Ja deu fer mes de 30 anys, quan jo era un jove corredor mediocre de migfons en pista, cada cop que passava per passeig de Gracia amb Gran Via i veia lanunci de la marato NYC em feia molta enveja i hem vaig dir a mi mateix que algun dia la faria.
I havia de ser lany passat amb els cinquanta complerts que les meves marques eren accesibles pero com conta la marca de lany anterior i tenia jo 49; doncs no va puguer ser.
I dit i fet, amb els fills majors d'edat i jo treballant com autonom vaig fer tots els passos possibles per a poder estar a la linia de sortida com sempre, amb un entrenament exigent i adient a les meves condicions fisiques actuals i amb la idea de sortir a un ritme mes comode que el ritme dels entrenaments.
El dia despres de Sant Joan comenco els entrenaments, 3 setmanes de pretemporada amb canvis de ritme, series curtes i carreres continues en pla. A partir d'aqui el pla d'en Fabian Roncero de 16 setmanes amb 6 dies per setmana, amb carreres continues i rodatges a ritme de 3h05' i series a ritme de 3h10'-3h15' que es el meu punt feble.
El fet de fer 6 dies ha sigut forca dur i a la vegada forca cansat, amb molts dies de molta calor i molesties musculars a isquios i piramidal que anat aguantant amb gel, molts estiraments i algun ibuprofe pero menys dels que pensava.
La previa de la marato va ser forca estressant i de fred no em vaig passar gens ni mica. Els dies de les maratons m'agrada dormir el de sempre i soc de bon dormir, aixi que quan em varen dir que agafant el ferry a les 7:20 arribava 30 minuts abans que tanquessin el corral no m'ho vaig pensar, tot i que tenia hora a les 6:30.
Arribo al ferry a les 7:15 i deixo passar el de les 7:20, doncs no veig a ningu conegut. El seguent marxa a les 7:35 i un cop adalt em sorgeixen els dubtes: tots els dorsals que veig gairebe son de la segona onada. A tothom que pregunto em diu que a les 9 no arribo!
L'encarregat del ferry em diu que en pocs minuts arribem i em torno a relaxar; encara no son ni les 8, de totes maneres em poso dels primers a la sortida del ferry. Quan surto, oh sorpresa! hi ha una cua de mil dimonis per a agafar un bus que ens portara als corrals. Un israeli que l'ha fet 4 vegades em diu que no arribo, pero si no l'he de guanyar que mes em dona! Doncs dit i fet, comenco amb els "sorry,sorry" i em vaig esmunyint entre la gent. Son gairebe 200m de cua de llarg i uns 10 m d'ample que em vaig colant descaradament; al final hi ha una ziga-zaga i em salto totes les cintes. Al peu del bus son les 8:20 i em diu el conductor que en 20 min arribo al corral.
Un cop al bus em relaxo de nou i aprofito per menjar una barreta i un platan. Tinc una noia al costat que es de la primera onada i corral blau (de les rapides) i la veig nerviosa pero no faig cas. Al bus cada cop hem poso mes nervios, apenes avanca i finalment a les 8:58 per insistencia d'uns quants ens obren la porta; han sigut 45 min de bus per a 10km!.
Jo i uns quants sortim corrent a tota pastilla i despres de preguntar unes quantes vegades arribo al corral carbassa a les 9:04 i em deixen entrar pels pels. Estic tot suat i comenco a treurem roba, no tinc temps de fer cua per a orinar perque estan obrint el corral per l'altra banda i m'he ficat al corral de 3:40 enlloc del de 3:20. Aixi que pixo a la botella d'aigua i endevant amb les presses de nou, vaig remuntant posicions fins que arribo a la zona de 3h20 a 6-7 fileres de la sortida; ara si que em puc relaxar!
A la linia de sortida hi ha molt sentiment d'alegria i catxondeo, pero tampoc es un catxondeo diguessim mediterrani, es molt mes moderat. Despres de l'himne i de la canco d'en Sinatra tothom es posa a correr com un boig al pont de Verrazano. Curiosament, tota la munio de corredors desfilen en silenci, acompanyats tambe pel silenci del pont; aqui no hi pot haver public. He fet la pujada del pont a 4:35, sortint amb la llebre de 3:20 i he passat a molt poques persones! Un cop passat el pont comenca l'animacio, jo porto el ritme previst (4:27-4:28 del fore que corrsponen a 4:30 reals) i una munio de nacionalitats desfilen al meu costat, sembla que en general el ritme s'ha tranquilizat. Als primers 5 km's clavo el ritme i no tinc sensacio ni de fred ni de calor, he sortit amb tirants des del principi. Fa un sol espatarrant i apenes noto el vent. De sobte cap el km 7-8, un grup nombros de corredors avancen per la dreta, son els acompanyants de la llebre sub 3h. Un d'ells em dona anims en catala i es tracta ni mes ni menys que en josef ajram! Em dirigeix un somriure simpatic i amb la seva gambada poc tecnica es va allunyant poc a poc.
km 10, continua l'animacio pels carrers i les forces estn intactes i el ritme tambe. Veig moltes noies al meu ritme i forca constants, animo a un de Valladolid en catala i logicament no m'enten, aixi que l'esperono en castella.
En filem l'avinguda Lafayette i ja se que queden pocs km's per a veure a la familia. El recorregut fins ara son grans avingudes amb lleugeres pujades i lleugeres baixades; tot just el que m'agrada. A aquesta alcada el carrer es fa mes estret pero el volum de corredors tambe aixi que el calor dels animadors es nota mes. Jo em sento molt be i felic i comenco a xocar mans de nens i nenes fins que arribo a l'alcada de la meva dona i la meva filla i els hi dono un peto a cadascuna. La sorpresa es majuscula, doncs no ho he fet mai en una marato i sera l'unic cop que em pari ( de fet no deurien ser mes de 5 segons). Al picar al 15 veig que ha pujat una mica la mitja pero no m'importa gens.
En filant l'avinguda en direccio a Queens el cansanci es comenca a notar pero els isquios i els piramidals es porten be de moment. Comenco a veure gent que camina i que comencen a fer la goma; crec que ho fan mes per pundonor que no poden mes i intenten apretar de nou. Es una zona molt bonica, es veuen ja els gratacels de fons pero els petits desnivells ja es noten mes. Al pas de la mitja em deixo gairebe un minut: 1h35'45".
Enfilant cap al 25 em queda per a mi la zona mes dura i avorrida: el pont de Queensboro, un pont forca llarg,lleig, cobert i amb forca desnivell. En aquesta zona vaig per lliure pero intento enganxar-me de tant en tant amb algu, fins que arribem a la zona de baixada del pont i del km 25; en aquest parcial ja he perdut algun minutet.
Un cop fet el revolt pertinent emfilem la primera avinguda en direccio a Harlem. Aqui ja hem comenco a notar mes cansat, el ritme decreix a 4:35 i em comenco a preguntar si no tenia que haver sortit encara mes lent. Es tracta d'una avinguda llargisima pero molt animada amb lleu tendencia a baixar al primer tram pero que s'acaba rematant amb el pont de Harlem que, si be no te tant desnivell, les cames ho noten forca; ja estem a 4:40 pero ja i contava amb patir a la segona part.
Per fi arribo al 30 i ja em noto amb sintomes de pajara, estic aprop del 5'/km, pero veig que gairebe tothom va al meu ritme, tret de , curisament alguna noia/dona que ens sobrepassa a bon ritme. Es ja la cinquena avinguda que te una tendencia persistent a pujar. Moltes vegades penso en caminar pero em dic a mi mateix que no i comenco a veure dificil el 3h15.
Cap al 35 es suavitza una mica el terreny perque torna a fer lleu baixada i el minuter torna a ensenyarme el 4 "nostamostanmal" penso, es una pajara d'aquelles que ve poc a poc, es com si t'anessis ofegant pero puguessis agafar aire de tant en tant...
Ja soc al 40 he perdut uns quants minuts mes i he arribat a veure el 5'15"/km en algun km. Ara l'objectiu d'aquesta lleu pero llarga agonia es arrivar abans de les 3h20. La gent anima com mai, es increible com cridant, jo no puc saludar ni mirar, nomes mirar endevant i pensar "una mica mes, una mica mes"
Deseguida entrem a Central Parc i la cridoria continua, hi ha gent molt petada que camina fent esses, gent que em passa molt fresca i jo alla al mig amb la meva lluita particular, ja nomes queda un km i la pujada s'accentua. Posso el pilot automatic, no tinc rampes, he tingut dolors musculars pitjors pero el cos no tira mes 5'/km es el que dona de si la meva reserva. Als 300 m ja comenco a apretar una mica mes, ja veig l'arribada i l'alegria dels animadors es comenca a contagiar a tots es corredors, ens mirem i diem que si amb el cap. Finalment al passar per l'arribada alco els bracos amb un crit de rabia que fa que 10-15 corredors es girin per a mirar-me pero em dona igual; es la meva victoria, la meva marato, el meu final. He guanyat!
3h19'35", la meva filla que esta a Barcelona em pregunta de conya si he guanyat al mobil i jo li contesto "aquest cop si"