LIFESTAR MALTA MARATHON (MALTA)– 25/FEBRER/2024

Malta, arxipèlag mediterrani i estat de la UE des de 2004, pertany també a la zona euro des de 2008, i va assolir la seva independència del Regne Unit l'any 1964. Conducció per l'esquerra, parla cooficial de l'anglès, endolls de tres pins, i bastants altres detalls delaten la seva pertinença a la "Commonwealth". Amb 475.000 habitants i una superfície equivalent a la comarca del Tarragonès, Malta té la densitat de població més elevada de la UE. La seva capital és La Valletta, amb una població propera als 7.000 habitants.
La celebració de la marató de Malta ha estat força accidentada aquests darrers anys. De les sis darreres edicions (2019,2020,2021,2022,2023,2024), tan sols se n'han celebrat tres, després d'haver-se'n celebrat vint-i-quatre de seguides, des de 1995, any de la primera edició.
El febrer de 2019 la cursa es va haver de cancel·lar la vigília, per problemes meteorològics. Allà ens va enganxar a la Mariona (Mona), l'Arcadi, l'Abel (Cargol) i a mi mateix, amb les respectives famílies. La tromba d'aigua i vent que va caure aquell dissabte va anegar i malmetre bona part del circuit per on havia de passar la cursa.
L'any 2020, curiosament, es va poder celebrar, pels pèls, ja que un parell de setmanes després ja estàvem confinats per la pandèmia. Recordo que la recollida de dorsals no estava permesa per participants de determinades regions d'Itàlia, on ja hi havia força brots de Covid. En aquesta edició vam participar l'Arcadi (marató) i la Mariona (Mona) i jo mateix, a la mitja.
L'any 2021 no es va celebrar, per les diferents onades de covid que anaven i venien per aquella època.
L'any 2022 m'hi vaig tornar a inscriure, aquest cop per a córrer la marató. El circuit de la marató, en la seva segona meitat, era pràcticament el de la mitja que havia corregut dos anys abans, força ràpid. Però de nou, males notícies. A tres setmanes de la data de la cursa, amb la preparació ja feta, vols comprats, amb reserva d'allotjament, i altres preparatius, veig a la web de la cursa "CANCELLED". I no havien enviat cap e-mail als inscrits/tes. Increïble. Motiu: a darrera hora l'Organització de la cursa i les Autoritats del Trànsit no s'havien posat d'acord en el tall de carrers i vies per on havia de passar la cursa. A córrer cuita vaig haver de refer els plans, i inscriure'm a la marató de Castelló, que se celebrava el mateix dia, i que vaig acabar corrent amb l'Arcadi i en Xavi Bonastre, curiosament el mateix trio que faríem podi de la categoria M60-64 l'any següent a la marató de Luxor, a Egipte.
I, finalment, vaig tornar a provar de participar en l'edició d'enguany, per a córrer la marató. Us creureu, però, que faltant dues setmanes per la marató, vaig rebre un e-mail de l'Organització, on es notificaven canvis de darrera hora, en els horaris, perquè, novament, l'Autoritat del Trànsit posava restriccions en els talls previstos a les carreteres? Tot plegat va suposar avançar tot l'esdeveniment 30' respecte a l'horari previst inicialment, és a dir, sortida d'autocars cap a la sortida a les 5h15' (en lloc de 5h45') i sortida de la marató a les 6h30' (en lloc de 7h00').
Matí plujós i ventós el diumenge de la marató. Així havia estat anunciat per les webs meteorològiques, i així va ser. Llàstima, perquè tant els dies anteriors com els dies posteriors van ser molt agradables per a la pràctica del running. Però el dia de la cursa, ja des de la matinada, va ploure, a estones amb intensitat, i el pitjor de tot, amb ràfegues de vent molt emprenyadores.
Malgrat que el circuit de la marató és un "point-to-point", el cert és que el punt de sortida, a la localitat de Mdina, antiga capital de Malta, és a menys de 20 quilòmetres de Sliema, punt d'arribada de la cursa. Això s'explica perquè els primers 20-25 quilòmetres de la marató són un "no parar" de filigranes per camins i carreteres més enllà de Mdina, amb constants girs i canvis de sentit, tot per acumular quilòmetres, fins que agafes els darrers 15 quilòmetres, que ja enfiles el camí directe cap a meta.
En fi, que a les 5h05' vaig agafar un dels molts autocars que es van concentrar al passeig de Sliema per dur-nos al punt de sortida (5 € que havíem pagat, addicionals a la inscripció), i vàrem fer camí, 25 minuts d'autocar. Ja vam veure, des de l'autocar, que moltes parts del camí estaven completament inundades, i això que era carretera principal. I és que les carreteres i infraestructures de Malta semblen més les d'un país en vies de desenvolupament que no pas les d'un país de la UE. A les 5h30' vam arribar, baixar de l'autocar, i buscar ràpidament un lloc per posar-nos aixopluc. Plovia, feia vent, i els únics llocs disponibles per protegir-nos eren les cobertes d'una benzinera (petita, d'un parell de sortidors) i una parada d'autobús, amén d'alguns portals (tancats) d'alguns edificis del voltant. I faltava una hora llarga i sencera per començar la cursa. Els autocars van anar arribant, i la gent ja no sabia on posar-se. Amb els minuts, i sota uns focus, van aixecar l'arc de sortida, i preparar l'electrònica per enregistrar els temps de sortida.
Malgrat que la temperatura no era molt baixa (uns 10 °C), vaig tenir sensació de fred, tremolant, ja que el vent i el fet d'haver d'estar quiets, va fer que la sensació tèrmica fos de menys temperatura. I això que anava protegit amb un impermeable, que després vaig deixar a la bossa que l'organització et portava a la línia d'arribada. Érem quasi 900 participants inscrits a la marató, no pas quatre gats, 36 dels quals de la meva categoria M60-64, la darrera cursa que corria dins aquesta categoria. Només vaig veure un parell de participants fent una mica d'escalfament. La resta tots vam esperar, a cobert, que fos l'hora de donar la sortida. En el darrer moment, i a correcuita, vam deixar les bosses personals en les camionetes assignades, darrer "riu", i GPS en marxa, sota pluja i vent. Sortida puntual a les 6h30' afortunadament, i quan tot just començava a clarejar.
Donades les circumstàncies,la meva indumentària per encarar la distància màgica va ser poc recomanable, ho sé, però no vaig voler córrer el risc de,davant de qualsevol problema, agafar una pulmonia. I amb una indumentària molt semblant a la que vaig utilitzar a la memorable marató de Boston 2018 (samarreta tècnica màniga llarga+samarreta tècnica màniga curta+bossa escombraries talla XL+malles llargues+gorra running pluja+mocador tubular "buff") i amb 6 gels al damunt (2 amb cafeïna) i un parell de Recuperat-ion. De fet, haig de confessar que no em vaig treure la bossa de les escombraries fins a ensumar la línia de meta, en el km41. A més, vaig haver d'utilitzar part del "buff" per sobre el cap, tot agafant la gorra, perquè no se l'endugués el vent. Podeu veure a la foto quina estampa més maratoniana, la meva. Evidentment, i això és una lliçó que ja fa molts anys que vaig aprendre, vaig ser molt rigorós amb la hidratació durant tota la cursa, ja que era conscient que anava massa abrigat.



De seguida vaig poder comprovar quina seria la tònica de la primera meitat de la marató. Trams de carretera d'anada i tornada, camins secundaris amb força revolts, aigua per tot arreu, acumulada durant la nit. Primers dos quilòmetres amb els grups força compactes, i amb uns ritmes força lents, tant pel fet que ningú havia escalfat, com pel fet que en alguns moments ens vam haver de parar, i fer cua, per travessar trams completament anegats, on s'havia de passar en fila índia.
Malgrat que hi va haver llebres, per parelles, per temps objectiu cada 15 minuts, el fet és que a la sortida tothom va sortir sense ordre, i després d'aquest parell o tres de quilòmetres accidentats, la gent es va anar posant en el seu lloc. De seguida em vaig adonar que no hi havia punts quilomètrics assenyalats. El primer punt quilomètric que vaig veure indicat va ser el 18, i més endavant, a partir del km 30, ja va estar indicat cada quilòmetre. El pas per la mitja marató no va estar indicat (km21,1).
Ficar els peus dins de bassals plens d'aigua va ser la tònica de més de la meitat de la cursa. Molt desagradable, i un impediment per assolir millors registres. A partir de mitja cursa la intensitat de la pluja va disminuir, però no pas el vent, que amb tants canvis de direcció en la ruta, molestava més o menys, segons el tram.
Animació inexistent, ja que no hi va haver tram urbà fins als darrers dos quilòmetres, al costat del passeig marítim. Abans, però, uns quants quilòmetres de pendent negatiu, els quilòmetres més complicats en una marató, encara que intercalats amb uns quants trenca-cames de pujades i baixades. En una d'aquestes, en el km 31, el recte anterior de la cama esquerra em va fer aturar, de sobte. Fort dolor. Vaig caminar un parell de minuts, provant que em passes, i de mica en mica, vaig tornar a córrer, primer molt suau, i després ja millor.
Un parell de punts d'animació, en la segona meitat del recorregut. El primer, uns altaveus posats damunt d'una furgoneta. El segon, una noia, cantant en directe, des d'un portal.
Els avituallaments van ser d'aigua, en ampolles de 330 ml. Els voluntaris/ies, un bon grapat, te les donaven obertes, amb el tap. També un parell d'avituallaments amb beguda energètica, i un parell de punts amb esponges, i taronges.
Tota la ruta va estar marcada amb fletxes d'esprai groc pintades en l'asfalt, i amb voluntaris/es en tots els infinits desviaments.
Ruta compartida amb el trànsit rodat, ja ens havien avisat. Així i tot, no vaig tenir problemes. Molta policia i voluntaris.
Ja arribant, el vent va començar a bufar de valent. Havia estat avançant feia estona a participants endarrerits de la mitja i de la mitja a peu, i van arribar els millors minuts de la marató, quan es comença a ensumar la línia d'arribada, quan es comença a veure gent animant, i quan ja no cal que guardis cap esforç en el sarró. Em vaig aturar, em vaig desempallegar de la bossa de les escombraries, que m'havia acompanyat durant 40 quilòmetres, i vaig córrer els darrers dos quilòmetres fins a meta, calculant per baixar de 4h20'.
A pocs metres de meta, vaig veure la Tere, que va gravar imatge del moment. Els de la marató vam entrar per la dreta de l'arc d'arribada, i els de la mitja, per l'esquerra.
Avituallament final prou decent, amb aigua, isotònics, fruites, caixa de sobres amb electròlits. Medalla de circumstàncies, encarregada a darrera hora, a correcuita. La versió "oficial" és que les que haurien d'haver arribat no ho van poder fer perquè venien des de la Xina, i els vaixells portaven retard pels atacs huties del Iemen en el Mar Roig. Quan arribin, no s'enviaran per correu postal. Qui les vulgui, haurà de tornar a Malta, o encarregar de recollir-la a algú que hi vagi.
Vaig entrar amb 4:19:37, posició 16/35 cat M60-64 i posició 528/776 en la general. Quasi 100 no acabats o no presentats. Finishers, per gènere: 171 dones i 605 homes.
Quaranta-novena marató al sac (49), trenta-quatrè país diferent en córrer una marató (34), i per la següent, que això no para...

Quina aventura de marató a Malta josep80.
Més ha semblat una aquatló
I això de la medalla... 🤦
Bueno, almenys, després d'intentar-ho diverses vegades has pogut córrer-la sense prendre mal
La 50a arribarà aviat?

Enhorabona!

Donc fe de tot el que ha dit en Josep!!! Nosaltres malgrat estar per fer la marato, a les 5,30 del mati varem decidir de fer nomes la mitja......

Enhorabona valents.
Té molt de mèrit lluitar contra la distància i, a més a més, els elements.

Gràcies, nois!!

- Jordi (curat), quan de temps, nano. A veure si ens veiem aviat, potser en alguna d'aquestes mitges de primavera. Doncs la 50ª, si tot va bé, d'aquí dues setmanes...
- Jordi (jorfer), certament, això d'haver de córrer amb pluja i vent és empipador, però no ho podem triar... El que sí que és menys acceptable és que les carreteres i camins estiguessin tan anegades. Tampoc va caure una tromba d'aigua tan bèstia
- Albert (grampy), com és possible que portessis el paraigua obert i que no et volés?

Molt bona crònica Josep80, per fçi t'has tret l'espineta.
Si tot va bé, jo me la treuré el proper any.
Salut i milles malteses.
Abel

Magnífica crònica Josep!

El dia que vulgui fer una marató amb aigua ja sé on anar!
A per la 50 que suposo que serà ben aviat...

Felicitats a tots els que vau còrrer i a esperar la medalla !

gràcies, Abel (cargol). Ves preparant l'impermeable...

gràcies, Lluís (Tiny). Doncs aviat la número 50, de fet el dilluns/18, si no hi ha cap contratemps. Sort a la marató de Barcelona!

Molt bona crònica josep80!!!

Tenia la idea que ja en portaves més de100!!

Veig ets molt tossut. Continuaràs fins fer-la! A més, plogui o nevi, endavant!!
Encara el temps final no ha sigut tan dolent vist les condicions.

Gràcies per compartir la crònica i dedicar el temps perquè coneguem parts del món on probablement no anirem mai!

A per la 50ena.. d'aquí 11 dies

Gràcies, Denis!
Tossut??
Doncs sí, vaig darrere de la marató de Pekín des de fa 6 anys, és l'única que em falta per acabar el repte de maratons olímpiques, i, de moment, no hi ha manera. Veurem enguany...Algun any ha de caure...😃

Gran crònica, com sempre, ideal per si algú es planteja anar-hi.
Quins records, Malta sota la pluja, finalment l'has aconseguida, i ben lluitada que ha estat!
Enhorabona!!!!

Mona va escriure: Gran crònica, com sempre, ideal per si algú es planteja anar-hi.
Quins records, Malta sota la pluja, finalment l'has aconseguida, i ben lluitada que ha estat!
Enhorabona!!!!

Gràcies, Mariona.
Tú i jo vam córrer la mitja junts, no fa pas tant, el 2020, just abans del tancament pandèmic, encara que tu uns minuts per endavant, és clar...