- Missatges: 848
ABBOTT LONGFORD MARATHON (Irlanda)-27/agost/2023
01 Set 2023 11:42 - 04 Set 2023 19:19 #1
per Josep80 (Associat/da)
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
ABBOTT LONGFORD MARATHON (IRLANDA)– 27/AGOST/2023
L'any 2003, la població de Longford (Irlanda, 10.000 habitants) va acollir la seva primera marató perquè un corredor popular, Liam Fenelon, pogués celebrar la seva 100a marató a la seva ciutat natal.
La cursa va ser un èxit immediat, i va atreure un total de 300 corredors, entre ells no només homes i dones dels quatre racons d'Irlanda, sinó també molts dels amics que Liam havia conegut en els seus viatges corrent maratons arreu del món.
Liam havia trigat 19 anys a córrer les seves primeres cent maratons, després d'haver començat a córrer la distància màgica a l'edat relativament tardana de 42 anys el 1984.
Abbott, empresa farmacèutica instal·lada a Longford amb una planta d'investigació, amb força empleats de la localitat, va, des d'un primer moment, donar suport i aportar experiència en l'organització i cobertura de la cursa, any rere any.
Ja en la primera edició el guanyador masculí va assolir una marca de 2h28', i la guanyadora femenina 2h50', en una cursa de només 300 participants. Malgrat que en totes les edicions el total de participants sempre ha estat al voltant d'aquesta xifra (sumant marató, ultramarató, mitja marató i marató per relleus), el nivell dels participants sempre ha estat altíssim, en termes relatius, havent passat per Longford diversos atletes sub 2h30' de diversos països, essent el rècord de la prova de 2:22:36 (corredor kenià).
Lian va arribar a completar 200 maratons 7 anys després (2010), convertint-se en el primer corredor irlandès en aconseguir aquesta fita, i un dels pocs de la seva edat a escala mundial.
Enguany, 20a edició de l'esdeveniment, Lian ha completat la seva 350 marató, a l'edat de 81 anys, amb un temps de 7:17:37, en la modalitat de "walk", que és en la que ha participat en les darreres edicions.
I en aquesta marató tan particular, en el cor d'Irlanda, és on vaig anar a córrer aquest darrer diumenge 27/agost.
Buscava una marató a finals d'agost en un lloc "fresquet", i vaig trobar la seva referència en el portal de ahotu.com.
Ja porto bastants estius havent d'entrenar juliol i agost per córrer maratons el setembre, entrenant a primeríssimes hores i suant de valent, però és el que hi ha.
Combinació senzilla per arribar a Longford, des de l'aeroport de Dublín. Hi ha moltes rutes d'autobusos que, des de l'aeroport dublinès, et porten a qualsevol lloc del país, incloent-hi Belfast (UK).
Cinc dies (quatre nits) en una localitat de la Irlanda profunda que no coneixíem, localitat petita, tot a mà, i voltants molt macos, boscos, camps, riu, passejos, gent acollidora, i... pluja, òbviament... Anar a Irlanda vol dir mullar-se, amb tota seguretat. No són grans xàfecs, però és un no parar. Ara plou, ara para, surt una estona el Sol, torna a tapar-se, torna a ploure, torna a clarejar, ..., i així tot el dia. Temperatures poc a veure amb les que havíem deixat a Barcelona hores abans, entre 11ºC (min) i 17ºC (màx.). Res d'anar en màniga curta (almenys nosaltres). Els vilatans ja era una altra cosa...
Recollida de dorsal, samarreta i generosa bossa del corredor la tarda de dissabte, en el Longford Arms Hotel, l'hotel més destacat de la població, en el carrer principal, i punt neuràlgic de les curses, amb punt de sortida i arribada de les curses just davant de l'hotel. Malgrat que hi havia dorsals per 6 curses (ultramarató 63K, marató, mitja marató, marató relleus, marató caminant i 5K), la cua era única, sorprenentment, i de seguida es va formar una llarga cua, encara que el procés va ser ràpid, ja que hi havia molts voluntaris/es. Fent un cop d'ull a les llistes d'inscrits, vaig contar 721 participants entre totes les modalitats (239 per la marató, 387 per la mitja, i 24, 4x14 i 15 per les altres).
El matí de diumenge, dia de la cursa, vaig posar els peus a terra a les 6 h. Encara que la marató començava a les 9h, vaig seguir el mateix protocol de cada marató, esmorzant 3 hores abans. I a més, a les 7h (6h a Irlanda) començava la marató dels Mundials de Budapest, i la volia veure sencera, com la majoria de les proves d'atletisme de tota la setmana dels mundials. Les tres hores prèvies a l'hora de sortida va estar plovent de forma constant, sense parar, cel tapat. El pronòstic era d'estar plovent fins a mig matí. Jo anava mirant el radar meteorològic, i aviat vaig tenir clar que els núvols viatjaven cap a l'est més ràpid que el que s'havia pronosticat. En definitiva, quan mitja hora abans de les 9h vam sortir de l'apartament per anar cap a la sortida de la cursa, havia parat de ploure, i tan sols una mica de plugim.
Temperatura de 13ºC, humitat del 95%, vent 11km/h. Aquestes condicions atmosfèriques em van fer prendre una decisió equivocada pel que fa a la roba, i em vaig posar una samarreta de màniga llarga sota de la samarreta estelada. Error. Em va fer por anar amb màniga curta i que el vent de l'Atlàntic anés a més durant la cursa, amb pluja. Gorra de pluja molt encertada, però.
Poc abans de començar vaig veure un corredor que portava una samarreta d'un club de Gijón. El vaig saludar. Estava molt preocupat perquè tenia por de perdre's. Volia fer una mica menys de 3h, i com el circuit era molt variat (carretera, camins, bosc,...) i poca participació, tenia por de no trobar el camí. El vaig intentar tranquil·litzar. Voluntaris+organització ABBOTT, impossible perdre's.
Sortida a les 9h clavades per a participants en la marató, la mitja i la marató per relleus. (A les 7h, dues hores abans, i sota la pluja, ja havien sortit els de la ultramarató i els de la marató caminant. Els dels 5k sortien a les 9h15'). Una mica més de dos quilòmetres corrent per dins de Longford, per tornar a passar per la línia de sortida/arribada, i anar a buscar la sortida de Longford direcció oest, per la carretera N5.
Recorregut compartit parcialment amb els participants de la mitja marató, els quals es van desviar en un moment determinat, per tornar cap a Longford. Punts quilomètrics molt ben indicats, en MILLES. Molt sorprenent aquest fet, ja que a Irlanda utilitzen el sistema mètric decimal pel que fa a la longitud (almenys, a la carretera els senyals estan en quilòmetres, no pas en milles). Ho vaig associar al fet que és ABBOTT qui gestiona tota la cursa, incloent-hi els punts quilomètrics i els cartells indicatius. Sense entrar en detalls, cal dir que bona part de la cursa transcorria per la vorera de la carretera, que era molt ample, amb conus quan calia, amb moltíssims voluntaris i indicacions en tot moment de per on anar. Cal dir també que amb els pocs participants que hi havia, ràpidament em vaig quedar pràcticament sol, i hi va haver molts trossos de camins per boscos, entre arbres, i camins gens transitats, i per tant fonamental el tema dels cartells i els voluntaris. Tot el recorregut va ser d'asfalt.
Primers 10 quilòmetres al meu ritme de marató, que actualment està al voltant dels 6'/km. Plugim que no va molestar, i aviat vaig veure que portava massa roba. Força hidratació, quin remei, amb punts d'avituallament cada tres milles, que al principi van ser només d'aigua, i després ja van incloure beguda isotònica. A triar entre gots i/o ampolles. No hi va haver sòlids. Malgrat els pocs participants, hi va haver força voluntaris en els avituallaments. També força policia de tràfic per tot el recorregut. A partir del km10 em vaig començar a notar els adductors, tots dos, unes molèsties que em van acompanyar fins a final de cursa, i que em van restar tranquil·litat a l'hora d'anar sumant quilòmetres. L'altimetria de la cursa no va ser exigent, si bé vam anar pujant i baixant turons tota la cursa (elevation=170 m segons Strava). En un moment de la cursa, més enllà de la mitja marató, i quan ja anava corrent pràcticament en solitari, em va passar la llebre de 4h15', acompanyada d'una corredora i dos corredors. Portaven un punt de gas més que jo, i encara que lentament, em van passar al davant. Passàvem per camins secundaris, entre camps. Tot d'una, i quan aquest grupet ja em portava uns 25 metres, vaig veure que la llebre es desviava cap a un costat, buscant uns arbres, i desapareixia. No ho havia vist mai, francament. Una llebre havent de parar per fer les seves necessitats. També són humanes, les llebres, està clar. El cert és que la llebre no ens va tornar a agafar fins al cap d'un parell de quilòmetres. La paradeta va ser llarga.
Animació que es va reduir a la sortida i a l'arribada, i als voluntaris i voluntàries, i policies, que al llarg de tot el recorregut ens vam anar trobant. Poca cosa més. Ah, sí, també un particular, amb el cotxe a una banda del camí, maleter obert, i equip de música canyera a tot volum. Gràcies!!
Els darrers quilòmetres van costar una mica més que el desitjat, però no es podia demanar més, després d'haver hagut d'entrenar un parell de mesos amb altes temperatures i amb un volum d'entrenament insuficient i unes sessions de qualitat molt poc exigents.
El darrer quilòmetre va ser el més ràpid dels 42, com és costum en mi, avançant fins a 4 participants abans d'entrar a meta. Medalla, foto, i cap a l'apartament. Si hi va haver avituallament postcursa, francament, no el vaig veure.
Durant la meva cursa segur que vaig avançar al Liam, que havia sortit dues hores abans que jo, però el cert és que la història del Liam i de la marató de Longford l'he llegit un cop ja havia corregut la cursa, i, per tant, no vaig posar atenció a quins corredors o corredores avançava, els quals, per cert, van ser molt pocs.
El meu temps va acabar sent de 4:25:05, posició 157/221 a la general, i posició 9/12 en la categoria M60-64.
Guanyadors amb 2:29:53 (cat homes) i 3:01:04 (cat. dones), crec que tots dos irlandesos. 43 dones i 178 homes.
I ara ve una dada increïble, per ser una cursa popular i amb tan poca participació: dels 221 acabats (incloent-hi 22 caminadors i pseudo-caminadors), 25 CORREDORS VAN ACABAR SUB 3 HORES !!!
En fi, cursa senzilla però recomanable.
47 maratons al sarró, 32 països diferents, i a per la propera, d'aquí un parell de mesos...
L'any 2003, la població de Longford (Irlanda, 10.000 habitants) va acollir la seva primera marató perquè un corredor popular, Liam Fenelon, pogués celebrar la seva 100a marató a la seva ciutat natal.
La cursa va ser un èxit immediat, i va atreure un total de 300 corredors, entre ells no només homes i dones dels quatre racons d'Irlanda, sinó també molts dels amics que Liam havia conegut en els seus viatges corrent maratons arreu del món.
Liam havia trigat 19 anys a córrer les seves primeres cent maratons, després d'haver començat a córrer la distància màgica a l'edat relativament tardana de 42 anys el 1984.
Abbott, empresa farmacèutica instal·lada a Longford amb una planta d'investigació, amb força empleats de la localitat, va, des d'un primer moment, donar suport i aportar experiència en l'organització i cobertura de la cursa, any rere any.
Ja en la primera edició el guanyador masculí va assolir una marca de 2h28', i la guanyadora femenina 2h50', en una cursa de només 300 participants. Malgrat que en totes les edicions el total de participants sempre ha estat al voltant d'aquesta xifra (sumant marató, ultramarató, mitja marató i marató per relleus), el nivell dels participants sempre ha estat altíssim, en termes relatius, havent passat per Longford diversos atletes sub 2h30' de diversos països, essent el rècord de la prova de 2:22:36 (corredor kenià).
Lian va arribar a completar 200 maratons 7 anys després (2010), convertint-se en el primer corredor irlandès en aconseguir aquesta fita, i un dels pocs de la seva edat a escala mundial.
Enguany, 20a edició de l'esdeveniment, Lian ha completat la seva 350 marató, a l'edat de 81 anys, amb un temps de 7:17:37, en la modalitat de "walk", que és en la que ha participat en les darreres edicions.
I en aquesta marató tan particular, en el cor d'Irlanda, és on vaig anar a córrer aquest darrer diumenge 27/agost.
Buscava una marató a finals d'agost en un lloc "fresquet", i vaig trobar la seva referència en el portal de ahotu.com.
Ja porto bastants estius havent d'entrenar juliol i agost per córrer maratons el setembre, entrenant a primeríssimes hores i suant de valent, però és el que hi ha.
Combinació senzilla per arribar a Longford, des de l'aeroport de Dublín. Hi ha moltes rutes d'autobusos que, des de l'aeroport dublinès, et porten a qualsevol lloc del país, incloent-hi Belfast (UK).
Cinc dies (quatre nits) en una localitat de la Irlanda profunda que no coneixíem, localitat petita, tot a mà, i voltants molt macos, boscos, camps, riu, passejos, gent acollidora, i... pluja, òbviament... Anar a Irlanda vol dir mullar-se, amb tota seguretat. No són grans xàfecs, però és un no parar. Ara plou, ara para, surt una estona el Sol, torna a tapar-se, torna a ploure, torna a clarejar, ..., i així tot el dia. Temperatures poc a veure amb les que havíem deixat a Barcelona hores abans, entre 11ºC (min) i 17ºC (màx.). Res d'anar en màniga curta (almenys nosaltres). Els vilatans ja era una altra cosa...
Recollida de dorsal, samarreta i generosa bossa del corredor la tarda de dissabte, en el Longford Arms Hotel, l'hotel més destacat de la població, en el carrer principal, i punt neuràlgic de les curses, amb punt de sortida i arribada de les curses just davant de l'hotel. Malgrat que hi havia dorsals per 6 curses (ultramarató 63K, marató, mitja marató, marató relleus, marató caminant i 5K), la cua era única, sorprenentment, i de seguida es va formar una llarga cua, encara que el procés va ser ràpid, ja que hi havia molts voluntaris/es. Fent un cop d'ull a les llistes d'inscrits, vaig contar 721 participants entre totes les modalitats (239 per la marató, 387 per la mitja, i 24, 4x14 i 15 per les altres).
El matí de diumenge, dia de la cursa, vaig posar els peus a terra a les 6 h. Encara que la marató començava a les 9h, vaig seguir el mateix protocol de cada marató, esmorzant 3 hores abans. I a més, a les 7h (6h a Irlanda) començava la marató dels Mundials de Budapest, i la volia veure sencera, com la majoria de les proves d'atletisme de tota la setmana dels mundials. Les tres hores prèvies a l'hora de sortida va estar plovent de forma constant, sense parar, cel tapat. El pronòstic era d'estar plovent fins a mig matí. Jo anava mirant el radar meteorològic, i aviat vaig tenir clar que els núvols viatjaven cap a l'est més ràpid que el que s'havia pronosticat. En definitiva, quan mitja hora abans de les 9h vam sortir de l'apartament per anar cap a la sortida de la cursa, havia parat de ploure, i tan sols una mica de plugim.
Temperatura de 13ºC, humitat del 95%, vent 11km/h. Aquestes condicions atmosfèriques em van fer prendre una decisió equivocada pel que fa a la roba, i em vaig posar una samarreta de màniga llarga sota de la samarreta estelada. Error. Em va fer por anar amb màniga curta i que el vent de l'Atlàntic anés a més durant la cursa, amb pluja. Gorra de pluja molt encertada, però.
Poc abans de començar vaig veure un corredor que portava una samarreta d'un club de Gijón. El vaig saludar. Estava molt preocupat perquè tenia por de perdre's. Volia fer una mica menys de 3h, i com el circuit era molt variat (carretera, camins, bosc,...) i poca participació, tenia por de no trobar el camí. El vaig intentar tranquil·litzar. Voluntaris+organització ABBOTT, impossible perdre's.
Sortida a les 9h clavades per a participants en la marató, la mitja i la marató per relleus. (A les 7h, dues hores abans, i sota la pluja, ja havien sortit els de la ultramarató i els de la marató caminant. Els dels 5k sortien a les 9h15'). Una mica més de dos quilòmetres corrent per dins de Longford, per tornar a passar per la línia de sortida/arribada, i anar a buscar la sortida de Longford direcció oest, per la carretera N5.
Recorregut compartit parcialment amb els participants de la mitja marató, els quals es van desviar en un moment determinat, per tornar cap a Longford. Punts quilomètrics molt ben indicats, en MILLES. Molt sorprenent aquest fet, ja que a Irlanda utilitzen el sistema mètric decimal pel que fa a la longitud (almenys, a la carretera els senyals estan en quilòmetres, no pas en milles). Ho vaig associar al fet que és ABBOTT qui gestiona tota la cursa, incloent-hi els punts quilomètrics i els cartells indicatius. Sense entrar en detalls, cal dir que bona part de la cursa transcorria per la vorera de la carretera, que era molt ample, amb conus quan calia, amb moltíssims voluntaris i indicacions en tot moment de per on anar. Cal dir també que amb els pocs participants que hi havia, ràpidament em vaig quedar pràcticament sol, i hi va haver molts trossos de camins per boscos, entre arbres, i camins gens transitats, i per tant fonamental el tema dels cartells i els voluntaris. Tot el recorregut va ser d'asfalt.
Primers 10 quilòmetres al meu ritme de marató, que actualment està al voltant dels 6'/km. Plugim que no va molestar, i aviat vaig veure que portava massa roba. Força hidratació, quin remei, amb punts d'avituallament cada tres milles, que al principi van ser només d'aigua, i després ja van incloure beguda isotònica. A triar entre gots i/o ampolles. No hi va haver sòlids. Malgrat els pocs participants, hi va haver força voluntaris en els avituallaments. També força policia de tràfic per tot el recorregut. A partir del km10 em vaig començar a notar els adductors, tots dos, unes molèsties que em van acompanyar fins a final de cursa, i que em van restar tranquil·litat a l'hora d'anar sumant quilòmetres. L'altimetria de la cursa no va ser exigent, si bé vam anar pujant i baixant turons tota la cursa (elevation=170 m segons Strava). En un moment de la cursa, més enllà de la mitja marató, i quan ja anava corrent pràcticament en solitari, em va passar la llebre de 4h15', acompanyada d'una corredora i dos corredors. Portaven un punt de gas més que jo, i encara que lentament, em van passar al davant. Passàvem per camins secundaris, entre camps. Tot d'una, i quan aquest grupet ja em portava uns 25 metres, vaig veure que la llebre es desviava cap a un costat, buscant uns arbres, i desapareixia. No ho havia vist mai, francament. Una llebre havent de parar per fer les seves necessitats. També són humanes, les llebres, està clar. El cert és que la llebre no ens va tornar a agafar fins al cap d'un parell de quilòmetres. La paradeta va ser llarga.
Animació que es va reduir a la sortida i a l'arribada, i als voluntaris i voluntàries, i policies, que al llarg de tot el recorregut ens vam anar trobant. Poca cosa més. Ah, sí, també un particular, amb el cotxe a una banda del camí, maleter obert, i equip de música canyera a tot volum. Gràcies!!
Els darrers quilòmetres van costar una mica més que el desitjat, però no es podia demanar més, després d'haver hagut d'entrenar un parell de mesos amb altes temperatures i amb un volum d'entrenament insuficient i unes sessions de qualitat molt poc exigents.
El darrer quilòmetre va ser el més ràpid dels 42, com és costum en mi, avançant fins a 4 participants abans d'entrar a meta. Medalla, foto, i cap a l'apartament. Si hi va haver avituallament postcursa, francament, no el vaig veure.
Durant la meva cursa segur que vaig avançar al Liam, que havia sortit dues hores abans que jo, però el cert és que la història del Liam i de la marató de Longford l'he llegit un cop ja havia corregut la cursa, i, per tant, no vaig posar atenció a quins corredors o corredores avançava, els quals, per cert, van ser molt pocs.
El meu temps va acabar sent de 4:25:05, posició 157/221 a la general, i posició 9/12 en la categoria M60-64.
Guanyadors amb 2:29:53 (cat homes) i 3:01:04 (cat. dones), crec que tots dos irlandesos. 43 dones i 178 homes.
I ara ve una dada increïble, per ser una cursa popular i amb tan poca participació: dels 221 acabats (incloent-hi 22 caminadors i pseudo-caminadors), 25 CORREDORS VAN ACABAR SUB 3 HORES !!!
En fi, cursa senzilla però recomanable.
47 maratons al sarró, 32 països diferents, i a per la propera, d'aquí un parell de mesos...
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
04 Set 2023 17:03 #3
per Tiny (Associat/da)
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
Felicitats per la nova marató Josep!
Aquesta es de les que m'agrada...poca gent i sense pretensions.
El problema es cóm entrenar aquí...per aquestes dates.
Vinga, que en un no res arribes a la marató 50
Aquesta es de les que m'agrada...poca gent i sense pretensions.
El problema es cóm entrenar aquí...per aquestes dates.
Vinga, que en un no res arribes a la marató 50
10 km. Sant Antoni 2011 42'37"
Mitja marató. BCN 2015 1h 34' 27"
Marató. Munic2015 3h.27'26"
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
04 Set 2023 19:22 #4
per Josep80 (Associat/da)
Gràcies, Jordi.
Ni en somnis, arribar a les 100. Potser a les 75, si la salut i les lesions em respectessin...
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Jorfer va escriure: El ritme que portes no trigaràs tampoc gaire en arribar a les 100 com el Liam.
Gràcies, Jordi.
Ni en somnis, arribar a les 100. Potser a les 75, si la salut i les lesions em respectessin...
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
04 Set 2023 19:26 #5
per Josep80 (Associat/da)
Gràcies, Lluís.
Problema entrenar aquí a l'estiu??
Certament, espero poder celebrar la 50ena l'any vinent, si res es torça...
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Tiny va escriure: Felicitats per la nova marató Josep!
Aquesta es de les que m'agrada...poca gent i sense pretensions.
El problema es cóm entrenar aquí...per aquestes dates.
Vinga, que en un no res arribes a la marató 50
Gràcies, Lluís.
Problema entrenar aquí a l'estiu??
Certament, espero poder celebrar la 50ena l'any vinent, si res es torça...
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
06 Set 2023 10:32 #7
per Josep80 (Associat/da)
Gràcies, Jordi!!
Errades?? I tant, encara que ,amb el temps, han anat minvant...
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
gorka va escriure: Molt bona cursa, Josep80.
Tot i la teva experiència encara fas algunes errades...
Gràcies, Jordi!!
Errades?? I tant, encara que ,amb el temps, han anat minvant...
Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
