Donçs dues més al sac:
HIMMELSWEGELAUF HALBMARATHON (NEBRA-SAXÒNIA-ANHALT)–15/juny/2024
Saxònia-Anhalt, un dels estats federats d'Alemanya que va pertànyer a l'antiga República Democràtica Alemanya (DDR, RDA), o Alemanya de l'Est, fins a la reunificació d'Alemanya l'any 1990. Amb una extensió equivalent a 2/3 parts de la de Catalunya, i amb una població que no supera una tercera part de la catalana, té com a capital Magdeburg (ciutat coneguda pels aficionats a l'handbol).
Saxònia-Anhalt no només és rica en catedrals romàniques, sinó també en ciutats d'entramat de fusta, com la mateixa Magdeburg, o també Quedlinburg, dues de les ciutats més antigues d'Alemanya. Fa més de 1000 anys, totes dues eren les seus de poder del primer emperador romà-alemany, Otto el Gran. Cal destacar, també, que Saxònia-Anhalt és la llar del reformador Martín Lutero.
Nebra, una localitat al sud de Saxònia-Anhalt, que té, com a principal atractiu, el centre de visitats de l'Arc de Nebra, un espai cultural on es viu la història i el temps del disc celeste de Nebra (Nebra Sky Disc) al seu lloc de troballa original. El Nebra Sky Disc mostra la representació concreta del cel més antiga coneguda del món i és una prova única de la història de la humanitat. El disc rodó de bronze té 3600 anys i fa 32 cm de diàmetre. Mostra el sol –en algunes interpretacions la lluna plena–, una lluna creixent i un total de 32 estrelles daurades. Set d'elles s'agrupen i s'interpreten com un mapa estel·lar de les Plèiades. A les vores s'hi van afegir posteriorment els anomenats arcs d'horitzó i la imatge d'un vaixell. El vaixell s'interpreta com la 'barca del sol', un element mític del disc de bronze. Més tard, de nou, es van perforar forats a la vora del Sky Disc. Un dels arcs de l'horitzó es va eliminar o es va perdre. El disc del cel, pel que sabem ara, es va utilitzar com a ajuda de memòria astronòmica per a la gent que observava el cel a l'edat del bronze. El disc va ser trobat al Turó de Mittelberg a Wangen, prop de Nebra, per dos excavadors il·legals, que havien estat buscant amb un detector de metalls per troballes de metalls prehistòrics.
El Sky disc original de Nebra està exposat al Museu Estatal de Prehistòria de Halle, la ciutat més gran de Saxònia-Anhalt.
El dia anterior a la prova, i després d'un grapat de quilòmetres amb el cotxe, vam anar a recollir el dorsal, dins de l'Arc de Nebra, al costat del punt d'arribada de totes les curses que es disputaven l'endemà (marató, mitja marató, 10k, 5k, marxa nòrdica, bicicleta,...) Voluntaris d'edat avançada, poca joventut. Quasi ningú entenia l'anglès, ni el parell de joves que hi havia. Vam preguntar pels horaris del tren que ens hauria de tornar a Nebra, l'endemà, després de la cursa, amb el desplaçament inclòs en el preu de la inscripció. Més o menys en vam treure l'aigua clara... També vam tenir oportunitat de veure, i pujar, a peu, el darrer tram de la cursa, una pujada de 600 metres, amb un pendent de fins al 13% en alguns moments, entre un 7% i un 8% de mitjana. I per acabar-ho d'adobar, alguns trams de la "pujadeta" amb llambordes. Quina il·lusió...
Dissabte, dia de la cursa, sortida de la mitja marató prevista per les 10h, des de Laucha. Abans, a les 9h, havien sortit els participants en la marató, des d'un altre lloc. Vam arribar a la plaça principal (ajuntament i església), lloc de sortida, amb pocs minuts de marge, són els avantatges de tenir l'allotjament just al costat. Vaig calcular que érem uns 200 participants. L'speaker de l'organització em va venir a trobar. Devia haver vist el llistat d'inscrits, i un paio de Barcelona era quelcom singular. Em va preguntar per què havia triat aquesta cursa, i li vaig explicar una mica els meus reptes com a corredor popular. Vam veure una parella, acabant d'aparcar el cotxe, ell corria, i ella no. Els vaig preguntar si ella aniria amb el cotxe a la línia de meta, a l'Arc de Nebra, i si la Tere la podia acompanyar. Cap problema.
Just abans de donar la sortida, es fa un resum per megafonia de la procedència dels participants, tots alemanys, alguns vinguts de lander adjacents (sobre tot Turíngia), i especial menció al paio que ha vingut des de Barcelona. Aplaudiments.
Sortida puntual, sense catifa per prendre els temps. Tothom va tenir el mateix temps de sortida, i només es va enregistrar el temps d'arribada, dorsal amb banda xip. Temperatura d'uns 17 °C, i força humitat, cel cobert, amb algunes clarianes.
Vaig sortir pel mig, dins del grup. Primer quilòmetre per dins dels carrers de Laucha, travessant el riu Unstrut, per sortir de la localitat, i anar a buscar camins i carrils bici, alhora que carreteres secundàries.
Sempre seguint el curs del riu, a distància, la cursa va passar per petites poblacions (Kirchscheldungen, Karsdorf, Reinsdorf, Nebra i Wangen), totes elles amb algunes llambordes, irregulars i punyeteres. Malgrat que bona part del circuit va ser planer, hi va haver alguns trams de desnivells exigents, arribada a part. Els punts d'avituallament van ser freqüents (molts d'ells compartits pels participants en la marató), amb gots d'aigua a mig omplir, oferts per molts/es voluntaris/es força joves. Darrers avituallaments amb isotònics i cola.
A mesura que la cursa va anar avançant el cel es va anar complicant, i al voltant del quilòmetre 13 ens en va caure una de bona. Una tromba d'aigua, acompanyada de fort vent, que va durar fins que vaig passar pel quilòmetre 17, i que va deixar tothom com sortits de la dutxa. Amb vint minuts de pluja n'hi va haver prou per formar bassals d'aigua en l'asfalt i crear fang en els camins de terra. Els punts quilomètrics, pintats en el terra fins aleshores, van desaparèixer a partir d'aquell moment.
No em vaig trobar còmode en cap moment. A mitja cursa em vaig prendre un gel, i a veure-les venir. Està clar que fins que no torni a posar una mica de qualitat en els entrenaments, i no perdi aquests dos o tres quilets que porto de més, això no tornarà a ser el que era, pel que fa a sensacions. Darrers quilòmetres pensant en la darrera pujada, pensaments negatius. En altres circumstàncies, aquella pujada hauria estat motivadora i l'hauria fet amb potència i ganes. Però la realitat era una altra, i mentalment sabia que posaria "peu a terra". I va arribar el darrer quilòmetre, dins de Wanguen. Ziga-zaga per un parell de carrers, vam creuar la zona de pàrquings, i allà va aparèixer. Al peu vam coincidir uns quants, cadascú al seu ritme. Vaig començar els primers 100 metres, els de menys pendent, amb ritme normal, mentre veia a gent que baixava, ja havia acabat, i marxava. Quan ja vaig notar les cames, i sense fer cap esforç per evitar-ho, vaig caminar. Això ho vaig haver de repetir un parell de vegades, intentant caminar en els dos trams amb llambordes, fins als darrers 100-150 metres, corrent, i entrant a meta.
BPM molt altes. Vaig haver de recuperar. Un altre participant se'm va acostar oferint-me aigua. Medalla al coll, medalla que reproduïa el disc del cel. La Tere va estar, com sempre, a peu d'arribada. Avituallaments d'aigua, isotònics, plàtans i taronges. I vam anar a mirar la llista de resultats. Havia quedat tercer de la categoria M65-69 (de cinc participants). Com el dia havia quedat solejat, després de l'aiguat, i havien instal·lat, en una esplanada, al costat de l'arribada, paradetes de menjar, beguda, bancs i taules (tot plegat molt alemany), ens hi vam quedar una estona, durant l'entrega de premis. Entrega de premis que es va fer damunt d'un entarimat, instal·lat per l'ocasió, i que es va fer eterna... Van començar per les curses més curtes, 5k, 10K, per categories, i fins que no van arribar a la mitja, i a la meva categoria, ja eren gairebé les 14h. Finalment vam pujar els tres primers de la cat 65-69, tant homes com dones, de la mitja marató, i ens van donar un diploma personalitzat. En el meu cas, l'speaker (el mateix de la línia de sortida), va dedicar unes paraules a la meva presència, micro en mà, i que jo, també micro en mà, vaig haver de "rectificar". Podeu imaginar-vos per on va anar el tema... Ja baixat de l'escenari, hi va haver alguns participants que em van venir a felicitar personalment, inclús un d'ells amb la samarreta de la marató de Barcelona 2024. Vam marxar sense esperar la resta de premis (els de la marató), ja que encara havíem d'agafar el tren per tornar a Laucha, on finalment vam arribar gairebé a les 16 h.
El meu crono de 2:04:15, posició 94/205 en la general i posició 3/5 en categoria M65-69
elevation de la cursa: 140m, segons Strava.
Guanyador cat masculina amb 1:20:45, d'Alemanya.
Guanyadora cat femenina amb 1:42:10, d'Alemanya.
Entre els 205 finalistes, 75 dones i 130 homes.
REMMERS HASETAL HALBMARATHON (LÖNINGEN-BAIXA SAXÒNIA)–22/juny/2024
La Baixa Saxònia és el segon estat federat d'Alemanya en extensió, després de Baviera (equivalent a una mica menys de la suma de les extensions de Catalunya i el País Valencià), i amb el mateix nombre d'habitants que Catalunya. Pel Nord arriba fins al Mar del Nord, la qual cosa li dona una varietat molt diversa de paisatges, ja que per l'interior és un estat molt rural. La seva capital és Hannover, on destaca el seu ajuntament. Cal dir que dins de la Baixa Saxònia hi ha un altre estat federal, Bremen, que és una de les tres ciutats estat d'Alemanya.
La marató de Löningen és un esdeveniment esportiu organitzat per VfL Löningen eV, un club esportiu multidivisió, amb gairebé 2.300 socis, sent el club més gran del districte de Cloppenburg, una de les regions de l'estat. El club es va fundar l'any 1903, i està molt enfocat a la promoció de l'esport infantil i juvenil. La primera marató que va organitzar el club va ser l'any 2003, només en la distància de marató. Amb els anys, l'esdeveniment ha anat incorporant, progressivament, altres distàncies, per poder incloure tota mena de gent, tant pel que fa a edats com a objectius. I els patrocinadors i espònsors, no cal dir-ho, també han anat a més. Addicionalment, l'esdeveniment s'ha enriquit amb la celebració postcursa d'un concert a càrrec de grups musicals força apreciats, la qual cosa ha convertit tot plegat en un autèntic festival per la regió.
Löningen, una petita ciutat de poc més de 15000 habitants, dins el districte de Cloppenburg (amb capital d'igual nom), i travessada pel riu Hase, afluent del riu Weser, que desemboca en el Mar del Nord, i famós pel conte "El flautista d'Hamelín", ja que era en el Weser on el flautista ofegava les rates (Hamelín, "Hameln" en alemany, és una altra ciutat de la Baixa Saxònia).
No corro mai a la tarda, i com que aquesta cursa tenia les 17 h com a hora d'inici, vaig rodar 8 quilòmetres un parell de dies abans, abans de sopar, per acostumar una mica al cos. Test correcte.
El dorsal i la samarreta els vam anar a recollir el divendres a la tarda, dia abans de la cursa, encara que també hi havia tot el dissabte al matí per fer-ho. El lloc, una escola de secundària de Löningen, al centre de la localitat. Em va recordar als col·legis electorals els dies de votacions. En funció de quina cursa estaves inscrit, i quina inicial tenia el teu cognom, havies d'entrar en una aula o en una altra. Tot ben indicat..., en alemany. També aules per noves inscripcions, que es van poder fer fins al mateix dia de la cursa. Molts voluntaris i voluntàries. Cues a l'entrada d'algunes aules, però nosaltres vam anar molt ràpids. Després vam anar a reconèixer les zones de sortida i arribada, totes dues dins Löningen, i no massa separades. L'arribada en la plaça principal de Löningen (la Markt Platz), on ja estava mig muntat l'escenari pel concert postcursa, i la zona d'arribada de la cursa.
Dissabte, 17h, dia solejat, 22ºC i 53% d'humitat. A la sortida ens vam concentrar els participants de la marató, de la mitja marató, i marató per relleus, amb diferents colors de dorsal, segons la cursa. Els quarts d'hora precedents (16:00, 16:15 i 16:30 i 16:45) ja havien sortit les curses de nens, 5K, 10K i marxa nòrdica, amb diferent circuit. Entre les tres disciplines ens vam ajuntar més de mil participants, pel cap baix. Sense massa protocol es va donar el tret de sortida, amb un compte enrere, en alemany. El primer quilòmetre per dins de Löningen, amb prou amplada de carrer perquè no ens molestéssim.
Però en sortir de Löningen, i quan vam començar a córrer per carrils bici i camins de terra, l'amplada es va estrènyer notablement, i va començar a ser més complicat fer avançaments. Hi va haver servei de llebres, barrejades les de la marató i les de la mitja marató, superposades. Però de seguida vaig comprovar que anaven "a la seva bola", gens de refiar. En els trams de terra, sempre sota cobertes d'arbres, dins de boscos molt macos, hi vam trobar bastants bassals d'aigua, de pluges recents. Els punts quilomètrics, molt ben indicats, van anar caient, amb molts punts d'avituallament (potser no en calia tants), amb gots d'aigua, isotònics i cola. Potser també algun sòlid, però com que sempre porto el meu gel, no m'hi fixo. Es força curiós que en altres països sigui tan estrany trobar punts d'avituallament en els que et donin ampolles, en lloc de gots.
En tractar-se d'una regió força rural, on la gent viu en cases unifamiliars envoltades de generosos jardins, a bona part del recorregut ens vam anar trobant a famílies a peu de camí/carretera/carrer, amb la paradeta instal·lada, i animant, posant música i oferint avituallaments..., i dutxes.
Vaig començar a un ritme "prometedor" de 5'30" (actualment no puc optar a massa més) que em va animar a mesura que passaven els primers quilòmetres. Els càlculs em deien, quan portàvem un terç de cursa, que podria tornar a fer sub 2h una altra vegada, sense problemes. A mitja cursa, però, vaig comprovar que el marge començava a estrènyer, i que cada quilòmetre costava una mica més mantenir el ritme. Passat el senyal del km 15, ja vaig decidir que no volia mantenir l'esforç, i vaig passar a un ritme més "descansat", deixant fora els càlculs.
Darrer quilòmetre, ja dins de Löningen, per carrers empedrats, llambordes, i arribada a una sorollosa i molt animada Markt Platz. Els participants en la marató, en lloc d'entrar a la plaça, van haver de començar una segona volta al mateix circuit. Avituallament força generós..., pel que fa a cervesa sense alcohol, amb varietat de sabors. També altres begudes, i fruita com a sòlids. Tota la plaça va ser una festa aquell vespre, però nosaltres, al cap d'una estona, vam marxar. Encara havíem de tornar a Hasselüne, on ens allotjàvem, i l'endemà havíem de matinar, era dia de tornada cap a casa.
El meu crono de 2:01:43, posició 314/663 en la general i posició 5/15 en categoria M65-69
elevation de la cursa: 31m, segons Strava, cursa força plana.
Guanyador cat masculina amb 1:15:19, d'Alemanya.
Guanyadora cat femenina amb 1:25:30, d'Etiòpia.
Entre els 663 finalistes, 219 dones i 444 homes.
I amb els lander de Saxònia-Anhalt i Baixa Saxònia ja en sumem 8/14 en aquest repte.