Setze Mitges pels setze länder alemanys

He pensat que una bona manera d'engrandir la meva col·lecció de xapes de cervesa seria recórrer Alemanya de cap a peus, per segona vegada, i en aquesta ocasió completant una mitja marató en cada un dels estats federats del primer país d'Europa Occidental, tant per extensió, com per habitants, com per potencial econòmic.
Alemanya està organitzada territorial i administrativament en setze estats federats, tres dels quals són ciutat-estat (Berlín, Hamburg i Bremen). Tots els estats federats tenen els mateixos poders i competències.

29 Stuttgart Lauf 2022/Halbmarathon- Stuttgart (Baden Württemberg) – 19/juny/2022

Baden-Württemberg, tercer estat federat més ric d'Alemanya, per darrere de Renània del Nord/Westfàlia (RNW) i Bayern (Baviera), té com a capital Stuttgart. Potser el principal atractiu turístic d'aquest estat sigui la Selva Negra, sense oblidar que Stuttgart és potència mundial en el sector de l'automòbil, acollint les seus de Daimler-Benz i de Porche, que tenen fantàstics museus per visitar.
Em vaig inscriure per córrer la mitja marató de Stuttgart de 2020, i la pandèmia de la covid-19 va fer que aquell any la mitja marató se celebrés exclusivament en format virtual. Hi vaig participar, i vaig completar els 21,097 km a la carretera de les aigües, enregistrant el crono en una aplicació que l'organització va enviar als participants, per descarregar en el mòbil, i per activar en temps real durant la prova.
A més, vaig optar perquè traslladessin la meva inscripció a 2021 per córrer la prova en forma presencial. Però en arribar l'edició de 2021, amb noves onades de covid-19, l'organització es va veure forçada a tornar a organitzar una cursa virtual, com a única possibilitat. En aquella ocasió vaig decidir no participar-hi, optant per un nou endarreriment de la inscripció, per a 2022.
Lamentablement l'edició de 2022 ha coincidit amb la tremenda onada de calor que el mes de juny ha afectat bona part d'Europa.
La recollida del dorsal va tenir lloc en el Scharrena, un poliesportiu situat al costat del Mercedes-Benz Arena, l'estadi de futbol del VfB Stuttgart, de la Bundesliga. Tot plegat dins el recinte firal del Neckar Park, on també hi havia situades les zones de sortida i arribada de la cursa. Amb la recollida del dorsal ens van facilitar un tiquet de transport públic per tot el cap de setmana. La samarreta de l'esdeveniment no anava inclosa en la inscripció.
El dissabte a la tarda es van celebrar les curses pels més menuts. Diferents horaris per diferents grups d'edat. Moltíssimes criatures, molta animació.
I arribà diumenge. A les 8:45 van sortir els corredors/es dels 10K, i a les 9h els de la mitja marató. Sortida per corrals, amb diferents colors en funció del crono acreditat en la inscripció, sense proves. Llebres cada 15 minuts. Em vaig situar entre les llebres de 2h i 2h15'. Em temia el pitjor. A les 9h la temperatura ja era de 27ºC, amb un Sol que escalfava de valent. Jo, amb la calor, em desfaig com un tarró de sucre en líquid calent, i de bona gana ho hagués deixat córrer abans de començar.
L'organització ja havia repartit, amb el dorsal, esponges per mullar en cubells d'aigua, en els avituallaments, cada 2-3 quilòmetres, així com la instal·lació de dutxes en diferents punts.
En fi, que amb poques ganes de córrer vaig començar la cursa. Els primers deu quilòmetres vaig tenir uns registres prou dignes, donades les circumstàncies, amb un pas de 57'06" pels 10K, adequat per acabar en sub 2h, que hagués estat el meu desig. Però després dels 10K em va començar a fregar de valent el taló dret, i és que la combinació de calor (peus inflats), cordons no acabats d'estat ben lligats per haver hagut de posat el xip, i haver-me equivocat en triar els mitjons adequats per la cursa, van fer que aquell fregament s'acabés convertint en un obstacle més a l'hora de córrer. Em vaig ensorrar mentalment. Malgrat beure força, em notava esgotat. Ja eren les 10h, la temperatura ja havia pujat als 30ºC, i els corredors/es anaven cercant l'ombra, quan n'hi havia, però molts trams eren absolutament al descobert, pels extraradis de la ciutat, entre camps i boscos, molt atractiu en altres circumstàncies. Molta gent, en aquestes alçades, caminant a estones, i alguns ja per terra.
Entre els quilòmetres deu i quinze vaig caminar alguns segons a cada quilòmetre, hidratant-me força, entre barris residencials propers al riu Neckar, a l'est de la ciutat. Pocs animadors, veïns que amb la seva millor voluntat ens ruixaven amb les seves mànegues d'aigua des dels seus jardins. En el quilòmetre quinze ja em vaig ensorrar definitivament, la temperatura seguia pujant, jo ja no podia més, i el voltant no acompanyava, era desolador. Ja alguns serveis d'assistència fent acte de presència. Van ser un parell de quilòmetres, fins al disset, de més caminar que no pas córrer, pensant en la salut.
Aleshores, passat el km17, em van passar les llebres de 2h15', a un ritme que em va semblar brutal, però fent un esforç, m'hi vaig enganxar. Érem un grupet de 5-6 corredors, i així vam arribar a l'avituallament del km18.
Allà vaig tornar a parar, a caminar un minutet mentre m'hidratava bé i em prenia un gel, i mentre el grupet de les llebres marxava. A només tres quilòmetres de meta, valia la pena intentar acabar una mica bé, amb bones sensacions, i intentar maquillar una mica aquella desfeta. Em vaig posar en marxa al mateix ritme dels primers quilòmetres, i al cap de poc ja atrapava i superava al grup de 2h15'. Vaig seguir endavant, amb la motivació d'anar avançant a corredors/es sense parar. Fins a meta. En aquells darrers tres quilòmetres vaig guanyar 243 posicions, amb això estar tot dit. En aquell tram més serveis assistencials auxiliant a més d'un corredor/a.
Arribada a meta en 2h10'38", sent, per molt, el pitjor registre de mitja marató en les 145 mitges en les quals he participat. Temperatura a l'arribada de 34ºC. Butllofa esfereïdora en el taló dret. Coix en caminar. Molta gent, molta animació, megafonia al màxim. Medalla de finisher i avituallaments generosos a l'arribada, tot en gots, cap ampolla. Fruita, cervesa sense alcohol. Em vaig trobar amb la Tere ràpidament, malgrat tanta gent, ja havíem acordat prèviament punt de trobada. Ambulàncies amunt i avall, sirenes. Déu-n'hi-do. Em va recordar l'abril de 2007, a París, quan hi vaig córrer la marató a més de 30ºC (aquell dia la temperatura va fer estralls entre els corredors/es, igual que a Rotterdam, on es va córrer la marató el mateix dia).
Finalment, i malgrat un registre tan dolent, posició 1551/2546 en la general i posició 38/87 en la categoria M60-64. Moltíssims abandonaments.
Acabats 1892 homes i 655 dones.
Guanyador en 1h8'57", del Regne Unit.
Guanyadora en 1h23'04", d'Alemanya.



14 Metropolmarathon/Halbmarathon – Fürth (Bayern) – 26/juny/2022

Baviera (Bayern) és el land més gran d'Alemanya, amb una superfície que supera el doble que la de Catalunya. És el segon land més ric del país, té com a capital Munic, i és coneguda, entre moltes altres coses, per raons culturals (festival Bayreuth/Wagner), històriques (Nüremberg i Berchtesgaden), turístiques (ruta romàntica), tecno/esportives (Ingolstadt, seu d'Audi; Munic seu de BMW), enòlogues (la regió de la Francònia és famosa pels seus vins de fama internacional).

M'havia inscrit mesos enrere per córrer la SportScheck RUN München el 26 de juny a la capital bavaresa, però el mes de març vaig rebre un email de l'organització comunicant que l'esdeveniment s'havia d'ajornar una setmana per la cimera que els països del G7 tenien prevista a Munic pel mateix 26/juny, i durant quatre dies.
Hi vaig renunciar, em van abonar la inscripció, i vaig buscar una altra mitja a Baviera pel 26 de juny. I així va ser com vaig anar a parar a la Metropolmarathon de Fürth, un esdeveniment de cap de setmana que, igual que en el cas de Stuttgart del cap de setmana anterior, aglutinava proves pels més petits el dissabte i les distàncies superiors el diumenge.
El nucli de la cursa era el Fürther Freiheit de Fürth, una gran plaça rectangular, cèntrica, on es van instal·lar totes les carpes i on vam anar a recollir el dorsal el dissabte a la tarda, mentre els nanos ja corrien les seves curses. Al matí ja havíem agafat el metro i havíem estat a Nüremberg, la ciutat més important de la Francònia (Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada. La major part és situada al nord de l'actual estat de Baviera, on forma les regions administratives, independents i no relacionades, de Francònia Mitjana, Baixa Francònia i Alta Francònia). I és que Fürth és a tocar de Nüremberg (com Barcelona i l'Hospitalet, per posar un exemple).
El diumenge/26 va ser un dia notablement millor que l'anterior per córrer. Si bé, òbviament, va fer calor, la temperatura a les 8:45 (hora de començament de la cursa) poc tenia a veure amb els 27ºC de Stuttgart a les 9h del matí del dia 19. Uns 21ºC, encara que el sol ja es deixava notar de valent en aquella hora. A la sortida, tots barrejats/des, vam sortir els corredors/es de marató, mitja marató i tres quarts de marató, amb dorsals de diferent color per les diferents distàncies. Tres quarts d'hora més tard, a les 9:30, van sortir els corredors/es de 10k i els rellevistes de 4x10k, i a les 9:35 els participants en la marxa nòrdica.
El circuit era una barreja de trams pavimentats, per diferents carrers i avingudes de la localitat, amb algunes llambordes, i camins de terra/grava per parcs, jardins i zones boscoses dels voltants. Força variat i entretingut. Alguna banda i grup musical que van animar el pas dels corredors, i molt poca gent animant, llevat de l'arribada, on semblava que s'hagués concentrat la gent de tota la població i voltants. Molt correctes els serveis d'avituallament per la mitja (aigua, iso, cola i fruita). Vam compartir quasi els 21 quilòmetres amb els participants de la marató i tres quarts de marató. Servei de llebres d'1:30, 1:45, 2:00, 2:15 i 2:30 pel que fa a la Mitja, i 3:30, 3:45, 4:00, 4:15 i 4:30 per la marató.
Vaig sortir amb un ritme alegre, marcant el primer quilòmetre en 5:17. Abans de passar el segon quilòmetre, que em sortiria a 5:19, em van passar les llebres de 4h (marató), parlant entre elles dues, i explicant-se acudits. Portaven un ritme per sota de 5:15, quan el seu ritme teòric havia de ser de 5:40. Vaig al·lucinar. Vaig passar el km10 en 55:46, i encara que no vaig anar còmode en cap moment, per la calor, les sensacions van estar lluny de ser les del cap de setmana anterior. A més, ja no hi va haver cap fregament en el taló, hi va haver molts trams d'ombra, i tot plegat va fer que la cursa fos més agradable i fàcil, malgrat un parell o tres de sectors amb pujadetes punyeteres.
En la segona meitat de la cursa em van avançar les llebres de 2h, malgrat que jo portava un crono clarament sub2h, però ja no em va sorprendre, atès que havia passat amb les dues llebres de 4h de la marató, uns quants quilòmetres abans, i a les quals mai més vaig tornar a veure.
Arribada a la Fürther Freiheit sobre una llarga catifa blava de més de 200 metres col·locada sobre les llambordes, i envoltada de tanques i més tanques, i centenars i centenars de persones cridant i animant. Crono personal d'1:58:23, molt lluny de les 2h10' del diumenge anterior. Medalla al coll, i anat cap a la zona d'avituallament postcursa em vaig creuar amb les dues llebres de 2h. Els hi vaig preguntar el seu temps d'arribada i un d'ells em va dir que 1h57'. Ni es va immutar. Penós. Per posar aquestes llebres, millor que no en posin, és la meva opinió.
Cervesa sense alcohol a dojo, amb llimona o sense. Aigua, iso, cola, fruites, diferents sòlids... Molt complet.
Guanyador en 1:11:26 i guanyadora en 1:22:15, ambdós d'Alemanya.
Jo vaig quedar el 429/1033 en la general i l'11/49 en la categoria M60-64.
Acabats 310 dones i 723 homes.

50. Herbstlauf des LSV Porz/Köln (Rin del Nord-Westfàlia)-22/octubre/2022

El tercer estat federat alemany d'aquest repte ha estat el de Rin del Nord-Westfàlia, un territori pràcticament equivalent en superficie al de Catalunya, però amb una població més del doble de la nostra. Alta densitat de població, tremenda concentració d'indústries, aquest estat és la principal locomotora econòmica d'Europa, amb el 25% del PIB alemany. Impressionant. Si Rin del Nord-Westfàlia es refreda, Europa ho nota. Les grans ciutats es toquen les unes a les altres, i això comporta un escàs atractiu turístic, encara que amb algunes remarcables excepcions, com la de Köln (Colònia).
Conegudes ciutats d'aquest estat federat són Aquisgrà, Düsseldorf, Dortmund, Duisburg, Essen, Bonn (capital administrativa d'Alemanya fins a la caiguda del mur de Berlín), i la citada i remarcable Köln, per citar-ne algunes.
I travessant tot l'estat, de Sud a Nord, i flanquejat aquí i allà per Indústries i més indústries, el Rhin (Rin), el riu més important de tot el país, frontera natural i estratègica en alguns conflictes bèl·lics, com la Segona Guerra Mundial, i absolutament clau pel transport fluvial de mercaderies i pel desenvolupament econòmic de la regió.
Köln (Colònia) és la ciutat més poblada de l'estat (1,1 Mhabitants), encara que no n'és la capital (ho és Düsseldorf). El seu centre està situat a la riba esquerra del Rin, que l'ha inundat repetidament. El símbol inequívoc de la ciutat és la seva impressionant catedral, una joia de l'art gòtic, increïblement quasi indemne dels bombardejos de la ciutat per part de les Forces Aliades en la Segona Guerra Mundial, quedant, en canvi, la ciutat, completament devastada.

La cursa de tardor del LSV Porz/Köln està organitzada per LSV (Lauf Sport Verein Porz e.V.) una associació de corredors/es amb molta història a la regió, i radicada a Portz, uns dels municipis de Colònia. L'esdeveniment, que enguany ha disputat la seva cinquantena edició,consisteix en curses de mitja marató, 10K, 5K, 5K marxa nòrdica, i 1K infantil, totes en diferents horaris del dissabte al matí. La darrera de les curses, la mitja marató, amb data d'inici 12:50pm. L'escenari per totes les curses és cada any el mateix: l'àrea recreativa de Leidenhausen, uns antics dominis senyorials, farcits de boscos, amb reserves naturals (fauna inclosa), i amb un atractiu brutal a la tardor, amb tot el fullatge colorit.
La cursa, molt modesta, va reunir 441 participants entre totes les disciplines. Almenys això era el que deien les llistes d'inscrits. 75 inscrits a la Mitja, 56 homes i 19 dones, amb una participació força significativa d'estrangers (16 no-alemanys). Pàrquing força espaiós, però insuficient, en un extrem de tota la zona boscosa. Centre d'operacions de l'esdeveniment dins les antigues dependències senyorials dels dominis, incloent-hi paradetes de productes agrícoles, entorn ecològic, moltes carabasses per la proximitat de Halloween, i quioscs per menjar. Força gent aliena a la celebració de les curses, però gaudint del matí envoltats de natura. Recollida del dorsal just abans de la cursa, en una taula just al costat de la línia de meta.
Amb 18ºC de temperatura i un 72% d'humitat, va començar la mitja a una hora força inusual. Quatre voltes a un circuit de cinc quilòmetres, més els 1100 metres addicionals en un tram inicial fora del bucle. La cursa va ser bastant solitària, ja que 75 participants no donen per massa grupets... Part de la volta de 5K era per camins d'asfalt, i part sobre fullaraca i terra, havent d'anar amb compte amb el fang en alguns trams, perquè el dia anterior havia estat plovent tot el dia. Tan sols un punt d'avituallament d'aigua en cada pas per línia de meta. En aquest punt hi havia l'escassa dotzena d'animadors/es en tota la cursa. Afortunadament, les vies de pas eren prou amples, perquè en alguns trams vaig haver d'esquivar gent passejant amb criatures, gossos... A la tercera volta ja em van doblar els participants més ràpids, normal...
Òbviament, cap punt quilomètric assenyalat, encara que cada pas per meta et donava la mesura. Certament, uns 21,1 quilòmetres poc competits, però força agradables. Finalment, vam arribar a meta 60 participants (47 homes i 13 dones), en el meu cas 1:56:30, classificació 38/60 en la general i 4/5 en categoria M60-64. Guanyador masculí amb 1:20:22 (França) i guanyadora femenina 1:36:55 (Alemanya).
Satisfet per haver fet un bon entrenament de qualitat, corrent pràcticament sol, i amb millor crono que sis dies abans a Liège, on, en canvi, vaig córrer envoltat de més de mil participants...

37. Int. Trier Halbmarathon (Renània-Palatinat)-25/juny/2023

Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz), regió fronterera amb França, ha estat històricament terreny de disputes i conflictes amb el veí gal. Barreja de cultura bavaresa de l'antic Palatinat, i de la zona sud de la Renània central, és la suma d'uns territoris amb diferents històries, i amb un rerefons comú, el Mosel·la (Mosel), afluent del Rin, amb la seva magnífica vall, trufada de fortaleses medievals i de vinyes, arreu, en terrenys pendents i durs, amb uns ceps molt soferts i aclimatats a la zona, que donen com a fruit uns dels vins més preuats d'Europa. Terra escenari de bona part de la llegenda dels nibelungs, protagonistes de les famoses quatre òperes de Wagner. Té una superfície equivalent a unes dues terceres parts de la de Catalunya, i una població que amb prou feines supera la meitat de la catalana.

Trier (Trèveris), on vaig córrer la mitja marató, és una de les dues ciutats més antigues d'Alemanya (juntament amb Augsburg). Va ser fundada per l'emperador August d'any 17 aC (Augusta Treverorum). Ciutat de gran prosperitat durant l'imperi romà, va ser destruïda per les tribus germàniques en el segle V, conservant per la història, però, un bon grapat de testimonis arquitectònics de l'època, entre els quals destaca, sense cap mena de dubte, la Porta Nigra, patrimoni històric i emblema de la ciutat. Ciutat de mida mitjana (uns 110000 habitants), travessada pel Mosel·la, i a pocs quilòmetres de la frontera amb França, té un molt agradable nucli urbà. A Trier hi va néixer Karl Marx.
Les festes locals van tenir lloc, enguany, el darrer cap de setmana de juny, incloent-hi la celebració de les proves de running de 10k i mitja marató...
Tot el centre per als vianants farcit de paradetes i "xiringuitos", per menjar i beure, o el que és dir el mateix, salsitxes amb totes les seves varietats i cerveses amb totes les seves varietats, amb forta presència de les varietats 0,0 i radler.
Festa local que, òbviament, va incloure tota mena d'actuacions musicals en més de mitja dotzena d'escenaris, repartits aquí i allà, amb varietat d'horaris i estils. Bitburger, coneguda cervesera, té la central en aquest estat federal, i això es notava cada deu passes. Cap aldarull, cap incident, força seny, ambient molt familiar.
Havien enviat el dorsal amb xip unes setmanes abans, per correu postal, i per tant no va caldre recollir res, enlloc, abans de la cursa, encara que hi va haver una petita carpa, al costat de la Porta Nigra, per entregar dorsals de darrer moment o resoldre incidències.
Dues curses principals: un 10k, amb sortida i arribada al costat de la Porta Nigra, i amb un recorregut que envoltava la ciutat; i una mitja marató, amb dues voltes al circuit de 10k, i amb una sortida uns carrers més enllà de la Porta Nigra i amb un desviament extra entre volta i volta, tot plegat per sumar els 21,098k.
Dia força solejat, a les 8h del matí, 19°C i 72% d'humitat, temperatura de xafogor de 22ºC,vent 3,5km/h.
A les 8h va començar la cursa de 10k. Nosaltres, els de la mitja, vam sortir a les 8:20, uns carrers més enllà. Circuit bàsicament pla, elevation gain 71m, segons Strava. 597 inscrits a la Mitja. Carrers prou amples per poder anar cadascú al seu ritme, a partir del segon quilòmetre. El primer quilòmetre es va haver d'anar amb compte, estret, aglomeracions. La caloreta va anar creixent, fins a uns 23-24°C, que, amb la forta humitat, van representar una forta suada.
Molts voluntaris, força eficients en la tasca d'entregar gots d'aigua en els avituallaments. Aigua, només aigua. Els punts quilomètrics van estar ben indicats, amb banderoles, a les dues voltes. Esporàdica animació al llarg del circuit, llevat, per descomptat, de quan vam passar pel centre, en completar la primera volta, i al final de cursa. El darrer quilòmetre, enfilant cap a l'arc d'arribada, amb llambordes, i amb molt de compte de no ensopegar amb els cables (protegits) que hi havia instal·lats per les paradetes de la fira. Arribada entre tanques i força gent, força cridòria, megafonia i música. Medalla al coll, i...Bitburger a dojo, barra lliure, tota 0.0, i amb tots els sabors de fruita disponibles (fins a cinc). Res més d'avituallament.
Vaig acabar en 2:01:33, posició 319/522 en la general i 9/22 en la categoria d'edat M60-64.
398 homes i 124 dones finishers.
Guanyador amb 1:08:21 (Bèlgica) i guanyadora amb 1:24:03 (Alemanya)
En la cursa de 10K hi va haver 712 finishers (802 inscrits)
En resum, i en l'àmbit personal, no va ser la millor de les curses pel que fa al meu rendiment (massa humitat/xafogor), però ambient fantàstic, en un marc immillorable. Com a positiu, vaig travessar la meta sense cap molèstia, i amb una altra mitja a les cames pel repte alemany.





Marburger nachtmarathon (+halbmarathon) (Esse)-30/juny/2023

Esse (Essen) ocupa una àrea d'aproximadament el 65% de la de Catalunya i té un nombre d'habitants equivalent al 80% de la població catalana, sent el cinquè estat més poblat del país. La capital és Wiesbaden, però la ciutat més gran és Frankfurt del Main, que és el principal centre financer alemany, on es troba també un dels més grans aeroports del món.

Marburg és una ciutat universitària, de llarga tradició, i això es nota força quan passeges pels seus carrers. A la ribera del riu Lahn (un altre afluent del Rin, com el Mossel), és una ciutat de mida mitjana, en la que destaca la seva extraordinària església de santa Elisabet, una de les dues esglésies purament gòtiques d'Alemanya (juntament amb la catedral de Trier).

Vam anar a buscar el dorsal el dia abans de la cursa, dia plujós, a unes pistes d'Atletisme que l'endemà, el de la cursa, serien el punt d'arribada de les curses. Tres taules a l'entrada, una per la marató, una altra per la mitja, i la darrera per la marató per relleus, i uns quants voluntaris. Res més. La samarreta, com la majoria de les curses a Alemanya, opcional. Cap fira del corredor.
El dia de la cursa també es va aixecar plujós, i així va seguir fins al migdia, com indicaven les previsions meteorològiques. Vaig dinar d'hora, i lleuger, no estic acostumat a córrer a la tarda/vespre, i menys distàncies importants. Amb temps, vam agafar el cotxe i vam anar cap al pàrquing indicat per l'organització per poder deixar el cotxe, al costat de les pistes d'atletisme. Ja estava força ple, i encara quedava una hora i mitja per començar la cursa. Uns 900 metres caminant, fins a l'arc de sortida, en el centre històric, a la Plaça del Mercat. Abans, però, i com la majoria dels participants, vam fer temps a les pistes d'atletisme, on ja estava tot preparat per l'arribada, i on tothom va aprofitar per fer les darreres necessitats abans de començar la cursa.
Tarda agradable per córrer. Es va obrir el cel, amb 21 °C i 50% d'humitat.
El centre històric de Marburg està situat en un turó, i la Plaça del Mercat, punt de sortida de les curses, està situat, si fa o no fa, en el centre, de tal manera que hi accedeixis per on hi accedeixis, has de pujar carrers amb forts pendents. A mesura que es va anar acostant l'hora de sortida, la plaça, no massa gran, es va anar omplint de corredors/es, fins que ja no hi va caber ni una agulla. Per un moment em va recordar una jornada castellera a la plaça major del Catllar, on ni et podies bellugar.
Faltant molt poc per arrancar, em van venir a saludar una parella de catalans, ella de Girona i ell d'Osona. La samarreta em delatava. Estan fent el doctorat en Química a Marburg, i participaven en la marató per relleus.
A les set en punt de la tarda, amb les campanades del rellotge de la plaça, es va donar la sortida. Més de 1000 participants (sumant les tres disciplines) carrer avall, força estret, i amb llambordes en els primers 300 metres de cursa. Tothom amb precaució, el risc d'ensopegar i caure era evident. Cap incident, però, almenys que jo veiés, i abans d'acabar el primer quilòmetre ja vam poder córrer lliurement, amb prou amplada, sobre asfalt, i sense tensió. Aquest primer quilòmetre, tot en pendent, va ser el més ràpid de la cursa, llevat del darrer, almenys en el meu cas.
Circuit planer, anant a circular pel nord de la localitat en els primers quilòmetres, per tornar cap als voltants del centre sobre el km10, i anar a buscar el sud de la població, fins al km15-16, girant aleshores per enfilar cap a les pistes d'atletisme, on hi havia l'arc d'arribada. Camins estrets, molts d'ells carrils bici, alguns trams de terra, pocs carrers urbans, i quasi sempre seguint la referència del riu. Punts quilomètrics dibuixats a terra, en guix. Avituallaments d'aigua + isotònics, en gots. Molts voluntaris, molt joves i força eficients. Molta animació en el centre i els seus voltants, i en els punts de canvi dels rellevistes de la marató. En tot moment vaig anar envoltat de corredors i corredores, els participants en la mitja vam ser clara majoria. En unes quantes ocasions vaig sentir cridar "Visca Catalunya" al meu pas. Faltant un parell de quilòmetres vaig veure que hauria d'esforçar-me de valent per intentar baixar de les 2h (això ja comença a ser un clàssic), i vaig augmentar les revolucions del dièsel. Portava un corredor al costat que devia fer la mateixa reflexió, i tots dos vam fer uns quants avançaments. Punt de desviament on els maratonians començaven la seva segona volta, i nosaltres cap a l'entrada a la pista, que vaig agafar, com tothom, pel carrer interior, per córrer uns 300 metres en modalitat "sprint", i assolint un premi sub2h d'1:59:54. Almenys l'esforç final va valer la pena.
Avituallaments post cursa: "zero", ni tan sols aigua (potser no la vaig trobar??). Increïble. Afortunadament, ja ens havíem emportat ampolles d'aigua. Si volies alguna cosa, t'ho havies de pagar, hi havia varietat de paradetes amb menjar i begudes.
Vam acabar la mitja 298 corredores i 658 corredors (956 en total).
La meva posició 485/956 en la general i 13/29 en la categoria M60-64.
Guanyador categoria masculina amb 1:12:03, i guanyadora categoria femenina amb 1:26:25, ambdós alemanys.
En la marató van acabar 115 participants, i en la marató per relleus 164 equips.
En definitiva, cinquè lander acabat, prou satisfet, atès que les curses de vespre no m'acostumen a anar massa bé.
Cap molèstia, i ara toca pensar a canviar el xip mental, de cara a la marató de finals d'agost...

Quan em vas dir que estaves per Alemanya corrent mitges, ja sabia jo que alguna de grossa en faries... Ja tenim bona lectura per estona!

----

Ostres, si mai vaig a córrer a Marburg m'emportaré un bidonet per l'arribada.. . hi ha coses que costen d'entendre.

SPARKASSEN WESTSPANGENLAUF HALBMARATHON (SAARBRÜCKEN-SAARLAND) – 1/octubre/2023

Amb una superfície equivalent a la suma de la superfície dels dos Pallars (Jussà i Sobirà), i una població fregant el milió d'habitants, el Sarre (Saarland) és l'estat federal més petit dels estats alemanys, exceptuant les ciutats-estat de Berlín, Hamburg i Bremen. Limítrof amb França i Luxemburg, aquesta regió ha estat històricament motiu de disputes entre Alemanya i França, canviant les seves fronteres i tutela el mateix segle XX en un parell d'ocasions.
Potència industrial en el sector siderúrgic, en les dècades dels 60's i 70's del segle XX, aquest länder ha hagut d'obrir-se a la cooperació econòmica amb els seus veïns fronterers des que la siderúrgia ha pràcticament desaparegut. I en aquest sentit, el riu Saar, principal afluent del Mosel·la (el qual, a la seva vegada, ho és del Rhin), ha jugat un paper fonamental, ja que el transport de mercaderies pel Saar permet arribar fins als mateixos ports holandesos. No és casualitat, doncs, que el nom de l'estat sigui Saarland (terra del "Saar").
La capital, Saarbrücken (ponts del Sarre), és una localitat d'uns 180.000 habitants, amb un nom que reflecteix perfectament la morfologia de la ciutat (un bon grapat de ponts travessen el riu en diferents punts per unir els barris de les dues ribes del riu).
La mitja marató de Saarbrücken ha celebrat enguany la seva 35a edició. És organitzada pel Laufgemeinschaft Saarbrücken e.V. 1980, un club local que opera i promou el running com a activitat recreativa (esportistes aficionats) i també com a esport de competició. Molts dels seus membres participen en la cursa cada any, en totes les categories i edats, i el nivell és força alt, com vaig tenir ocasió de comprovar en consultar les classificacions (general i per grups d'edat), un cop acabada la cursa.
La recollida del dorsal va tenir lloc el mateix dia de la cursa, de 8h a 9:30h, en un pavelló esportiu proper a la zona on havien de començar i acabar les diferents curses programades: (9:45h per una cursa per canalla, d'1 quilòmetre; 10:00h, hora de començament per la mitja marató +10K; i 10:15 per una cursa de 5K).
Inscripció molt econòmica (14€), sense samarreta i amb medalla pels finishers. Després de fer temps dins el pavelló, veient com arribava la gent, em vaig posar en marxa, ja que volia córrer uns quilòmetres previs, per fer tirada llarga. Vam anar cap a la zona dels arcs d'arribada i sortida, on ultimaven els preparatius, i vaig començar a córrer pel circuit per on, minuts més tard, transitaria la cursa. Al cap de més de mitja hora, i ja amb 6 km fets, tornava a estar a la línia de sortida, amb el temps just per canviar-me la samarreta, agafar un gel i sals, i situar-me a la sortida, amb la resta de participants.
Temperatura de 14ºC, 80% d'humitat, cap núvol, sense vent. Uns 500 participants, entre mitja marató i 10K, tots sortint a les 10h, per un camí asfaltat d'uns 3 metres d'ample. Camí que va circular durant els 3 primers quilòmetres, paral·lel al riu Saar, i deixant enrere fins a 5 ponts, per arribar el sisè (el Westspangenbrücke), creuar-lo, i tornar per un altre camí en el costat oposat del riu. En aquest primer tram va ser evident que allò era un embut, massa gent corrent per un camí tan estret (mireu la foto que he penjat). Un cop travessat el Saar, i circular per l'altre costat, el camí ja es va eixamplà, també paral·lel sempre al riu, però passant per parcs i passejos que van permetre espaiar els participants.



En aquest tros vam passar per un tram de terra d'un parell de quilòmetres, tornant a deixar enrere, per aquest costat del riu, fins a set pons, fins a arribar al St.Arnualer brücke, per travessar-lo, quilòmetre 9.



En sortir del pont els/les participants dels 10K van girar a la dreta, per encarar el darrer quilòmetre cap a meta, mentre que els de la mitja marató vam girar cap a l'esquerra per començar la segona meitat de la mitja, un camí asfaltat de 5km x 2 (anar i tornar), d'un parell de metres d'amplada, sempre paral·lel al riu, que en el darrer quilòmetre va entrar a França, on, en un moment donat, amb senyalització inclosa, vam haver de fer un gir de 180ºC, per desfer els 5km que acabàvem de fer en sentit contrari.
El cert és que en aquests darrers quilòmetres la densitat de participants va ser molt baixa, ja que els dels 10K havien marxat, i la major part dels participants en la mitja els portava per davant. Per tan pocs problemes per poder córrer amb llibertat, malgrat camí estret, i fins i tot creuant-nos amb algú que passejava o anava amb bici. Els darrers dos quilòmetres vaig esforçar-me una mica, avançant a tres participants, i travessant la línia de meta amb megafonia i animació. Prou satisfet per haver fet una tirada de 6+21 a un ritme que, per a mi, era satisfactori, i com sempre, el més important: cap molèstia. Temps de xip de 2:01:30, posició 9/11 en categoria M60-64 i posició 189/251 a la general.
Els avituallaments van ser justets, només aigua en gots, i en arribar, tota la cervesa sense alcohol que volguessis, a més d'aigua. Punts quilomètrics ben indicats. Sense servei de llebres. Un punt d'animació musical, al voltant del quilòmetre 5. Ruta bastant plana, elevation: 97m, segons Strava.

Guanyador cat masculina amb 1:12:35, d'Alemanya.
Guanyadora cat femenina amb 1:23:48, d'Alemanya.
Entre els 251 finalistes, 86 dones i 165 homes.

Vaig trobar l'esdeveniment força atractiu, recorregut i paisatge molt agraïts, no massa gent, sense pretensions, però ben organitzat i econòmic. Si més que una cursa, t'ho prens com un entrenament variat i diferent, oli en un llum, com va ser el meu cas.

I amb el lander de Saarland ja en sumem 6 en aquest repte, l'any vinent més...

Donçs dues més al sac:

HIMMELSWEGELAUF HALBMARATHON (NEBRA-SAXÒNIA-ANHALT)–15/juny/2024

Saxònia-Anhalt, un dels estats federats d'Alemanya que va pertànyer a l'antiga República Democràtica Alemanya (DDR, RDA), o Alemanya de l'Est, fins a la reunificació d'Alemanya l'any 1990. Amb una extensió equivalent a 2/3 parts de la de Catalunya, i amb una població que no supera una tercera part de la catalana, té com a capital Magdeburg (ciutat coneguda pels aficionats a l'handbol).
Saxònia-Anhalt no només és rica en catedrals romàniques, sinó també en ciutats d'entramat de fusta, com la mateixa Magdeburg, o també Quedlinburg, dues de les ciutats més antigues d'Alemanya. Fa més de 1000 anys, totes dues eren les seus de poder del primer emperador romà-alemany, Otto el Gran. Cal destacar, també, que Saxònia-Anhalt és la llar del reformador Martín Lutero.
Nebra, una localitat al sud de Saxònia-Anhalt, que té, com a principal atractiu, el centre de visitats de l'Arc de Nebra, un espai cultural on es viu la història i el temps del disc celeste de Nebra (Nebra Sky Disc) al seu lloc de troballa original. El Nebra Sky Disc mostra la representació concreta del cel més antiga coneguda del món i és una prova única de la història de la humanitat. El disc rodó de bronze té 3600 anys i fa 32 cm de diàmetre. Mostra el sol –en algunes interpretacions la lluna plena–, una lluna creixent i un total de 32 estrelles daurades. Set d'elles s'agrupen i s'interpreten com un mapa estel·lar de les Plèiades. A les vores s'hi van afegir posteriorment els anomenats arcs d'horitzó i la imatge d'un vaixell. El vaixell s'interpreta com la 'barca del sol', un element mític del disc de bronze. Més tard, de nou, es van perforar forats a la vora del Sky Disc. Un dels arcs de l'horitzó es va eliminar o es va perdre. El disc del cel, pel que sabem ara, es va utilitzar com a ajuda de memòria astronòmica per a la gent que observava el cel a l'edat del bronze. El disc va ser trobat al Turó de Mittelberg a Wangen, prop de Nebra, per dos excavadors il·legals, que havien estat buscant amb un detector de metalls per troballes de metalls prehistòrics.



El Sky disc original de Nebra està exposat al Museu Estatal de Prehistòria de Halle, la ciutat més gran de Saxònia-Anhalt.
El dia anterior a la prova, i després d'un grapat de quilòmetres amb el cotxe, vam anar a recollir el dorsal, dins de l'Arc de Nebra, al costat del punt d'arribada de totes les curses que es disputaven l'endemà (marató, mitja marató, 10k, 5k, marxa nòrdica, bicicleta,...) Voluntaris d'edat avançada, poca joventut. Quasi ningú entenia l'anglès, ni el parell de joves que hi havia. Vam preguntar pels horaris del tren que ens hauria de tornar a Nebra, l'endemà, després de la cursa, amb el desplaçament inclòs en el preu de la inscripció. Més o menys en vam treure l'aigua clara... També vam tenir oportunitat de veure, i pujar, a peu, el darrer tram de la cursa, una pujada de 600 metres, amb un pendent de fins al 13% en alguns moments, entre un 7% i un 8% de mitjana. I per acabar-ho d'adobar, alguns trams de la "pujadeta" amb llambordes. Quina il·lusió...
Dissabte, dia de la cursa, sortida de la mitja marató prevista per les 10h, des de Laucha. Abans, a les 9h, havien sortit els participants en la marató, des d'un altre lloc. Vam arribar a la plaça principal (ajuntament i església), lloc de sortida, amb pocs minuts de marge, són els avantatges de tenir l'allotjament just al costat. Vaig calcular que érem uns 200 participants. L'speaker de l'organització em va venir a trobar. Devia haver vist el llistat d'inscrits, i un paio de Barcelona era quelcom singular. Em va preguntar per què havia triat aquesta cursa, i li vaig explicar una mica els meus reptes com a corredor popular. Vam veure una parella, acabant d'aparcar el cotxe, ell corria, i ella no. Els vaig preguntar si ella aniria amb el cotxe a la línia de meta, a l'Arc de Nebra, i si la Tere la podia acompanyar. Cap problema.
Just abans de donar la sortida, es fa un resum per megafonia de la procedència dels participants, tots alemanys, alguns vinguts de lander adjacents (sobre tot Turíngia), i especial menció al paio que ha vingut des de Barcelona. Aplaudiments.
Sortida puntual, sense catifa per prendre els temps. Tothom va tenir el mateix temps de sortida, i només es va enregistrar el temps d'arribada, dorsal amb banda xip. Temperatura d'uns 17 °C, i força humitat, cel cobert, amb algunes clarianes.
Vaig sortir pel mig, dins del grup. Primer quilòmetre per dins dels carrers de Laucha, travessant el riu Unstrut, per sortir de la localitat, i anar a buscar camins i carrils bici, alhora que carreteres secundàries.
Sempre seguint el curs del riu, a distància, la cursa va passar per petites poblacions (Kirchscheldungen, Karsdorf, Reinsdorf, Nebra i Wangen), totes elles amb algunes llambordes, irregulars i punyeteres. Malgrat que bona part del circuit va ser planer, hi va haver alguns trams de desnivells exigents, arribada a part. Els punts d'avituallament van ser freqüents (molts d'ells compartits pels participants en la marató), amb gots d'aigua a mig omplir, oferts per molts/es voluntaris/es força joves. Darrers avituallaments amb isotònics i cola.
A mesura que la cursa va anar avançant el cel es va anar complicant, i al voltant del quilòmetre 13 ens en va caure una de bona. Una tromba d'aigua, acompanyada de fort vent, que va durar fins que vaig passar pel quilòmetre 17, i que va deixar tothom com sortits de la dutxa. Amb vint minuts de pluja n'hi va haver prou per formar bassals d'aigua en l'asfalt i crear fang en els camins de terra. Els punts quilomètrics, pintats en el terra fins aleshores, van desaparèixer a partir d'aquell moment.
No em vaig trobar còmode en cap moment. A mitja cursa em vaig prendre un gel, i a veure-les venir. Està clar que fins que no torni a posar una mica de qualitat en els entrenaments, i no perdi aquests dos o tres quilets que porto de més, això no tornarà a ser el que era, pel que fa a sensacions. Darrers quilòmetres pensant en la darrera pujada, pensaments negatius. En altres circumstàncies, aquella pujada hauria estat motivadora i l'hauria fet amb potència i ganes. Però la realitat era una altra, i mentalment sabia que posaria "peu a terra". I va arribar el darrer quilòmetre, dins de Wanguen. Ziga-zaga per un parell de carrers, vam creuar la zona de pàrquings, i allà va aparèixer. Al peu vam coincidir uns quants, cadascú al seu ritme. Vaig començar els primers 100 metres, els de menys pendent, amb ritme normal, mentre veia a gent que baixava, ja havia acabat, i marxava. Quan ja vaig notar les cames, i sense fer cap esforç per evitar-ho, vaig caminar. Això ho vaig haver de repetir un parell de vegades, intentant caminar en els dos trams amb llambordes, fins als darrers 100-150 metres, corrent, i entrant a meta.



BPM molt altes. Vaig haver de recuperar. Un altre participant se'm va acostar oferint-me aigua. Medalla al coll, medalla que reproduïa el disc del cel. La Tere va estar, com sempre, a peu d'arribada. Avituallaments d'aigua, isotònics, plàtans i taronges. I vam anar a mirar la llista de resultats. Havia quedat tercer de la categoria M65-69 (de cinc participants). Com el dia havia quedat solejat, després de l'aiguat, i havien instal·lat, en una esplanada, al costat de l'arribada, paradetes de menjar, beguda, bancs i taules (tot plegat molt alemany), ens hi vam quedar una estona, durant l'entrega de premis. Entrega de premis que es va fer damunt d'un entarimat, instal·lat per l'ocasió, i que es va fer eterna... Van començar per les curses més curtes, 5k, 10K, per categories, i fins que no van arribar a la mitja, i a la meva categoria, ja eren gairebé les 14h. Finalment vam pujar els tres primers de la cat 65-69, tant homes com dones, de la mitja marató, i ens van donar un diploma personalitzat. En el meu cas, l'speaker (el mateix de la línia de sortida), va dedicar unes paraules a la meva presència, micro en mà, i que jo, també micro en mà, vaig haver de "rectificar". Podeu imaginar-vos per on va anar el tema... Ja baixat de l'escenari, hi va haver alguns participants que em van venir a felicitar personalment, inclús un d'ells amb la samarreta de la marató de Barcelona 2024. Vam marxar sense esperar la resta de premis (els de la marató), ja que encara havíem d'agafar el tren per tornar a Laucha, on finalment vam arribar gairebé a les 16 h.



El meu crono de 2:04:15, posició 94/205 en la general i posició 3/5 en categoria M65-69
elevation de la cursa: 140m, segons Strava.
Guanyador cat masculina amb 1:20:45, d'Alemanya.
Guanyadora cat femenina amb 1:42:10, d'Alemanya.
Entre els 205 finalistes, 75 dones i 130 homes.

REMMERS HASETAL HALBMARATHON (LÖNINGEN-BAIXA SAXÒNIA)–22/juny/2024

La Baixa Saxònia és el segon estat federat d'Alemanya en extensió, després de Baviera (equivalent a una mica menys de la suma de les extensions de Catalunya i el País Valencià), i amb el mateix nombre d'habitants que Catalunya. Pel Nord arriba fins al Mar del Nord, la qual cosa li dona una varietat molt diversa de paisatges, ja que per l'interior és un estat molt rural. La seva capital és Hannover, on destaca el seu ajuntament. Cal dir que dins de la Baixa Saxònia hi ha un altre estat federal, Bremen, que és una de les tres ciutats estat d'Alemanya.
La marató de Löningen és un esdeveniment esportiu organitzat per VfL Löningen eV, un club esportiu multidivisió, amb gairebé 2.300 socis, sent el club més gran del districte de Cloppenburg, una de les regions de l'estat. El club es va fundar l'any 1903, i està molt enfocat a la promoció de l'esport infantil i juvenil. La primera marató que va organitzar el club va ser l'any 2003, només en la distància de marató. Amb els anys, l'esdeveniment ha anat incorporant, progressivament, altres distàncies, per poder incloure tota mena de gent, tant pel que fa a edats com a objectius. I els patrocinadors i espònsors, no cal dir-ho, també han anat a més. Addicionalment, l'esdeveniment s'ha enriquit amb la celebració postcursa d'un concert a càrrec de grups musicals força apreciats, la qual cosa ha convertit tot plegat en un autèntic festival per la regió.
Löningen, una petita ciutat de poc més de 15000 habitants, dins el districte de Cloppenburg (amb capital d'igual nom), i travessada pel riu Hase, afluent del riu Weser, que desemboca en el Mar del Nord, i famós pel conte "El flautista d'Hamelín", ja que era en el Weser on el flautista ofegava les rates (Hamelín, "Hameln" en alemany, és una altra ciutat de la Baixa Saxònia).
No corro mai a la tarda, i com que aquesta cursa tenia les 17 h com a hora d'inici, vaig rodar 8 quilòmetres un parell de dies abans, abans de sopar, per acostumar una mica al cos. Test correcte.
El dorsal i la samarreta els vam anar a recollir el divendres a la tarda, dia abans de la cursa, encara que també hi havia tot el dissabte al matí per fer-ho. El lloc, una escola de secundària de Löningen, al centre de la localitat. Em va recordar als col·legis electorals els dies de votacions. En funció de quina cursa estaves inscrit, i quina inicial tenia el teu cognom, havies d'entrar en una aula o en una altra. Tot ben indicat..., en alemany. També aules per noves inscripcions, que es van poder fer fins al mateix dia de la cursa. Molts voluntaris i voluntàries. Cues a l'entrada d'algunes aules, però nosaltres vam anar molt ràpids. Després vam anar a reconèixer les zones de sortida i arribada, totes dues dins Löningen, i no massa separades. L'arribada en la plaça principal de Löningen (la Markt Platz), on ja estava mig muntat l'escenari pel concert postcursa, i la zona d'arribada de la cursa.
Dissabte, 17h, dia solejat, 22ºC i 53% d'humitat. A la sortida ens vam concentrar els participants de la marató, de la mitja marató, i marató per relleus, amb diferents colors de dorsal, segons la cursa. Els quarts d'hora precedents (16:00, 16:15 i 16:30 i 16:45) ja havien sortit les curses de nens, 5K, 10K i marxa nòrdica, amb diferent circuit. Entre les tres disciplines ens vam ajuntar més de mil participants, pel cap baix. Sense massa protocol es va donar el tret de sortida, amb un compte enrere, en alemany. El primer quilòmetre per dins de Löningen, amb prou amplada de carrer perquè no ens molestéssim.
Però en sortir de Löningen, i quan vam començar a córrer per carrils bici i camins de terra, l'amplada es va estrènyer notablement, i va començar a ser més complicat fer avançaments. Hi va haver servei de llebres, barrejades les de la marató i les de la mitja marató, superposades. Però de seguida vaig comprovar que anaven "a la seva bola", gens de refiar. En els trams de terra, sempre sota cobertes d'arbres, dins de boscos molt macos, hi vam trobar bastants bassals d'aigua, de pluges recents. Els punts quilomètrics, molt ben indicats, van anar caient, amb molts punts d'avituallament (potser no en calia tants), amb gots d'aigua, isotònics i cola. Potser també algun sòlid, però com que sempre porto el meu gel, no m'hi fixo. Es força curiós que en altres països sigui tan estrany trobar punts d'avituallament en els que et donin ampolles, en lloc de gots.
En tractar-se d'una regió força rural, on la gent viu en cases unifamiliars envoltades de generosos jardins, a bona part del recorregut ens vam anar trobant a famílies a peu de camí/carretera/carrer, amb la paradeta instal·lada, i animant, posant música i oferint avituallaments..., i dutxes.
Vaig començar a un ritme "prometedor" de 5'30" (actualment no puc optar a massa més) que em va animar a mesura que passaven els primers quilòmetres. Els càlculs em deien, quan portàvem un terç de cursa, que podria tornar a fer sub 2h una altra vegada, sense problemes. A mitja cursa, però, vaig comprovar que el marge començava a estrènyer, i que cada quilòmetre costava una mica més mantenir el ritme. Passat el senyal del km 15, ja vaig decidir que no volia mantenir l'esforç, i vaig passar a un ritme més "descansat", deixant fora els càlculs.
Darrer quilòmetre, ja dins de Löningen, per carrers empedrats, llambordes, i arribada a una sorollosa i molt animada Markt Platz. Els participants en la marató, en lloc d'entrar a la plaça, van haver de començar una segona volta al mateix circuit. Avituallament força generós..., pel que fa a cervesa sense alcohol, amb varietat de sabors. També altres begudes, i fruita com a sòlids. Tota la plaça va ser una festa aquell vespre, però nosaltres, al cap d'una estona, vam marxar. Encara havíem de tornar a Hasselüne, on ens allotjàvem, i l'endemà havíem de matinar, era dia de tornada cap a casa.



El meu crono de 2:01:43, posició 314/663 en la general i posició 5/15 en categoria M65-69
elevation de la cursa: 31m, segons Strava, cursa força plana.
Guanyador cat masculina amb 1:15:19, d'Alemanya.
Guanyadora cat femenina amb 1:25:30, d'Etiòpia.
Entre els 663 finalistes, 219 dones i 444 homes.

I amb els lander de Saxònia-Anhalt i Baixa Saxònia ja en sumem 8/14 en aquest repte.

Què crack Josep80! No pares!!! Jo vull ser com tu!
M’encanten les teves cròniques, descriptives amb la cursa i la ciutat!

Enhorabona Josep80 per les dues mitges maratons més.
Et deus conèixer el territori alemany bastant bé jejeje

Per casualitat no hauràs fet la de Freiburg? Estic valorant de fer la marató (2 voltes al circuit) per l'any vinent (entre aquesta o la de Gent, a Bèlgica, una setmana abans)
www.mein-freiburgmarathon.de/mein-lauf/w...lbmarathon/#2_95459E

Danigoal va escriure: Enhorabona Josep80 per les dues mitges maratons més.
Et deus conèixer el territori alemany bastant bé jejeje

Per casualitat no hauràs fet la de Freiburg? Estic valorant de fer la marató (2 voltes al circuit) per l'any vinent
www.mein-freiburgmarathon.de/mein-lauf/w...lbmarathon/#2_95459E

Gràcies, Danigoal. Doncs sí, el cert és que ens estem patejant tota Alemanya per segona vegada, i seguim...
Freiburg és a l'estat federat de Baden-Württemberg, capital Stuttgart, i va ser a Stuttgart on vaig córrer.
Però a Freiburg he estat un parell de vegades, i ens hem fotut salsitxes i cerveses en els xiringuitos que hi ha al voltant de la plaça de la catedral. Recomanable.

Mona va escriure: Què crack Josep80! No pares!!! Jo vull ser com tu!
M’encanten les teves cròniques, descriptives amb la cursa i la ciutat!

Gràcies, Mariona i presi.
Les cròniques que faig intenten aportar una mica de informació per si algú té intenció d'anar a algun dels llocs per on passem...
Això de voler ser com jo, ..., pensat-ho, ...

EUROPAMARATHON UND HALBMARATHON (GÖRLITZ-SAXÒNIA)–15/juny/2025

Saxònia, un altre dels estats federats d'Alemanya que va pertànyer a l'antiga República Democràtica Alemanya (DDR, RDA), o Alemanya de l'Est, fins a la reunificació d'Alemanya l'any 1990. Amb una extensió equivalent a una mica més de la meitat de la de Catalunya, i amb una població que és la meitat, en número d'habitats, que la catalana. Té com a capital Dresden, fabulosa ciutat que va ser destruïda completament pels bombarders nord-americans el febrer de 1945.
Saxònia és coneguda per haver estat el bressol de fantàstics músics i compositors de diferents èpoques, com ara Bach (barroc), Schumann i Mendelssohn (romàntic), o Wagner, autèntic geni transformador del gènere operístic. En aquest sentit, Leipzig (la ciutat més gran de Saxònia) ofereix un tour musical que et guia pels llocs històrics relacionats amb tots aquests compositors. Saxònia està travessada pel riu Elba, i els seus habitants parlen un dialecte de l'alemany força estrany per la resta dels alemanys.
Görlitz és la ciutat més oriental de tota Alemanya. Carregada d'història, esdevé un conjunt de campanars i torres de l'època renaixentista que, miraculosament, van quedar intactes durant els bombardejos de la II Guerra Mundial, que van passar de llarg pel damunt de la ciutat. Ciutat amb un centre històric de carrers empedrats, està travessada pel riu Neisse, i la seva part oriental va passar a formar part de Polònia després de la II Guerra Mundial, prenent el nom de Zgorzelec. Uns quants ponts, un de vianants, uneixen les dues ciutats per damunt del riu, sent els ponts passos fronterers entre Alemanya i Polònia, i actualment vigilats des del costat alemany, malgrat els acords de Schengen.
Vam anar a recollir el dorsal el dia abans de la cursa, caminant, després de 1800 quilòmetres al volant (dues jornades), i d'haver deixat l'equipatge a l'apartament, en el barri antic. Tot molt a prop: el col·legi on es feia entrega dels dorsals, a tocar de Elisabethstrasse, l'avinguda arbrada on tindrien lloc la sortida i arribada de les curses. Entrega de dorsals en diferents taules, en funció de la modalitat de cursa en la qual estaves inscrit: marató, mitja marató, marató relleus, 10K, 5K, cursa infantil.
Diumenge 15 de juny, dia de la cursa. A les 9:00 van començar les curses de marató, mitja marató i marató per relleus. Temperatura d'uns 22ºC, cel clar, dia solejat, humitat mitjana. Les curses de 10K, 5K i infantil sortirien més tard, a diferents horaris.
Com ja vaig comentar a la crònica de la marató de Copenhaguen de l'11 de maig, el bíceps femoral de la cama esquerra no estava bé, i una ressonància magnètica va demostrar que hi havia un trencament parcial del tendó. Això en va tenir uns quants dies aturat, i a poc a poc, i amb les recomanacions i instruccions del traumatòleg esportiu i la físio vaig començar a fer uns "cacos" (caminar-córrer-caminar-córrer-...), a poc a poc, per anar provant. El cert és que no em notava massa molèsties, i que anava millorant. Abans de viatjar cap a Alemanya, i tres dies abans de la mitja, vaig fer sessió de físio. La físio em va notar l'ísquio molt millor que quinze dies abans, a la darrera sessió, i em va donar permís per fer la mitja de Görlitz amb modalitat "cacos", i controlant.
Així les coses, l'únic objectiu era acabar la cursa sense molèsties, i no preocupar-me del crono. La mitja consistia en dues voltes a un circuit de 10'5 quilòmetres, uns 6 quilòmetres dels quals es feien per la part alemanya (Görlitz) i uns 4'5 per la part polonesa, travessant el pont per a vianants sobre el Neisse que uneix/separa els dos països.
I de ben cert que no vaig tenir problemes a fer "cacos", atès el perfil de la cursa (pujadetes punyeteres), i les moltes llambordes que hi havia en algunes parts del circuit (pujades i llambordes eren aprofitades pel "menda" per caminar). Circuit molt maco, històric, amb gent animant en alguns trams (principalment costat alemany).
Molts voluntaris en els avituallaments, amb gots d'aigua i isotònics, tota gent força jove. Un parell de punts musicals d'animació, en viu (x dues voltes en la mitja, i quatre voltes en la marató).
Punts quilomètrics no assenyalats, però circuit aparentment ben mesurat.
A la sortida m'havia trobat en Robert Boyde-Wolke, un maratonià alemany amb el qual vaig coincidir l'any passat a la marató del Vaticà. Ell corria la marató, i, com sempre, anava filmant diferents escenes de la cursa, per, després, fer un reportatge.



A la meitat de la segona volta ja em van doblar els maratonians, que anaven camí d'acabar la seva tercera volta. Jo, amb les llambordes i les pujadetes travessades, i una forta calorada, vaig anar fent, xino-xano, fins a arribar a meta, havent fet els deures que m'havia posat la físio, sense molèsties, cansat, però força satisfet.
Avituallament final inexistent, exceptuant l'aigua. Moltes paradetes amb beguda i altres vitualles, però si volies alguna cosa, havies de pagar. Vam marxar cap a l'apartament, que estava a tocar.
Vam acabar la mitja marató un total de 287 participants (214 homes i 73 dones). Entre els participants, força txecs i polonesos.
Els guanyadors van fer uns cronos d'1:16:42 (homes, Alemanya) i 1:33:19 (dones, Alemanya). Jo vaig quedar en la posició 248/287 en la general, i 3/5 en la categoria M65-69.
elevation de la cursa: 217m, segons Strava.
En Robert aquest aquest reportatge de la cursa:



I amb el land de Saxònia ja en sumem 9/14 en aquest repte.