilòmetre 30!!!
Avituallaments només d'aigua de 33cl, cada 5 quilòmetres, encara que en el quilòmetres 10 no en van donar i vam haver de fer 10 quilòmetres (del 5 al 15) sense aigua. Quan hi havia aigua, molts pocs voluntaris, i sense estar per la feina (els havies tu d'empaitar per aconseguir l'ampolla).També esponges i dàtils i taronges.
Tot l'asfalt en relatives bones condicions, encara que en alguns trams vam haver d'anar amb compte. La publicitat de la marató parlava de circuit pla, per intentar rècord mundial, però ni de bon tros. “Falsos Plans” per un tub, i especialment dolorosos els de les avingudes que et portaven els darrers quilòmetres des de El Palmeral a la línia de Meta.
Animació pobra, cursa solitària. De fet en les darreres grans avingudes vam trobar a gent, a força gent, aturada dins els seus cotxes i fent sonar les botzines perquè els corredors no els deixàvem passar. En alguns trams vam haver de córrer amb molta atenció per no ensopegar amb grups de nanos de 8-10 anys que sortien de les voreres i es posaven a córrer al costat dels corredors, sense ordre ni concert.
La cursa em va anar segons el previst, sense ensurts, complint amb rigor les ingestes de gels i sals, i portant un ritme que conec i que no em fa patir físicament més del que és necessari. Al final vaig entrar a meta, sol, sense cap corredor pels voltants, i sense que el Sol s'hagués deixat veure, amb 4h05'00'', posició 665 de 1133 en la general, i posició 57 de 109 en la meva categoria, sent aquest el darrer registre que hauré fet en marató en la categoria 55-59 anys, ja que a Rio ja hauré posat el 6. Vaig veure de seguida al Suso, que com era d'esperar, havia entrat uns minuts abans que jo, també sense forçar més del necessari.
A la tarda, a l'hotel, consultant els resultats per Internet, encara m'esperava una darrera sorpresa: Josep Maria Morera, finisher a la MITJA marató amb un temps de 3h37'. Vaig consultar altres dorsals de la marató, com el del Suso, i l'errada era la mateixa. Havien barrejat resultats intermedis de les dues curses, i s'havien fet un embolic. Res que un email de reclamació no pogués fer que ho corregissin.
El guanyador, d'Etiòpia, va fer 2:08:43. La guanyadora, també d'Etiòpia, va fer 2:29:57
-1133 finishers en la marató, dels quals 946 homes i 187 dones
-6368 finishers en la mitja marató, dels quals 5192 homes i 1176 dones
En definitiva, experiència positiva i 33 maratons al sarró, amb 20 països de 5 continents