Benvingut Victor. Hom tambe tinc l'esquena una mica tocada pero no fins el punt del quirofano. El neuro.cirurgar hem va aconsellar que continues fen sport, per evitar engreixarme, i com sempre he anat em bici, (treballar i afeccio) dons oli en un llum.
Quant hem vaig decidir tornar a correr maratons, -fa uns 5 anys- hem va costar sobre tot els genolls, pero de mica en mica vaig tirar endavant. Tal com en dit els companys poc a poc, la meta es conservar i millorar dintre el parametre de l'edat .
millorar marca, dons crec que no es prioritari, ara be si un dia la cosa pinta be , i ho fas , dons millor, ¿no?.
Ara be el seguent. Una de les parts que sovint oblidem es ; reforçar els peus,,fen ejercicis de força em gomes elasticas, saltan sobre les puntes dels dits, caminan em els talons , i fen elevacions , movilitata de les articulacions dels tormells,,,a mi em va nar be, al començament i les molesties als genolls van minvar.
Diuen els expertos, i un servidor si fitxa, que els que tenim la esquena fotuda,,correm sentats,,es una forma de expresar la postura.
I ara que sa posat de moda correr al estil dels indis mexicans tarahumaras, ultrafondistas, em espardenyas, ,,,vaja pero si jo ja quasi sempre he corregut aixi,,em gambada curta i lleugera,, i no carregas l'esquena i els genolls . i hem va be , t'ho aseguro.
Dic aixo no de manera gratuita, perque ja de neixença tenia els galindons-juanetes supergrans,,i sempre he corregut segons m'ho demanaban els peus, que es busquen la vida ells sols... al capdevall em vaig tenir que operar.
Bueno perdona per el rollazo, i espero que tinguis sort i tot et vagi be amic correcat