danili

Ja no queden princeses ni prínceps, ni dracs, ni Merlins, però mentre hi hagi terra transitable caldrà buscar vianants, i ens deixarem enganyar pel foc de verges disfressades de tafurs que no sabran que estem orfes de reialmes.

Merci parella!
Més creació! Crec que darrerament estic una mica tou...


Brida d'estiu

Te m'acostes adés adés
poncella de Sant Joan
per recordar-me 
com t'aferres a florir.
Diuen les corrandes
que amb determinació
allunyes el dimoni,
cures la melancolia
i atraus l'amor;
però ara vespreja
i els rellotges recelosos
semblen preservar-me
del sol estival.
Amb ardor violent
t'arrencaré de nou
deturant el teu cor a voluntat
per dur-te amb aparent puntualitat
a la flor que ha de florir.

Daniel Justribó  (CC) BY-NC-SA
Aquest escrit es publica amb llicència Creative Commons 3.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i els materials derivats operin sota les mateixes condicions d'aquesta llicència

danili CAMPEÓN  .

Siempre nos sorprendes  :yes:  no dejes de hacerlo que muchos estamos esperando estas sorpresas turyas, tus escritos como los de Enric59, los del mestre Pucurull... dan nivel a la asociación nos culturizan y nos entretienen de una forma que no te puedoe pensar.

Venga que en el mundo hay rincones que uno no sabe hasta donde se llega...

Un vespre indeterminat d'abril de fa vint-i-cinc anys quan ja havia tornat de l'escola, vaig dir-li a ma mare que anava a córrer, que m'estava entrenant perquè al mes següent corríem la Corte Inglés amb uns companys de classe. Ho recordo com si fos ahir.

- A córrer?
- I doncs sí, a córrer.

I vint-i-cinc anys després i més de 4.000 cops que m'he calçat les sabatilles i malgrat els dies de cansament i de mandra, no recordo ni un dia que me n'hagi penedit. Córrer m'ha forjat a ser pacient i recentment a entendre que els anys passen i que difícilment tornaré a allargar tant la gambada. Afortunadament a passets curts i amb més petjades de rastre s'hi arriba igual. De moment allargo la mà intrigat per saber on mena el camí.
 

Felicitats per la constància i la disciplina, que t'han fet com ets, i que és part del que coneixem.

T'agafo aquesta mà que allargues perquè sàpigues que en el camí no estàs sol.

Per l'editorial, prova Albertí Editor, col·lecció Orígens: www.albertieditor.cat

Merci! El tema llibre s'està allargant molt i encara estic fent buidats i van sortint contactes i entrevistes. La carpeta del disc dur ja té més de 1.500 arxius i pesa 9 GB i només endreçar-ho serà titànic. A veure ara per Setmana Santa si avanço. Ara només tinc l'esquema al cap i prefereixo esperar a tenir-ho més estructurat per presentar-ho a alguna editorial. A través d'en luigi vaig contactar amb Cossetània i a veure què diuen però fins al 2013 no crec que el tingui com jo vull tenir-lo.

Danili company, un quart de segle ja es un tema important, enhorabona
Ja pots començar a preparar tasses de cafè i fer-te a l'idea de que estas estudiant com quan eres jove, tot per posar en ordre els arxius  :mdr:
Jo, si vols, et porto red-bull  :mdr:

Encara no he arribat als 50.000 km ni he acabat el llibre. Tot i això avui és un gran dia!   

www.anaface.com/

Explica-m'ho abans de fer res i autoritzar aquesta empresa a fer servir la meva imatge i la meva IP.

És una analitzador de la bellesa que es basa en uns punts marcats i un software d'anàlisi. Una xorrada perquè he vist que en Brad Pitt té 7.47 i gent fent ganyotes o deformant la foto no es queda enrere!

Sobre les autoritzacions, m'ho he llegit per sobre i és clar t'ho penses. De fet no saben si la foto correspon a l'usuari habitual de la IP. Jo estic una mica acostumat, dient-me Justribó és fàcil saber coses de mi pel google i bé, miro de deixar cada cop menys rastre però he pensat que valia la pena passar una bona estona.

50.000 quilòmetres.
Els he completat avui. Quilòmetre amunt, quilòmetre avall, però això és, al cap i a la fi, el que em diu el diari que recull el total de gambades des que vaig començar a córrer d’una manera mínimament organitzada. Trobo que és una xifra maca. D’una bellesa absurda per haver estat assolida, en bona part, donant voltes i voltes als mateixos llocs i sobre les mateixes persones que imperceptiblement han anat canviant al llarg del temps: casetes enderrocades, ponts desapareguts, veïns morts i la mainada que ja fa un bon grapat d’anys que va deixar arraconada la bicicleta demanada per Reis. La memòria enreda i jo encara hi veig una llum i escolto un xisclar de falciots pastats que acompanyen uns idèntics sol, nit, vent, pluja, calor i fred. Segueixo en el mateix ordre, la vellesa encara sembla llunyana i no hi ha motiu que em faci dubtar que un dia arribaré a fer-ne 100.000. Aturar el cronòmetre és com obrir-se les venes. Hi donaré doncs, encara moltes més voltes, omplint el parc de petjades, no fos cas que algú s’oblidés que un dia jo hi passava per allà. I així, regalant cercles concèntrics, albiraré finalment la pedra al bell mig del llac i aleshores, potser, obtindré alguna resposta.

Kollons¡¡ Danili...que xulo,  :'( sentiment de corredor.
M'agradat molt....continua sumant km...

Felicitats Danili 

Aquests 50.000 son una part important de la teva vida, amb vivencies, companyies i llocs diversos 

Continua així 

Aquesta relació que descrius amb l'entorn urbà el comparteixo amb tu. Sovint s'acompanya córrer de la descripció del contacte amb la natura, però a mi m'ha marcat molt més el territori urbà i la seva transformació. I pel camí, ens hem anat transformant també nosaltres. Continuem en el camí, Danili!

Gràcies. Que vosaltres també corregueu força!

Quin escrit més maco, danili.
Metòdic fins i tot a l'hora de recollir els quilòmetres que has fet...esper que ho puguis com a mínim duplicar!!!

M'ha agradat força allò que descrius i com ho descrius.

Molt bé, company! Continua patejant asfalt, voreres i tot el que calgui 

Quin crac Danili, sempre és un plaer llegir-te  :yes: :yes: :yes:

Merci! Espero que ens saludem aviat!

Un cop més, un plaer llegirte Danili!

A vegades ens il·lumines amb el teus coneixements d'atletismes i de la seva història, i aquest cop amb el sentiment que impliquen els teus quilometres fets any rera any, creixent i gaudint el dia a dia del correr i viure-ho cadascú al seu entorn.
I els que anem complint anys ho veiem com tu i donem gràcies de poder ampliar cada any els quilometres gaudits a les nostres cames.

Fantàstic, amb les teves paraules ens fas sentir vius!

Salut i kms,
            Danili