Ultra Mallorca Serra de Tramuntana 17-18/4/2015

Vinga NoSurrender i tonisp  :yipi: ja queda poqueeet

tonisp               21:35:05  Lloc 339 
No Surrender  21:35:07 Lloc 340   

112,1 km  +4.448     :oh:

Enormes!!!
Enhorabona cracks!!!
No Surrender un 10!!!

No tinc paraules!!!!!!!  :yipi: Parella!!!!!!!! sou moooooolt grans!!!!!!!! Enhorabona !!!!!!!!!!!!!!!!  :love:  :love:
No conec l'altre correcat però una persona que vol viure això ja és un putu crack!!!!! 

tonisp                21:35:05  Lloc 339
No Surrender  21:35:07 Lloc 340   

112,1 km  +4.448

Moltes  felicitats  craks  

Moltes felicitats Helena-Toni  quin mérit!!!

Ostres! Moltes gràcies pel seguiment i les felicitacions!, 
No sabia exactament el temps d'arribada, i ara ja ho se!  :yes:
Entrava només un momentet per comentar que m'ha encantat conéixer i compartir alguns trams de cursa amb agj73 i  Stone_apo, quina gent més collonuda!!
Quan pugui faré crònica, que me fa moltes ganes!
Me fa mal TOT!  :beurk:

Esperem eixa crònica No Surrender.
De moment, moltes felicitacions, quina crack.
Ara, a recuperar-se bé  :yes:
Amunt!
:yipi: :yipi: :yipi:

Moltíssimes felicitats crack!

:yipi:

Enhorabona! Això són molts quilòmetres!

Moltes felicitats Albert, Helena i Toni!!!  

En el meu cas ja sabia d'entrada que no acabaria, però tenia ganes de viure la cursa unes hores. Així que un cop feta la feina: a animar als companys!!  :yes: Viure una cursa d'aquestes característiques des de dins és tota una experiència, però des de fora us puc ben assegurar que em va encantar.

Quan pugui faré la "no crònica". No acostumo a fer-ne, però crec que l'experiència viscuda de dins i de fora bé s'ho mereix  

Hola 

Helena i Toni una abraçada i moltes Felicitats  :love:

Continuem

Felictats Stone_apo 

Bé doncs, aquí teniu la "NO CRÒNICA". Si us fa mandra us explico el final i us estalvio la pallissa. La resta de correcats la van completar com uns cracks

Ostres!! Crec que no hi cap tanta lletra i només s'ha penjat l'inici. Si puc la penjo demà. Ara no tinc ganes de tornar a escriure 1h més

Helena, toni... impressionant  :surprised: Les meves felicitacions a vosaltres i la resta de l'equip!! quin mèrit!!!!!  :love:

Hola a tots, gràcies a tots pel seguiment,,,, que gran es la no surrender, quins collons...

"Sa Travessa"

Aquest estiu vaig decidir inscriure'm a la Trail juntament amb en tonisp, però aquest any es va  fer sorteig per aquesta cursa. A mi me va tocar dorsal i a en Toni no. Ell ja va dir-me que vendria als llocs on es pogués fer assistència. A mida que s'anava apropant la data en Toni es moria de ganes per fer la cursa i al final me va convèncer (no va tardar gaire) per fer la Ultra junts  :beurk:, per aquesta no hi havia sorteig, i encara hi havia dorsals disponibles.
Jo tenc molt respecte a aquest tipus de curses i encara tenc més respecte a la muntanya, però el fet de ser a casa, el "poc desnivell positiu"  (4500+ en 112km) va fer que penses que potser ho podria fer. El pacte era córrer de nit junts i de dia si ens volíem separar ho faríem. A més si havia d'abandonar tenia a la familia que me podia venir a cercar.
He entrenat el que he pogut, com tothom, però anava molt curta de tirades llargues i l'experiència en aquest tipus de curses era zero. La qüestió era estar motivada, i agafar la cursa amb la mateixa il.lusió que qualsevol altre. 

El dia de la cursa estic força nerviosa, intent fer una migdiada, però acab aixecant-me del llit perquè gast més energia intentant dormir que aixecada descansant. A les 21'30h ja som a Andratx, un bon amic ens hi ha acompanyat, recollim dorsals, sopar de pasta i cap a la sortida.
Abans de començar conec als Alberts  , ens presentem i acabam de compartint  els últims moments de nirvis.
A les 24h amb la música i les torxes es dona el tret de sortida de la cursa, realment molt emocionant. Ara els nirvis ja han passat.
A cap de res d'haver sortit,  els primers agafen un trencant que no tocava  i acabam havent de tornar enrera, amb un tap i el desconcert de tots als corredors, i a més la incomoditat dels primers d'haver d'avançar a tots els corredors.
Anem fent i a algun tram ens tornem a trobar als Alberts, agj73 ve bastant tocat del genoll sap que no podrà arribar a Pollença però anirà fins on trobi convenient.

No hi havia gens de lluna, només la llum dels frontals que a vegades impressionava veure la filera llarga de llumets. Quan passàvem  per la zona cremada de fa dos anys pens que millor no veure-hi gaire  :'(, no ho he vist cremat i ho vull mantenir a la memòria igual.
Pujant a S'Esclop ja se formen un parell de taps que me fan passar un poc de pena pel primer temps de tall, però mica en mica hi ha lloc per a tothom. Jo de moment me trob còmode i anam fent, a l'avituallament d'Estellencs, pas ràpid per omplir motxilla, menjar i WC. Quan sortim veim a l'Stone_apo i va bé.
Comencen molèsties abdominals, tenc una sensació nauseosa que no m'està agradant, hem sopat massa i massa tard. No dic res a en tonisp per no preocupar-lo, tots dos sabem que si això no passa pot ser el final de la cursa. Vaig molt incòmode fins a Banyalbufar, vaig menjant trocets petits de barreta de proteïna cada cert temps i la situació no empitjora.
S'apropa Es Port de's Canonge, i se sent el renou de la mar, no necessit veure res per saber exactament a quin lloc varem pescar aquest estiu amb els nins. M'encanta aquest lloc!  :love:. A l'avituallament no tenc gana però se que he de menjar, les taronges m'estàs entrant molt bé, en menj però necessit proteïna, hem duit un entrepà de truita, i la veritat és que me'n  menj la meitat amb gust. Després mica en mica les molèsties abdominals desapareixen.  :yes:

La nit va passant ràpid amb alguns moments dolents i d'altres de bons, la sort es que en Toni i jo no coincidim amb els dolents a l'hora. El frontal ja comença a carregar una mica i ja tenim ganes que surti el sol  :glasses:, quan comença a clarejar la imatge és espectacular i la sortida de sol amb retirada de frontal inclosa, simplement brutal.
Falta poc per les 7h i arribam a Valldemossa (45km), d'allà surt la cursa de 67km (Trail) i ja es veuen els corredors acabant-se de preparar. Aquelles paraules d'ànim dels corredors que ara han de començar emocionen molt  , jo els mir amb respecte, realment ara no podria començar una cursa de 67km...he de fer els mateixos per acabar però ja estic ficada al "rollo"  :rofl:. A l'avituallament veim a l'ajg73 i me pos molt contenta de veure'l, però me diu que ha hagut de plegar a Banyalbufar pel genoll  :erf:. M'impressiona quan vaig al wc, hi ha cua i les al.lotes de la trail quan veuen el meu dorsal me cedeixen el pas, jo els hi dic que no és necessari, però elles insisteixen amb un " voltros teniu preferència", me sent una mica malament però com jo faria el mateix accepto i els agraeixo el gest  :love:. Ens treiem roba d'abric, ens posem la gorra i ulleres de sol, sortim cap a Deià, l'Albert ens fa alguna foto i ens diu que ara tornaria a córrer amb noltros.

La pujada del camí de S'Arxiduc és dura, però hem d'anar per feina ja que  a les 8h sortiràn com a bales els de la Trail i anirem més apretadets  :he:. El camí de s'Arxiduc és preciós, els primers de la Trail passen com a fletxes...com poden anar així?  Després dels primers mica en mica van passant tots els corredors amb dorsal vermell que venen frescos com i que han dormit tota la nit. A mida que ens  avancen ens van donant paraules d'ànim que donen molta força.

Devers les 10 arribam a Deià (58km), ara ja es comença a notar que no hem dormit en tota la nit. Allà feim un bon avituallament amb l'objectiu d'arribar a Sóller amb les millors condicions possibles.
Els paissatges són espectaculars, però clar, jo no puc ser objectiva  . Quasi arribant a Sóller i ha una al.lota estrangera que ha muntat un avituallament pirata amb aigua i taronges. A vegades el valor de les coses és relatiu...eren unes taronges petites i lletjones, probablement a un mercat no les hagues venut...però va ser la millor taronja que he menjat amb tota la meva vida. :love:

L'arribada a Sóller (68km) és molt guapa, el poble ho vui molt, enguany a més, han fet la Marató que sortia des d'allà amb en Tòfol Castanyer com a participant. A l'avituallament ens retrobam amb l'Albert, està tant fres i net que fa molta enveja, noltros ja anam bruts, suats i probablement feim pudor. És un dels dos avituallaments més llargs: menjam, repostam, crema solar, vaselina i feim canvi de samarreta, jo me pos la correcat  :love: que ara me donarà empemta. Ens acomiadavem de l'Albert que ens diu que a Lluc ens tornarem a veure.

Fa sol i caloreta, ara hem de pujar el barranc de Biniaraitx  ...se fa dur, molt dur...veus baixar l'aigua freda i encara és més dur. Un moment estic ben decidida a treure'm la roba i tirar-m'hi, segur que estaría millor, li coment a en Toni i me diu que ell estava pensant el mateix. No ho vàrem fer, s'havia de seguir endavant. :intello:
Amb l'Stone ens hem anat trobant pel camí, quan ja veim Cúber, ell va per davant noltros i un moment donat l'avançam. Estam fent un "trote" sense sentit, però ara ja hi ha poques coses amb sentit. Arribar a l'avituallament de Cúber  (80km)ja és feia molt necessari, començam a estar cansats, molt cansats. Els dos hem tengut uns quants molt-mal-moments  :grrrrrr:. Aquí ens hem  trobat al punt d'assistència mèdica un ex company de feina de'n Toni, ens havia promés un entrepà de truita i allà està!  Quin entrepà més bó! Amb l'Stone compartim l'estona de l'avituallament però partim abans que ell, si esper un minut més no podré arrancar.
Anam guardant forces, tot i que ara és podria córrer molt,  ara val més guardar l'energia per poder encarar el Massanella...duim més de 80km i ara ve el pitjor tram. Pujant el Massanella l'Stone ens atrapa, puja molt bé i té forces, en Tonisp passa un dels pitjor si moments de tota la cursa, parem 5' i seguim.

La falta de són i el cansanci ja comencen a fer acte de presència, ara fa més calor i hi ha tanta pedra desestabilitzant tant els turmells que els pensaments negatius apareixen  ....de la meva boca surten coses com : "mai més tornaré a trepitjar una muntanya"...Un al.lot català que es diu Joan Lluc me diu "però que dius!".  Hem compartit  molts trams de cursa amb  ell, igual que amb altres que ens hem anat trobant.

Quan arribes al Massanella tornes a baixar per tornar a fer una altre pujada que no t'esperes i que fa molt mal, i tot i que en Toni ja ens ha avisat fa igual de mal. :oh:
Fa estona que el genoll dret m'ha començat a fer mal  :grrrrrr:, no he dit res a en Toni per no preocupar-lo, ja en te prou amb lo seu. Quan baixam del Massanella podria córrer més , però aquella puta pedra i el dolor de cada vegada més intens fa que pugui només trotar a la baixada.  Aquí ens va avançar molta gent.  Em vaig arribar a espantar, ja que veia que si seguia així potser a Lluc hauria de plegar. Ara ja si que li coment a en Toni i m'ofereix els seus pals...ho prov, però con no els sé  emprar els hi torn.

Vaig fent com puc, se trata d'arribar a Lluc. A mida que el terreny deixa de ser tant pedregós puc trotar més i m'anim una mica. :smile:
L'arribada a Lluc, brutal. No ens enredam gaire, ens veim amb l'Albert i ja ens desitja sort fins a l'arribada. Estam al km 95 i encara que sigui arrossegant-me hem d'arribar.
Mentalment ja anem tocats i fisicament fosos. La pujada a Binifaldó és terrible, el desnivell és poc però a aquestes alçades un "falso llano" te sembla el Everest  :rofl:. Anam fent com podem, i després baixada i cap a Pollença, el dolor del genoll és bastant tolerable, però ara els turmells ja diuen prou :beurk:. Anam passant a "zoombies", intentam recollir-ne a algun però cap s'enganxa...no és que anem a gran velocitat  :sarcastic:, però noltros encara tenim un mínim d'energia i força mental.

Queden 8 km per arribar a Pollença i jo ja estic morta, fins al 100km he sobreviscut, ara ja no...vaig fent ca-co, més ca que co, i arriba el moment que no volia: tornar a posar-se el frontal.  :'(
Ara ja és dur, molt dur...els darrers 4 km  me vaig arrossegant, desesperada per acabar, me vull morir  :no:. Quan queda 1km per arribar, està tot fosc , comença a haver-hi gent animant, una parella tota engrescada ens anima, jo dic : gràcies...i veig que és la meva germana  i el meu cunyat  :love:. Els dic que estic morta i que no podré  i trotar dignament els 200 metres abans d'arribar (ara mateix aquest és l'objectiu). La meva germana me diu, tranquila, no podràs deixar de correr...1 minut mes tard començ a trotar, i comença a haver tothom animant, ja no trotam estam corrent!  Les meves amigues  :love: han vengut amb la familia...les saludem i. Uns metres més....i....hem arribat!!!!  
Abraçada amb en Toni i veim a l'Albert a qui abraço i petonejo (perdona, degueres pensar que estava ben pirada).
Medalla al coll, els dic a la meva gent que Mai més ho tornaria a fer. Vaig a menjar alguna cosa i trob a l'Stone, ens felicitem (com parlaves per telèfon, després vaig marxar i no et vaig veure més, moltes felicitats!). Quan surt de l'avituallament comento que bé...és probable que ho torni fer, quan arrib al cotxe ja confirm que l'any que ve repetiré.

Ara, quan erem a l'avió enlairant els nins m'han dit: "Mira mami, mira per sa finestra", he mirat, he somrigut i he empassat saliva.  :love:

Agj73 i Stone_apo, un plaer haver-vos conegut. Felicitats Stone per haver acabat , avui t'he recordat tot el dia a Cúber dient que no volies ni pensar en lo que ens faria mal al dia següent...a mi fins i tot les pipelles!  :beurk:., Agj73  ens has ajudat i donat empemta fins a Pollença.  :love:  Si no ens hem creuat pel camí, ens veiem el proper Abril a Andratx!

Gràcies, moltes gràcies pels ànims, seguiment i felicitacions.  :love: :love: :love: :love:

Vaja totxarro que vos he fotut!  :surprised:

Helena!!! Impressionant cronica!!! Epica!!!!  :surprised: :surprised: Tens la meva admiració eterna!!! :love:

Enhorabona a tots 2. S'ha de ser d'una pasta molt especial per poder fer això!!!!  :yes: :yipi: