Us donaré la pallissa una miqueta, o millor dit molt :mdr:, però és la meva opinió al respecte.
Per mi en l’actualitat el ciclisme està molt més net que en d’altres temps i no només em refereixo a l’època de finals dels anys 90 o la dècada passada, sinó a altres temps més antics on el dopatge no era tan evolucionat científicament com en aquests anys, però estic segur que existia i molt. Només caldria comparar els temps en que abans es pujaven alguns ports i els temps en que es pugen ara i això que abans portaven un material més dolent i amb etapes molt més llargues. Per edat segueixo el ciclisme des de l’època del Perico, així que d’abans no puc opinar.
Em sap greu dir-ho, ja que jo m’he passat moltes tardes enganxat a la tele veient les seves actuacions, però jo no diria tan categòricament que l’Indurain i el Perico anaven nets. Només cal pensar que gent com Riis i Ullrich (i molts d’altres) no van donar positiu en els Tours que van guanyar i després han reconegut que es van dopar de forma reiterada durant els anys 90. L’Amstrong tampoc va donar positiu en els Tours que va guanyar i també ho ha acabat reconeixent. De fet sóc dels que pensa que si de la dècada dels 90 i 2000 mirem qui ha fet podi en el Tour pocs serien els que no serien sospitosos d’estar dintre del món del dopatge o ho han reconegut després d’un temps. Mireu la pinta dels ciclistes d'aquells temps i les etapes que feien, molt més dures i llargues que ara i en canvi tots arribaven fort als ports i no atacaven al final, sinó que ho feien a 2 o 3 ports de meta en alguns casos. I ara, tots sembla que estiguin malalts, no estan fins, sinó finíssims.
Tot i això, dir que sóc dels que penso que aquest esport està especialment vigilat i per mi si es fa amb un esport s’hauria de fer el mateix amb tots els altres (futbol, basquet, natació, gimnàstica ...). Un ciclista professional no es pot prendre gairebé res i estan altament vigilats durant tot l’any, en canvi en d’altres esports és molt habitual parlar d’infiltracions per poder jugar com si res i ja no parlem de l’evolució en el físic dels esportistes en algunes disciplines o lligues (jugadors de la NBA, MLB, futbolistes Calcio ...).
Dit això, actualment no posaria la mà al foc per cap professional, ja que precisament la imatge del ciclisme s’ha vist molt castigada per la caiguda de grans mites d’aquest esport, però el que si que estic segur és que ara el ciclisme està molt més net que abans i l’etapa d’ahir ho corrobora plenament.
El port d’ahir no era res de l’altre món, per molt que per la tele el volguessin vendre com un colós dels pirineus i que el propi Tour el classifiqui com un HC, per mi no arriba ni al nivell del Turó de l’Home i a més estava recent asfaltat, els darrers 5 km tenien un desnivell mig d’un 6% (entre 1.300 a 1600m d’alçada) i la part dura de veritat estava gairebé a una alçada inferior als 1000m. Era un port de primera categoria normalet. Que un professional digui que ahir li faltava l’aire en aquest port dóna que pensar ... Només dir que era un port que en el tram final un professional l’ha de fer amb plat gran i a altes velocitats i semblava que estaven pujant per rampes descomunals. Si no et passaves a les rampes dures després podies avançar molt amb plat i jugant amb els dents i és precisament el que va fer el Porte.
Fa uns anys una etapa amb un únic port de final d’etapa la gent hagués arribat a la pujada amb energies al 100% i les diferències no haguessin estat tan grans i no em refereixo només amb els primers classificats de l’etapa i de la general. Tot i així des d’un principi es van començar a quedar caps de files de molts equips amb el treball del movistar i quan es va posar l’equip skye ja es va quedar el grupet dels elegits i tots anaven ben cuits, veient això Frome va fer un únic atac, va marxar i els altres van anar passant penúries per arribar a meta.
No em mullaré per ningú evidentment (ja que demà pot donar positiu en qualsevol control o no si han descobert una altre cosa nova que no es detecti), però per mi que el Porte atrapés al Quintana no fa més que corroborar que ara tots van igual. En un port sense vent de cara, com era el d’ahir, tots fan el mateix esforç. És a dir, si ara el company d’equip no es fon en el seu esforç i no desconnecta de la cursa després de fer la seva feina de gregari, si té cames pot seguir el seu ritme i després d’agafar aire pot incrementar-lo i anar progressant, cosa que abans no passava al anar els caps de files amb coses extra que no tots els gregaris tenien. El que no és normal era veure com companys d’equip petaven després de fer un treball físic molt dur i el que estava darrera anava fresc com una rosa i podia fer atacs com si res. Aquest ciclisme crec que ha passat a la història i ara el que toca és veure etapes com les d’ahir, on el que està en forma i no té un mal dia li passa la mà per la cara a la resta amb independència de l’equip. Serveixi com exemple el Contador al Giro passat, ell sol va poder amb tot l’equip Astana i només va patir la darrera etapa de muntanya.