46th Helsinki City Marathon - 16 de maig de 2026

La Helsinki City Marathon forma part d'un festival que inclou competicions des de 5Km fins a la Marató, inclosa una Marató per relleus i que té lloc, en divendres i dissabte, el 15 i 16 de maig. Aquell és un cap de setmana de pont a Finlàndia.
Es va córrer per primera vegada el 1981 i és una de les dues Maratons que es corren a la capital finesa cada any. L'altra es corre al pic de l'estiu i té menys participació.
Comença al costat de l'Estadi Olímpic de la ciutat (que va acollir els Jocs Olímpics de 1952) i dona dues voltes a un circuit força pla (amb algun pont que cal pujar i baixar) de 21 quilòmetres. Poc desnivell i sempre a prop de l'aigua que, per l'època de l'any en que es corre, ens avisa que caldrà estar atents a l'humitat. L'arribada, com no hauria de ser d'una altra manera, a l'interior de l'Estadi Olímpic. A diferència de la seva Marató "germana" d'Estocolm es corre amb sortida a les 9h30 del matí i no al migdia, cosa que personalment agraeixo.

Després del fiasco de Seül, en que no vaig poder arribar a la capital coreana per culpa del conflicte bèl·lic iniciat pels amics Trump i Netanyahu, he reciclat l'entrenament allargant-lo un parell de mesos més per competir a la Marató de Helsinki.
Espero aqueta vegada estar a la línia de sortida i, sobretot, a la d'arribada per recollir la 37a medalla de Marató.

Em sembla una molt bona tria, Gorka! Té bona pinta, ja m'agradaria poder fer-la. Espero que la puguis córrer, gaudir i recollir aquesta medalla de finisher que dius

A una setmana vista comencen els nervis.
Avui dissabte 9 he fet la darrera tirada, 90' (o sigui 15 Km). Segurament abans de la Marató només correré un dia la setmana vinent: tappering del bo.

Com ja vaig explicar, m'he apuntat a Helsinki després de no poder córrer a Seül, de manera que el que he fet ha estat allargar dos mesos l'entrenament que havia preparat per competir a meitat de març. Aquestes darreres 8 setmanes he fet una mitjana de més de 44 quilòmetres/setmana. A la majoria de vosaltres us semblaran molt pocs però són els que puc fer... Sé que aniré just de quilòmetres i per això ja em plantejo la Marató de sortida en mode CaCo (o mètode Galloway). Aquesta vegada i ajustant-ho una mica amb els punts on hi haurà avituallament tinc previst caminar uns 500m cada 7Km (és a dir 6 vegades al llarg de la cursa).

Viatjaré dijous (es corre dissabte) i ara mateix el que em fa més por és no estar incubant alguna cosa: a l'entrenament d'avui he acabat amb cert dolor articular i les pulsacions han estat més altes del que seria raonable. Espero que hagin sigut només els nervis...

Segur que sí gorka!!

Amb el tapering estaràs totalment descansat i amb unes ganes boges de córrer a Hèlsinki.

Molta sort, que t'ho mereixes!!

Gorka, desitjo que només siguin els nervis i estiguis al 100% per lluitar la marató

Molta sort i bon viatge!

Gorka molta sort i a gaudir.

Ja de tornada de Hèlsinki, com potser heu vist per algun altre canal, puc dir que he acomplert dos dels objectius que m'havia proposat:
1. Acabar la Marató.
2. Fer-ho en menys de 5 hores
S'ha de reconèixer que em van "sobrar" alguns quilòmetres, però a quí no li sobren alguns quilòmetres a la Marató?
Bé, quan tingui una estoneta us escric una crònica, que sempre m'agrada fer-ho.

Gorka, m'alegro molt que hagis pogut completar la marató a Helsinki! Bravo!

Gorka genial que hagis pogut fer la marató

XLVII Helsinki City Marathon (16 de maig de 2.026)

Només m’han sobrat sis quilòmetres, no està malament.

A Hèlsinki hi vaig arribar gairebé per accident. Estava inscrit a la Marató de Seül que es corria dos mesos abans però el conflicte bèl·lic iniciat per Israel i els Estats Units al Golf Pèrsic va fer impossible el desplaçament fins a la capital coreana. Calia trobar una alternativa que em permetés re-aprofitar l’entrenament fet i que em motivés per aguantar les setmanes que calgués esperar. Hèlsinki sempre ha estat a la llista de pendents, era a dos mesos vista, amb viatge fàcilment organitzable i, el més important, tenia pitralls disponibles.

Com la seva parenta nòrdica d’Estocolm es corre un dissabte de cap de setmana llarg al calendari local. En el cas de la cursa finesa la sortida és a les 9h30, un horari que s’adapta molt més als meus costums i preferències.

L’entrenament reciclat afegint 8 setmanes extres va consistir en tornar a repetir els dos mesocicles finals, incloent una Mitja Marató de test que va resultar ser de les que m’han sortit millor els darrers anys. Això em va permetre desplaçar-me a Escandinàvia ple d’optimisme, i més una vegada sabut que correria amb el pitrall 3623, farcit de tresos i amb el vint-i-tres. Xifres que m’agraden!

El parell de dies d’adaptació a la ciutat van ser prou agradables, visitant els seus barris amb calma, sense passar gaire calor i mirant de no oblidar l’alimentació i la hidratació: l’obsessió dels corredors de fons.

El dissabte de la cursa es lleva amb un punt de plujim: humitat alta però temperatura sota control (uns 11ºC a l’hora de la sortida). Tinc previst sortir a la segona onada, 10’ més tard de la primera, i em puc permetre el luxe d’esperar amb tota comoditat a cobert fins pràcticament a l’hora de sortida, primer a la sala d’espera de l’Estadi Olímpic i després aixoplugat del plujim sota una vela. Just 5’ abans vaig cap al calaix de sortida on compartim espai amb els corredors de 10Km i de la Marató per relleus (3 relleus).

Al donar-se la sortida cal ser una mica curós amb el ritme que agafes, ja que malgrat estar a l’onada dels lents hi ha gent que corren només 10 o 14 quilòmetres i s’ho prenen amb molta més alegria que els maratonians.

El pla de cursa era seguint els consells de Galloway, aquesta vegada fent la primera parada als 7Km i a partir d’aquí anant parant cada 6.5Km aproximadament però sense ser molt estricte. La situació quilomètrica dels avituallaments, que sabíem amb precisió, em va permetre fer una molt bona gestió de les aturades, fent coincidir les estones de caminar amb i els punts d’alimentació (4 gels Nutrisport, que sembla que finalment he trobat un producte que m’ajuda) amb passos per avituallament d’aigua de l’aixeta, segons els locals “la millor aigua del món”.

Vaig fent els quilòmetres a una mitjana rondant els 6’ quan corro i perdent menys de 2’ a cada aturada tàctica. Mantinc força la regularitat malgrat que el circuit és un petit trencacames, sense grans pujades ni grans baixades però quasi mai pla. De fet només hi ha uns metres de pujada que es pugui dir que és forta i se superen exclusivament durant la primera volta. El recorregut, en bona part pels parcs urbans i suburbans que envolten la capital de Finlàndia, consisteix a fer dues voltes que no són exactament iguals: la segona se suavitza una mica més, cosa que s’agraeix.

Amb l’avanç dels quilòmetres, i del dia, la pluja feble (mai ha sigut prou forta com per ser una molèstia) va desapareixent fins que al darrer quart de cursa un ja comença a tenir més sensació de calor de la que voldria. Al final el termòmetre no enganya i a l’hora de l’arribada s’havia enfilat fins als 19ºC.

A poc a poc van apareixent les debilitats, inevitables a la Marató i més inevitables quan el volum d’entrenament setmanal que portes en la preparació tot just arriba a una mitjana de 44 Km (amb un màxim de 55 Km). Quan falten menys de 7 quilòmetres em trobo a la Núria a un parc i em diu que vaig molt bé, cosa que m’anima molt i que em permet fer-li una reflexió cent per cent optimista “calma, que em queda una hora per fer 6 quilòmetres”.I és que el meu segon objectiu, no declarat, era tornar a baixar de les 5h (no ho feia des del 2022). El primer objectiu, òbviament, era acabar la cursa.

I, a fé que aquests 6 quilòmetres em van sobrar. Arribats a aquest punt la cosa es va començar a complicar: cap dolor en especial, cap molèstia en particular però el cos no tira: el mur! Toca tirar de cap, experiència i paciència i repetir-me a mi mateix el mantra: “corre, això no és un entrenament, estàs competint”.

Quan t’atanses a l’Estadi Olímpic sembla que està fet, però en realitat cal fer una bona volta per fora (i de pujada) per entrar per una porta lateral i trepitjar els 200m de tartan que et porten a la petita glòria del maratonià popular: la medalla que et penja una voluntària!

Acomplerts 2 objectius: acabar i baixar de 5h (4.58.33) què més li puc demanar a Hèlsinki? Un bon avituallament final, que el vaig trobar a faltar. Potser l’únic punt que se li pot retreure a la organització.

Al sac una marató més: van trenta-set, de les quals onze de la col·lecció olímpica. Em sembla que he arribat a la meitat.

Gorka m'alegra molt que hagis assolit els teus dos objectius i que hagis trobat una bona alternativa olímpica en busca del repte que tens.

Enhorabona i gràcies per compartir l'experiència!!

Enhorabona, Gorka! i moltes gràcies per la crònica

Sí, enhorabona gorka!!

Ja et tocava una alegria, que últimament no has estat massa de sort!

Bona crònica!
Dennis

Que bé, Gorka! Enhorabona per la marató amb els objectius aconseguits Ha valgut la pena l'esforç de dissenyar un nou pla després del disgust de no poder anar a Seul. Bravo, company!

Enhorabona, Jordi.
Fantàstic que tot hagi sortit com volies.
👏👏👏