Em dic Toni Cirera i porto quatre dies d’associat. Tinc 49 anys i visc a Marganell, poble molt petit a la part nord de Montserrat, just a l’altre costat del Bruc i Collbató.
La meva història recent en el món del córrer comença fa quatre anys, aprofitant que la meva filla s’havia de preparar per passar unes proves físiques. Aleshores vaig decidir acompanyar-la en la preparació, bàsicament en la part basada en l'atletisme, o sigui córrer. Aquest fet em va servir com a excusa per tornar a enganxar-me a l’esport d’una manera habitual i constant. Un cop ella va acabar la preparació, jo vaig continuar corrent per anar agafant fons i baixar algun quilet.
Al cap de dos anys, vaig proposar-me córrer una cursa de 10km (Bombers 2010). Ho vaig aconseguir, això sí, com que desconeixia aquest món vaig fer alguna cagadeta de principiant; no sabia a on m’havia de posar el xip. Duia unes Salomon d’aquestes que en comptes de cordons porten un cable que s’estira i no sabia com posar-hi el xip i me’l vaig posar a la butxaca del pantaló. No deuria pitar, bé, segur que no va pitar en cap pas perquè no vaig constar en la classificació. Coses de passerell. Per un costat vaig quedar una mica decepcionat i per l’altre content d’haver acabat.
Després d’aquest inici vaig continuar corrent amb alguna lesió i trencadissa de peu (no per córrer). Vaig anar fent curses de 10km, ara ja amb el xip on tocava, mitja, 30km , fins arribar aquest any a la Marató de Barcelona.
Al principi sempre deia i encara dic que sóc un aprenent de córrer però, després de lesionar-me l'any passat (fàscia lata), em vaig adonar que primer havia d'aprendre a entrenar. Sempre volia entrenar al límit i suposo que per això em vaig lesionar. Aquesta temporada crec que n'he après una miqueta més. Continuo sent un aprenent però amb alguns kilòmetres més.
Amb tot això, dir-vos que normalment corro sol, no perquè sigui insociable, que no, tot al contrari, sinó per qüestions de logística. Els caps de setmana acostumo a córrer pels voltants de casa amb l’inconvenient o no, que o pujo o baixo, plans ben pocs. La orografia del terreny mana. La resta de la setmana i depenent de l’època de l’any tant ho puc fer pels voltants de la feina(aquí sí que tinc plans) com per casa. En quant a l’horari: durant la setmana corro per la tarda en sortir de la feina. No és que m’agradi més però és quan em va millor. I els caps de setmana acostumo a fer-ho pel matí.
Apa, fins aquí una mica de la meva història. Ens veiem i perdoneu el “rollo”.