Ahir, segona participació a les renovades 5 milles nocturnes de Cerdanyola, ara amb el nom de Les Milles de Cerdanyola.
Cursa atractiva al fer-se de nit i poder córrer pels carres del poble del costat on visc.
L’any passat, quan es va refundar la cursa, vaig participar i vaig endur-me una bona imatge ja que realment fa patxoca córrer pel centre de Cerdanyola on normalment està ple de cotxes. A mi, personalment, el circuit antic de les 5 milles no m’agradava ja que era molt trist, fosc, perillós i amb poca ambientació. Doncs aquesta any tornava a fer-la, encara que el preu era un pelet mes car que a la resta de curses de 10 km.
De entrada, vaig anar a buscar el dorsal pel matí, i ja no van donar-me la talla meva de samarreta. Doncs si al matí ja no hi havia samarretes XL, que seria per la tarda quan mes afluència de gent va a recollir el dorsal....
Xerrada breu amb
DiegoLH a les portes del guarda-robes i a preparar-nos per la feina.
Escalfament previ a la cursa de un parell de kilòmetres en companyia del gran
Kiske. D’allà cap a la sortida.
Al arribar al arc, em trobo a la
G3mma que corria la cursa, i a la
Zaldivia, a l’
Alexia i al
Sufridor, que estaven d’animació. Poc abans havia estat parlant també amb el company
Aurelian encara que poca estona, ja que ell va marxar a escalfar a una zona diferent d’on ho vaig fer jo.
Sortida a les 8 pm en punt sota la música de Highway to Hell, d’AC/DC, i m’espero a que surti tothom i surto l’últim de la cursa.
No cal dir que durant els primer metres de la cursa començo a avançar a molta gent i aviat agafo al
Kiske i a la
G3mma. El primer km el faig a 5,15 i es a partir d’aquí que accelero una mica mes el ritme i ja no tornaré a veure el 5’ en cap quilòmetre mes, ja que els faig entre 4,32 i 4,59.
La sorpresa me la va donar el company
Grampy que mitja hora abans de començar, m’havia trucat per dir-me que no vindria d’espectador ja que se li havia tirat el temps a sobre. Al voltant del KM 2, me’l trobo fent fotos a peu de recorregut. Un “aplaus” Albert !!!!!
Primera volta còmoda, amb algunes pujades que no es que siguin realment fortes però son perllongades. Sobre el km 3 trobo al
Nolo58 que portava un ritme controlat per problemes al bessó. Baixada pel carrer Sant Ramón amb molt de cura ja que hi havia humitat i el terra relliscava. Passo el km 5 en 24’24’’ i passo al company
Eric l’Holandés errant.
Segona volta una mica mes exigent pel cansanci que portes però anar fent, van caient els quilòmetres i sense donar-me compte ja estic de nou al carrer Sant Ramón encarant la línia de d’arribada. Allà trobo novament al
Grampy fent fotos, i el paio, sense pensar-s’ho dues vegades, es fot a córrer al costat meu vestit amb roba de carrer i encarar la línia de meta tots dos junts !!!! Grande Albert.
Arribada a meta, amb locució del company Correcat
Debutante, en un temps de 48’13’’ a un ritme mitjà de 4’47’’.
L’any passat la cursa va ser un pel curta i aquest any l’han solucionat allargant uns metres el recorregut a la part alta del traçat.
En resum, cursa recomanable, un pelet cara (per mi, tot el que sigui mes de 1 €/km, ho considero car, i aquesta valia 13 €), rácana en regals pels corredors, samarreta que no vaig poder escollir talla, quilometratge corregit respecte l’any passat, molt ambient pels carrers, organització correctíssima i circuit entretingut encara que en moments està compartit amb cotxes transitant pel costat teu. Al final, ampolla d’aigua, un Aquarius i un dònut de xocolata.
Una vegada reposat, ST amb els companys
Grampy i
Sufridor per "discutir temes de la cursa".
L’any que ve potser i torno ja que està a cinc minuts a peu de casa meva.