TXABI

Em dic Xavier Albert Beca.

El proper mes de març faré ja els seixanta.

Soc de Sants, però he viscut a Les Corts, Las Palmas de Gran Canaria i, des del 2001, soc esplugarenc (o espluguenc).

Em va tocar la grossa el 3 d’agost del 84 (...i els rèdits posteriors van ser dues pedreas, el 86 i el 90).

He treballat durant molts anys perfumat (a Yves Saint Laurent, Dolce&Gabbana, Van Cleef&Arpels, VERSACE...) i també aromatitzat (Cafè SAULA).
Des del 2003 “ando entre abogados”.

Corro perquè, així, la vida passa més a poc a poc. Però vaig començar a fer-ho molt tard i de rebot.

Si pogués, em passaria la vida viatjant per tot el mon.

cover

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

- Aquesta versió en directe de Empire State of mind, d’Alicia Keys.

 

Per què corres? 

- Perquè corrent, paradoxalment, la vida passa més a poc a poc. Però, sobre tot, perquè coneixes a molta gent, gent amb la que acabes establint forts vincles de coneixença, d’amistat, de compadreo... i també a grups de gent com nosaltres -els correcats- o gent meravellosa com els d’Egoísmo PositivoCorresolidarisDiario de Sara y SofiaProyecto Pol i, per descomptat, el grup “LMSD”, creat al voltant del gran Domingo Catalán, doble recordman mundial de 100 km.

 

Per què vas començar a córrer i quan?

- Fins els 17 anys vaig ser Escolta de Catalunya, un boy-scout. Vaig jugar molts anys a futbol i futbol sala, i a d’altres esports. Soc el típic aprenent de tot i mestre de res, però molt poliesportiu. No desentono, faci el que faci, però córrer, el que se’n diu córrer, no m’ho havia plantejat mai ni en conya. Però l’any 2006, precisament amb uns companys escoltes amb els qui -després de més de 43 anys- seguim mantenint ben viva la nostre relació d’amistat, ens vàrem dir: “L’any que ve ens en anem al Kilimanjaro”.

Per aquelles èpoques, feia molts anys que "no daba palo al agua”. A nivell d’esport: zero. Així que vaig apuntar-me a Can Mèlich per fer cames i agafar una mica de forma. Mai li agrairé prou a l’Albert Barrachina el que m’injectés el virus del córrer.

Finalment, l’any següent no vàrem anar al Kilimanjaro... però les zapas i jo ja havíem començat la llarga relació que dura fins avui.

 

Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- Perfectament: Nassos-2007. Difícil oblidar-ho per un paio com jo, que no va començar a córrer fins poc abans de complir els 50 tacos i que, abans d’aquesta primera cursa, no havia corregut mai més de 5 km seguits. Va ser en Barrachina qui em va convèncer de fer-la, acompanyant-lo a ell, que acabava de sortir d’una greu lesió de ruptura del tendó rotuliá; i la vaig córrer amb unes duríssimes Wilson de tennis!

Des d’aleshores, en aquest 8 anys i fins aquest passat diumenge a Sitges, he corregut en 168 curses de totes les distàncies, amb dues operacions de menisc i dos accidents de moto de pel mig.

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- Un dels meus lemes és “No deixis mai de somiar”; així que me’n queden encara molts per complir. Però n’hi ha un que està present des del primer dia: Córrer la Marató de Nova York. Com he dit, aquest any ja en faig 60, així que els terminis per aconseguir aquest somni s’esgoten...

Però sí que n’hi ha un de ja complert: el haver corregut, i acabat, la meva primera marató; i no una marató qualsevol: la Marató de Berlín 2010. Tenia gaire bé 54 anys i només en feia dos i mig que corria; i em vaig plantar a Berlín sense haver corregut abans mai, mai, més de 21,097 km (mitges maratons). Aquell 26 de setembre va ploure abans de la Marató, durant toooota la Marató i en acabar la Marató. La única tirada llarga que vaig fer prèviament van ser 15 km... a la cinta de Can Mèlich!.

berlin

El meu temps de debutant maratoniá? 4:13:19. I, no content amb Berlín, al cap de només un mes i mig em vaig animar a córrer -plovent, com si no?- la Marató de Sant Sebastià. Vaig acabar-la en 4:03:09, rebaixant 10 minuts el meu temps de Berlín.

 

Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils 

- Va, Txabi, collons, que tu pots!

 

Tots tenim les nostres manies; ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- No crec que sigui una mania; es tracta més aviat d'un costum: córrer tot l’any amb samarreta de tirants, normalment les del meu equip, el Tribanda runners.

I amb pantaló curt! Mai amb malles curtes, ni llargues, ni “pirates” (...ocasionalment, unes Hoko). La meva samarreta Correcat és de tirants, of course!.

 

t-3s

  

Comentaris