ČSOB BRATISLAVA MARATHON – 2/ABRIL/2023

ČSOB BRATISLAVA MARATHON – 2/ABRIL/2023

Eslovàquia/República Eslovaca, amb una superfície una mica inferior a la suma de les àrees de Catalunya i País Valencià juntes, té una població d'una mica més de 5 milions d'habitants, amb una llengua pròpia, del grup de les llengües eslaves. Enclavada en el mateix centre d'Europa, i envoltada per fins a cinc països (Txèquia, Polònia, Àustria, Ucraïna i Hongria), és un país que no té sortida al mar, malgrat tenir accés al Danubi, un important mitjà de transport fluvial.
Històricament, ha format part dels principals imperis centreeuropeus que, al llarg dels segles, han escrit la història del Vell Continent, incloent-hi, no cal dir-ho, l'imperi austre-hongarès, que va deixar una bona empremta al país, pel que fa a totes les disciplines culturals i artístiques.
Ja a principis del segle XX, va unir-se a l'actual Txèquia, per formar la desapareguda Txecoslovàquia (amb un petit parèntesi, a la Segona Guerra Mundial, en la que formà part del Reich Alemany com a regió administrativa).
La caiguda del bloc de l'Est l'any 1989 va significar, no tan sols la desintegració de la Unió Soviètica i la independització d'alguns dels seus estats, sinó també la partició de Txecoslovàquia l'any 1993 en els actuals estats de Txèquia i Eslovàquia, una separació del tot pacífica i pactada.
Eslovàquia entrà a la Unió Europea l'any 2004,és membre de l'OTAN des del mateix any,i pertany a la zona euro des del 2009.

Bratislava, amb uns 450.000 habitants, és la capital eslovaca, amb una densitat de població molt superior a la de la resta del país. Banyada pel riu Danubi, és a tocar de les fronteres amb Àustria i Hongria, i particularment de Viena (menys de 45' en transport públic), aeroport des del qual molts visitants s'hi arriben. Magnífic centre històric, bona part del qual per als vianants, amb edificis històrics força interessants, i amb molta oferta en l'àmbit de la restauració. Edificis d'ambaixades aquí i allà. Tramvia com a principal mitjà de transport públic, amb notable xarxa de carrils bici. El Castell de Bratislava, del segle XV, domina la ciutat i el Danubi, damunt d'un turó.

L'esdeveniment de la marató de Bratislava aplegà en aquesta edició fins a 7 disciplines de running, repartides entre dissabte 1 d'abril (10K, 4,2K per nanos, i 4,2K per adults+marxa nòrdica) i diumenge 2 d'abril (marató, marató relleus, mitja marató, i mitja marató relleus). El circuit per la marató consistí en un parell de voltes a un circuit de mitja marató, amb un parell de trams molt marcats d'anada i tornada (km2 al km7, i km11 al km16), aquest segon tram al costat del Danubi, travessant després el riu per l'Stary Most per fer 3km en el parc Sad Janka Krála, i tornant a travessar el riu per l'Stary Most per arribar a meta i completar així una volta. Entre els quilòmetres 7 i 11 el recorregut transcorregué pels carrers del nucli antic, gent animant, però molta llamborda de diferents mides i formes, i algunes aixecades. Com a novetat enguany, l'organització va permetre als maratonians que en acabar la primera volta volguessin plegar, poguessin a entrar a meta i acreditar de forma oficial haver acabat la mitja marató, entrant així a la classificació d'aquesta disciplina.
Ja vam anar dijous tarda a recollir el dorsal. Punt neuràlgic de la prova, el centre comercial Eurovea, amb les carpes de l'Organització de la prova instal·lades en el gran pati que separa els dos mòduls del centre comercial. Des del mateix dijous ja vam veure que tots els dies serien de portar el paraigua al damunt, per si un cas. Ara queien unes gotes, ara parava. Ara hi tornava... El mateix amb el vent: ara una mica de brisa suau, ara bufava una mica més, ara afluixava... Recollida de dorsal, i poca cosa més. Samarreta a l'arribada, com la medalla.
Divendres dedicat a voltar per la ciutat, atractiva per recórrer-la, voreres amples, no massa circulació. A la tarda vaig anar a córrer pel tram de la cursa d'anada i tornada al costat del Danubi, i així estirar una mica les cames. Quasi cinc quilòmetres.
El dissabte vam pujar al castell, xino-xano, grans vistes des de dalt, i espais molt agradables per estar-s'hi una estona. A la tarda vam anar a Eurovea, per veure els 10K i reconèixer el terreny poques hores abans de la cursa, aprofitant per aclarir algun dubte amb membres de l'Organització. Després, i de tornada a l'apartament, vam aprofitar per inspeccionar, sobre el terreny, el pont Stary Most que hauria de travessar fins a quatre vegades l'endemà (anar/tornar x 2 voltes). Vaig comprovar que, malgrat l'amplada del Danubi, i que el pont era bastant llarg, el pendent no era massa exagerat, ja que el desnivell el guanyava/perdia de forma poc brusca. Llevat d'aquest pont, em van confirmar que el perfil de la cursa era bàsicament pla.
La cursa començà el diumenge a les 9h, ajuntant les 4 disciplines (marató, mitja marató, i els respectius relleus). Inscrits 1195 participants en la marató, 3511 en la mitja, 132 equips de relleus en la marató, i 636 equips de relleus en la mitja. Per tant, en total ens vam plantar a la línia de sortida més de 5000 participants, dividits en 4 calaixos (per temps escollits, no pas acreditats), i amb servei de llebres escalonades cada 15 minuts.
Dia completament tapat, fred (uns 7 °C), previsió de pluja, una mica de brisa. Humitat del 100%. Fins al darrer moment vaig tenir dubtes amb què posar-me de roba. Finalment, vaig optar per doble samarreta, i si sobrés, deixar la samarreta de sota, de màniga llarga, a la Tere, en acabar la primera volta. No vaig voler córrer el risc de passar fred, en cas de problemes, i em vaig haver de concentrar en una hidratació extrema+salts, en previsió de molta sudoració.
Després de l'himne del país, i d'un bon grapat de consignes repartides per la megafonia, en eslovac, i de les que ni idea de què deien, va començar la cursa, sortint els 4 grups amb una separació de dos minuts entre cadascun.



Com sempre, em va costar entrar a la cursa uns bons 15 minuts. Jo soc un dièsel, i més a la meva edat, a més no escalfo, i menys en una marató, per la qual cosa, no començo a agafar ritme de cursa fins a gairebé el km2. En aquests primers minuts em va passar bastant gent, encara que alguns d'aquests els passaria jo els darrers quilòmetres. El fet d'haver-me estudiat una mica el recorregut, d'haver-ne tastat una mica dos dies abans, el fet de doble volta (a la segona volta ja no hi ha sorpreses i saps perfectament què et trobaràs), tot plegat va fer que, mentalment, m'anés passant la marató, quilòmetre a quilòmetre, sense més, i sense trobar cap mur.



Primera volta sense ensurts, i en passar per meta vaig comprovar, pel color del dorsal, com alguns participants de la marató optaven per posar peu a terra, i plegar, aprofitant l'oferiment de la Organització de la cursa, de poder triar en el darrer moment. Jo, passant pel costat de la Tere, vaig agafar-li la segona ampolla de Recuperat-ion, i no vaig fer canvis en la indumentària.
A partir d'aquell moment el paisatge va canviar, com era d'esperar, respecte a densitat de corredors. No va ser dramàtic - en tot moment, fins al darrer quilòmetre, vaig trobar companys i companyes de cursa, però sí que és cert que vam quedar poca gent. De tant en tant passava pel costat algun rellevista, però la tònica ja va ser, fins al final, d'anar avançant a poc a poc algunes posicions, especialment en els darrers 5 quilòmetres. En el darrer tram d'anada i tornada, pel costat del Danubi, quilòmetre ja 35, va començar a ploure amb una mica d'intensitat. Fins aquell moment havia anat caient plugim, a estones, però des d'aleshores, i fins al final, el plugim es va convertir en pluja, de tal manera que en creuar el pont Stary Most, en el km 37, i entrar en el parc Sad Janka Krála per a córrer els darrers quilòmetres, ja vam trobar tot el terra ple de bassals d'aigua, que vam haver d'anar esquivant com vam poder.



Darrera baixada del pont, darrera corba, en baixada, i darrers 500 metres de cursa, accelerant i avançant a una parella de corredors que portava davant meu, tot flanquejat de gent darrera un passadís de tanques, i damunt d'una llarga catifa blava, amb una megafonia sorollosa i electritzant. La Tere, com sempre, era allà, animant i fent les fotos de rigor.



Medalla, fotos oficials, avituallaments postcursa (no massa generosos, per tractar-se d'una marató), i trobada amb la Tere. Gran avantatge el fet de poder entrar de seguida en el centre comercial, que era obert, i així poder entrar en calor i poder posar-me roba eixuta. Just després d'haver anat a la carpa de l'Organització per recollir la samarreta de finisher, i tornar a dins del centre comercial, va començar a ploure de valent, i no va parar fins al cap de mitja hora. Els que encara eren en cursa van quedar xops.
Prou satisfet de la cursa. Temps final de 4:13:53, la meva millor marca de les darreres tretze maratons, des de gener de 2019, i millor valor de marca de totes les meves 46 maratons, quan apliquem la taula age graded WMA que té en compte la marca i l'edat en què s'ha assolit (62,80%). Posició 25/43 en el meu grup d'edat (+M60) i posició 611/852 en la general. A un ritme promig de 6:01/km, uns parcials de mitja que no són doblet, però que reflectèixen certa regularitat: 2:05:07 (1ª mitja) + 2:08:46 (2ª mitja). Al pas per la mitja anava en la posició 678, i vaig acabar en la 611, en una segona mitja treballadeta...
Com es pot veure (només 852 acabats dels 1195 inscrits), segur que la possibilitat de plegar després de la primera volta va "enganxar" a un bon grapat de gent...
Guanyador en categoria masculina, d'Ucraïna, amb 2:22:23
Guanyadora en categoria femenina, de Croàcia, amb 2:59:29
123 dones acabades i 729 homes.
Afegir que els avituallaments van ser prou freqüents, i de qualitat, tant pel que va al que van donar, com a la quantitat, com als voluntaris, aquests darrers en tot moment un "10".
En canvi, els punts quilomètrics, encara que marcat en banderoles, van ser difícils de veure en massa ocasions, ja que les banderoles, de roba estaven mullades, recaragolades sobre el pal, i no es veien quan passaves pel seu costat.
Tres o quatre punts d'animació repartits pel circuit, pels quals passaves dues vegades. I com ja he dit, circuit força pla (llevat del pont). El vaig trobar agradable, si més no.

En definitiva, 46a marató al sac, 31 països diferents, i a per la següent...

Biona crónica Josep80. Enhorabona per la teva 46a maratò.
Jo de gran, vull ser com tu campió !!!!

Josep80 una gran marató i sota la pluja. Et coneixes prou com per a regular i fer una gran segona volta.
Bona feina.
Quina serà la següent?

Enhorabona Josep80!! No pares!!

Gràcies, Mario, Jordi i Óscar

Doncs, sí, és un no parar, buscant quantitat i varietat, i no qualitat, és cert. Mentre pugui anar voltant aquí i allà, aquesta serà la premissa...
Propera mitja a Eslovènia, propera marató a Irlanda

Molt bona crònica Josep!

El millor de tot es que sembla que vas tenir bones sensacions, després d'unes quantes maratons...

Fins a la propera!

Molt bona crònica, com sempre, i aquest cop també bones sensacions!!

Enhorabona Josep80, que millor marca que les 12 anteriors i a sobre sense veure ni sentir el mur és tot un repte.
Sempre has comparat les marques "Age Graded", o ho ha fet ara de manera retroactiva per totes les maratons??
(de fet, no és mala idea començar a fer aquestes comparacions, tots els que tenim el "5" o "6" per davant)

gràcies Lluís, gràcies Dennis.

Doncs sí, Dennis, des de fa anys que vaig comparant el meu rendiment amb els meus propis resultats, a través del "Age Graded". Aplicant la taula he pogut comprovar que a partir de certa edat, que evidentment deu ser diferent per cada corredor/a, el temps per una mitja cau al voltant d'un minut per cada any que passa, i dos en el cas de la marató. Això, òbviament, en el cas teòric de que tots els paràmetres a considerar que poden influir en el resultat final siguin constants (perfil cursa, temperatura, humitat, horari, nivell de preparació, ...)

Posant-me al dia de missatges pendents de llegir. Molt bona crònica i molt bona marató, enhorabona!

Gràcies XaviCht!!

Com sempre, Josep80, les teves cròniques, excel·lents!
Per mi són una motivació per a seguir intentant sumar Maratons.
Bon temps i llàstima del xàfec final que va complicar-te els darrers quilòmetres, quan menys de gust ve esquivar bassals (o el que sigui).
Esperant llegir la propera!

Gràcies Jordi,
Xàfec?
Per xàfecs els d'aquesta darrera mitja que he corregut a l'altre costat de l'Atlàntic aquest darrer diumenge (ja ho explicaré en el fil corresponent...).
Espero que lo de Budapest vagi endavant, mentalització a tope, i tota la carn a la graella, per començar a preparar en poques setmanes... Ànims!!!