Hola companys i companyes,
remenant per la web, he descobert que tot just fa un any que sóc compartint curses amb vosaltres, i quines circumstàncies té la vida, que fa un any quan em registrava estava lesionat, i ara, de nou, torno a estar lesionat.. :no:
Fa temps que no estic bé, arrossegava unes molèsties des de Nassos que no eren gaire normals i després de moltes proves mèdiques, fisioterapeutes i finalment l’acupuntura, he descobert una fisura femoral punyetera i ben emmascarada que farà que hagi d’estar aturat un temps (espero sigui per poc temps, estic fent els deures per que l’aturada sigui el més curta possible

) .
He fet un balanç del primer any de corredor “seriós” per anomenar-ho d’alguna manera i venint de la pista d’atletisme, de 400, de 800, de Tests de Balke i Cooper, estic força content amb el que he aconseguit.
La primera cursa a la que vaig participar amb un entrenament seriós al darrere, van ser “Els V de Badalona” amb un temps de 22:39 en 5km, i la darrere cursa de 5km en la que he participat van ser els 5.000 de Can Dragó amb un temps de 19:33. La primera cursa de 10 km a la que vaig participar va ser Bombers de Barcelona amb un temps de 50:14, i la darrera Sant Antoni amb un temps de 39:33, del que em sento del tot satisfet, però encara em vull superar més.
De Mitjes Maratons n’he fet sis, amb el millor temps a Sitges amb 1h 31min i la primera va ser Sabadell amb 1 hora 41 min. I finalment, vaig debutar en la Marató a Amsterdam amb un temps de 4:09, vomitant el fetge per la boca, però trepitjant la línea d’arribada... que en definitiva era l’important al ser la primera, doncs vaig lesionar-me preparant-la...
Tots aquests números no són informació gratuïta, tot plegat té un rerefons i és la
felicitat que he trobat en el Món del córrer, la llibertat que m’ha donat, les sensacions, les vivències i en definitiva, córrer, considero m’ha fet millor persona. Descobrint
corredors.cat he descobert com el que anomenem “córrer” és l’índex d’alguna cosa més, i que en part, és una forma diferent de veure la vida, de gaudir d’aquesta, i que quan pregunten que mou a un jove a treballar 12 hores seguides i sense dormir va a córrer una Mitja Marató (ara potser veig quin és el problema de les lesions.. :rofl: ) la resposta sense pensar és “m’agrada sentir-me viu”.
Aquesta darrera lesió m’ha fet adonar del important que ha esdevingut per mi el córrer i de cara a els propers dies a la recuperació, m’he proposat dedicar-m’hi amb cor i ànima a això de córrer i no de forma esporàdica com fins ara. En aquest primer any heu fet que em senti com en una família i agrair-vos la rebuda que m'heu donat i només afegir que espero poder gaudir per molts anys de la vostra companyia i amistat.
Una abraçada a tots i tots! :biggrin: