Setze Mitges pels setze länder alemanys

He pensat que una bona manera d'engrandir la meva col·lecció de xapes de cervesa seria recórrer Alemanya de cap a peus, per segona vegada, i en aquesta ocasió completant una mitja marató en cada un dels estats federats del primer país d'Europa Occidental, tant per extensió, com per habitants, com per potencial econòmic.
Alemanya està organitzada territorial i administrativament en setze estats federats, tres dels quals són ciutat-estat (Berlín, Hamburg i Bremen). Tots els estats federats tenen els mateixos poders i competències.

29 Stuttgart Lauf 2022/Halbmarathon- Stuttgart (Baden Württemberg) – 19/juny/2022

Baden-Württemberg, tercer estat federat més ric d'Alemanya, per darrere de Renània del Nord/Westfàlia (RNW) i Bayern (Baviera), té com a capital Stuttgart. Potser el principal atractiu turístic d'aquest estat sigui la Selva Negra, sense oblidar que Stuttgart és potència mundial en el sector de l'automòbil, acollint les seus de Daimler-Benz i de Porche, que tenen fantàstics museus per visitar.
Em vaig inscriure per córrer la mitja marató de Stuttgart de 2020, i la pandèmia de la covid-19 va fer que aquell any la mitja marató se celebrés exclusivament en format virtual. Hi vaig participar, i vaig completar els 21,097 km a la carretera de les aigües, enregistrant el crono en una aplicació que l'organització va enviar als participants, per descarregar en el mòbil, i per activar en temps real durant la prova.
A més, vaig optar perquè traslladessin la meva inscripció a 2021 per córrer la prova en forma presencial. Però en arribar l'edició de 2021, amb noves onades de covid-19, l'organització es va veure forçada a tornar a organitzar una cursa virtual, com a única possibilitat. En aquella ocasió vaig decidir no participar-hi, optant per un nou endarreriment de la inscripció, per a 2022.
Lamentablement l'edició de 2022 ha coincidit amb la tremenda onada de calor que el mes de juny ha afectat bona part d'Europa.
La recollida del dorsal va tenir lloc en el Scharrena, un poliesportiu situat al costat del Mercedes-Benz Arena, l'estadi de futbol del VfB Stuttgart, de la Bundesliga. Tot plegat dins el recinte firal del Neckar Park, on també hi havia situades les zones de sortida i arribada de la cursa. Amb la recollida del dorsal ens van facilitar un tiquet de transport públic per tot el cap de setmana. La samarreta de l'esdeveniment no anava inclosa en la inscripció.
El dissabte a la tarda es van celebrar les curses pels més menuts. Diferents horaris per diferents grups d'edat. Moltíssimes criatures, molta animació.
I arribà diumenge. A les 8:45 van sortir els corredors/es dels 10K, i a les 9h els de la mitja marató. Sortida per corrals, amb diferents colors en funció del crono acreditat en la inscripció, sense proves. Llebres cada 15 minuts. Em vaig situar entre les llebres de 2h i 2h15'. Em temia el pitjor. A les 9h la temperatura ja era de 27ºC, amb un Sol que escalfava de valent. Jo, amb la calor, em desfaig com un tarró de sucre en líquid calent, i de bona gana ho hagués deixat córrer abans de començar.
L'organització ja havia repartit, amb el dorsal, esponges per mullar en cubells d'aigua, en els avituallaments, cada 2-3 quilòmetres, així com la instal·lació de dutxes en diferents punts.
En fi, que amb poques ganes de córrer vaig començar la cursa. Els primers deu quilòmetres vaig tenir uns registres prou dignes, donades les circumstàncies, amb un pas de 57'06" pels 10K, adequat per acabar en sub 2h, que hagués estat el meu desig. Però després dels 10K em va començar a fregar de valent el taló dret, i és que la combinació de calor (peus inflats), cordons no acabats d'estat ben lligats per haver hagut de posat el xip, i haver-me equivocat en triar els mitjons adequats per la cursa, van fer que aquell fregament s'acabés convertint en un obstacle més a l'hora de córrer. Em vaig ensorrar mentalment. Malgrat beure força, em notava esgotat. Ja eren les 10h, la temperatura ja havia pujat als 30ºC, i els corredors/es anaven cercant l'ombra, quan n'hi havia, però molts trams eren absolutament al descobert, pels extraradis de la ciutat, entre camps i boscos, molt atractiu en altres circumstàncies. Molta gent, en aquestes alçades, caminant a estones, i alguns ja per terra.
Entre els quilòmetres deu i quinze vaig caminar alguns segons a cada quilòmetre, hidratant-me força, entre barris residencials propers al riu Neckar, a l'est de la ciutat. Pocs animadors, veïns que amb la seva millor voluntat ens ruixaven amb les seves mànegues d'aigua des dels seus jardins. En el quilòmetre quinze ja em vaig ensorrar definitivament, la temperatura seguia pujant, jo ja no podia més, i el voltant no acompanyava, era desolador. Ja alguns serveis d'assistència fent acte de presència. Van ser un parell de quilòmetres, fins al disset, de més caminar que no pas córrer, pensant en la salut.
Aleshores, passat el km17, em van passar les llebres de 2h15', a un ritme que em va semblar brutal, però fent un esforç, m'hi vaig enganxar. Érem un grupet de 5-6 corredors, i així vam arribar a l'avituallament del km18.
Allà vaig tornar a parar, a caminar un minutet mentre m'hidratava bé i em prenia un gel, i mentre el grupet de les llebres marxava. A només tres quilòmetres de meta, valia la pena intentar acabar una mica bé, amb bones sensacions, i intentar maquillar una mica aquella desfeta. Em vaig posar en marxa al mateix ritme dels primers quilòmetres, i al cap de poc ja atrapava i superava al grup de 2h15'. Vaig seguir endavant, amb la motivació d'anar avançant a corredors/es sense parar. Fins a meta. En aquells darrers tres quilòmetres vaig guanyar 243 posicions, amb això estar tot dit. En aquell tram més serveis assistencials auxiliant a més d'un corredor/a.
Arribada a meta en 2h10'38", sent, per molt, el pitjor registre de mitja marató en les 145 mitges en les quals he participat. Temperatura a l'arribada de 34ºC. Butllofa esfereïdora en el taló dret. Coix en caminar. Molta gent, molta animació, megafonia al màxim. Medalla de finisher i avituallaments generosos a l'arribada, tot en gots, cap ampolla. Fruita, cervesa sense alcohol. Em vaig trobar amb la Tere ràpidament, malgrat tanta gent, ja havíem acordat prèviament punt de trobada. Ambulàncies amunt i avall, sirenes. Déu-n'hi-do. Em va recordar l'abril de 2007, a París, quan hi vaig córrer la marató a més de 30ºC (aquell dia la temperatura va fer estralls entre els corredors/es, igual que a Rotterdam, on es va córrer la marató el mateix dia).
Finalment, i malgrat un registre tan dolent, posició 1551/2546 en la general i posició 38/87 en la categoria M60-64. Moltíssims abandonaments.
Acabats 1892 homes i 655 dones.
Guanyador en 1h8'57", del Regne Unit.
Guanyadora en 1h23'04", d'Alemanya.



14 Metropolmarathon/Halbmarathon – Fürth (Bayern) – 26/juny/2022

Baviera (Bayern) és el land més gran d'Alemanya, amb una superfície que supera el doble que la de Catalunya. És el segon land més ric del país, té com a capital Munic, i és coneguda, entre moltes altres coses, per raons culturals (festival Bayreuth/Wagner), històriques (Nüremberg i Berchtesgaden), turístiques (ruta romàntica), tecno/esportives (Ingolstadt, seu d'Audi; Munic seu de BMW), enòlogues (la regió de la Francònia és famosa pels seus vins de fama internacional).

M'havia inscrit mesos enrere per córrer la SportScheck RUN München el 26 de juny a la capital bavaresa, però el mes de març vaig rebre un email de l'organització comunicant que l'esdeveniment s'havia d'ajornar una setmana per la cimera que els països del G7 tenien prevista a Munic pel mateix 26/juny, i durant quatre dies.
Hi vaig renunciar, em van abonar la inscripció, i vaig buscar una altra mitja a Baviera pel 26 de juny. I així va ser com vaig anar a parar a la Metropolmarathon de Fürth, un esdeveniment de cap de setmana que, igual que en el cas de Stuttgart del cap de setmana anterior, aglutinava proves pels més petits el dissabte i les distàncies superiors el diumenge.
El nucli de la cursa era el Fürther Freiheit de Fürth, una gran plaça rectangular, cèntrica, on es van instal·lar totes les carpes i on vam anar a recollir el dorsal el dissabte a la tarda, mentre els nanos ja corrien les seves curses. Al matí ja havíem agafat el metro i havíem estat a Nüremberg, la ciutat més important de la Francònia (Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada. La major part és situada al nord de l'actual estat de Baviera, on forma les regions administratives, independents i no relacionades, de Francònia Mitjana, Baixa Francònia i Alta Francònia). I és que Fürth és a tocar de Nüremberg (com Barcelona i l'Hospitalet, per posar un exemple).
El diumenge/26 va ser un dia notablement millor que l'anterior per córrer. Si bé, òbviament, va fer calor, la temperatura a les 8:45 (hora de començament de la cursa) poc tenia a veure amb els 27ºC de Stuttgart a les 9h del matí del dia 19. Uns 21ºC, encara que el sol ja es deixava notar de valent en aquella hora. A la sortida, tots barrejats/des, vam sortir els corredors/es de marató, mitja marató i tres quarts de marató, amb dorsals de diferent color per les diferents distàncies. Tres quarts d'hora més tard, a les 9:30, van sortir els corredors/es de 10k i els rellevistes de 4x10k, i a les 9:35 els participants en la marxa nòrdica.
El circuit era una barreja de trams pavimentats, per diferents carrers i avingudes de la localitat, amb algunes llambordes, i camins de terra/grava per parcs, jardins i zones boscoses dels voltants. Força variat i entretingut. Alguna banda i grup musical que van animar el pas dels corredors, i molt poca gent animant, llevat de l'arribada, on semblava que s'hagués concentrat la gent de tota la població i voltants. Molt correctes els serveis d'avituallament per la mitja (aigua, iso, cola i fruita). Vam compartir quasi els 21 quilòmetres amb els participants de la marató i tres quarts de marató. Servei de llebres d'1:30, 1:45, 2:00, 2:15 i 2:30 pel que fa a la Mitja, i 3:30, 3:45, 4:00, 4:15 i 4:30 per la marató.
Vaig sortir amb un ritme alegre, marcant el primer quilòmetre en 5:17. Abans de passar el segon quilòmetre, que em sortiria a 5:19, em van passar les llebres de 4h (marató), parlant entre elles dues, i explicant-se acudits. Portaven un ritme per sota de 5:15, quan el seu ritme teòric havia de ser de 5:40. Vaig al·lucinar. Vaig passar el km10 en 55:46, i encara que no vaig anar còmode en cap moment, per la calor, les sensacions van estar lluny de ser les del cap de setmana anterior. A més, ja no hi va haver cap fregament en el taló, hi va haver molts trams d'ombra, i tot plegat va fer que la cursa fos més agradable i fàcil, malgrat un parell o tres de sectors amb pujadetes punyeteres.
En la segona meitat de la cursa em van avançar les llebres de 2h, malgrat que jo portava un crono clarament sub2h, però ja no em va sorprendre, atès que havia passat amb les dues llebres de 4h de la marató, uns quants quilòmetres abans, i a les quals mai més vaig tornar a veure.
Arribada a la Fürther Freiheit sobre una llarga catifa blava de més de 200 metres col·locada sobre les llambordes, i envoltada de tanques i més tanques, i centenars i centenars de persones cridant i animant. Crono personal d'1:58:23, molt lluny de les 2h10' del diumenge anterior. Medalla al coll, i anat cap a la zona d'avituallament postcursa em vaig creuar amb les dues llebres de 2h. Els hi vaig preguntar el seu temps d'arribada i un d'ells em va dir que 1h57'. Ni es va immutar. Penós. Per posar aquestes llebres, millor que no en posin, és la meva opinió.
Cervesa sense alcohol a dojo, amb llimona o sense. Aigua, iso, cola, fruites, diferents sòlids... Molt complet.
Guanyador en 1:11:26 i guanyadora en 1:22:15, ambdós d'Alemanya.
Jo vaig quedar el 429/1033 en la general i l'11/49 en la categoria M60-64.
Acabats 310 dones i 723 homes.

50. Herbstlauf des LSV Porz/Köln (Rin del Nord-Westfàlia)-22/octubre/2022

El tercer estat federat alemany d'aquest repte ha estat el de Rin del Nord-Westfàlia, un territori pràcticament equivalent en superficie al de Catalunya, però amb una població més del doble de la nostra. Alta densitat de població, tremenda concentració d'indústries, aquest estat és la principal locomotora econòmica d'Europa, amb el 25% del PIB alemany. Impressionant. Si Rin del Nord-Westfàlia es refreda, Europa ho nota. Les grans ciutats es toquen les unes a les altres, i això comporta un escàs atractiu turístic, encara que amb algunes remarcables excepcions, com la de Köln (Colònia).
Conegudes ciutats d'aquest estat federat són Aquisgrà, Düsseldorf, Dortmund, Duisburg, Essen, Bonn (capital administrativa d'Alemanya fins a la caiguda del mur de Berlín), i la citada i remarcable Köln, per citar-ne algunes.
I travessant tot l'estat, de Sud a Nord, i flanquejat aquí i allà per Indústries i més indústries, el Rhin (Rin), el riu més important de tot el país, frontera natural i estratègica en alguns conflictes bèl·lics, com la Segona Guerra Mundial, i absolutament clau pel transport fluvial de mercaderies i pel desenvolupament econòmic de la regió.
Köln (Colònia) és la ciutat més poblada de l'estat (1,1 Mhabitants), encara que no n'és la capital (ho és Düsseldorf). El seu centre està situat a la riba esquerra del Rin, que l'ha inundat repetidament. El símbol inequívoc de la ciutat és la seva impressionant catedral, una joia de l'art gòtic, increïblement quasi indemne dels bombardejos de la ciutat per part de les Forces Aliades en la Segona Guerra Mundial, quedant, en canvi, la ciutat, completament devastada.

La cursa de tardor del LSV Porz/Köln està organitzada per LSV (Lauf Sport Verein Porz e.V.) una associació de corredors/es amb molta història a la regió, i radicada a Portz, uns dels municipis de Colònia. L'esdeveniment, que enguany ha disputat la seva cinquantena edició,consisteix en curses de mitja marató, 10K, 5K, 5K marxa nòrdica, i 1K infantil, totes en diferents horaris del dissabte al matí. La darrera de les curses, la mitja marató, amb data d'inici 12:50pm. L'escenari per totes les curses és cada any el mateix: l'àrea recreativa de Leidenhausen, uns antics dominis senyorials, farcits de boscos, amb reserves naturals (fauna inclosa), i amb un atractiu brutal a la tardor, amb tot el fullatge colorit.
La cursa, molt modesta, va reunir 441 participants entre totes les disciplines. Almenys això era el que deien les llistes d'inscrits. 75 inscrits a la Mitja, 56 homes i 19 dones, amb una participació força significativa d'estrangers (16 no-alemanys). Pàrquing força espaiós, però insuficient, en un extrem de tota la zona boscosa. Centre d'operacions de l'esdeveniment dins les antigues dependències senyorials dels dominis, incloent-hi paradetes de productes agrícoles, entorn ecològic, moltes carabasses per la proximitat de Halloween, i quioscs per menjar. Força gent aliena a la celebració de les curses, però gaudint del matí envoltats de natura. Recollida del dorsal just abans de la cursa, en una taula just al costat de la línia de meta.
Amb 18ºC de temperatura i un 72% d'humitat, va començar la mitja a una hora força inusual. Quatre voltes a un circuit de cinc quilòmetres, més els 1100 metres addicionals en un tram inicial fora del bucle. La cursa va ser bastant solitària, ja que 75 participants no donen per massa grupets... Part de la volta de 5K era per camins d'asfalt, i part sobre fullaraca i terra, havent d'anar amb compte amb el fang en alguns trams, perquè el dia anterior havia estat plovent tot el dia. Tan sols un punt d'avituallament d'aigua en cada pas per línia de meta. En aquest punt hi havia l'escassa dotzena d'animadors/es en tota la cursa. Afortunadament, les vies de pas eren prou amples, perquè en alguns trams vaig haver d'esquivar gent passejant amb criatures, gossos... A la tercera volta ja em van doblar els participants més ràpids, normal...
Òbviament, cap punt quilomètric assenyalat, encara que cada pas per meta et donava la mesura. Certament, uns 21,1 quilòmetres poc competits, però força agradables. Finalment, vam arribar a meta 60 participants (47 homes i 13 dones), en el meu cas 1:56:30, classificació 38/60 en la general i 4/5 en categoria M60-64. Guanyador masculí amb 1:20:22 (França) i guanyadora femenina 1:36:55 (Alemanya).
Satisfet per haver fet un bon entrenament de qualitat, corrent pràcticament sol, i amb millor crono que sis dies abans a Liège, on, en canvi, vaig córrer envoltat de més de mil participants...

37. Int. Trier Halbmarathon (Renània-Palatinat)-25/juny/2023

Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz), regió fronterera amb França, ha estat històricament terreny de disputes i conflictes amb el veí gal. Barreja de cultura bavaresa de l'antic Palatinat, i de la zona sud de la Renània central, és la suma d'uns territoris amb diferents històries, i amb un rerefons comú, el Mosel·la (Mosel), afluent del Rin, amb la seva magnífica vall, trufada de fortaleses medievals i de vinyes, arreu, en terrenys pendents i durs, amb uns ceps molt soferts i aclimatats a la zona, que donen com a fruit uns dels vins més preuats d'Europa. Terra escenari de bona part de la llegenda dels nibelungs, protagonistes de les famoses quatre òperes de Wagner. Té una superfície equivalent a unes dues terceres parts de la de Catalunya, i una població que amb prou feines supera la meitat de la catalana.

Trier (Trèveris), on vaig córrer la mitja marató, és una de les dues ciutats més antigues d'Alemanya (juntament amb Augsburg). Va ser fundada per l'emperador August d'any 17 aC (Augusta Treverorum). Ciutat de gran prosperitat durant l'imperi romà, va ser destruïda per les tribus germàniques en el segle V, conservant per la història, però, un bon grapat de testimonis arquitectònics de l'època, entre els quals destaca, sense cap mena de dubte, la Porta Nigra, patrimoni històric i emblema de la ciutat. Ciutat de mida mitjana (uns 110000 habitants), travessada pel Mosel·la, i a pocs quilòmetres de la frontera amb França, té un molt agradable nucli urbà. A Trier hi va néixer Karl Marx.
Les festes locals van tenir lloc, enguany, el darrer cap de setmana de juny, incloent-hi la celebració de les proves de running de 10k i mitja marató...
Tot el centre per als vianants farcit de paradetes i "xiringuitos", per menjar i beure, o el que és dir el mateix, salsitxes amb totes les seves varietats i cerveses amb totes les seves varietats, amb forta presència de les varietats 0,0 i radler.
Festa local que, òbviament, va incloure tota mena d'actuacions musicals en més de mitja dotzena d'escenaris, repartits aquí i allà, amb varietat d'horaris i estils. Bitburger, coneguda cervesera, té la central en aquest estat federal, i això es notava cada deu passes. Cap aldarull, cap incident, força seny, ambient molt familiar.
Havien enviat el dorsal amb xip unes setmanes abans, per correu postal, i per tant no va caldre recollir res, enlloc, abans de la cursa, encara que hi va haver una petita carpa, al costat de la Porta Nigra, per entregar dorsals de darrer moment o resoldre incidències.
Dues curses principals: un 10k, amb sortida i arribada al costat de la Porta Nigra, i amb un recorregut que envoltava la ciutat; i una mitja marató, amb dues voltes al circuit de 10k, i amb una sortida uns carrers més enllà de la Porta Nigra i amb un desviament extra entre volta i volta, tot plegat per sumar els 21,098k.
Dia força solejat, a les 8h del matí, 19°C i 72% d'humitat, temperatura de xafogor de 22ºC,vent 3,5km/h.
A les 8h va començar la cursa de 10k. Nosaltres, els de la mitja, vam sortir a les 8:20, uns carrers més enllà. Circuit bàsicament pla, elevation gain 71m, segons Strava. 597 inscrits a la Mitja. Carrers prou amples per poder anar cadascú al seu ritme, a partir del segon quilòmetre. El primer quilòmetre es va haver d'anar amb compte, estret, aglomeracions. La caloreta va anar creixent, fins a uns 23-24°C, que, amb la forta humitat, van representar una forta suada.
Molts voluntaris, força eficients en la tasca d'entregar gots d'aigua en els avituallaments. Aigua, només aigua. Els punts quilomètrics van estar ben indicats, amb banderoles, a les dues voltes. Esporàdica animació al llarg del circuit, llevat, per descomptat, de quan vam passar pel centre, en completar la primera volta, i al final de cursa. El darrer quilòmetre, enfilant cap a l'arc d'arribada, amb llambordes, i amb molt de compte de no ensopegar amb els cables (protegits) que hi havia instal·lats per les paradetes de la fira. Arribada entre tanques i força gent, força cridòria, megafonia i música. Medalla al coll, i...Bitburger a dojo, barra lliure, tota 0.0, i amb tots els sabors de fruita disponibles (fins a cinc). Res més d'avituallament.
Vaig acabar en 2:01:33, posició 319/522 en la general i 9/22 en la categoria d'edat M60-64.
398 homes i 124 dones finishers.
Guanyador amb 1:08:21 (Bèlgica) i guanyadora amb 1:24:03 (Alemanya)
En la cursa de 10K hi va haver 712 finishers (802 inscrits)
En resum, i en l'àmbit personal, no va ser la millor de les curses pel que fa al meu rendiment (massa humitat/xafogor), però ambient fantàstic, en un marc immillorable. Com a positiu, vaig travessar la meta sense cap molèstia, i amb una altra mitja a les cames pel repte alemany.





Marburger nachtmarathon (+halbmarathon) (Esse)-30/juny/2023

Esse (Essen) ocupa una àrea d'aproximadament el 65% de la de Catalunya i té un nombre d'habitants equivalent al 80% de la població catalana, sent el cinquè estat més poblat del país. La capital és Wiesbaden, però la ciutat més gran és Frankfurt del Main, que és el principal centre financer alemany, on es troba també un dels més grans aeroports del món.

Marburg és una ciutat universitària, de llarga tradició, i això es nota força quan passeges pels seus carrers. A la ribera del riu Lahn (un altre afluent del Rin, com el Mossel), és una ciutat de mida mitjana, en la que destaca la seva extraordinària església de santa Elisabet, una de les dues esglésies purament gòtiques d'Alemanya (juntament amb la catedral de Trier).

Vam anar a buscar el dorsal el dia abans de la cursa, dia plujós, a unes pistes d'Atletisme que l'endemà, el de la cursa, serien el punt d'arribada de les curses. Tres taules a l'entrada, una per la marató, una altra per la mitja, i la darrera per la marató per relleus, i uns quants voluntaris. Res més. La samarreta, com la majoria de les curses a Alemanya, opcional. Cap fira del corredor.
El dia de la cursa també es va aixecar plujós, i així va seguir fins al migdia, com indicaven les previsions meteorològiques. Vaig dinar d'hora, i lleuger, no estic acostumat a córrer a la tarda/vespre, i menys distàncies importants. Amb temps, vam agafar el cotxe i vam anar cap al pàrquing indicat per l'organització per poder deixar el cotxe, al costat de les pistes d'atletisme. Ja estava força ple, i encara quedava una hora i mitja per començar la cursa. Uns 900 metres caminant, fins a l'arc de sortida, en el centre històric, a la Plaça del Mercat. Abans, però, i com la majoria dels participants, vam fer temps a les pistes d'atletisme, on ja estava tot preparat per l'arribada, i on tothom va aprofitar per fer les darreres necessitats abans de començar la cursa.
Tarda agradable per córrer. Es va obrir el cel, amb 21 °C i 50% d'humitat.
El centre històric de Marburg està situat en un turó, i la Plaça del Mercat, punt de sortida de les curses, està situat, si fa o no fa, en el centre, de tal manera que hi accedeixis per on hi accedeixis, has de pujar carrers amb forts pendents. A mesura que es va anar acostant l'hora de sortida, la plaça, no massa gran, es va anar omplint de corredors/es, fins que ja no hi va caber ni una agulla. Per un moment em va recordar una jornada castellera a la plaça major del Catllar, on ni et podies bellugar.
Faltant molt poc per arrancar, em van venir a saludar una parella de catalans, ella de Girona i ell d'Osona. La samarreta em delatava. Estan fent el doctorat en Química a Marburg, i participaven en la marató per relleus.
A les set en punt de la tarda, amb les campanades del rellotge de la plaça, es va donar la sortida. Més de 1000 participants (sumant les tres disciplines) carrer avall, força estret, i amb llambordes en els primers 300 metres de cursa. Tothom amb precaució, el risc d'ensopegar i caure era evident. Cap incident, però, almenys que jo veiés, i abans d'acabar el primer quilòmetre ja vam poder córrer lliurement, amb prou amplada, sobre asfalt, i sense tensió. Aquest primer quilòmetre, tot en pendent, va ser el més ràpid de la cursa, llevat del darrer, almenys en el meu cas.
Circuit planer, anant a circular pel nord de la localitat en els primers quilòmetres, per tornar cap als voltants del centre sobre el km10, i anar a buscar el sud de la població, fins al km15-16, girant aleshores per enfilar cap a les pistes d'atletisme, on hi havia l'arc d'arribada. Camins estrets, molts d'ells carrils bici, alguns trams de terra, pocs carrers urbans, i quasi sempre seguint la referència del riu. Punts quilomètrics dibuixats a terra, en guix. Avituallaments d'aigua + isotònics, en gots. Molts voluntaris, molt joves i força eficients. Molta animació en el centre i els seus voltants, i en els punts de canvi dels rellevistes de la marató. En tot moment vaig anar envoltat de corredors i corredores, els participants en la mitja vam ser clara majoria. En unes quantes ocasions vaig sentir cridar "Visca Catalunya" al meu pas. Faltant un parell de quilòmetres vaig veure que hauria d'esforçar-me de valent per intentar baixar de les 2h (això ja comença a ser un clàssic), i vaig augmentar les revolucions del dièsel. Portava un corredor al costat que devia fer la mateixa reflexió, i tots dos vam fer uns quants avançaments. Punt de desviament on els maratonians començaven la seva segona volta, i nosaltres cap a l'entrada a la pista, que vaig agafar, com tothom, pel carrer interior, per córrer uns 300 metres en modalitat "sprint", i assolint un premi sub2h d'1:59:54. Almenys l'esforç final va valer la pena.
Avituallaments post cursa: "zero", ni tan sols aigua (potser no la vaig trobar??). Increïble. Afortunadament, ja ens havíem emportat ampolles d'aigua. Si volies alguna cosa, t'ho havies de pagar, hi havia varietat de paradetes amb menjar i begudes.
Vam acabar la mitja 298 corredores i 658 corredors (956 en total).
La meva posició 485/956 en la general i 13/29 en la categoria M60-64.
Guanyador categoria masculina amb 1:12:03, i guanyadora categoria femenina amb 1:26:25, ambdós alemanys.
En la marató van acabar 115 participants, i en la marató per relleus 164 equips.
En definitiva, cinquè lander acabat, prou satisfet, atès que les curses de vespre no m'acostumen a anar massa bé.
Cap molèstia, i ara toca pensar a canviar el xip mental, de cara a la marató de finals d'agost...

Quan em vas dir que estaves per Alemanya corrent mitges, ja sabia jo que alguna de grossa en faries... Ja tenim bona lectura per estona!

----

Ostres, si mai vaig a córrer a Marburg m'emportaré un bidonet per l'arribada.. . hi ha coses que costen d'entendre.

SPARKASSEN WESTSPANGENLAUF HALBMARATHON (SAARBRÜCKEN-SAARLAND) – 1/octubre/2023

Amb una superfície equivalent a la suma de la superfície dels dos Pallars (Jussà i Sobirà), i una població fregant el milió d'habitants, el Sarre (Saarland) és l'estat federal més petit dels estats alemanys, exceptuant les ciutats-estat de Berlín, Hamburg i Bremen. Limítrof amb França i Luxemburg, aquesta regió ha estat històricament motiu de disputes entre Alemanya i França, canviant les seves fronteres i tutela el mateix segle XX en un parell d'ocasions.
Potència industrial en el sector siderúrgic, en les dècades dels 60's i 70's del segle XX, aquest länder ha hagut d'obrir-se a la cooperació econòmica amb els seus veïns fronterers des que la siderúrgia ha pràcticament desaparegut. I en aquest sentit, el riu Saar, principal afluent del Mosel·la (el qual, a la seva vegada, ho és del Rhin), ha jugat un paper fonamental, ja que el transport de mercaderies pel Saar permet arribar fins als mateixos ports holandesos. No és casualitat, doncs, que el nom de l'estat sigui Saarland (terra del "Saar").
La capital, Saarbrücken (ponts del Sarre), és una localitat d'uns 180.000 habitants, amb un nom que reflecteix perfectament la morfologia de la ciutat (un bon grapat de ponts travessen el riu en diferents punts per unir els barris de les dues ribes del riu).
La mitja marató de Saarbrücken ha celebrat enguany la seva 35a edició. És organitzada pel Laufgemeinschaft Saarbrücken e.V. 1980, un club local que opera i promou el running com a activitat recreativa (esportistes aficionats) i també com a esport de competició. Molts dels seus membres participen en la cursa cada any, en totes les categories i edats, i el nivell és força alt, com vaig tenir ocasió de comprovar en consultar les classificacions (general i per grups d'edat), un cop acabada la cursa.
La recollida del dorsal va tenir lloc el mateix dia de la cursa, de 8h a 9:30h, en un pavelló esportiu proper a la zona on havien de començar i acabar les diferents curses programades: (9:45h per una cursa per canalla, d'1 quilòmetre; 10:00h, hora de començament per la mitja marató +10K; i 10:15 per una cursa de 5K).
Inscripció molt econòmica (14€), sense samarreta i amb medalla pels finishers. Després de fer temps dins el pavelló, veient com arribava la gent, em vaig posar en marxa, ja que volia córrer uns quilòmetres previs, per fer tirada llarga. Vam anar cap a la zona dels arcs d'arribada i sortida, on ultimaven els preparatius, i vaig començar a córrer pel circuit per on, minuts més tard, transitaria la cursa. Al cap de més de mitja hora, i ja amb 6 km fets, tornava a estar a la línia de sortida, amb el temps just per canviar-me la samarreta, agafar un gel i sals, i situar-me a la sortida, amb la resta de participants.
Temperatura de 14ºC, 80% d'humitat, cap núvol, sense vent. Uns 500 participants, entre mitja marató i 10K, tots sortint a les 10h, per un camí asfaltat d'uns 3 metres d'ample. Camí que va circular durant els 3 primers quilòmetres, paral·lel al riu Saar, i deixant enrere fins a 5 ponts, per arribar el sisè (el Westspangenbrücke), creuar-lo, i tornar per un altre camí en el costat oposat del riu. En aquest primer tram va ser evident que allò era un embut, massa gent corrent per un camí tan estret (mireu la foto que he penjat). Un cop travessat el Saar, i circular per l'altre costat, el camí ja es va eixamplà, també paral·lel sempre al riu, però passant per parcs i passejos que van permetre espaiar els participants.



En aquest tros vam passar per un tram de terra d'un parell de quilòmetres, tornant a deixar enrere, per aquest costat del riu, fins a set pons, fins a arribar al St.Arnualer brücke, per travessar-lo, quilòmetre 9.



En sortir del pont els/les participants dels 10K van girar a la dreta, per encarar el darrer quilòmetre cap a meta, mentre que els de la mitja marató vam girar cap a l'esquerra per començar la segona meitat de la mitja, un camí asfaltat de 5km x 2 (anar i tornar), d'un parell de metres d'amplada, sempre paral·lel al riu, que en el darrer quilòmetre va entrar a França, on, en un moment donat, amb senyalització inclosa, vam haver de fer un gir de 180ºC, per desfer els 5km que acabàvem de fer en sentit contrari.
El cert és que en aquests darrers quilòmetres la densitat de participants va ser molt baixa, ja que els dels 10K havien marxat, i la major part dels participants en la mitja els portava per davant. Per tan pocs problemes per poder córrer amb llibertat, malgrat camí estret, i fins i tot creuant-nos amb algú que passejava o anava amb bici. Els darrers dos quilòmetres vaig esforçar-me una mica, avançant a tres participants, i travessant la línia de meta amb megafonia i animació. Prou satisfet per haver fet una tirada de 6+21 a un ritme que, per a mi, era satisfactori, i com sempre, el més important: cap molèstia. Temps de xip de 2:01:30, posició 9/11 en categoria M60-64 i posició 189/251 a la general.
Els avituallaments van ser justets, només aigua en gots, i en arribar, tota la cervesa sense alcohol que volguessis, a més d'aigua. Punts quilomètrics ben indicats. Sense servei de llebres. Un punt d'animació musical, al voltant del quilòmetre 5. Ruta bastant plana, elevation: 97m, segons Strava.

Guanyador cat masculina amb 1:12:35, d'Alemanya.
Guanyadora cat femenina amb 1:23:48, d'Alemanya.
Entre els 251 finalistes, 86 dones i 165 homes.

Vaig trobar l'esdeveniment força atractiu, recorregut i paisatge molt agraïts, no massa gent, sense pretensions, però ben organitzat i econòmic. Si més que una cursa, t'ho prens com un entrenament variat i diferent, oli en un llum, com va ser el meu cas.

I amb el lander de Saarland ja en sumem 6 en aquest repte, l'any vinent més...