Raimon

   Fa un parell d'anys vaig obrir un fil com ara aquest. Després de molt de temps de no escriure, per raons d'espai a la Web va desapareixer -al mateix temps que tota una serie de fils que ja tenien una determinada antiguetat- i va ser recollit en una recopilació de archius antics de la Web. www.corredors.cat/backup2007/index.php/topic,562.0.html

   Ara em venia de gust tornar a disposar d'un fil propi, on poder escriure quan em vingui de gust qualsevol mena de pensaments, opinions, històries, links, o el que s'escaigui en qualsevol moment.
   La majoria ja em coneixeu, però actualitzant alguna dada que al fil antic ha quedat desfasada:
   Sóc en Raimon, el meu nom real es Ramon, vaig néixer el 1961 a Barcelona; després de residir a diversos llocs, ara visc a  Sant Climent de Llobregat , un poble precios, compartint la meva vida amb la MªLlum i amb dos fills, el Pau -en Gamo, al foro- i la Irene.
   No sabria dir des de quan corro, i tot i que fa molt de temps, abans no ho feia gens sistemàticament, era molt poc recular i molt arbitrari. Des de fa aproximadament uns 5 ó 6 anys, des que em vaig integrar al Club d'Atletisme de Sant Boi, tot i que segueixo sent absolutament arbitrari i indisciplinat en els meus entrenaments, si que tracto de seguir un ritme d'entrenament força sistemàtic en quant als dies que hi dedico, que són si fa o no fa uns tres dies per setmana, més un dia adicional, on gairebé sempre competeixo -jo dic que aquest dia són les meves series-. Aixó em permet alternar entre entrenament i entrenament un dia de descans, i a mí, personalment, aquest plantejament em resulta el més adequat a la meva persona. Em permet recuperarme molt bé, i al mateix temps em deixa l'"spit" suficient per tornarhi a la propera. Fins ara puc dir que a mí m'ha funcionat molt bé. Quan he intentat, en alguna ocasió afegir més dies d'entrenament a la setmana he estat ben aprop de caure en alguna lesió. Cada individu és un món. I aquest és "planing" que a mi em va bé.
   Més que no pas dirigits als resultats, els meus entrenaments i les meves curses, van dirigides especificament a "passar-m'ho bé", aquest és el component principal, per sobre dels resultats estrictament atlètics. Aquests són per a mí un tema, no diria secundari, però si més adicional, que prioritari. Aixó no vol dir que quan surto en una cursa -salvant determinades excepcions- em transformi en un "esser" supercompetitiu, i miri d'esgarrapar aquells segons crucials que poden millorar els meus temps anteriors, quan aixó és posible, es clar.
   Vaig començant, exceptuant alguna cursa aillada molt puntual, corrent la Marató, i després passantme a les Mitges, i a les curses de 10 kms. i d'altres distàncies; vaja, a l'inreves dels mortals.
   Després d'una lesió al 1996 que no em va permetre acabar la Marató de Barcelona, que en aquell moment suposava el meu repte anual des de feia uns quatre anys, vaig deixar de córrer llargues distàncies durant un temps; al cap de dos o tres anys vaig descobrir la Matagalls-Montserrat, una marxa de resistència de més de 82 kms. Vaig pensar, aleshores, que no era córrer 42 kms. però en caminava gairebé el doble. Aixó va ser la primera vegada, perque deseguida vaig començar a dur a terme aquest tipus de marxes més corrent que caminant. Després vaig tornar a córrer la Marató, a partir del 2003, i fins ara en porto 13 d'acabades, gairebé 50 Mitges, més de 55 curses de 10 kms., i 75 de distàncies diverses, entre aquestes 7 edicions de la Matagalls-Montserrat i unes quantes altres Marxes de Resistència, que sempre he enfocat per ferles corrent.
   
   A banda de l'afició de córrer, també practico sempre que puc el senderisme. M'agrada llegir, i també escoltar música, i gaudeixo força amb el teatre -molt especialment amb els musicals- i també amb el cinema, tot i que darrerament no tinc el temps que voldria per gaudir d'aquesta última afició.
 
   I bé... penso que és posible un món més just per a tots plegats, començant per intentar mantenir un consum i una cultura més sostenible i responsable, per que el planeta no pot resistir de cap manera el ritme d'explotació al que l'estem sometent desaforadament i sense escrupuls, i amb un sistema, com l'actual, totalment injust, on uns quants disposen d'un benestar i una situació econòmica que moltes vegades ho és a costa d'altres. Tots plegats no podem mantenir el ritme de consum que gaudim aquí a Occident, i no és etic negar als demés alló que és bo per a nosaltres. Potser hauriem de mantenir un ritme d'explotació dels recursos del planeta que ens permetes gaudir a tots plegats dels regals que ens suministra el nostre planeta. En aquest sentit em puc considerar ecologista, tot i que aquest mot està massa desprestijat per abusar del mateix.
   Malgrat tot el que he expresat fins ara també penso, i estic convençut, que tota revolució comença per canviarse, en primer lloc, un mateix. I que sense aquesta no és posible la primera.
   Potser hi ha una mica d'utopia en algunes de les idees i pensaments que he expresat, però, que és un món i un individu sense utopia?, que potser és posible avançar sense tindre somnis?. Potser el somni és el començament de l'acció. O si més no, -si em permeteu la expresió- el gatell necesari per a poder tirar endavant.

Doncs res, Raimon, benvingut un altre cop, company, a aquest raconet on deixem anar allò que ens passa pel cap amb l'esperança de compartir-ho amb qui vol llegir, amb qui vol escoltar.

Benvingut, Raimon, aquí una companya de fil que també creu en la teva utopia: els petits canvis són poderosos

Raimon, cuando sea mayor quiero ser como tú , eres buen atleta y mejor persona.

Raimon

Quin resum més maco!!

Com ens coneixem, per si de cas, benvingut!! Sempre son benvinguts gent coneguda com qui no.

Salutacions

   Raimon, el cantant -el de debó :wink2:- celebra a València els 50 anys d'«Al vent»

www.elpunt.cat/terrassa/article/5-cultur...anys-dlal-ventr.html

  Ara que es celebren els 50 anys d'aquesta cançó que ha fet història, i que sintonitza tant bé en molts i "vius" estats d'ànim i sensacions personals la reprodueixo aquí. Per a mí, personalment, es tracta d'una de les meves cançons preferides. És d'aquelles que quan la escoltes no et pots quedar igual, i que a més a més, com ara mateix s'evidencia, fan història.


   Una anècdota curiosa, que potser poca gent coneix, és que quan la va composar en Raimon, li va vindre al cap fent de "paquet" pujat a la moto d'un amic.

   Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

(1959)


  Mai és "lo mateix"  :wink2: escoltarlo en directe que amb un minivideo del YouTube, però aquí us ho deixo:    AL VENT

Gràcies Raimon per l'obsequi Raimon  :glasses:, l'he sentida i no sabia aquesta anècdota. De les situacions més quotidianes, a vegades en surten reflexions i idees inesperades.

Hola Raimon.

El tu nom m'és especialmentn familiar: Sóc fill, germà i oncle de Raimons diversos i una mica més vell que la cançó "Al vent", que coms saps va ser composada en un viatge en vespa de l'autor. Recordo bé el disc que els pares van comprar ara fa 50 anys. Aquesta era la coberta

A mi, la que sempre m'ha colpit malgrat la seva senzillesa, és la cançó que dedica a la seva mare.

Sou de plorar ? Jo he intentat sovint no emocionar-me amb la darrera estrofa, però per ara no ho he aconseguit mai.

En la versió que penjo més avall, ni el propi Raimon aconsegueix mantenir serenor d'esperit, i això que ell mai ha estat un fleuma.

La lletra diu així:

He deixat ma mare
sola
a Xàtiva al carrer Blanc.

Ma mare que sempre
espera
que torne com abans.

He deixat germans i amics
que em volen
i esperen, com ma mare,
que jo torne com abans.

He vingut ací
perquè crec que puc dir-vos,
en la meua maltractada llengua,
paraules i fets
que encara ens agermanen.

Paraules i fets
que encara ens fan sentir
homes entre els homes.

Paraules i fets
que encara ens agermanen
en la lluita contra la por,
en la lluita contra la sang,
en la lluita contra el dolor,
en la lluita contra la fam.

En la sempre necessària lluita
contra el que ens separa
i ens fa sentir-nos
a tots nosaltres estranys.

He deixat ma mare
i els meus germans.

He deixat els amics i la casa
i tots els que esperen
que jo torne com abans.

I crec que he fet bé.
I crec que he fet bé.

Jo sé, jo sé, jo sé, jo sé
que tornaré al carrer Blanc.

Però ara ací,
Però ara ací,
crec que també és ma casa,
i crec que puc dir-vos,
amb el cor obert,
a tots vosaltes: germans.
Germans

CANÇÓ DE LA MARE

Raimon,

Sí comencem a parlar d’en Raimon no pararem.

Permeteu-me una aportació (això d’internet i el youtube és fantàstic), com a contrast de la d'en Jim que ens ha fet plorar (magnífic Jim!),  d’un Raimon diferent:

Clicar aquí:  Mestre Jaume Roig va nàixer probablement a València ... 

El video és d'un recital que va fer en Raimon al Castell de Montjuïc fa un any, exactament en el mateix lloc on va ser afusellat Companys l'any 1940.

Pucu

  Doncs sí Raimon és tot un món; tot i la seva particular manera de regalarnos cançons amb la seva veu, no ens deixa mai de sorprendrens amb la seva personalitat polifacètica.....  :yes:

Gràcies Raimon per l'obsequi Raimon  :glasses:, l'he sentida i no sabia aquesta anècdota. De les situacions més quotidianes, a vegades en surten reflexions i idees inesperades.

   Eulàlia, m'agrada que t'agradi. Si es ben curios, com des de la quotidianeitat sorgeix la reflexió i l'inesperat.

   Jim, no coneixia aquesta cançó d'en Raimon. S'et posa la pell de gallina...

  Pucu, una cançó si més no "diferent" en un escenari especial, molt especial...

esta be aixo de tenir el teu post personal, ami tambe m agradaria, pero sempre que intento escriure les meves memories men adono de que ting el cap tan desendreçat que a la tercera linea ja m he perdut jajajajaja

dELURIAN no cal escriure encara les teves memories, ets molt jove encara...  :wink2: només cal que escriguis el que et passa pel cap... 

jove jove........ja estic a la tercera edat.......jajajaja jo em sento molt bell, sobretot a les curses jajajaja. el problema esque nomes ting 2 neurones i a sobre son tan rucas que van xocant entre elles les pobres..........a mes nomes m entengo jo i de vegades ni jo mateix jajajaja.

Parlant d'en Raimon, jo he après a escoltar-lo i a estimar-lo desde la distància generacional, i he d'admetre que intervencions seves m'emocionen.  No crec que pugui aportar res que no s'hagi dit més.  Una curiositat: fa uns anys, a un homenantge que se li va fer al palau Sant Jordi, entre altres coses, recordo un grup de percusió japonès que van tocar Al vent.  Diferent.

Pel que fa a l'altre Raimon, el vaig coneixer a Sant Climent.  Ja feia uns mesos que circulava per la pàgina, però després d'aquell dia vaig decidir registrar-me, i aquí estem.

Gràcies per tot!

   prudi, ja saps que a tú personalment, als teus comapnys i companyes, i sobre tot als nois i noies del centre, us hi esperem a la propera Cursa de Sant Climent, que si no hi ha cap novetat serà el 22 de Novembre d'enguany. Encara falta molt, però com que us recordem amb molt de "carinyo"  :love: coloco la data per si de cas us torneu a animar i veniu a córrer a Sant Climent...  :yes:

En prenem nota!! 

Raimon però no tens prou en pbrir fils de curses  :grrrrrr: benvingut a corredors.cat  :rofl:  :rofl: :rofl:

Raimon però no tens prou en pbrir fils de curses  :grrrrrr: benvingut a corredors.cat  :rofl:  :rofl: :rofl:

Xavi, que no en tens un tú de fil propi?  :wink2: :rofl:

Raimon:

Com m´agradaria que a la cursa d´aquesta tarda tinguesis molt bones sensacions ipuguesis córrer com tu saps!

Vinga, corre molt campió!

Mjmarillion.

:yipi:
Felicitats, família atleta per la cursa Delta Prat 2009!

Una abraçada per tots dos!

Mjmarillion