Hola, sóc en Lluís. Després d'estar un any amb vosaltres avuí he decidit associar-me. La veritat és que sóc nou en aquest mundillo. Jo sempre he estat més bicicletero i muntayero (tant amb les botes de caminar com amb els esquís de muntanya) que no pas corredor. Però nous reptes professionals em fan estar fora de casa més de 100 dies l'any. I està clar, no puc emportar-me de viatje ni la bicicleta ni els esquís. Això va fer que deixés de fer tot tipus d'esport de forma freqüent. Augmentant el meu pes en més de 15Kg. Això va fer replantejar-me la situació. ¿Quin esport puc practicar encara que estigui viatjant, no necessiti de massa preparació prèvia per poder sortir, sigui a l'aire lliure, que no necessiti d'altres persones per poder-lo practicar i que amb un temps d'exercici no massa llarg em senti plenament satisfet? La resposta és òvia per a tots vosaltres. El Córrer. Així que fa una mica més d'un any vaig començar a córrer. Sempre que viatjo les "bambes" van a la maleta. En alguns països em toca córrer a la cinta de l'hotel degut a les condicions climatològiques o les condicions poc apropiades de les ciutat on estic allotjat, però d'altres he descobert que el running pot ser també una forma de descobrir nous entorns. A la que anava guanyant en forma anava perdent pes. Els nous reptes van començar a aparèixer. Primer curses de muntanya (suposo que degut al meu passat muntanyero). Mitja marató de l'ardenya, cursa de l'alba, Cursa del Pedraforca han estat algunes de les curses realitzades. Però no podía faltar el gran repte de tot corredor: la marató. L'any passat vaig preparar la meva primera marató, i com no podia ser d'altre manera, la primera la de casa. La Marató de Barcelona. Vaig ser "finisher" amb un temps que per a molts de vosaltres és discret però que per a mí és tot un marcón (3h 37min). Les sensacions al creuar la línea d'arrivada, indescriptibles. Els meus fills i la dona estaven allà. I jo plorant com un nen petit, sense paraules, disfrutant del moment. Ara venen nous reptes, tant de muntanya com d'asfalt. La marató de Roma és un d'ells. I ja toca passejar els colors pastanaga amb la senyera del nostre país per allà on el córrer em porti. Això juntament amb tot el que he après i compartit amb tots vosaltres en aquest fòrum m'ha fet decidir que ja era hora de ser membre d'aquesta família.
Perdoneu pel rotllo. Quan corro no parlo, si em veieu per les curses no fugiu de mí :rofl: