Sorpres per els missatges rebuts us retornare les salutacions en forma de relat
No tinc el do de l'escriptura, però aqui va l'origen de tot plegat:
tot va començar el dia que vaig decidir de fer la cursa popular de Cornellà, jo que fins aquell moment havia fet 4 o 5 curses en tota la meva vida, vaig ser testimoni, durant la cursa d'un grup de corredors que anavan de taronja...bé son gent d'un club d'atletisme vaig pensar, potser m'hauria de buscar un... Anava fent la cursa i per casualitat vaig establir ritme amb una noia durant un bon tram de tres o quatre kilometres, fins que em va passar i va ser quan vaig llegir a la seva samarreta taronja corredors.cat ...umm! ...potser hauria de fer una ullada, deu ser una web d'un club!...qui sap?...la noia s'allunyava i establia contacte amb un altre grupet del 'seu club' mentres jo sofria de valent més per acabar la cursa que per seguir el ritme de la noia.
Finalitzada la cursa amb un temps que ara em sembla vergonyos i amb set d'aigua i de companyerisme vaig tornar a casa tot solet a guarirme de l'esforç.
Normalment tinc memoria de mosquit i em faig reso en public, més com a excusa i explicació dels meus oblits, però aquesta vegada si que vaig recordar-me i amb curiositat i expectatives vaig conectar-me a internet. Després de donar-me d'alta, la meva primera impressió va ser... deu meu aixó és de bojos!... i davant de la quantitat de missatges, grups i forums la primera reacció va ser: massa complicat per trobar el meu lloc entre tanta gent i amb un nivell com el meu fare riure.
Tot i així vaig decidir de fer-me associat; pagant sant pere canta i si vull donar el pas i formar part d'un grup, que sigui amb totes les consequències (to melodramatic de fons!)
Després d'aquesta inseminació social, vaig decidir que aquesta 'cova del llop' requeria temps i paciencia, i les meves aspiracions atletiques van tornar a un estat d'hivernació... i van passar els mesos i no entrenava, i no em decidia a fer el pas. Encara que jo no ho sabia, però ja estaba inoculat amb el virus de còrrer, i de tant en tant entrava amb l'idea de trobar algun grup per entrenar... però la dificultat era gran (to melodramatic de nou!) donada la quantitat de missatges i les converses amb significats obscurs i amagats per un iniciat! On podia trobar un missatge que digues on, quan i com per entrenar?...semblava més dificil del que és. Fins que un noticia em va cridar l'atenció, hi havia una reunió general i a més a un lloc fàcil de trobar: les torres de la vila olimpica, fàcil de trobar i a més diu l'hora! Hi haurà molta gent i segur tinc possibilitats de coneixer algú que tinc un nivell semblant al meu. Així fent l'ultim esforç per superar la barrera de la timidessa vaig decidir anar-hi acompanyat (més que res per si son un grup de violadors i terroristes que em podem segrestar, fer mal i demanar rescat...- no saben que no els hi donaran res?!!)
I a partir d'aquell moment tot el que pugui explicar ha sigut temps compartit amb vosaltres. De la trobada endavant tot ha sigut millorar i coneixer gent fantastica i divertida, gent que els hi agrada còrrer i sobretot compartir el seu temps amb d'altres que també els hi agrada l'esport, i cada dia més em felicito d'haverme trobat amb aquella noia de corredors.cat aquell diumenge a Cornellà.
salutacios i abraçades per a tothom
