9a_LLiGa2025_23_de_març_ La cursa_del_Roc_Gros

El diumenge 23 de març tindrem una cursa de muntanya i serà la cursa del Roc Gros als Hostalets de Balenyà. L'hora de sortida seran les 8:30 des de la plaça Josep Espona.

L'entrega de dorsals i les inscripcions fora de termini es podran fer:
- Dissabte 22 de març: de 16 a 19:30h.
- Diumenge 23 de març: de 7 a 9h.

L'arribada serà també a la Plaça Josep Espona, amb les següents limitacions temporals:
· Hora límit d’arribada 21km: 13:00.

El desnivell positiu superarà lleument els 1000 metres i tindrà dos tipus d'avituallaments:
· Avituallaments sòlids: 5.
· Avituallaments líquids: 2.

Sobre el recorregut, us posem el text dels organitzadors ja que és bastant explícit:

Sona el petard de sortida, nervis fora i concentració a tope. Fins al km.5 bastant planer, s’estira el grup i al km1 els del davant ja estan a can collons, això si no et passes de flipat i cardes una apretada de Déu que la pagaràs tota la cursa (d’això en diem arrancada de cavall i parada de burro!). Comencem l’aproximació al Roc Gros amb alguna rampa malparida, el primer tap et vindrà de perles, ja que estaràs més desfondat que el cavall de la Pegaso. Arribaràs al Roc Gros i creuràs que aquí acaba la cursa no? Els collons! Un cop hagis baixat del Roc Gros et trobaràs el 2on avituallament i un paio amb un cronometre que et dirà: -Ara si tens collons puja a fondo que el primer que guanya la crono de les antenes té un premi de puta mare!

Ho donaràs tot però sempre n’hi ha un que et carda! Llàstima (penses), l’any que bé no em fotaré la ratafia amb sifon per esmorzar…

Després de passar pel Puigsagordi, tot veient el Montseny a l’altra punta de l’horitzó, baixaràs per Riu Cerdà camí de la baixadeta més distreta (i filla de puta) de la cursa. Si tens esma per aixecar el cap, et trobaràs algun beneit escalant la via ferrada de les Baumes Corcades (hauries de vigilar que no et caigui ningú al damunt). És des d’on comença aquesta via ferrada (prop del Queixal Corcat) que et fotrem anar amunt per una pujada malparida, poc corredora i tècnica de collons per concloure amb el desnivell positiu de la cursa…bé, de fet et queden alguns tobogans però res comparat amb el que ja has fet.

Encarant el tram final, com ja hem dit, et queden quatre tobogans i pocs quilòmetres per arribar a meta (uns 4), ja t’avisem que se’t fotran llargs de collons. Si quan arribes al Molí de l’illa (bonica masia pairal on hi ha un gos malparit que sempre lladra molt) no t’agenolles, et cagues amb Déu i et poses a bramar com un nen petit, estaràs a punt per arribar com un “campeon” tot enfilant l’última pujadeta on et trobaràs amb l’estació del “trenc” i un “bart” (antigament casa de pepes) que et recordaran que per poc gas que et quedi arribes segur.

A l’arribada….què t’haig de dir: una festassa de Déu amb un pilot de gent (entre ells, la teva parella emprenyada com unes estenalles perquè els nens ja fa estona que donen pel sac i tu encara no arribes…) confeti, serpentines, música a tota candela, teca i mam a dojo, premis i sortejos a punta pala.

En resum, patiràs, gaudiràs i amb una mica de sort no rujaràs! Això sí, per quatre xavos marxaràs carregat com una mula!