Marató d'Estocolm 31.05.2025 12h

Després d'uns anys d'aturada tornaré a enfrontar-me amb una Marató de la col·lecció olímpica. Per diverses raons no ho faig des de Montreal 2018.

Només arribar a tenir la inscripció ja ha sigut una aventura, bàsicament per culpa de mi mateix i lo happy que sóc. Inicialment volia córrer Helsinki (hi havia d'anar l'any passat però per temes de feina vaig haver de cancel·lar) i em vaig reservar la data del darrer cap de setmana de maig però per coses que se m'escapen les dues capitals nòrdiques han intercanviat les dates de les seves Maratons, o sigui que a la data que tenia reservada es corria Estocolm. Cap problema.
Vaig organitzar el viatge amb temps per allò de tenir bons preus i a l'hora de fer la inscripció... TANCADES!

La veritat és que no era conscient que els pitralls de la capital sueca volaven. Per sort n'he pogut obtenir un a través d'un tour-operador neerlandés que només m'ha implicat haver d'anar al "seu" hotel. S'ha de reconèixer que ho he pogut solucionar prou bé, perquè durant una setmana vaig estar amb bitllets d'avió comprats, hotel reservat i sense pitrall.
Així doncs el dissabte 31 de maig correré la meva 36a Marató a la capital de Suècia, poques hores abans de que a Munic es jugui la final de la Champions League.

A veure si hi ha algun altre CoRReCaT per allí.

Molt hippy, sí

Encara sort!! Gaudeix molt d'aquí 5 setmanes

doncs sí, prou bé que t'ha sortit . Efectivament, Estockolm exhaureix dorsals molt ràpidament.
Espero que t'agradin els cogombres...avituallament típic a les curses de Suècia i Finlàndia.

Aquest cap de setmana queden just dues setmanes per la meva primera cita maratoniana nòrdica. L'altra cursa que he corregut a Escandinàvia va ser una Mitja Marató.

Dissabte passat, dia 10 i amb samarreta CoRReCaT vaig fer la tirada llarga de 30 Km en que vaig provar-ho més o menys tot:
- Primera capa de roba.
- Alimentació (gels als quilòmetres 12.5 i 20).
- Rutina CaCo Galloway (6.5 Km corrent + 0.5 Km caminant).
La cosa va anar prou bé i em mantinc amb esperances de baixar de les 5h, cosa que no faig des de la tardor del 2022. Com han canviat les coses des de l'época en que semblava garantit estar per sota de les 4h...

Aquests darrers dies de més calor m'han anat bé per anar-m'hi acostumant. Baixo molt el rendiment amb temperatures altes i no voldria que la primera calorada m'agafés el dia de la Marató. Per això valoro prou bé l'entrenament d'avui diumenge 18 al front mar´tim de Barcelona amb caloreta de veritat.

Seguim camí d'Estoclom!

A 7 dies de la cita tot és molt incert:
- He entrenat 3-4 dies per setmana amb un volum mitjà més aviat pobre (43 Km).
- Em sento fatigat. Per sort la setmana que comença sembla que serà força tranquil·la i miraré de menjar bé (cosa que no he pogut fer els darrers dies).
- Viatjo dijous i un cop a Estocolm sé que no em podré aguantar de caminar per la ciutat i potser fins i tot cometre algun excés dijous a la nit...
- La méteo, avui apunta a un dissabte no excessivament calurós (important, perquè la cursa és a les 12h i encara que no ho sembli la capital sueca acostuma a ser calurosa aquesta época de l'any) amb risc de pluja. Haurem d'esperar una mica, a veure com evoluciona.
Però hi vaig amb moltes ganes, tenint molt clar el que vull (acabar la cursa amb dignitat) i el que he de fer. Una altra cosa serà que les coses em surtin bé.
Ja us ho explicaré.

Gorka, no et capfiquis si fas turisme o algun petit excés, que els viatges estan per això. Ja adaptaràs l'estratègia de cursa si et sents fatigat, que tens molt cap i experiència. Que ho gaudeixis molt!

Això, la qüestió és gaudir de la ciutat i de la Marató.
Aquesta setmana de tapering t'anirà bé per tenir les cames descansades!

Amb un km d'entrenament aquesta setmana ja iguales el quilometratge la setmana vinent

Enjoy!!

molta sort

Us debia la crònica!

XLV Stockholm Marathon (31 de maig de 2.025)

Quan no és un all, és una ceba

Després de l’experiència florentina, feia tot just 6 mesos, tenia clar que la Marató de la capital sueca no em podia anar malament. Havia estat entrenant 14 setmanes focalitzat en la Marató, sense fer grans volums (mitjana de 43Km setmanals amb màxims de 52), però tenint clar que amb el pas dels anys això va cada vegada més d’estar-s’hi molta estona i no d’anar ràpid. Sí que havia descuidat una mica el treball de força al gimnàs, però la vida no em dona per més. Alguna altra cosa era conscient d’haver fet malament: la tirada més llarga (30 Km) només 21 dies abans de la Marató quan sé que em funciona molt millor 28 dies abans però la vida és com és i a -4 setmanes no va poder ser.

El fet que la cursa fos en dissabte i sortida a les 12h també aportava algunes circumstàncies a les que no estic gaire acostumat però el cert és que havent viatjat en dijous i llevant-se per esmorzar a les 8h el dia de la cursa l’adaptació no crec que sigui realment un problema.

Amb una cosa inesperada sí que em vaig trobar: si bé era conscient que s’havia de passar una vegada un pont amb uns 80m de desnivell entre el punt més baix i el més alt, pensava que la resta de la cursa era plana, doncs Estocolm està construïda sobre un conjunt d’illes a nivell de mar. Doncs senyors, es pot afirmar que Estocolm no és plana: 662m de desnivell acumulat, amb una cota màxima de 85m i la mínima de 0m. Un trenca-cames! Suposant que més o menys la meitat dels quilòmetres siguin plans, vol dir que l’altra meitat puja o baixa un 2% de mitjana. I això, a la Marató, es nota.

La gestió de les grans multituds que fan els germànics és millorable: procediments segurs però lents i poc eficients. Això fa que estiguis més estona de la desitjable per entrar a recintes, per deixar bosses, per recollir-les etc. No va ser greu però quan vas a córrer una Marató no vols esperar 20’ per passar per un embut que no aporta res perquè ningú decideix obrir una tanca. A més a més, sortint a les 12h, una cosa que sí que passa és que ni a Escandinàvia esperes a la fresca (a finals de maig). Per sort vaig trobar una ombra a l’estadi on hi havia la logística de la cursa per esperar assegut que fos l’hora d’anar al calaix de sortida. Temperatura de 18º-20º i un 55% d’humitat en un dia amb sol: a l’ombra hi havia sensació de frescor però el sol, que allí apareix a les 2h del matí per pondre’s a les 22h, apretava. Per sort hi havia avituallaments cada 2-3 quilòmetres.

A les 12h10 donen la sortida de la segona onada, on estic jo. Sobta estar a la sortida d’una Marató envoltat de més dones que homes. Al meu calaix predominàvem homes vells i dones joves!

El meu pla de cursa era aplicar el mètode Galloway amb blocs de 7Km, és el que havia aplicat a Florència i el que havia entrenat a la tirada llarga molt satisfactòriament, donant un ritme mitjà de 6.15-6.20 (amb parada de 500m cada 7Km inclosa). Vist que hi havia desnivells, al llarg de la cursa decideixo flexibilitzar-lo una mica: no em posaré a caminar si puc aprofitar 500 o 700 metres més de baixada.

Després de la sortida la situació és bastant tensa: hi ha més de 20.000 participants, els carrers són amples però no tant i la separació entre corredors és sempre justeta. A més a més sempre apareixen alguns motivats que venen de darrera amb pressa... per sort passo els primers quilòmetres sense incidents però si que s’havia d’estar més concentrat del que estic acostumat. Els parcials surten perfectes (31’ el quilòmetre 5) i a partir d’aquí, incloent una parada de 500m caminant a cada parcial de 5Km sempre rondant els 32’. La caminada tàctica de 500m em penalitza uns 2'. Els avituallaments no estan gaire ben solucionats: encara que freqüents només estan a una banda i amb tants corredors això complica la vida. A tots beguda esportiva primer i aigua després i de tant en tant coses rares: gominoles, fruita (plàtan i poma), cogombre i als últims quilòmetres RedBull (no vaig veure ningú que s’hi atrevís) i cafè!

Al quilòmetre 15 passem per davant de la televisió pública sueca (conec un visionari que treballa aquí) i tenen posat un bon sistema de música amb Avicci a tota castanya! Aquest home ressuscitava els morts! Però jo ja vaig una mica preocupat... ja fa una estona que el meu genoll esquerra hi és. Tinc dos meniscs trencats i això em provoca que cada dia sigui diferent... tot depèn de com queda situada l’articulació. Sembla que aquell dia el que em queda del menisc extern esquerra no havia quedat ben posat...

Vaig mantenint el ritme i els plans però fins més enllà de la Mitja Marató però a partir del quilòmetre 25 el dolor al genoll cada vegada és més intens i sobretot invalidant de manera que aquí s’acaba la pel·lícula: a partir d’ara es tracta d’anar a recollir la medalla. Ja no importen els parcials, quan es pot es corre i quan no es pot es camina dominant el dolor. No hi ha més remei! Així van caient els quilòmetres i els minuts extres fins que arriba la pujada de 2Km que porta a l’Estadi d’Estocolm. Aquest és el premi, tot i que no entrem per la porta de Marató. Ho fem per una altra però la sensació és gratificant.

Només els que hem acabat Maratons a estadis plens coneixem aquestes sensacions (jo és la cinquena vegada que ho faig: Sant Sebastià, Àmsterdam, Munic, Atenes i ara Estocolm) amb la particularitat que aquí estic a l’estadi que més rècords del món d’atletisme ha vist. Doncs a aquest estadi faig jo la marca més lenta del meu historial maratonià: 5h22’20” que em situen aproximadament als 65% de la classificació.

Al cap de poques hores, el meu genoll sembla una pilota de bàsquet, però ha valgut la pena: amb aquesta són 36 Maratons acabades i la col·lecció olímpica suma la desena creueta.

Enhorabona, Jordi, bona crònica!!
Llàstima el genoll, però el que no pot ser, no pot ser, i, a més, és impossible.
Esmentes l'altimetria, I no dius res de la humitat?
Una altra olímpica al sac, i amb un escenari xulíssim al final.
I ara, a descansar, I a recuperar.👍💪👏👏

Felicitats Gorka! Gràcies per compartir la crònica

Enhorabona gorka!!!

Me n'alegro que hagis gaudit tant... malgrat el dolor!
Es una putada experimentar la quiniela de si aguanta el genoll o no...

10 creuetes olímpiques no està gens malament!
Enhorabona i gràcies per compartir-la

Pura inspiració Gorka. Felicitats! 42k de resiliència, sens dubte!

Gorka els vells rokers no es rendeixen i tu ets un d'ells.
Enhorabona i a cuidar aquests genolls.

Gorka, bona crònica i objectiu aconseguit, enhorabona!
Descrius acuradament la font del dolor al teu genoll, i la teva capacitat d'adaptació, bravo
Em pensava que t'havia avisat que hi ha desnivell a bastants trams, aquell dia que vam xerrar (a Mediterrani, crec), em sap greu perquè no et devia explicar bé que no era només en un tros...el cas és que com a bon expert, et vas adaptar perfectament.
M'alegro que ho aconseguissis!

Gràcies a tots per tenir la paciència de llegir la crònica i pels vostres comentaris.

Josep80
La humitat, rondant el 50%-55% el dia de la cursa, tot i ser notable no em va perjudicar clarament. La veritat és que durant la cursa vaig cuidar força la hidratació, bebent a tots els avituallaments que com he dit eren freqüents (cada 2-3 quilòmetres).

Dennis Teuling
Amb l'atzar dels genolls ja m'hi he acostumat a jugar. Cada dia quan em llevo al matí és una incognita. Tinc "peces mòbils" a dintre de les dues articulacions i tot depén de l'atzar. Aquell dia no hi va haver sort. És el que hi ha i no deixaré de córrer per això.

Fandes, jorfer
Cal ser adapatatiu. Rendir-se no aporta res, total esperar el "rescat" pot ser molt més pesat que continuar. He de dir que en cap moment vaig pensar a retirar-me.

Hansi
Efectivament estava advertit però sempre et sorprén.