Veig que no havia obert tema... i com que he acabat la meva crònica, doncs aquí la teniu, per si la voleu llegir.

XXXVIII Budapest Maraton (15 d’octubre de 2.023)

La més llarga

Després de la castanya de Sant Sebastià va costar sentir-se amb ànims d’afrontar una altra vegada la Marató però a mesura que avançava l’any 2.023 el cos em tornava a demanar de buscar alguna cosa. El dilema: abans o després de l’estiu. Vaig pensar que millor després, que tindria més temps per entrenar, oblidant que l’estiu és calorós i que costa molt sortir a córrer en unes condicions més o menys dignes. Amb aquest panorama, em vaig presentar a la capital hongaresa amb un volum d’entrenament clarament insuficient per acabar amb dignitat el repte (a no sé que tingués algun cop de sort... i tots sabem que a la Marató no hi ha cops de sort que valguin).

El dia de la cursa es llevava a Budapest amb unes condicions ideals. Havien caigut quatre gotes durant la nit, la temperatura era fresca però no freda i no feina ni sol ni vent. Arribar a la sortida tampoc va ser cap problema, amb els tramvies funcionat a l’hora i després d’una passejada ja era en disposició de començar la que havia de ser la 34a Marató del meu historial (2a de la meva segona vida com a corredor de fons).

Tret de sortida amb força gent i cal tenir molt de cap. Coincideixen a un mateix circuit una cursa de 30Km, la nostra Marató i una Marató per relleus (equips de 2 o 4). Els dels 30Km s’incorporaran al quilòmetre 12, però els de la Marató per relleus que surten amb nosaltres estan corrent 10 o 21 quilòmetres per la qual cosa es difícil prendre referències que no siguin les del propi rellotge. Tenia clar que havia d’anar a 6’/km i a veure-les venir. Si podia acabar per sota de 4h15’ seria perfecte, 4h30’ també em tindria content, més em semblava excessiu.


Al quilòmetre 13, passant el Pont de les Cadenes veig la Núria que m’ha vingut a acompanyar, i em fa algunes fotos. Abans he hagut de superar una de les poques pujades que hi ha la cursa, de fet la única natural, a Buda. Les altres pujades tenen a veure amb els 4 ponts que es creuen sobre el Danubi. També hem passat pel llarg túnel de Buda, per sort de baixada, ja que als túnels sovint trobo a faltar l’aire.

Seguim cap al centre de Pest i allí tenim un dels regals més bonics d’aquesta cursa: passant per davant de l’Òpera, el cor de l’Òpera ens obsequia amb un concert. Només per això ja ha valgut la pena arribar fins aquí. I a sobre hi passem dues vegades!


Tot i que a poc a poc vaig perdent ritme, tot sembla sota control. Si el primer parcial de 5Km ha sigut en 30’, el dels quilometres 20-25 serà de 34’. Una pèrdua d’un minutet cada 5Km entra dintre els càlculs de la meva manera de competir, sempre de més a menys. La Mitja Marató la passo en 2.10.30 (la projecció és per estar content).

A partir del quilòmetre 27 comencen els problemes. Dolor articular a genolls i turmells però el ritme no es veu gaire afectat. Ara toca passar el pont més llarg dels que s’han de superar que ens porta a l’Illa Margarida. I allí al parc de l’illa si que comencen els problemes de veritat, tant de veritat que sobre el quilòmetre 31 m’obliguen a fer les primeres parades tècniques. Vaig perdent definitivament el ritme, tinc formigueig als peus i cada cop sóc capaç de córrer menys estona seguida. El pas pel centre aquàtic (amb vistes espectaculars) i pels molls del Danubi a la banda de Pest es fan eterns, amb més metres caminat que no pas corrent. Per cert que a aquesta zona hi ha unes rampes en ziga-zaga baixant cap als molls que serien perfectes per a retalladors... no veig ningú que faci trampa però algun espavilat es podria estalviar ben bé un quilòmetre.

Ja fa estona que m’han superat les llebres de les 4h15, les de les 4h30 i en l’últim quart de cursa ho faran les de les 5h. Estic bastant enfonsat, amb pocs corredors al voltant i només amb ganes de plegar però les Maratons, si no hi ha causa de força major, s’acaben. Després de l’últim creuament del riu només queda un gir a l’esquerra, una baixadeta i una llarga pseudo-recta de un quilòmetre llarg fins a l’arribada. Al començament de la baixadeta em rescaten les llebres de 5h15’ que em deixen clar que no pensen baixar ritme (tot i que van soles) i que volen arribar amb mi, o sigui que espavilo, ni que sigui per creuar l’arribada acompanyat d’elles i tenir una foto prou divertida per compensar el patiment de les dues darreres hores.

I així és com acabo la Marató de ruta més llarga de la meva carrera esportiva, en 5h21’25”. La propera mirarem que es faci una mica més curta.

Llegeix més...

Temps era temps, anar a Donosti a finals de novembre era un clàssic dels maratonians catalans per fer la Marató de tardor. La relativa proximitat de la capital guipuscuana, els alicients que ofereix la ciutat, la complementarietat de dates amb la Marató gran de Catalunya i l'absència d'altres opcions atractives i més properes feien que a la cursa basca s'hi sentis parlar molt català.
Això aquests darrers anys ha anat a menys, de manera directament proporcional a com han crescut altres opcions, però estic segur que més d'un CoRReCaT estarà el darrer cap de setmana de novembre a Donosti.

Llegeix més...

Reconec que el titular vol ser una provocació, que per això és un titular.
Però arran de l'anàlisi de la classificació de la Cursa Popular de Ripollet m'he adonat que 159 dels 210 (el 75%) acabats en la distància de 10Km ho són en la categoria VetM.
Sé que en les curses més multitudinàries i mediàtiques això no és així, més aviat tot el contrari: cada cop és més important (i a vegades majoritària) la presència de dones joves, però si agafem les curses menys mediàtiques (i amb molta història, com aquesta que suma 43 edicions) el panorama que hi trobem és de senyors amb uns quants anys (i molts quilòmetres a les cames).
No he fet un estudi exhaustiu, segur que algú amb temps i ganes el pot fer que jo no tinc el temps. Però si la percepció no és errònia faríem bé de prendre'n nota perquè la demografia és la que és i els senyors madurs a poc a poc anirem entrant als magatzems de les desferres...
Que en penseu de tot plegat?

Llegeix més...

Queden un parell de mesos per a l'edició del 2021 de la Mitja Marató de Barcelona, que si ho hi ha impediments es correrà al rapidíssim circuit habitual dels darrers anys el 17 d'octubre. Si és així serà de les poques curses que aconseguirà mantenir la seva cita anual sense forats, doncs l'edició del 2020 es va celebrar amb tota normalitat.
Mitja Marató de Barcelona 2021
Suposo que una bona pila de CoRReCaTS ens hi trobarem.

Llegeix més...

Poc s'ha dit que la degana de les curses del nostre país enguany fa 100 anys.

Tot i que aquest any es corre la 97a edició, la primera va ser el 1920, per tant aquest novembre s'ha de córrer la Jean Bouin del centenari. Per als no federats i no escolars són dues distàncies: 5Km (sortida al Parc de Montjuïc i arribada al Passeig Lluís Companys) i 10Km amb sortida i arribada al Parc de Montjuïc.

Sempre s'ha dit que és una cursa molt cara (crec que ho és) i amb un important dèficit de serveis als corredors, sobretot pel que es paga (també ho penso, és on he vist el guardarroba més caòtic) però tractant-se del centenari d'una cursa que van còrrer de joves el meu avi i el meu pare, m'hi he inscrit. A veure si hi ha sort i la podem córrer!

Llegeix més...

Us presento l'excusa perfecta per anar a la Vall de Boí l'últim cap de setmana d'agost: la PsoriTrail .

La cursa sortirà de la població de Barruera, davant del Càmping Boneta i en direcció nord pel marge dret del riu Noguera de Tor en un terreny gairebé plà durant els primers 4 km.

En el km4 el recorregut inicia l'ascens, creuant la carretera L-500 per sota, per dins d'un tub i seguint un camí que ens portarà a la població d'Erill la Vall, situada al km4 del traçat i on ens esperarà un avituallament.

A partir de la població d'Erill, iniciarem un tram de prats i corriols que ens portaran al camí de l'aigua a l'alçada de "Casa Pascual", punt de la carretera on trobem el desviament del Blaneari de Caldes o l'Estació d'Esquí de Boí-Taüll.

Un cop entrats al camí de l'aigua, el recorregut inicia l'ascens amb petits descansos planers, resseguint en tot moment el Riu Noguera de Tor pel seu marge dret. Durant l'ascensió anirem creuant petits barrancs i circulant en el 90% per trams de bosc i amb ombra.

El camí de l'aigua ens portarà al Balneari de Caldes de Boi on la presència de fonts ens indicarà que l'arribada és inminent.

L'arc d'arribada el trobarem en una de les fonts emblemàtiques del Balneari de Caldes on es esperarà un complet avituallament final.

10.8 Km per muntanya fàcil que es poden fer el modalitat caminada, marxa nòrdica o cursa.

Llegeix més...

Aquest dimecres tenim al Serrahima de Barcelona el Miting Ciutat de Barcelona, per si algú s'hi vol acostar...

HORARI
19.20 400 m.t. M “local” Perxa F
19.30 200 m.ll. F “B” Llargada M
19.35 400 m.ll. M“B”
19.40 400 m.ll. F “B”
19.45 800 m.ll. F “B” Martell F
19.50 800 m.ll. M“B”
19.55 1.500 m.ll. M “B”
20.05 1.500 m.ll. F Alçada M
20.15 1.500 m.ll. M “A”
20.25 400 m.ll. F “A”
20.30 400 m.ll. M “A”
20.35 200 m.ll. F “A”
20.40 3.000 m.ob. M Perxa M Llargada F
20.55 5.000 m.ll. M
21.15 800 m.ll. F “A”
21.20 800 m.ll. M “A”
21.25 5.000 m.ll. F

Llegeix més...

El dissabte 11 de maig a s'hora baixa es corre la Mitja Marató de Formentera, que recorre literalment l'illa de punta a punta. Penso estar a la línia de sortida i espero poder creuar la d'arribada. Algun CoRReCaT més s'hi ha apuntat i ha tingut sort al sorteig?

Llegeix més...

El diumenge 25 de novembre es corre a Barcelona, amb sortida al Parc de Montjuïc aquesta clàssica (95a edició). Sens dubte la cursa més antiga del país.
Des de fa uns anys, a banda de les diverses curses per Montjuïc, es fa una Open amb distàncies de 5Km i 10Km. Creua l'Eixample per la Gran Via i els 10Km retornen a Montjuïc pel Paral·lel, un circuit exigent! Qui vulgui fer els 5Km es quedarà a l'Arc de Triomf.

Llegeix més...

Falten poc menys de vuit setmanes per la Marató de Montreal d'enguany, una de les que forma part de la col·lecció olímpica.
Pel que sé, almenys dos CoRReCaTS farem cap al Quebec. Algú més s'hi apunta?

Llegeix més...

Ja es va acostant la data de la Dolomite Skyrace , una de les clàssiques de les curses de muntanya als Alps del Trentí. Forma part habitualment del circuit de les World Series i aquest any no és una excepció.
El recorregut surt de la població de Canazei i porta fins als 3.152m de Piz Boè, amb quasi 4000m de desnivell acumulat repartits en 22 quilòmetres de cursa.
És la meva cursa de muntanya objectiu d'aquesta temporada i el problema més gros que li veig ara mateix és passar el control de pas que hi ha al quilòmetre 10, on no puc superar les 2h. Per arribar allí cal pujar uns 1500m i baixar-ne uns 200m. Si se supera això no diré que tot és baixada, perquè quedaran uns 500m de desnivell positiu fins al cim, però el més difícil ja estarà fet. Tenint en compte l'exigència de la pròpia cursa i la qualitat dels altres corredors (hi seran bona part dels millors del món) el meu únic objectiu és creuar la línia d'arribada i completar una altra de les mítiques.

Llegeix més...

Aquest 10 de juny es corre la XII Olla de Núria. Si no us hi heu inscrit no cal ni que ho proveu, les places es van esgotar en poques hores. Però potser algú de vosaltres hi participarà o hi anirà com a espectador, una bona excusa per pujar a la Vall de Núria.
La cursa, de 21 quilòmetres i uns 1950m de desnivell positiu passa per set cims: Puigmal, Segre, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus, Font Negre i l'Àliga. La seva cota màxima són els 2909m del Puigmal i bona part d'ella transcorre per sobre de 2500m.

Llegeix més...

No sabia ben bé a quin apartat incloure aquesta proposta que m'ha arribat del Lluçanès.
Com que són molts quilòmetres ho he posat aquí. Es tracta d'una marxa solidària entre la capital catalana i les presons de Castella on estan empresonats els membres del Govern de Catalunya, l'ex-Presidenta del Parlament així com liders polítics i socials catalans. Podeu trobar més informació a Quilòmetres per la llibertat

Llegeix més...

Falta menys d'un mes i encara no he vist obert cap tema sobre aquesta cursa a la que li tinc un afecte especial.

Per mi són els millors 10Km que es poden córrer al país amb un circuit quasi pla, ràpid, sense perill de vent, a una hora que acostuma a ser prou fresca tot i ser pels volts de Sant Jordi i al cor de Barcelona (majoritàriament per l'Eixample).

Sí que és veritat que s'ha de retreure que és una cursa cara, que no ofereix servei de dutxes i que en algunes edicions passades els organitzadors i patrocinadors van prendre decisions molt poc encertades que gairebé acaben amb ella. Té també un dels vicis de les curses barcelonines: no permeten recollir el dorsal el dia de la cursa.

Personalment va ser la primera cursa que vaig córrer i aquest any hi tornaré: si Bombers fa 20 anys vol dir que jo faig la meva majoria d'edat com a corredor. Aquesta primavera farà 18 anys que em poso pitralls per a córrer.

Llegeix més...