Moltes gracies
andreugg per aquest mega reportatge fotogràfic que me ha fet reviure de nou aquesta magnifica experiència de participar a les 24 hores i que tant me omple de satisfacció.
I ara una petita crònica
Be....aquesta ha estat la meva vuitena participació a la proba de 24 hores en pista individual.
Quan en vaig inscriure no estava segur de poder la fer doncs per aquelles dates de juliol escara arrossegava una lesió persistent des de la marató de Barcelona i que no acabava de solucionar,
Des de que van començar les molèsties malgrat això vaig continuar entrenant i competint però clar la eficiència era mes aviat nul·la o millor dit negativa però jo erra que erra.
No se si va ser algo que vaig començar a fer be com ara fer estiraments diaris ( cosa que sempre he estat molt mandrós, per no dir que no feia mai ) o que en vaig permetre fer uns dies mes reposats, que de cop vaig notar un gir en aquella nosa que en molestava inclús al caminar.
Total que la tonteria va durar 7 mesos i de cop a dues setmanes de les 24 hores en trobo ja sense molèsties Miracle !!!
Però clar encara que muscularment en trobava fort sabia que el meu rendiment cara a ritmes havia menguat molt.
Tot i això en sentia en ganes de probar me i estar present a aquest festival atlètic que tant me agrada.
La tàctica la tenia clara, de 3 a 4 hores primeres sense parar, després dues hores alternant un caco i a partir de aquí al gusto del chef.
A les 4 - 5 hores començo a notar sensació estranya a els dits de les dues mans Porto dos rellotges un a cada ma i penso que poder els porto massa aprestats i afluixo les corretges.
Pesen les hores i la sensació no marxa inclús noto que no en tancan del tot les mans com si estiguessin inflades. Ja porto 8 hores i en be de gust menjar un donut, i no ei puc obrir penso que es per que estic amb els dits pringats del gels i demano ajuda a una noia per que mel obri. Començo a estar preocupat.
A les 10 hores vull prendre un altre barreta energètica i no soc capaç de obrir-la, on dono conte que apenes tinc força els dits. Ara si estic espantat. Vaig a els sanitaris i diuen que son símptomes de retenció de líquids. I me aconsellen no continuar que es podria complicar i que descanses i si recuperava podria tornar a piste però si persistia que anés a un cap de urgències.
Després de unes hores fora de pistes en vaig trobar pràcticament recuperat i vaig poder tornar i gaudir unes hores mes i retrobar amb els companys.
Aquest any o he sumat massa però m’ho he passat molt be. Justet dos maratons.
Evidentment si ha salut el a any que be mes i millor.