Ultra Trail Collserola 22/11/14

Molta  felicitats als Finisher 

resultats.championchip.cat/resultats/2a-...atrail-de-collserola

Bon vespre,

Un trail amb una organització molt bona (la senyalització realment és de treure's el barret), voluntaris de deu i un circuit punyeter perquè et picava a córrer i havies de posar molt seny per no caure abans d'hora.

Per la meva part, contentíssim de la meva cursa amb un resultat que no esperava, més després d'haver de parar totalment un mes per la lesió de Matagalls. M'he trobat molt bé tota la jornada i ha sigut curiós però he patit més en les zones de pista planes o en lleugera baixada que a les pujades més fortes. Al final 8h33 i el 23 de la general quan l'idea era acabar entre les 10-11 hores. Havia calculat malament, el circuit és ràpid i dormir, per fi, tres dies consecutius set horetes han ajudat molt.

Salut, companys.

felicitats  Dabit ara pots continuar dormint  :he:

Hola,

Vaig perdre pel km60 un GPS de mà, Garmin 800 Edge, tenia un protector de goma, i un cop a la pantalla.

Si us plau, si algú l’ha trobat que m’ho fagi saber, gràcies.

Portava el Dorsal 55.

La cursa molt maca, ideal pels que fan la primera ultra, mooooolt, molt, molt, ben marcat....voluntaris molt agradables i simpàtics....l,únic que potser m'agradaria que fos diferent, personalment,  són els últims 5 km, molt tècnics baixant quan ja portes 75km a les cames, et pots obrir el cap si no ets tècnic (el meu cas).

SAlu2

SALu2

Gràcies Miguel, com es nota quant el cos arriba a la línia de sortida una mica descansat.  :sleep:

Eberesberg, si me n'assabento d'alguna cosa sobre el teu gps ja t'ho faré saber per aquí. Que tinguis sort i el puguis trobar.

Salut

Molt bones!!! No es pot demanar mes!!    sortia amb una consigna que era acabar... I si posavem números em rondaba les 12 hores .... Amb un mestre de ccerimonies inesperat que em marcaba ritme,caminar quan toca i no baixar la guardia per que el tío del mazo no apareixi :surprised:, aixo tot es mes fácil i acabar com he acabat no te preu ultims 3km despres de la baixada sprintant com si fos una mitja!!! Un temps de 10h 32'.... Senyors un espectacle no pagat i un company  :love: que m'ha portat a fer  lo mai pensat, volar a ritme de trail... Completament agrait i content  :yipi:

Aquí un altre que va gaudir moltíssim i que a l'igual que el David tenia un objectiu al cap i va sortir molt millor de l'esperat. A més ens hem equivocat del mateix Davit, jo volia fer 11 o 12h i vaig fer 9h33. Corrible fins a la extenuació i molt content de la remuntada constant. Per tornar-hi!

Finisher!!!  

Encara no sé quina es la distància oficial d’una UT, porto un any i mig que m’he iniciat al mon del trail running i he anat provant diferents distàncies amb diferents recorreguts. Volia fer mi primera UT i vaig veure que la de Collserola era la ideal donada la proximitat de casa meva i un recorregut no gaire exigent.

Prop de 1200 km fets en quatre mesos de preparació, Cavalls del Vent 80 km per etapes, Travessa Borges Blanques Montblanc 36 kms, Matagalls Montserrat 85 kms, Marató del Priorat 45 kms, Marxa Bonesvalls 31 kms, Marxa del Garraf 48 kms a banda d'altres entrenaments per Collserola alguns reconeixent el circuit, em donaven la garantia de que podria assolir l’objectiu que no era altre que finalitzar la UT dintre dels límits donats per la organització.

Però el dia de la cursa va ser un altre, una frase atribuïda crec que a Anton Krupicka defineix el trailrunning com aquest esport en què la ment viatja al cel, mentre les cames cremen a l'infern, es pot dir que vaig veure l'infern!!. Vaig sortir a un ritme més ràpid del previst donat que em preocupava molt arribar a la nit i que encara em quedéssim prou kms a fer al mateix temps. Fins al segon avituallament km 22 tot anava bé i a un ritme d’acabar en 12h. Es a partir de les hores que comença la cursa de veritat una primera pujada forta, pujades i baixades trencacames fins arribar al Turó de Castellví a on em buido a la pujada arribant exhaust al tercer avituallament al km 37 on m'espera el Solteron amb una Voll (gràcies Lluís) i la meva familia a qui li comunico el meu estat. Decideixo continuar fins al següent avituallament km 53 per a decidir que fer. El cansament i sobretot la solitud en aquests 16 kms fan que em decideixi abandonar. Arribo al desitjat avituallament, encenc el mòbil amb la idea de trucar a la meva dona per dir-li que em vingui a buscar i coses de la vida llegint la quantitat de whatsapps d'amics i companys animant-me que em seguien en directe decideixo continuar. Durant la resta del trajecte em trobo un parell de corredors un d’ell tot un expert, havia fet la UTMB i la Marató dels Sables, que m'havien avançat anteriorment i m'havien convidat a anar amb ells però el meu cap estava a abandonar, i junts seguim tranquil•lament fins a la meta amb un temps de 14h 47m !!!.  :yipi:

Finisher!!!  

Encara no sé quina es la distància oficial d’una UT, porto un any i mig que m’he iniciat al mon del trail running i he anat provant diferents distàncies amb diferents recorreguts. Volia fer mi primera UT i vaig veure que la de Collserola era la ideal donada la proximitat de casa meva i un recorregut no gaire exigent.

Prop de 1200 km fets en quatre mesos de preparació, Cavalls del Vent 80 km per etapes, Travessa Borges Blanques Montblanc 36 kms, Matagalls Montserrat 85 kms, Marató del Priorat 45 kms, Marxa Bonesvalls 31 kms, Marxa del Garraf 48 kms a banda d'altres entrenaments per Collserola alguns reconeixent el circuit, em donaven la garantia de que podria assolir l’objectiu que no era altre que finalitzar la UT dintre dels límits donats per la organització.

Però el dia de la cursa va ser un altre, una frase atribuïda crec que a Anton Krupicka defineix el trailrunning com aquest esport en què la ment viatja al cel, mentre les cames cremen a l'infern, es pot dir que vaig veure l'infern!!. Vaig sortir a un ritme més ràpid del previst donat que em preocupava molt arribar a la nit i que encara em quedéssim prou kms a fer al mateix temps. Fins al segon avituallament km 22 tot anava bé i a un ritme d’acabar en 12h. Es a partir de les hores que comença la cursa de veritat una primera pujada forta, pujades i baixades trencacames fins arribar al Turó de Castellví a on em buido a la pujada arribant exhaust al tercer avituallament al km 37 on m'espera el Solteron amb una Voll (gràcies Lluís) i la meva familia a qui li comunico el meu estat. Decideixo continuar fins al següent avituallament km 53 per a decidir que fer. El cansament i sobretot la solitud en aquests 16 kms fan que em decideixi abandonar. Arribo al desitjat avituallament, encenc el mòbil amb la idea de trucar a la meva dona per dir-li que em vingui a buscar i coses de la vida llegint la quantitat de whatsapps d'amics i companys animant-me que em seguien en directe decideixo continuar. Durant la resta del trajecte em trobo un parell de corredors un d’ell tot un expert, havia fet la UTMB i la Marató dels Sables, que m'havien avançat anteriorment i m'havien convidat a anar amb ells però el meu cap estava a abandonar, i junts seguim tranquil•lament fins a la meta amb un temps de 14h 47m !!!.  :yipi:

Moltes felicitats hyuste, continuar quan el cap et diu que no té un mèrit especial.

La veritat és que, com diu Kupricka, les ultres són una mica això: una batalla mental mentres veus que les cames no volen seguir cap endavant.

I també crec que s'havia d'evitar que la nit caigués, es feia un abisme entre els últims amb llum i els primers sense ja que fer el tram de la gran pujada i baixar Vallvidrera i el corriol de St. Pere Martir a més de perillòs era molt dur.

A gaudir de la victoria.

Finisher!!!  

Encara no sé quina es la distància oficial d’una UT, porto un any i mig que m’he iniciat al mon del trail running i he anat provant diferents distàncies amb diferents recorreguts. Volia fer mi primera UT i vaig veure que la de Collserola era la ideal donada la proximitat de casa meva i un recorregut no gaire exigent.

Prop de 1200 km fets en quatre mesos de preparació, Cavalls del Vent 80 km per etapes, Travessa Borges Blanques Montblanc 36 kms, Matagalls Montserrat 85 kms, Marató del Priorat 45 kms, Marxa Bonesvalls 31 kms, Marxa del Garraf 48 kms a banda d'altres entrenaments per Collserola alguns reconeixent el circuit, em donaven la garantia de que podria assolir l’objectiu que no era altre que finalitzar la UT dintre dels límits donats per la organització.

Però el dia de la cursa va ser un altre, una frase atribuïda crec que a Anton Krupicka defineix el trailrunning com aquest esport en què la ment viatja al cel, mentre les cames cremen a l'infern, es pot dir que vaig veure l'infern!!. Vaig sortir a un ritme més ràpid del previst donat que em preocupava molt arribar a la nit i que encara em quedéssim prou kms a fer al mateix temps. Fins al segon avituallament km 22 tot anava bé i a un ritme d’acabar en 12h. Es a partir de les hores que comença la cursa de veritat una primera pujada forta, pujades i baixades trencacames fins arribar al Turó de Castellví a on em buido a la pujada arribant exhaust al tercer avituallament al km 37 on m'espera el Solteron amb una Voll (gràcies Lluís) i la meva familia a qui li comunico el meu estat. Decideixo continuar fins al següent avituallament km 53 per a decidir que fer. El cansament i sobretot la solitud en aquests 16 kms fan que em decideixi abandonar. Arribo al desitjat avituallament, encenc el mòbil amb la idea de trucar a la meva dona per dir-li que em vingui a buscar i coses de la vida llegint la quantitat de whatsapps d'amics i companys animant-me que em seguien en directe decideixo continuar. Durant la resta del trajecte em trobo un parell de corredors un d’ell tot un expert, havia fet la UTMB i la Marató dels Sables, que m'havien avançat anteriorment i m'havien convidat a anar amb ells però el meu cap estava a abandonar, i junts seguim tranquil•lament fins a la meta amb un temps de 14h 47m !!!.  :yipi:

Moltes felicitats hyuste, continuar quan el cap et diu que no té un mèrit especial.

La veritat és que, com diu Kupricka, les ultres són una mica això: una batalla mental mentres veus que les cames no volen seguir cap endavant.

I també crec que s'havia d'evitar que la nit caigués, es feia un abisme entre els últims amb llum i els primers sense ja que fer el tram de la gran pujada i baixar Vallvidrera i el corriol de St. Pere Martir a més de perillòs era molt dur.

A gaudir de la victoria.

Moltes gràcies Davit!!!